Pàgines

25 d’ag. 2022

CONGOST DEL RIU LOBOS

Aprofitem que estem en terres Sorianes per apropar-nos a fer una volta pel Congost del Riu Lobos. Deixem el vehicle a l'aparcament del bar que trobem al començament del congost. L'excursió no té pèrdua, només hem de seguir l'únic senderó que hi ha pel marge esquerre del riu. També podem pagar 4€ i aparcar el vehicle en un aparcament que es troba a tan sols 1 km de l'ermita de St Bartolomé. Nosaltres preferim matinar i fer els 3 km que hi ha des de Fuente Engómez. La longitud d'aquest congost és d'uns 25 km i parteix les províncies de Burgos i Sòria i està considerat Parc Natural.

ermita de St Bartolomé

El dia comença clar però amb un fred que pela. Feia molts dies que no notàvem aquesta temperatura i en part ho agraïm. Arribem a l'ermita templaria de San Bartolomé després d'una passejada d'uns 40 minuts, gaudint dels diferents colors que ens ofereixen les roques on hi comencen a tocar els primers rajos de sol. L'excursió és del tot planera. Anem a buscar la Cueva Grande que hi ha darrera de l'ermita i que ens deixa bocabadats amb la seva entrada majestuosa. Aquí s'hi han trobat pintures rupestres de l'edat de Bronze. Retornem a l'ermita i pugem fins al Balcón del Diablo, on trobem una roca foradada en forma d'ull humà, i que ens deixa mirar el precipici de l'altre costat de congost.

No podem visitar l'ermita perquè encara no és oberta. Aquesta data del s.XIII, romànic amb influència de gòtic. Es coneix la seva vinculació amb l'Orde del Temple, i està provat que el lloc on està ubicada té la mateixa distància de les parts més a l'est i l'oest de la Península Ibèrica.

Retornem al vehicle pel mateix camí, fugint ja de la gent que s'hi comença a aglomerar.


Fuente Engomez
Cueva Grande


Balcón del Diablo
                   

PIC DEL MONCAYO (2.314 m)

Moncayo des de Cerro San Juan
Després de passar la nit a Vozmediano i gaudir de la seva "petita festa major" i d'un "almuerzo" al bar Moncayo (molt recomanable), pugem per la pista asfaltada i de terra en direcció al Santuario i Albergue del Moncayo. Aparcament a uns 500 metres del santuari. D'allí mateix trobem indicadors que ens dirigeixen per senderó fins a la Peña Nariz i més endevant fins al Collado de Castilla. En aquest tram d'ascenció gaudim d'unes vistes infinites de Saragossa, Navarra i bona part de la Rioja. Divisem alguns dels cims del Pirineu Occidental (zona de Formigal-Panticosa, Vignamale i Ordesa). Bestial.
vistes cap a l'altiplà central
El cel és ben blau, tret característic d'aquesta zona de l'altiplà central sense gairebé contaminació lumínica. Aprofitem arribar al coll per menjar una mica. Continuem pel senderó que continua cap a l'E en forta pujada, on ja s'intueix el cim del Moncayo. Les vistes ara augmenten cap a l'O deixant entreveure bona part de l'altiplà central, Castella-Lleó, La Rioja i Navarra, així com la zona que hem visitat recentment dels picos de Urbión i la serra Cebollera. Un espai immens e infinit.
cim del Moncayo
Seguim el senderó que ressegueix el cim, que més que un pic és un altiplà en sí mateix, compost de diversos "cerros". Arribem al Cerro San Juan (2.283 m), on una fita gegant ens indica la baixada zigzaguejant que ens durà a l'alberg i santuari de Moncayo enmig d'una calor força sofocant. Aquest tram de senderó se'ns pot compolicar degut a les pedres soltes i al fet que gairebé tothom accedeix al cim per aquesta banda. Haurem d'estar alerta amb les torçades de turmell. A l'alberg-restaurant aprofitarem per fer una merescuda cervesa. Des d'aquí només ens cal fer uns 500 metres de pista de baixada fins a l'aparcament on tenim el vehicle.
M'atreviria a dir que és una de les ascencions imprescindibles per a qualsevol persona que li agradi la muntanya, ja que les vistes en un dia clar són realment infinites, des del Pirineu fins al centre de la Península Ibèrica. Realment fantàstic. Això sí, escolliu un dia que no faci massa vent, ja que al cim pot ser molt emprenyador. Gaudiu!

Vozmediano
Peña Nariz

Powered by Wikiloc

PIC URBIÓN (2.228 m)

Laguna Negra
Ens trobem a l'aparcament de la Laguna Negra, on hem arribat per la carretera de Vinuesa. El bosc de pi roig és omnipresent i ens deleita amb uns arbres magnífics, rectes cap al cel... Sortim de l'aparcament pel senderó que arranca a mà esquerra de la pista asfaltada per on pugen els autocars. Aquest senderó compost de pi roig, pi negre i faigs és ombrívol i ens endinsa a la zona d'aquesta llacuna tan coneguda a la província de Soria.
Arribem a la Laguna Negra en uns 30 minuts, i d'on tenim ganes de continuar i fugir de la gentada que ha pujat a contemplar-la. Agafem direcció a la Laguna Helada pel GR 86.1, on arribem en 30 minuts més de pujada ininterrumpuda. El cel comença a mostrar nuvolades fosques i l'aire es torna força fresc. Continuem enmig d'un lleu plogim pel GR fins al naixement del riu Duero, on trobem una escultura de ferro i una estrofa que el poeta Gerardo Diego va dedicar al riu en qüestió.
Laguna Helada

Comença a plovisquejar i ens refugiem uns minuts al peu del cim, que ja tenim a tocar, però que a resultes de la meteo no arribarem a assolir. Resseguim el senderó des del coll i agafem direcció a la Laguna Larga encara pel GR 86.1. En poc menys de 30 minuts arribem a la llacuna i s'atura la pluja, mostrant un sol que ara enlluerna i ajuda a assecar-nos. D'aquí només haurem de seguir el GR sempre en direcció E fins a trobar la cruïlla que hem deixat anteriorment per anar a la Laguna Helada. Desfem el corriol fins a la Laguna Negra, ara ja sense tant de públic, i devallem a l'aparcament per la pista asfaltada en absència de vehicles.
Una bonica excursió per conèixer l'entorn d'aquestes muntanyes del N de Soria i que formen part del Sistema Ibèric. El paisatge canviant i les vistes no ens deixaran indiferents. Apali, sort!


Naixement riu Duero
Pic Urbión


Laguna Larga
                           


Powered by Wikiloc

4 de jul. 2022

RIERA DE MERLÈS I GORG BLAU

mare de déu de Pinós
Un dia més per aprofitar baixant del Ripollès fent parada a Sta Maria de Merlès, a la comarca del Lluçanès. Decidim fer una volta circular per conèixer una mica l'entorn d'aquesta riera tan anomenada. Les xixarres van cantant mentre la temperatura puja gradualment. sortim de Sta Maria de Merlès per un senderó en direcció a Sant Martí. Passarem pel pont gòtic que es manté intacte tot i el temps. Intentem antrar a l'ermita de St Martí però és tancada, així que enfilem cap al castell de Merlès, del què només trobem el mur septentrional en peus. 
mur del castell de Merlès
Després de deixar que un ramat de moltes vaques passés cap al prat veí continuem per una pista saldonenca que devalla fins a la riera. Girem a l'esquerra i voregem el Mas, contemplant la pedra anomenada el "roc dret" que hi ha abans d'arribar-hi. Devallem ara sí a la riera i la creuem per enllaçar amb el GR-4, que continuarem cap a l'esquerra, en direcció a la torre de Merlès. La calor va fent però encara s'aguanta. Arribem a la cruïlla del mas de Cal Sicull. Deixem el GR i girem a l'esquerra en pujada. Ara sí que comencen a sortir les gotes de suor d'allà on feia uns minuts no hi havia res de res...
Recorrem la pista del bosc del Comte fins arribar a dalt la carena de Pinós. Per pista asfaltada a la dreta arribem a l'ermita de la mare de déu de Pinós. Ara sí que la calor deixa aflorar els seus encants en forma líquida. Aprofitem la porxada, moderna, de l'ermita per fer un mos i contemplar en tota la seva grandesa el massís dels Rasos de Peguera, i als seus peus la ciutat de Berga.
pont gòtic de St Martí
 
el roc dret

 



Rasos de Peguera i Berga

Atenció! el tros que ve ara pot ser molt perdedor... Reculem uns metres per la pista asfaltada i anem a buscar un camí en desús que devalla pel bosc de cal Puig gairebé en línia resta. Fem cap a un senderó que devalla "a sac" per una línia d'electra, però que ens portarà de pet al gorg blau. Fem parada i gaudim de l'entorn, alhora que ens refresquem amb l'aigua del gorg, que tot i que no és molt clara ja ens serveix per treure la suor. Una serp d'aigua (Natrix-Natrix) ens fa companyia una estona damunt una pedra sota l'aigua...
Anem a buscar les marques de GR-4 per tornar a la torre de Merlès i a Santa Maria de Merlès per pista forestal i asfaltada. Una bona matinal, si pot ser ben d'hora per no agafar calor, i per fer-nos una bona idea d'aquesta vall amagada enmig del Lluçanès, una zona de Catalunya que no deixa de sorprendre'ns.


gorg blau

Powered by Wikiloc
salut pep

COSTABONA - 2.464 m

Torno al Ripollès enmig d'una setmana de calor sofocant a les planes i vora el mar. Arribem a Espinavell, i després de fer un tomet pel poble agafem la pista de muntanya que porta a Setcases. Arribem a la collada Fonda i busquem lloc per dormir. La tarda ha estat plàcida i la temperatura comença a devallar uns quants graus, cosa que s'agraeix. L'endemà ens llevem d'hora per veure la sortida de sol mentre arrenquem la caminada pel sender marcat en groc. L'ascenció no té cap problema ja que el cim es visible en tot moment, i per tant l'orientació és molt fàcil.
Anem resseguint la tanca que recorre la carena de la muntanya i separa la serra de Finestrol i la serra de la Balmeta, on trobem el refugi no guardat de Costabona. Aquest es troba just damunt de la boca de mina de Fra Joan. Aquesta zona està plena de mines d'on extreien minerals calcàris i granítics, però que no tingueren l'éxit assolit per les veïnes d'Espinavell i la Preste (França).
massñis del Canigó
Deixem el senderó que mena al refugi i continuem, per senderó evident, carena amunt fins assolir el cim del Costabona. L'aire és realment gelat. Són les 8:30h i fa un vent prou fort per fer-te asseure. Aprofitem per fer un mos tot contemplant el massís del Canigó, just a l'altre costat de la vall de la Collada Verda i el Pla Guillem, contraforts ineludibles del massís del Canigó. Les vistes des del cim són omnipotents: des de la costa gironina fins al cim del Bastiments (2.881 m), separats per un mar de muntanyes infinites entre les que destaquem clarament el Comanegra i el Bassegoda.
coll de Pal
Continuem, ara en baixada, per la carena fins al coll de Pal, on trobem una fita de terme i el GR-11. Degut a la forta ventada deixem el Roca Colom (2.506 m) per a una nova ocasió i anem devallant en diagonal per la serra de la Balmeta, on només hi trobem ramats de vaques. Deixem l'Orró, que no es veu massa complicat, i on anirem a parar a la pista on tenim aparcat el vehicle, i on hem passat la nit.
Un cim molt eixerit i amb unes vistes gegantines cap a les muntanyes del Ripollès i el Vallespir, i cap a les Guilleries, Montseny i terres del Bages. 



Salut
pep