Pàgines

25 de set. 2020

GR.92 - DE VILANOVA A SITGES

Diumenge matí. Fa un assolellat dia de setembre i ens dirigim cap a la costa. Comencem a caminar a Vilanova i la Geltrú pel sender GR.92, que recórre tota la costa catalana. Voregem la platja de Sant Cristòfol i anem a buscar el senderó paralel a les vies del tren, però no ens passa desapercebut un búnquer de la Guerra Civil. El camí no té pèrdua, només cal resseguir el senderó, tot i que de vegades costa trobar les marques blanques i vermelles que el caracteritzen.

Passarem per damunt de diferents cales, una d'elles ens sorprèn per ser la primera cala gai del món, creada als anys 30, anomenada platja de l'Home Mort, tot i que està situada a la punta de la Desenrocada. La platja que ens agrada més i on gaudirem d'un bany amb aigua moguda és la cala de Rosés, que ens ofereix uns tons d'aigua turquesa envejables.

Arribem a Sitges i ens topem amb una sorpresa: si no volem vorejar el club de golf Terramar, ens haurem de descalçar o mullar-nos els peus per creuar l'únic pas que uneix aquest tram de costa. És molt còmic veure gent creuar pel bell mig de l'aigua amb la maleta a l'alçada del cap. També s'ha de dir que les indicacions que trobarem no indiquen de cap manera que ens hem de mullar a la força...

Arribem al passeig de Sitges, que recorrem fins a trobar una indicació feta amb ceràmica d'ermita de la mare de Déu del Vinyet. El seu exterior, que llueix una retirada amb les esglésies baleàriques, no té res a veure amb l'interior, fosc i de caire barroc, amb vaixells penjant del sostre. Sens dubte una bona sorpresa. Tornem a trobar el passeig fins que decidim fer mitja volta.

La tornada la farem pel mateix sender fins passat la platja gai de la Desenrocada. A dalt la pujada trobem un pal indicador que ens marca Vilanova per l'interior. Creuem les vies del tren per sobre el túnel i anem seguint indicacions, passant a tocar del residencial Casa del Mar, i arribant a Vilanova pel camí dels Colls i l'església de Sant Cristòfol.

Val a denunciar la quantitat de "merda" que ens vam trobar a la zona de la Punta Grossa i Punta de les Coves, com es veu a una de les fotos que adjunto.



Powered by Wikiloc
Salut

Pep

10 de set. 2020

LA COMA DE GELIS I MONTERÓ

Sortida pels voltants de Camarasa i Sant Llorenç de Montgai. 


Sortim del pont d'Escalera al pantà de Sant Llorenç de Montgai. Agafem el senderó de la ribera. La vista del pantà a primera hora del matí és fantàstica. Fem uns 300 m de senderó i trobem unes fites i un corriol que s'enlaire per entre el bosc amb forta pujada. El seguirem fins arribar a un collet. Pujarem al castell de Geli, d'orígen àrab del s.XI, per un corriol ben definit a mà dreta. L'entrada al castell és impressionant, aprofitant un saltant de roca i un passadís natural, ara ple de "malesa", ens porta fins coronar aquest turó quadrangular des d'on tenim unes vistes inmillorables del massís del Mont Roig, la serra Carbonera, l'Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa i el Monteró.

                   

Tornem al coll i seguim un senderó ben definit cap a l'esquerra, direcció E. A uns pocs metres del coll el senderó principal vira en direcció NE. Nosaltres agafem un corriol que gira cap al SE, sembla que no tingui sortida ja que es dirigeix cap al bell mig d'una paret rocallosa. Arribem a l'avenc de la Banya per una fisura enmig de parets on només hi passa una persona. El lloc és increïble. Recorrem l'avenc per un corriol que ens durà a la part superior del pas de l'Orellut. Aprofitem per fer un mos.
Continuem amunt fins arribar al cim del turó. Som al tossal de Monteró (574 m). Aquí trobem quatre jaciments, el més antic dels quals correspon a l'época romana. També s'hi han trobat restes de ceràmica ibèrica amb incrustacions d'òxid. La majoria d'aquestes restes han estat borrades pels nius d'ametralladores durant la Guerra Civil espanyola.

              

Continuem carenejant pel senderó en direcció S, deixant un senderó que continua a l'esquerra. Passarem pel costat d'algunes trinxeres de la Guerra Civil. Anem devallant, al final de manera abrupta, fins arribar a un terreny blanquinós. Aquí hem d'anar a buscar el senderó que vira més a la dreta, i que s'endinsa al barranc que ens durà de pet al pantà.
Arribem a un senderó principal enmig de la bosquina i el seguim cap a la dreta. Recorrerem la vora del pantà fins enganxar el senderó de la ribera pel què hem començat l'excursió.
Sense cap mena de dubte, un recorregut excel.lent en tots els sentits, natural i històric. Altament recomanable.
Salut
Pep