PRAT DE CADÍ

Abans que acabin les últimes neus als cims de les muntanyes fem una aproximació al massís del Cadí, sempre altiu i amb roca cridanera cap al cel blau de primavera. Deixem el vehicle a l'encantador poblet d'Estana i comencem caminant en direcció a coll de Pallers. La primera sorpresa la tenim a les afores del poble on ens trobem un senglar amb una de les potes del darrera amputades al mig del camí, mig moribund i sense poder-se moure... La veritat és que no és un bon inici d'excursió. Estem al seu costat una estona donant-li aigua fins que entenem que no podem fer-hi res. Pobra bèstia...

St Climent d'Estana

Arribem al coll de Pallers pel GR-150 on trobem un aparcament per vehicles. O sigui que si ens volem estalviar un parell de km podem començar l'excursió al  mateix coll. Fa un dia radiant amb núvols blancs i cel blau amb una temperatura que convida a anar gairebé en màniga curta. Continuem ara ja pel PR-121 seguint marques evidents que s'endinsen en el bosc. El terreny es torna argilós amb arbredes de pi roig i negre fins que arribem a una zona més humida. L'argila dona pas a la molsa de muntanya que recobreix les pedres de boscos altrament de conte, amb faigs i roures ara i adés. 

Prat de Cadí

En poc menys d'1 hora arribem al prat de Cadí, un espai enclavat als peus de la muralla natural que separa la Cerdanya de Catalunya. Sembla talment com si uns quants segles enrera haguessin talat el bosc per instal.lar un lloc acollidor on viure a recer de les parets altives del Cadí. Després d'entretenir la curiositat i l'esperit en aquest indret realment amable, decidim continuar la caminada per un senderó que, segons el mapa, s'endinsa al bosc en direcció O i baixa fins al poblet de Querforadat. El primer problema que tenim és per trobar l'inici del senderó, ja que no hi ha ni una sola senyal que indica cap direcció des d'on som. Cal afegir la neu que cobreix el sotabosc i que és possible que tapi alguna de les pintades que serveixen per direccionar-nos. 

Finalment, servint-nos de la intuició, la ubicació i la direcció que volem agafar, trobem una pista molt en desús i poc trepinada que puja fort cap als peus de la muntanya de Béixec. Arribem a una clariana i continuem endevinant el senderó amb força dificultats. Trobem unes marques grogues i les seguim fins que ens adonem que ens estan duen als peus de la muralla del puig del Quer. Així que devallem en diagonal fins que trobem, ara sí, el senderó que portàvem en inici. Ara anem trobant fites, tot i que hi ha alguna zona de bosc molt malmesa per allaus i vent, i de vegades hem d'intuir la direcció ja que el senderó no és visible.

Finalment, després d'una bona "encigalada" arribem al collet Jussana, un indret ben solitari i bonic i on no hi trobem res més que alguna fita despistada i un tribut de pedra a algú que devia voler retirar-se en aquell indret. Es nota que aquesta vessant no és la més desitjada per anar a la canal del Cristall i al cim del Volturó (2.650 m). Comencem a mostrar certa fatiga i devallem ara ja per senderó més ben marcat fins a trobar una pista, que a l'esquerra ens durà a una font i un refugi (tancat). 

GR-150

A partir d'aquí ja només hem de seguir la pista principal que, en baixada, ens portarà fins al bell poblet de Querforadat. Després de fer un tomb pels seus carrers anem a la part baixa del poble on trobem indicacions de GR, que seguirem fins al punt d'inici, passant per una barrancada preciosa. El GR fa un traçat espectacular per entre rouredes de fulla ja morta que endolça els nostres passos cansats. Visitem les restes del Cortal del Garreta, una construcció edificada amb pedra més gran de l'habitual per ser un corral o un antic magatzem de bestiar. Finalment arribem al coll de Pallers i d'aquí a Estana, amb un cansanci dibuixat als rostres però amb plenitud d'esperit. 

arribant al coll de Pallers

Querforadat

Powered by Wikiloc

ENTRE LES GARRIGUES I L'URGELL EN BICICLETA

Arribant a Arbeca pel canal

Cap de setmana en bicicleta ben aprofitat, entre les comarques de les Garrigues i l'Urgell. Sortim de les Borges Blanques pel canal d'Urgell (atenció! haurem de creuar les vies del tren per sota i continuar per les marques de GR). Anem fent ziga-zagues fins que el canal enfila de dret cap a Arbeca, on podem gaudir d'una bona vista del castell. Continuem pel canal fins a trobar l'indicador del poblat Ibèric dels Vilars, molt recomanable la seva visita. Realment aquest indret té una màgia especial, i l'arquitectura que se'n conserva contribueix a aquesta màgia. Seguim pel canal fins a trobar l'entrada de Bellpuig, on farem parada per dinar i on podem observar també un castell ben conservat, en part.

pallissa de tàpia

Amb els estòmacs satisfets seguim direcció Preixana pel PR-C-64. Creuarem el riu Corb, que té la seva naixença a la zona de Rauric, igual que el riu Gaià, i que desemboca al Segre, abans del seu pas per Lleida. A Preixana coneixem el turó on hi havia hagut un castell en época medieval, ara substituit per l'església de Sta Maria. Des d'aquí dalt tenim una vista excel.lent de la part baixa de l'Urgell que toca amb la Conca de Barberà. El dia tocat d'una forta ventada neteja el cel de nuvolades i l'horitzó es torna més clar. Són nombroses les pallisses de tàpia que van apareixent pel camí, i és que cal suposar que aquesta terra és pobra en pedra, per aquest motiu moltes d'aquestes construccions estan fetes a base de fang i palla. Sortim de Preixana vorejant el turó de Montalbà, on trobem l'ermita del mateix nom. Continuem pel PR-C-64 fins a Verdú, que des de ben lluny ens mostra la torre del seu castell del s. XI, que ha anat patint modificacions i passant per diferents mans fins a ser privat. S'en pot visitar una part. 

Tàrrega

D'aquí a Tàrrega resseguirem el PR-C-25, que ens pujarà al Pla de la Ruda i ens devallarà a la capital de l'Urgell pel Pla de St Pere.

El diumenge el sol torna a sortir i el vent sembla que ha aturat una mica. Recorrem la part vella de Tàrrega i anem a buscar els peus del turó de St Eloi, on continua el GR-3, que recórre tota Catalunya de SO a NE. Els primers quilòmetres es fan enmig d'una delícia de paisatge, vorejant camps de sembrat i ametllers. El pre-Pirineu s'alça altiu devant nostre amb la serra del Montsec en primer pla. Deixem el GR que continua a mà dreta i continuem pel camí de St Jaume, senyalitzat amb fletxes grogues fins a trobar, novament, el canal d'Urgell. Arribats a aquesta cruilla recorrerem el canal a mà esquerra fins a la cruilla amb la Sèquia Segona del canal, que continua en direcció O. D'aquí arribarem a Barbens, on farem una parada per contemplar l'actual ajuntament, assentat a les dependències de l'antic castell templer. Seguim ara ja cap a Ivars d'Urgell, on gaudirem dels dibuixos de les diferents aus que poblen l'estany i que l'artista SWEN-ART ha escampat per diverses façanes del poble. Realment una xulada d'idea i uns dibuixos magnífics.

Portem 1 dia i mig sense trobar ningú pels camins, deuen ser tots a l'estany. Quina gentada...! L'aigua de color turquesa ens mira suau mentre el vent del matí ha anat afluixant. Recorrem bona part de l'estany pel camí que en fa la volta. Hi ha cigonyes per tots els pals. És un espectacle. Arribem a Vila-sana i a Golmès per carretera secundaria. Aquí aprofitarem per fer un mos al recinte del poli-esportiu. El vent ha anat de baixa i la calor comença a fer estralls, tot i així la tarda esdevé un paradís de colors amb els aumetllers i els fruiters florits. Creuem la Sèquia Tercera del canal i arribem al pantà del riu Corb. D'aquí ens deixarem devallar fins a Puiggròs, on recuperarem l'altimetria pujant fins a la plaça del castell, molt malmès però amb una posició estratègica envejable. Els últims quilòmetres creuarem la Sèquia Quarta del canal abans d'arribar novament a les Borges Blanques.

Una bona volta que sense vent esdevé una passejada amb poc desnivell per la zona central de la província de Lleida.

Verdú

 

ocells a Ivars d'Urgell

Estany d'Ivars d'Urgell

Powered by Wikiloc

ROCA DEL FRARE - VILADEMÀGER

Sortim, gairebé com un passatemps, pels voltants de la Llacuna (Anoia). Deixem el vehicle a l'entrada del camí del castell i que mena al càmping del mateix poble. Comencem a caminar amb un bon sol de pre-primavera que ens farà treure les jaquetes ben d'hora. La pujada al castell és costeruda, en incici. Agafem el senderó que votrja el cementiri i sortim novament a la pista. Continuem per aquesta patint per la sequera que ens envolta, tot i que encara queden racons amb humitat, com el revolt de la Salamandra, al Clot de les Ànimes. 

St Pere de Vilademàger

Arribem a un indicador de fusta. Deixem la pista principal que mena al càmping i agafem la pista costeruda a mà dreta en direcció al castell. Més endevant deixarem el senderó, a l'esquerra, que indica la pujada al castell i a l'església de St Pere de Màger. Ens estranya molt la neteja d'aquesta pista i l'amplada que li han donat. Es nota que ha pujat maquinària pesada. Arribem a dalt de tot de la serra de la Llacuna. Aquí entenem el perquè de l'amplada de la pista, i és que tot indica que hi ha projectat un parc eòlic, d'aquí els domassos que hem vist penjats per tot el poble. No en tenen prou de trinxar el territori com ho estan fent, amb inversions de companyies forasteres i creant una energia que ni tan sols es queda al territori, sinó que viatja uns milers de quilòmetres més al N... Realment ens entristeix l'ànima i ens fa cridar per dins! Tot i així gaudim de bones vistes cap a les valls de Mediona al S i la serra de Miralles al N.

Continuem per la pista en direcció NE cap a la serra de Rocamur, que continua amb la mateixa amplada que la de pujada. Es poden endevinar les clarianes per posar-hi els molins. En un revolt de la pista trobem un senderó a l'esquerra que s'endinsa al bosc. El seguim passant pel costat de la font de Rocamur, que s'endevina seca. Aquest tram de senderó ens omple l'esperit i ens fa oblidar, en part, la malesa que han  provocat a la pista de la serra. Trobem un punt vermell en un arbre. Ens endinsem al bosc per un senderó que haurem de seguir buscant les fites, que segurament han posat escaladors. Arribem a una zona d'esllavissada on s'endevina el senderó que ens portarà a l'extrem NE de la roca del Frare.

Se'ns obren els ulls quan arribem dalt i guaitem l'estimball. Deu ni do amb la sorpresa que ens tenia preparat aquest indret. Sembla realment impossible que del mig del bosc surgeixi aquest "cràter" i generi aquestes parets i figures de pedra. Ens aturem una estona per gaudir del paisatge i anem a buscar el senderó que recorre el peu de la paret. Anirem trobant fites que ens portaran a l'entrada de les tres coves que formen el subsòl calcari que ens envolta, com ara la cova de les Rondes.

Roca del Frare (771 m)

Després de l'embadaliment sortim d'aquest paratge seguint les fites que ens portaran a un camí ben trillat i que devalla fins al damunt del càmping. Aquí agafem, a l'esquerra, el senderó que ens aproparà al castell de Vilademàger i a l'església de St Pere de Màger, originariament romànica i modificada posteriorment. Les restes del castell són ben visibles i encara hi resten d'empeus la torre i algunes de les estances, això sí, sense sostre. Les vistes de la plana d'Ancosa són una meravella. Sortim del recinte enmurallat i baixem pel senderó que ens portarà a la pista d'inici, que només haurem de seguir fins al punt on hem començat l'excursió.

 

Powered by Wikiloc

LA PLANA DE L'ARC EN BICI

 

salut

pep

PUIG DE NA FÀTIMA - 651 m

Segona caminada per la vall de Valldemossa. Torno a deixar el vehicle al mateix aparcament que hi ha després de l'Estret de la carretera. Aquest cop, però, començaré caminant per l'altre costat del torrent. El primer que trobem en començar aquesta caminada és una zona molt trepinada que porta a una bassa. Haurem de trobar el millor pas per anar a l'altre costat d'aquesta, que és per on continua el senderó de pujada. Jo opto per passar per damunt un pontet que creua el barranc. Es veuen traces i alguna marca de color blau. Vaig pujant per bosc net de roure i alzina. Em vaig enfilant pel peu de les roqueres seguint fites i molta intuició fins que arribo a un senderó empedrat.

camí empedrat

Un cop superat aquest tram entro en bosc de pi, on el sotabosc és molt més abundant. Vaig alerta a no perdre les fites, tot i que "Maps.Me" em va orientant a la perfecció. Aquesta és una pujada molt vertical, i cal no perdre el rastre de fites perquè podem anar a parar a molts atzucacs. Torno a trobar cabres que em continuen defugint... Arribo a una zona amb molta vegetació baixa. Aquest fet fa que estigui encara més atent a les possibles fites, ja que moltes són a terra.

carena cimera

Superada aquesta zona no tan bonica com la primera, arribo a un pas de roca que em deixa a l'altra vessant de la muntanya, mirant direcció Palma. En aquest punt l'ascenció ja es veu perfectament, així que deixo les fites una metres més avall i tiro pel dret, per la carena. Fa un sol fantàstic i tot i ser de tarda no pateixo per l'horari. D'aquí al cim de Na Fàtima trigo uns 30 minuts. El cim queda absolutament rodejat de bellesa. Vistes cap a tots costats, mar i muntanya, costa i Tramuntana. M'assec, faig uns missatges per compartir-ho i gaudeixo en complet silenci aquest regal.

Amb les cames un xic cansades de la pujada encaro el retorn amb més calma, resseguint les fites que em duran, pel mateix camí, al punt d'inici. Una caminada/grimpada totalment solitaria, com les que m'agraden i feia temps que no trobava. Aquesta te l'has de treballar a mesura que avances, no és fàcil de trobar ni de caminar-la. Endevant!

                                    

Powered by Wikiloc

PUIG DES BOIXOS - 626 m

cim des puig de Boixos

Segona excursió per Mallorca, en aquest cas a la serra de Tramuntana, zona de Valldemossa. Aparco en una zona habilitada pujant a Valldemossa a l'esquerra, al camí de son Matge. Començo a caminar havent de creuar una porta. El bosc de roure, alzina i carrasca és completament net de sotabosc i per tant és un plaer caminar-hi. A la primera cruïlla enfilo ja de valent a l'esquerra. Hem de pensar que la majoria de senderons que trobarem a l'illa no tenen indicacions, per tant haurem d'anar molt al tanto o portar un bon mapa per no confondre'ns d'itinerari. Jo vaig tranquil amb l'aplicació de mòbil "Maps.Me", totalment recomanable.

pas des Ganxo

Passo per sota la balma de son Matge, seguint fites de pedra i corriols que es difominen entre el fullatge. Aquesta zona, com molta part de la serra de Tramuntana, va ser molt propícia per a la producció de carbó vegetal. És per això que aniré trobant carboneres cada pocs metres. Les últimes ventades i oratges han fet caure molts arbres que jauen, talment adormits, enmig del camí. Hauré d'anar buscant la millor manera per continuar endevant. Arribo al pas des Ganxo, on trobo un tram de corriol que s'enfila fent giragonces empedrades, bon exemple d'enginyeria anciana. Em sento acompanyat per unes quantes cabres que m'observen i em defugen. Em torno a quedar en solitud.

aljub de Perico Barbut

Més amunt arribo a una zona més planera. Sóc al bosc d'en Gotzo. Aquí trobem un marge amb una amplada espectacular que va resseguint la corba de la muntanya. El salto i faig cap al refugi-aljub de Perico Barbut, on es pot veure com es recollia l'aigua en una marmita feta de pedra. A partir d'aquí només haurem d'agafar la pista amunt fins arribar al cim d'aquest turó amb fantàstiques vistes cap a la costa de Palma i l'E de l'illa. També puc divisar es puig de Galatzó i la vall d'Esporles. Cap al N tota la serra de Tramuntana i les muntanyes que rodegen la vall d'Orient i Bunyola.

camí des Caragol

Torno fins a l'aljub i ara continuo per la pista que devalla en direcció NE. torno a rebre la visita inesperada d'unes cabres que em tornen a defugir. Segueixo la pista fins a una fita, que a mà esquerra, em durà per corriol fins al coll d'en Guardià, on tornem a trobar el marge que separa les vessants de la muntanya. Continuem seguint fites fins que retornem al bosc d'en Gotzo. Des d'aquí aniré a buscar l'antic camí, tapat pels arbres caiguts, que s'anomena des Caragol, i que ens retornarà al punt de sortida per un senderó empedrat espectacular. Acabo la caminada amb una breu visita a uns escaladors que es barallen amb la pedra de la balma de son Matge.

carbonera

Powered by Wikiloc

PUIG DE RANDA - 540 m

Passo uns dies a Mallorca i aprofito per fer alguna excursió i estirar les cames. Començo per retornar al massís de Randa, on trobem el santuari de Cura, aquest cop acompanyat de l'Edu. Sortim del santuari en direcció E cap a les antenes per la carretera, i anem a buscar el senderó que, marcat com a GR, ens durà pel camí vell de Randa a Llucmajor. En poc menys de mitja hora arribem a l'ermita de St Honorat, on actualment s'hi allotgen uns quants monjos i que compta amb una zona ajardinada molt bonica. Les vistes cap a l'E de l'illa són infinites. Continuem encara pel camí vell, ara en direcció a Randa, agafant algun tram de carretera, fins que trobem el camí de les Pedreres a mà dreta. 

Anem pujant, ara sí, i agafem un corriol que ens durà de pet al camí de la cova de Ramon Llull, que és tancada al públic per una valla. Si aquesta muntanya és coneguda és gràcies, sobretot, a aquest filòsof i pensador del s.XIII nascut a Palma. El seu llegat bibliogràfic va ser el primer en ser escrit en llengua catalana. Llull va crear Ars, una corrent filosòfica que integrava religió, filosofia, ciència i moral que havia de demostrar la superioritat del cristianisme per damunt de les altres religions. Va ser en aquesta muntanya de Randa on Llull va rebre la il.luminació divina i es retirà a meditar durant 4 mesos a la cova que porta el seu nom.

Acabada la visita a la cova tirem senderó amunt fins al punt de sortida. Acabem la caminada amb una visita al santuari i a gaudir de les vistes inmenses dels 4 punts cardinals que ofereix el paratge.

St Honorat

     

santuari de Cura

 

Camí vell de Randa

  

Cova de Ramon Llull

Powered by Wikiloc

CONGOST DEL RIU LOBOS

Aprofitem que estem en terres Sorianes per apropar-nos a fer una volta pel Congost del Riu Lobos. Deixem el vehicle a l'aparcament del bar que trobem al començament del congost. L'excursió no té pèrdua, només hem de seguir l'únic senderó que hi ha pel marge esquerre del riu. També podem pagar 4€ i aparcar el vehicle en un aparcament que es troba a tan sols 1 km de l'ermita de St Bartolomé. Nosaltres preferim matinar i fer els 3 km que hi ha des de Fuente Engómez. La longitud d'aquest congost és d'uns 25 km i parteix les províncies de Burgos i Sòria i està considerat Parc Natural.

ermita de St Bartolomé

El dia comença clar però amb un fred que pela. Feia molts dies que no notàvem aquesta temperatura i en part ho agraïm. Arribem a l'ermita templaria de San Bartolomé després d'una passejada d'uns 40 minuts, gaudint dels diferents colors que ens ofereixen les roques on hi comencen a tocar els primers rajos de sol. L'excursió és del tot planera. Anem a buscar la Cueva Grande que hi ha darrera de l'ermita i que ens deixa bocabadats amb la seva entrada majestuosa. Aquí s'hi han trobat pintures rupestres de l'edat de Bronze. Retornem a l'ermita i pugem fins al Balcón del Diablo, on trobem una roca foradada en forma d'ull humà, i que ens deixa mirar el precipici de l'altre costat de congost.

No podem visitar l'ermita perquè encara no és oberta. Aquesta data del s.XIII, romànic amb influència de gòtic. Es coneix la seva vinculació amb l'Orde del Temple, i està provat que el lloc on està ubicada té la mateixa distància de les parts més a l'est i l'oest de la Península Ibèrica.

Retornem al vehicle pel mateix camí, fugint ja de la gent que s'hi comença a aglomerar.

Fuente Engomez

Cueva Grande

Balcón del Diablo

                   

PIC DEL MONCAYO (2.314 m)

Moncayo des de Cerro San Juan

Després de passar la nit a Vozmediano i gaudir de la seva "petita festa major" i d'un "almuerzo" al bar Moncayo (molt recomanable), pugem per la pista asfaltada i de terra en direcció al Santuario i Albergue del Moncayo. Aparcament a uns 500 metres del santuari. D'allí mateix trobem indicadors que ens dirigeixen per senderó fins a la Peña Nariz i més endevant fins al Collado de Castilla. En aquest tram d'ascenció gaudim d'unes vistes infinites de Saragossa, Navarra i bona part de la Rioja. Divisem alguns dels cims del Pirineu Occidental (zona de Formigal-Panticosa, Vignamale i Ordesa). Bestial.

vistes cap a l'altiplà central

El cel és ben blau, tret característic d'aquesta zona de l'altiplà central sense gairebé contaminació lumínica. Aprofitem arribar al coll per menjar una mica. Continuem pel senderó que continua cap a l'E en forta pujada, on ja s'intueix el cim del Moncayo. Les vistes ara augmenten cap a l'O deixant entreveure bona part de l'altiplà central, Castella-Lleó, La Rioja i Navarra, així com la zona que hem visitat recentment dels picos de Urbión i la serra Cebollera. Un espai immens e infinit.

cim del Moncayo

Seguim el senderó que ressegueix el cim, que més que un pic és un altiplà en sí mateix, compost de diversos "cerros". Arribem al Cerro San Juan (2.283 m), on una fita gegant ens indica la baixada zigzaguejant que ens durà a l'alberg i santuari de Moncayo enmig d'una calor força sofocant. Aquest tram de senderó se'ns pot compolicar degut a les pedres soltes i al fet que gairebé tothom accedeix al cim per aquesta banda. Haurem d'estar alerta amb les torçades de turmell. A l'alberg-restaurant aprofitarem per fer una merescuda cervesa. Des d'aquí només ens cal fer uns 500 metres de pista de baixada fins a l'aparcament on tenim el vehicle.

M'atreviria a dir que és una de les ascencions imprescindibles per a qualsevol persona que li agradi la muntanya, ja que les vistes en un dia clar són realment infinites, des del Pirineu fins al centre de la Península Ibèrica. Realment fantàstic. Això sí, escolliu un dia que no faci massa vent, ja que al cim pot ser molt emprenyador. Gaudiu!

Vozmediano

Peña Nariz

Powered by Wikiloc