 |
| Piràmide cimera del Fontblanca |
Encara queda neu al Pirineu i decidim fer una nova sortida amb en Xavi, la Roser i l'Edu. Així doncs quedem a l'aparcament de les cabanes de Castellar, al pont de Tristaina, Andorra. Calcem els esquís a la motxilla per fer els primers 150 metres de desnivell a peu. A la cota 2.000 calcem ja els esquís per començar a foquejar. El cel és força enterbolit, ha plogut bona part de la nit anterior i el terreny està força humit. Tot i així sembla que aguantarà.
 |
| Llera del Comís Vell |
Anem pujant per la llera del Comís Vell fins a la base del portella de Rialb i el pic de Besalí (2.639 m). En aquest punt el vent es comença a fer notar. Girem a l'esquerra per superar una llomada que ens deixarà al vell mig de la coma de Varilles. La neu comença a fer-se dura i el vent a bufar cada cop amb més força. Aprofitem la parada per menjar alguna cosa ràpida i posar ganivetes. Continuem pujant en la mateixa direcció N passant per sota un contrafort rocallós. La paret està totalment gelada!
 |
| Edu amb els Pirineus als peus! |
Superem aquest coll i arribem ja a la base de la piràmide del pic de Fontblanca, que s'alça majestuós davant nostre. La sorpresa és la brutal ventada que trobem al començar a enfilar la pala sumital. Un vent gèlid d'uns 100 km/h fa que l'Edu i jo donem mitja volta a tan sols 100 m del cim. El Xavi i la Roser, tot i la forta ventada, assoleixen l'objectiu i retornen al collet on ens estem esperant l'Edu i jo, mig congelats.
 |
| Portella de Rialb i pic de Besalí |
Les vistes, però, són de fàbula. Llàstima que no les podem assaborir del tot. Un cop tornem a estar tots junts comença el descens per la pala O del Fontblanca, una de les més desitjades dels Pirineus Andorrans. Al principi trobem una neu excel.lent però a mesura que anem baixant el nivell de transformació s'accentua i no ens deixa gaudir al 100%. Baixem per l'altre costat de la coma de Varilles fins a retrobar la vall del Comís Vell, on ja retornem sobre les traces de pujada. Aquí, però, fem cas a una informació donada a en Xavi de anar a buscar la part esquerra del barranc, on encara queda un xic de neu per poder arribar força més avall amb els esquís i no haver de caminar tant.
Una ascenció que l'Edu i jo tornarem a repetir de ben segur, si pot ser sense la meitat de vent que hem trobat aquest cop, i poder gaudir així del cim i les vistes esplèndides cap a tot el Pirineu andorrà, part del Català i part del Pirineu Ariegoise. Merci pel guiatge Xavi...! Com sempre, un plaer compartir ruta.
 |
| Remuntant la Coma de Varilles |
 |
| Arribant a la part superior de Varilles |
Powered by Wikiloc
salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada