Pàgines

9 de maig 2022

VIATJAR EN BICICLETA

Divendres 29 d'abril vaig ser convidat pel club de BTT de Vila-rodona a fer una xerrada sobre la meva experiència amb els viatges en bicicleta. 

Sovint (massa pel meu gust) es realciona la bicicleta amb el món de l'esport i/o competició Agafar la bicicleta representa una "alliberació" als deures setmanals que acaben ofegant l'esperit de la majoria de la gent: feina, família, extra-escolars, etc. La xerrada anava enfocada, sobretot, a desmitificar aquesta postura, que, segons el meu punt de vista, és totalment injusta amb una eina que té molts més anys que els vehicles de quatre rodes i que s'han convertit en imprescindibles.

Les comparacions sempre són odioses, no ho desmentiré pas, però podríem començar a perdre la por a agafar la bicicleta per anar a molts més llocs que no pas a la "ruta" de cap de setmana: anar a la feina, a la biblioteca a buscar un bon llibre, a la botigueta del poble a buscar verduretes, o senzillament a veure algun conegut per fer un beure.

És també molt injust que la bicicleta sigui un referent perquè la gent assoleixi uns "reptes" inventats i que no suposen una millora en la vida quotidiana, més aviat són la resposta a uns impulsos temporals. La VIDA ja és prou "repte" per si mateixa com per buscar-ne de nous...!

Comença la xerrada explicant la meva relació amb la bicicleta. Als inicis va ser una relació apassionada amb el món de la bicicleta de muntanya. D'aquesta época es van editar dues guies de bicicleta de les comarques de la Ribera d'Ebre i del Priorat. Travessa del Pirineu i moltes altres rutes per Catalunya i fora d'aquesta van començar a forjar un esperit aventurer i nòmada que descobriria uns anys més tard, quan vaig tenir la possibilitat de formar part de l'organització dels congressos nacionals de cicloturisme que es celebraren a Palafrugell i Lleida. Va ser llavors que vaig conèixer gent que viatjava amb la bicicleta, no només per uns dies, sinó com a manera de viatge habitual. Això suposava un imperatiu d'estil de vida que em fascinava, i que ja duia ben endintre. Només havia de sortir a la superfície.

El fet de viatjar amb tot el què necessites dintre unes alforges (estem parlant d'una capacitat total d'uns 30-40 litres) fan que la visió del què t'envolta sigui molt més rellevant, molt més intensa. L'experiència del viatge es pot viure d'una manera infinitament més directa. La velocitat que et donen les dues rodes és perfecte per quan vols avançar quilòmetres en paratges amb una calor que ofega i on només vols arribar a un lloc ombrívol, i si pot ser amb una bona cervesa; però també pot ser una velocitat molt lenta, que et permet aturar-te en qualsevol lloc i gaudir d'aquell entorn o moment.

Vaig demanar a diferents coneguts que han compartit viatge amb mi o que viatgen pel seu compte, perquè enviessin en uns vídeos curts quina és la seva opinió de viatjar en bicicleta. La paraula protagonista de totes les intervencions és LLIBERTAT! I realment estic d'acord amb ells i elles. Viatjar en bicicleta et dona una llibertat de moviments que cap altre mitjà no et pot donar. A peu podem arribar a molt llocs, però amb la bicicleta podem fer gairebé el mateix però sense cansar-nos ni la meitat. Podem avançar terreny gaudint de les vistes que ens envolten. Podem baixar i empènyer la bicicleta per senderons en pujada per després baixar l'altra part de la carena de la muntanya.

Hi ha moltes maneres de viatjar en bicicleta, i totes són vàlides. Només hem de trobar la què s'amotlli més a la nostra manera de fer i veure el món. Podem portar alforges carregades amb 50 kg, ser totalment autònoms, o podem portar un paquetet amb dues mudes de recanvi i tirar de pensions, hostals, albergs, etc. El resultat del viatge acostuma a ser el mateix: la gent somriu, està contenta, la gent et saluda quan arribes als pobles, et sents benvingut. Com deien en alguna de les intervencions del vídeo, la finalitat no és la meta on t'has proposat arribar, sinó el camí que recorres cada dia amb el teu pedalar.

Així és que us animo a tots i totes a què feu servir aquella bicicleta que teniu al garatge o al magatzem, li treieu la pols, li feu un bon repàs (segur que ho agraeix, bé que canviem l'oli del motor del vehicle quan li toca) i sortiu a fer una volta. Que us toqui l'aire fresc o calent a la cara, que noteu com la musculatura es va posant al seu lloc. Mica en mica tot es tonifica, inclús els cables de fre...

Em ve molt de gust portar aquesta xerrada a on em demaneu. Poder contagiar a la gent de les sortides i postes de sol, l'absència de frontal amb la lluna plena, la quantitat d'animals que es creuen  al teu pedalar, les tertúlies en bars amb gent desconeguda, els llacs fumejant a primera hora del matí, els dies de pluja intensa caient a les teulades de les cases de poble, els dies en què et fa mal tot i no obstant arribes on vols i descanses fins que et recuperes, els menjars diversos que pots probar dels territoris per on viatges, el bon rotllo i el mal rotllo que es genera amb els companys i companyes de viatge, el fet de buscar solucions a moments desesperats de vent, fred i desànim. Per tot això i molt més, ja em direu...

"VIATJAR EN BICICLETA M'HA ENSENYAT A TRIAR LA VELOCITAT AMB QUÈ VULL VIURE LA MEVA VIDA" ... Pep Ulldemolins

Salut

5 de maig 2022

MONTSANT: VENTADORS I PUNTA DELS PINS CARRESSERS

cadolles fondes
Un dissabte qualsevol de maig, verd, ufanós i amb un cel salvatge. Encarem carretera cap a Ulldemolins i l'ermita de Sant Antoni. Comencem a caminar pel barranc de Fraguerau. Primera parada per veure les cadolles fondes que baixen carregades d'aigua transparent. Sense cap mena de dubte un indret preciós... Continuem el senderó que recorre el congost de Fraguerau. Deixem enrera formacions rocoses que s'enlairen damunt nostre: la Roca Balladora, Lo Buda, els Tres Juradets i lo Camell. Passem la cruilla que ens portaria a Sant Bartomeu, un lloc amb una màgia especial, i continuem per Fraguerau fins a la propera cruilla de senderons.
carena Ventadors

Agafem cap a l'esquerra en direcció als Ventadors. Al principi el senderó va força paral.lel al nivell de la muntanya, però de cop i volta comença a posar-se dret, molt dret, fins a una zona rocosa. Comencem a trobar marques vermelles per poder trobar la pujada per la carena rocosa. Girem el cap i les vistes comencen a ser més que espectaculars en direcció O. Passem per sota el Bisbe i el Formatge i continuem en direcció E, de vegades caminant per la carena, de vegades a quatre grapes per superar el desnivell vertical que tenim al devant. Arribem a una portella a l'alçada de la cova de la Lleixa, que ens queda a la zona de precipici i no podem veure. Continuem pel senderó que encara puja dret per sota les parets majestuoses dels Ventadors. 
Arribem a un altiplà on trobem un indicador. Deixem el senderó que devalla a Fraguerau pel grau de la Cornaleda, a mà esquerra. Seguim recte amunt fins a la punta dels Pins Carrerssers (1.052 m). Vistes immenses cap al massís del Montsant al S, on podem divisar el Pont Natural, la Llibreria i el barranc dels Pèlags; cap a l'E veiem Ulldemolins, Vilanova de Prades i les muntanyes de Prades; cap a l'O albirem la zona de Margalef i les muntanyes llunyanes del Maestrat; cap al N ens queda el barranc de Fraguerau i la plana de les Garrigues.
Fem un mos i continuem el senderó que ens portaria al pi de la Carabasseta. Abans, però, trobem un trencall amb un pal indicador. Som a l'inici del grau del Llop que devallarem per tornar al punt d'inici. Al principi, el senderó baixa pel dret. Haurem d'agafar-nos a les branques per no patinar avall. Més endevant el senderó es torna força planer i encantador, passant per una cova i la roca dels Sants. Arribarem a una bassa forestal, des d'on arribarem a l'ermita de Sant Antoni per pista.
Una excursió curta però exigent que ens regala un Montsant salvatge, ferèstec i solitari. Un bombonet, vaja! 

panoràmica de la Llibreria

Congost de Fraguerau


Powered by Wikiloc
Salut Pep

3 de maig 2022

SERRA CAVALLERA (Ripollès)

Cim de Puig Estela (2.013 m)

Estem de tornada de l'Alta Garrotxa, però encara ens queda temps i forces per alguna altra excursió. Així que ens aturem a fer un beure i mirem el mapa amb deteniment. Un nom ens crida l'atenció i busca la memòria: la serra Cavallera. Arribem en vehicle fins a de Sant Martí d'Ogassa, ermita romànica consagrada pel bisbe Amulf a princips del s.XI . Comencem a caminar seguint marques grogues (no està clar el principi però pugen pel costat d'un mas arreglat i una zona de pastura). Arribem a un abeurador on les vistes ja són una passada cap al S. La temperatura és fresca però la humitat ens comença a fer suar. 
Cim del Taga (2.040 m)

En poc més d'una hora ens plantem a la Portella d'Ogassa enmig d'una extensió brutal de prat alpí. La parada és obligatoria, tenim el pirineu del Ripollès devant nostre. Intentem endevinar alguns dels cims, però sense el mapa ens costa una mica. És d'hora, així que comencem l'ascenció al Taga, on arribarem en uns 40 minuts. La creu del cim és inconfusible, i l'horari fa queencara no estigui ple de gent. Gaudim de les vistes cap a la vall del Freser, el Cadí, Pedraforca, Puigmal, Balandrau, Noucreus i el Canigó al fons.  Brutal!
Sant Martí d'Ogassa
Tornem enrera fins a la Portella i encarem la carena que ens durà als cims de la Coma de l'Olla primer, i al Puig Estela després. Aquesta carena és molt disfrutona ja que és altiva i  té vistes cap a tot arreu tota l'estona. Algun voltor es despenja abans d'arribar al cim, on trobem una fita gegant. Fa un ventet matiner que refresca les idees, així que no estem massa estona a baixar pel mateix senderó que hem fet servir a la pujada.
Una excursió plena de vistes i panoràmiques cap al N i cap al S. Divisem també el Bassegoda que hem assolit el dia abans.

Portella d'Ogassa
   


Powered by Wikiloc
Salut pep

PUIG DE BASSEGODA (1.374 m)

Alta Garrotxa al punt de mira. Aprofitem els dies de Setmana Santa per fer una escapada al nord de la Garrtoxa. Arribem a la vall de la Muga. Sant Llorenç, una població amb un fort passat medieval que val molt la pena caminar-la. Ens endinsem a Albanyà, que fa més la pinta de ser una barriada de casetes. Passem de llarg el càmping, que aquests dies està a petar de gent que es volen submergir a les tolles del riu, i continuem per la pista encimentada que ens durà a la masia de can Nou (precaució, ja que és estreta i no hi ha massa lloc per a dos vehicles).
refugi de Bassegoda
Comencem la caminada agafant el senderó que mena cap al coll de Bassegoda, marcat amb marques grogues. Primer per un bosc de roures i faigs impressionant, i més amunt per entre vegetació d'alta muntanya (pi negre i boix). Ben aviat deixem el refugi de Bassegoda enmig d'una calor imperativa. Ja es veu el contrafort rocallós del cim que ens espera altiu al fons de la vall. Arribem al coll de Bassegoda i continuem per un senderó a mà esquerra en direcció al cim. 
tram de cadenes
Pugem per un senderó que sembla no tenir aturador i que supera amb escreix el desnivell fins a la base de pedra. Aquí trobarem algun pas equipat amb cadenes per poder assolir el punt màxim de la vall. Després d'una bona suada quedem aturats en el silenci per les vistes majestuoses que s'albiren des del cim: en primer pla el massís del Canigó (2.784 m), més propera la serra de Monars amb el Comanegra (1.557 m), Talaixà i Sadernes; al fons de tot els cims fronterers entre el Ripollés i la Cerdanya encara amb les puntes nevades; cap a l'E la costa gironina i el mar; cap al S les Guilleries, Montseny, Montserrat... Gairebé es veu tot!
Sant Miquel
Tornem a la base rocosa del cim i continuem ara en direcció S. Atenció a l'entrada del senderó ja que no és gens evident. Està enmig d'una zona de tartera i està senylaitzat amb fites. La baixada és trepidant i directíssima, però un cop hem superat la zona de tartera el bosc ens embolcalla i ho facilita tot molt més. Fem cap al coll de Riu, on trobem indicadors cap a Sant Miquel de Bassegoda. Anirem primer per pista forestal, i un xic més endevant agafarem a mà dreta un senderó poc evident marcat amb fites que passa pel costat d'unes runes. Arribem a l'ermita i les quatre cases que l'envolten en un indret boscós, perfecte perquè els bandolers s'hi refugiessin... Continua apretant la calor però ara ja ens sabem aprop del punt de partida, que ens queda a tan sols 20 minuts. Arribem al refugi i devallem pel senderó fins a can Nou.
Una ascenció que no es pot desmerèixer, ja que el desnivell és fort. Això sí, la recompensa del cim val molt la pena.




Powered by Wikiloc
Salut pep

13 d’abr. 2022

RUTA MEGALÍTICA D'EYNE (Cerdanya Francesa)

vistes al massís del Carlit
Cerdanya francesa. Al costat d'una de les fortificacions del s.XVIII d'en Vauban, trobem la petita població d'Eyne. La boira matinera ens ha tret la son de les orelles i decidim fer un viatge en el passat, uns quants milers d'anys enrera. Deixem el vehicle a l'aparcament que hi ha al costat de la Maison de la Vallée, una raconada que ens pot inspirar una bona estona de lectura amb la biblioteca a l'aire lliure.
cista de lo Pou

Comencem la caminada al carrer del Carreter, on ja trobem les marques grogues que haurem de seguir durant el recorregut megalític. El cel ha quedat completament lliure de cotofluix però l'aire és fresquet i ens fa caminar amb les mans a les butxaques. Anem resseguint un camí de muntanya fins que arribem a la primera resta prehistòrica, el dolmen de lo Pou, tot i que en el cartell explicatiu fan referència a la Cista, que vindria a ser com una fossa on s'enterraven els ossos de diversos membres de la població. També s'hi han trobat restes de ceràmica.
dolmen dels Pascarets

Continuem per la pista enfangada que desemboca al camí de St Jaume provinent de la vall del Têt, al Conflent. Seguim ara cap a l'esquerra per enfilar-nos al dolmen dels Pascarets després de saludar un bon ramat de cavalls del Pirineu que tenien curiositat per la nostra olor. Les vistes des del dolmen són fantàstiques, des de la zona del Carlit, passant per la Tossa Plana i encerclant la vista cap a la Tossa d'Alp i el massís del Puigmal, amb el Cambre d'Ase omnipresent.

Anem a trobar el camí que ara continua cap a l'O i que ens mostra una paret que fa funció de contrafort del camí de l'época romana, fruit d'una bona obra d'enginyeria, i que segons diu la llegenda va ser un dels indrets per on Atil.la va creuar els Pirineus amb els seus elefants. Seguim avall fins a creuar el riu de la Coma d'Eyne per un pont d'orígen medieval, on encara es poden veure els contraforts que aguantaven el pont de fusta. Seguim una mica més endevant fins al pont de pedra megalític, que consta de 3 lloses enormes cobertes amb terra i on l'aigua s'hi escola per una petita obertura en pedra.

pont megalític
Tornem enrera i agafem el senderó que ens portarà fins la carretera per un bosc de bedoll i om preciós. A la carretera agafem cap a la dreta i anem a buscar el senderó que ens durà al menhir del Molí d'Eyne. Les vistes de la Cerdanya continuen essent supèrves, i la neu que encara queda als cims més alts rellueix i ens retorna la mirada pristina del blanc estrellat.

Continuem pel senderó fins a un conjunt de roques granítiques que contenen cavitats que, suposadament, es feien servir per a rituals. Ara ja sí que estem acabant la caminada pel senderó que ens devallarà directament a l'aparcament on tenim el vehicle. Una ruta molt recomanable per fer amb gent poc avessada a caminar i que es pot fer en unes 2h, tot badant amb el paisatge i les restes que ens han deixat els nostres avant-passats. 

   
contrafort romà




Powered by Wikiloc
Salut pep

5 d’abr. 2022

PIC DEL COLL DE LA BARRA (2.631 m)

pic del coll de la Barra
Contra la previsió de mal temps per dissabte, i després de parlar amb el guarda del refugi de Cap de Rec, ens trobem diumenge al matí a uns -9ºC a Arànser. D'allí enfilem la pista asfaltada fins a la barrera del refugi del Fornell, a l'entrada de les pistes d'esquí de fons d'Arànser, que tancades des de fa una setmana tenen previsió de millor neu que a la vall veïna. Preparem material per la jornada i comencem a foquejar per la pista amb una neu excel.lent, tot i que fem 1km amb els esquís a la motxilla.
pla de la Font de les Pollineres
Agafem direcció als estanys de la Pera. La solitud, el sol i el fred són una companyia perfecte per un dia com aquest. Passem pel refugi de construcció moderna de Prat Miró i continuem fins a una cruïlla de pistes. Continuem sempre per la pista principal en direcció a la Pera. Les vistes del Cadí recent nevat ens fan girar cada dos per tres. Feia temps que no el contemplava tan bonic, mare meva quin espectacle...
Arribem al refugi de la Font de les Pollineres en lleugera baixada, i on aprofitem per fer un mos. Agafem uns minuts del rellotge per traçar l'ascenció al pic del Coll de la Barra, que s'emplaça just darrera nostre. És increible la bellesa de la neu blanca acabada de caure, sempre em fascina aquest paisatge hivernal. Estem sols en tota la vall i l'ànima ens ho agraeix. Continuem per la pista als estanys de la Pera, però ben aviat comencem a obrir traça per entre un bosc i anem a buscar una carena ben marcada.
La neu nova aguanta perfecta, una pols que encara no havíem tastat aquesta temporada, però la neu vella és dura. Així que posem ganivetes i encarem una pala enorme amb rampes del 35% que ens duran directe al coll de Monturull, mentre un ultralleuger ens observa des del cel radiantment blau. 
Els núvols comencen a treure el cap per la carena del Cadí i un vent arremolinat acarona la muntanya, així que posem les jaquetes i ens tapem fins als ulls. Dubtem si pujar al pic de Monturull (2.761 m), però el fred ens fa desdir i l'admirem des de la distància.
Arribem al pic del Coll de la Barra (2.631 m) en 5 minuts després d'haver tret ganivetes. Les vistes són espectaculars, sembla que estem en un desert completament blanc. Al nostre darrera ens queda la carena fronterera amb Andorra, on trobem la Tossa Plana (2.905 m), Tossal del Bovinar (2.842 m), pic de Perafita (2.752 m) i el Monturull, amb el coll de Claror, que separa Catalunya d'Andorra. Cap al S tenim l'enorme carena del massís del Cadí-Moixeró (2.649 m) i cap a l'E l'altiva Tossa d'Alp (2.536 m) i el massís carener de la vall de Núria amb el Puigmal (2.909 m) força ventat.
Treiem pells i ens preparem per a la baixada. Carenegem fins a trobar el pas que baixa cap al Clot de la Barra per neu dura però que canteja bé. Arribem a una pendent amb una neu perfecta que ens portarà a l'entrada del bosc que hem de creuar fins a trobar les traces de pujada. Una baixada massa ràpida per disfrutar-la tan poc! La neu dins el bosc es conserva en bon estat i ens deixa zigzaguejar per entre els pins negres fins que trobem l'enllaç amb la pista que hem fet de pujada, i que no deixarem fins arribar de nou al començament de la jornada. Una sortida 5 estrelles i força solitària. De vegades els cims secundaris valen molt la pena.

Powered by Wikiloc
salut pep

29 de març 2022

SERRA DE PICANCEL - BERGUEDÀ

St Pere de la Portella

Fa un dia rúfol, el plogim del dia anterior ha deixat el paisatge amb una boirina matinera que cala ben fons. Ens trobem amb la gent de l'AEM al pont del Climent, a la riera del riu Merdançol, als peus de Vilada. Comencem la ruta enfilant el senderó, marcat de color groc, cap al Portell de l'Ovellar, un antic pas natural que era aprofitat per contar el bestiar. Continuem les marques grogues en forta pujada fins al collet del pas de la Somera. D'aquí devallarem a l'antic camí de Vilada a la Portella per una roquissar al què haurem de parar atenció per pedres soltes. Arribem al fons del barranc i enfilem la pujada al monestir de St Pere de la Portella seguint les marques grogues. 
Aquesta abadia benedictina està documentada ja l'any 997. Protegida per l'abat Oliva, va rebre donacions del Vallespir i la Cerdanya uns anys més tard, quan fou fundat el monestir. Durant el s. XIII el monestir constava de cinc monjos i un gran endeutament, fet que provocà la seva decadència amb enfrontaments i litigis amb els senyors de la vall. Com altres monestirs benedictins, St Pere de la Portella va ser inclòs a la Congregació Claustral de Tarragona. Aquesta situació va portar a la denúncia de la mala pràxis de l'abat, el qual va renunciar al seu càrrec. Durant el s. XVI va ser saquejat per bandolers, però a principis del s. XVII va tornar a mans eclesiàstiques amb l'abat i compositor Mateu Fletxa el Jove. A la mort d'aquest el monestir passa a mans de Barcelona fins a la Desamortització el 1835.
mas Corrúbies
Reculem fins al fons de la vall i agafem el senderó, marques grogues, que voreja el mas de Can Dou, i que ens mena al mas de Corrúbies, un mas enorme enmig del no-res amb una imponent construcció, on encara es poden veure algunes inscripcions en pedra gravades a l'ampit de la finestra. Continuem les marques grogues en forta pujada fins a l'ermita i el mas de St Miquel de les Canals. Aquest indret és realment enregètic, amb unes vistes immillorables dels Rasos de Peguera i Ensija, així com el Cadí i bona part de la serra de Picancel. 
St Miquel de les Canals

Per continuar haurem de parar atenció a les marques grogues, que s'enfilen per la vessant oposada a St Miquel fins a la collada Alta, enmig d'un fantàstic bosc d'alzina i coscoll (hi trobarem un crani de vaca en un arbre). Ara, ja gairebé tot en baixada, devallarem per les canals de St Miquel resseguint el rec dels Colletons, passant per la font del mateix nom fins a l'embassament de la Baells. Aquest tram de senderó és peculiarment bonic, amb la fullaraca seca al terra i els bedolls, arç i faigs que ens envolten amb suavitat malgrat la pendent a devallar. 
Farem una breu visita al pont i a la plaga de musclos zebra que hi ha en una antiga resclosa, justament on s'acaba l'embassament. Continuarem el corriol, sempre paral.lels al riu Merdançol, fins al principi de l'excurssió, el pont del Climent.
Una sortida prou exigent i llarga per conéixer un racó més de la geografia pre-pirinenca catalana, que, com sempre, no ens deixarà indiferents, tant pel paisatge com per la història que es coïa en moltes de les valls habitades des de fa segles, i que avui dia semblen gairebé deshabitades.




Powered by Wikiloc
salut pep

22 de març 2022

JAFRE - MASSÍS DEL GARRAF

Una nova excursió pel massís del parc natural del Garraf ens porta de nou d'Olivella, aquest cop a peu, fins al poble abandonat de Jafre. Sortim del cementiri d'Olivella i agafem un senderó molt bonic que ens durà fins al mas de Mesquita, recorrent la carena del mateix nom. El nom d'aquest mas, com segurament ens imaginem, no té res a veure amb el món musulmà, sinó amb les restes que es treien dels dipòsits de les comunes per adobar els camps. El mas està totalment enrunat, però encara es poden veure alguns contraforts i l'estructura de la planta en forma de L, el què fa pensar en una importàmcia relativa per a l'entorn.
vistes al Montmell, amb el mas
de Mesquita al fons 
Deixem el mas i devallem pel senderó fins al fondo on trobem un camí que el ressegueix. Girem a la dreta i uns metres més endevant busquem un senderó sense indicació que arranca amunt a l'esquerra, en direcció als masos de Bargalló i Aliona, i on trobem una barraca de pedra seca ben peculiar i en molt bon estat. Aquests masos els trobem datats ja al s.XIV i XVI respectivament, propietats de famílies benestants amb terres al massís del Garraf.. Els voregem per sota i anem a buscar una pista forestal que ens remontarà fins al coll de Llebreta i els Quatre camins. S'ha posat a plovisquejar i aprofitem per fer un mos.
mas Bargalló
Continuem en baixada per pista en direcció a la Fassina i Jafre passant pel maset de Dalt situat en un entorn ben bucòlic i que ens convida a passar una nit al ras... Trobem indicador. Agafem el GR-92.4 en direcció Jafre, on arribem en 30 minuts. Documentat ja des de 1139 l'activitat bàsica del llogarret es basava en l'extracció de llenya i en les pastures. Més endevant també es va dedicar a la vinya, però amb la  Fil.loxera es van acabar d'abandonar les 2 cases del nucli i els masos veïns. La senyoria de Jafre va donar al llarg dels s.XIII i XIV jutges i batlles reials de Vilafranca del Penedès, fet que els donà el tractament de "barons". Es diu que el 1714 el baró de Jafre va acollir Rafael Casanova que havia resultat ferit pels filipistes. Més endevant també seria acollit al palau que els barons tenien a St Boi de Llobregat.
església de Sta Maria
de Jafre

Continuem per la pista que mena al mas Vendrell, deixant la pista principal que ens portaria a la Plana Novella. Vorejem el puig Vendrell i devallem fins al fons de la riera de Jafre. Continuem cap a l'esquerra per un terra de còdols, en direcció a l'avenc del Camí. Aquí hem d'anar en compte a no perdre traces perdudes d'un senderó que ens remontarà pel costat de la línia d'alta tensió fins a una pista forestal. Un cop a la pista girarem a la dreta i resseguirem el senderó fins al turó dels Cirerers, on enganxarem amb el GR-5. 
Girarem a l'esquerra fins als Quatre Camins, i refarem les passes fins al mas d'Aliona. Creuarem pel mig del mas Bargalló i Aliona i seguirem en descens per la pista que ve d'Olivella. Més endevant arribem al mas de Can Camps, que durant el s.XIII era conegut com el mas de Pere Ferrer. És força interessant que el nom del mas el va agafar de la família de masovers que hi va habitar des del 1740 fins al 1911...!!!
El voregem per l'entrada N i resseguim un senderó fins a una pista, que a mà esquerra, ens durà de nou al cementiri d'Olivella, fent una petita repassada a llocs amb història dels massissos que ens envolten.

mas de can Camps

mas d'Aliona






Powered by Wikiloc
salut pep

8 de març 2022

PUIG DE VILAFRANCA (452 m) I BARRACA DEL VI

Una d'aquelles excursions al costat de casa que mai ens deixa indiferents. N'havíem sentit a parlar de la barraca del vi i la seva trista història durant la guerra civil. Per no anar-hi directament decidim fer una circular i pujar al puig de Vilafranca. Anirem seguint les marques blaves de ruta 3.
Sortim del cementiri de la Bisbal i agafem el camí de Sagraments que és asfaltat en el primer tram. Arribem al mas de can Rotllat on el camí es converteix en senderó i on trobem un pal indicador. Aquest tram de senderó és especialment bonic. Encara podem observar les marques de rodes de carro a la pedra. Com sempre ens vola la imaginació en aquests indrets... El puig de la Cova ens vigila durant aquest primer tram, altiu per sobre les carenes properes. També ens agrada la neteja que s'ha dut a terme per protegir els margallons que normalment queden sotarrats i envoltats de "malesa". Passem un parell de barraques de pedra, la primera en molt bon estat, la segona engolida pel bosc...
Continuem amunt resseguint la barrancada i vorejant els Alts de Freier, a la nostra dreta, fins a una cruïlla. Deixem el barranc que mena al mas de Bartomeu i agafem el senderó que continua per la dreta en pujada. Arribem als plans de la Costa després d'una altre tram força agradable de bosc. Som a dalt la carena envoltada de vegetació baixa. Les vistes comencem a ser bones per sobre la Bisbal i el Baix Penedès en general. Continuem per la pista fins a un indicador de fusta. Arribem al puig de Vilafranca en 10 minuts. Al cim trobem un llibre per signar i un pessebre. Des d'aquí dalt es pot gaudir d'una bona vista, però sobretot es pot albirar Vilafranca del Penedès, potser és per això que van posar aquest nom al puig.
Desfem el senderó fins a la pista, que continuarem cap a l'esquerra. Més avall trobarem un senderó que surt a la dreta i que ens porta a visitar una barraca de dos espais en runes. Tornem a la pista i anem devallant enmig de nívols humits i forta pendent fins que trobem un senderó a la dreta indicat amb color lila. Pugem fins a trobar la barraca del vi, a uns 250 m de la pista bosc endins.
Aquesta barraca consta de dos espais separats amb volta de canó i està totalment ensorrada. Al 1936 hi va tenir lloc un dels incidents més sagnants de la comarca, es van matar 6 propietaris del Vendrell i les masies de St Miquel, que s'hi havien refugiat fugint de les tropes republicanes. Les seves restes van ser trobades al fossar de la Bisbal.
Retornem a la pista i continuem avall fins arribar al fondo de la Costa i a la masia del mateix nom. Des d'aquí agafarem un senderó que ens portarà a la pista asfaltada de Freier que ja no deixarem fins arribar de nou al cementiri.

Una circular amb un alt component històric i un tramat de senderons i amagatalls que es feien servir fins no fa massa anys i que fan moure la imaginació enrera en el temps.



Puig de la Cova, 672 m
masia de la Costa



barraca del Vi



Powered by Wikiloc
Salut pep