Pàgines

4 de jul. 2022

RIERA DE MERLÈS I GORG BLAU

mare de déu de Pinós
Un dia més per aprofitar baixant del Ripollès fent parada a Sta Maria de Merlès, a la comarca del Lluçanès. Decidim fer una volta circular per conèixer una mica l'entorn d'aquesta riera tan anomenada. Les xixarres van cantant mentre la temperatura puja gradualment. sortim de Sta Maria de Merlès per un senderó en direcció a Sant Martí. Passarem pel pont gòtic que es manté intacte tot i el temps. Intentem antrar a l'ermita de St Martí però és tancada, així que enfilem cap al castell de Merlès, del què només trobem el mur septentrional en peus. 
mur del castell de Merlès
Després de deixar que un ramat de moltes vaques passés cap al prat veí continuem per una pista saldonenca que devalla fins a la riera. Girem a l'esquerra i voregem el Mas, contemplant la pedra anomenada el "roc dret" que hi ha abans d'arribar-hi. Devallem ara sí a la riera i la creuem per enllaçar amb el GR-4, que continuarem cap a l'esquerra, en direcció a la torre de Merlès. La calor va fent però encara s'aguanta. Arribem a la cruïlla del mas de Cal Sicull. Deixem el GR i girem a l'esquerra en pujada. Ara sí que comencen a sortir les gotes de suor d'allà on feia uns minuts no hi havia res de res...
Recorrem la pista del bosc del Comte fins arribar a dalt la carena de Pinós. Per pista asfaltada a la dreta arribem a l'ermita de la mare de déu de Pinós. Ara sí que la calor deixa aflorar els seus encants en forma líquida. Aprofitem la porxada, moderna, de l'ermita per fer un mos i contemplar en tota la seva grandesa el massís dels Rasos de Peguera, i als seus peus la ciutat de Berga.
pont gòtic de St Martí
 
el roc dret

 



Rasos de Peguera i Berga

Atenció! el tros que ve ara pot ser molt perdedor... Reculem uns metres per la pista asfaltada i anem a buscar un camí en desús que devalla pel bosc de cal Puig gairebé en línia resta. Fem cap a un senderó que devalla "a sac" per una línia d'electra, però que ens portarà de pet al gorg blau. Fem parada i gaudim de l'entorn, alhora que ens refresquem amb l'aigua del gorg, que tot i que no és molt clara ja ens serveix per treure la suor. Una serp d'aigua (Natrix-Natrix) ens fa companyia una estona damunt una pedra sota l'aigua...
Anem a buscar les marques de GR-4 per tornar a la torre de Merlès i a Santa Maria de Merlès per pista forestal i asfaltada. Una bona matinal, si pot ser ben d'hora per no agafar calor, i per fer-nos una bona idea d'aquesta vall amagada enmig del Lluçanès, una zona de Catalunya que no deixa de sorprendre'ns.


gorg blau

Powered by Wikiloc
salut pep

COSTABONA - 2.464 m

Torno al Ripollès enmig d'una setmana de calor sofocant a les planes i vora el mar. Arribem a Espinavell, i després de fer un tomet pel poble agafem la pista de muntanya que porta a Setcases. Arribem a la collada Fonda i busquem lloc per dormir. La tarda ha estat plàcida i la temperatura comença a devallar uns quants graus, cosa que s'agraeix. L'endemà ens llevem d'hora per veure la sortida de sol mentre arrenquem la caminada pel sender marcat en groc. L'ascenció no té cap problema ja que el cim es visible en tot moment, i per tant l'orientació és molt fàcil.
Anem resseguint la tanca que recorre la carena de la muntanya i separa la serra de Finestrol i la serra de la Balmeta, on trobem el refugi no guardat de Costabona. Aquest es troba just damunt de la boca de mina de Fra Joan. Aquesta zona està plena de mines d'on extreien minerals calcàris i granítics, però que no tingueren l'éxit assolit per les veïnes d'Espinavell i la Preste (França).
massñis del Canigó
Deixem el senderó que mena al refugi i continuem, per senderó evident, carena amunt fins assolir el cim del Costabona. L'aire és realment gelat. Són les 8:30h i fa un vent prou fort per fer-te asseure. Aprofitem per fer un mos tot contemplant el massís del Canigó, just a l'altre costat de la vall de la Collada Verda i el Pla Guillem, contraforts ineludibles del massís del Canigó. Les vistes des del cim són omnipotents: des de la costa gironina fins al cim del Bastiments (2.881 m), separats per un mar de muntanyes infinites entre les que destaquem clarament el Comanegra i el Bassegoda.
coll de Pal
Continuem, ara en baixada, per la carena fins al coll de Pal, on trobem una fita de terme i el GR-11. Degut a la forta ventada deixem el Roca Colom (2.506 m) per a una nova ocasió i anem devallant en diagonal per la serra de la Balmeta, on només hi trobem ramats de vaques. Deixem l'Orró, que no es veu massa complicat, i on anirem a parar a la pista on tenim aparcat el vehicle, i on hem passat la nit.
Un cim molt eixerit i amb unes vistes gegantines cap a les muntanyes del Ripollès i el Vallespir, i cap a les Guilleries, Montseny i terres del Bages. 



Salut
pep

7 de juny 2022

BARRACA DEL VI I MAS DE LA COSTA

Repeteixo excursió amb la gent de la Cumprativa de Llorenç fins la barraca del vi. Aquest cop, però, no surto de la Bisbal sinó de Llorenç del Penedès. Sortim i arribem a les escoles. Agafem el camí asfaltat de cal Figueres fins a una bifurcació. Són les 8 del matí i ja fa una calor que deu ni dó, sort que l'airet és fresquet. Continuem pel camí de terra en direcció a cal Figueres i el Papiolet. Creuem el barranc de cal Figueres i remuntem una rasa a mà dreta, plena d'herbes. Són caminals antics que s'han deixat perdre i on les paparres han instalat el seu viver d'estiu...
Anem a petar a la depuradora de Torregassa. Creuem la carretera i recorrem el perímetre d'el Papagai fins a l'alçada del mas de les Gralles. Aquí ja agafem a mà dreta el camí de la Costa, que sempre en direcció N ens durà al mas de la Costa. Aquest mas de mides força notables gaudia d'una bona era de batre i de d'espai suficient per mantenir menjar, bestiar i fusta que treien dels boscos propers. És un dels masos amb entitat d'aquesta banda de la serra del Montmell.
Continuem, ara ja per zona arbrada, pel fondo del torrent. Aquest camí ens portaria de ple a un altre dels masos amb entitat de les muntanyes del Montmell, mas Bartomeu, que deixem per a una altra ocasió. Arribem a una cruilla on trobem un dipòsit oxidat. Deixem el camí de mas Bartomeu que continua direcció N i agafem el camí que surt a mà esquerra. En uns 300 metres trobarem una fita gegant i marques liles en una alzina.
A mà esquerra arranca el senderó en pujada que ens durà de dret a la barraca del vi en uns 250 m. Aquesta barraca té la particularitat de ser construida com les ermites romàniques: el sostre s'aguantava amb voltes de mig punt enlloc de la tàpia característica de les barraques de pedra seca. Al seu interior trobem 2 estances separades per una arcada. També hi havia lloc per a una petita cuina i una llar de foc en una de les cantonades interiors. Segons sembla, la teulada es va enfonsar mentre s'intentava la seva reconstrucció.
Després de les, sempre interessants, aportacions històriques de Marta Coll sobre aquest indret i els fets històrics que hi van succeïr (6 propietaris de dretes de diferents poblacions del Baix Penedès van morir en mans de gent republicana durant la guerra civil), desfem els nostres passos fins al mas de la Costa. Ara voregem el mas per la part de dalt i agafem el camí del Corralot fins al Papagai. Recorrem els carrers laberíntics de l'urbanització fins a trobar l'antic camí de Torregassa. Creuem aquest nucli i la carretera i anem a buscar el camí del Rigol, que ens portarà de nou a Llorenç del Penedès, enmig, ara ja, d'una calor xafogosa...


Powered by Wikiloc
salut
pep

1 de juny 2022

ERMITES DE COLOBOR I LA PEDRA - MONTSEC D'ARES

Montsec d'Ares i Rúbies
Fugint de la calor de la costa ens endinsem a la mitja muntanya, al massís del Montsec, concretament a la zona d'Ares, a Àger. Agafem la pista asfaltada que puja al coll d'Ares, però en un revolt a esquerra molt marcat agafem la pista que continua a la dreta. Pal indicador a la mare de déu de Colobor i la font de Gabrieló. Deixem el vehicle en un escampall al costat de la pista. En 5 minuts arribem a la font de Gabrieló, un indret ombrívol amb vegetació de ribera, senyal d'aigua i bonança.
cova d'en Rossell

La calor apreta però l'aire que ens retorna de les parets rocoses de St Alís ens va refrescant el clatell. Caminem primer per pista, uns quilòmetres. Anem seguint les marques de GR.3 agafant algun trencall per unir revolts de la pista. Les vistes cap al Montsec de Rúbies són majestuoses i la llum neta de la zona d'Àger és un regal per a les pupil.les. Estem sota un dels cels més nets del sur d'Europa...
En un trencall, on hi ha unes arnes d'avelles inservibles, continuem el senderó marcat com a GR.3 fins que arribem a una balma espectacular amb un mas encara més espectacular. Sóm a la cova d'en Rossell, on sembla que s'hi estan fent obres de millora i ampliació d'una antiga construcció, segurament ramadera. És molt curiosa la imatge de 3 sants tallats en pedra que trobem en un dels murs exteriors del clos. És un bon lloc on fer-hi parada i, perquè no, una pernocta, tot i que no es pot accedir a l'interior la porxada ens ofereix un cobert de luxe.
ermita de Colobor
Continuem pel GR.3 devallant ja fins al santuari de la mare de déu de Colobor. Data del s.XVI i es troba en estat ruinós. La seva grandària és ben fonamentada amb uns contraforts gegants al centre i a la cantonada esquerra. Aquest indret era pas natural entre la vall d'Àger i el Pallars, per això es va construir un refugi-hospederia durant el s.XVII. Aquest hostal, però, treu tota la llum que entrava per la façana del santuari, i també es troba en estat d'abandonament. L'ermita era propietat del castell de Colobor, del qual no en queda res.


barranc del Clot de Sileta
Continuem devallant el barranc del Clot de Sileta pel GR.3. El senderó es deixa fer tot i la calor que ja apreta. Passem per la font de Colobor, molt aprop del santuar i on trobem restes de joncs que indiquen humitat. Arribem a una pista. Una fita de pedra saldonenca amb una calavera ens indica el camí al refugi. Continuem la pista avall fins a una cruïlla. Aquí deixarem el GR.3 que baixa fins a Àger. Agafem la pista dels Petrolers a mà dreta, que no deixarem fins arribats a les envistes de l'ermita de la Pedra, sota el Mont de Tareu. Agafem pista a la dreta i senderó local marcat amb verd i blanc que va creuant la pista que puja a l'ermita. 
ermita de la Pedra
La primera ermita data d'época romànica, s.XI i està emplaçada on antigament hi havia el castell de la Pedra, que va servir a Arnau Mir de Tost per enfortir la plaça de la vall d'Àger, en mans musulmanes. L'ermita actual data del s XVI-XVII, i feien servir l'ermita original com a celler-rebost. El seu nom es deu al llinatge dels Pedra, senyors de la vall juntament amb els Exabel i Garoca.
Continuem pel senderó local que ara s'enfila de valent per damunt l'ermita i fins a creuar el Mont de Tareu i arriba a la font de Gabrieló, ja molt aprop de l'inici de la ruta. D'allí només ens caldrà remuntar la pista fins on deixat el vehicle. Podem aprofitar, si estem prou acalorats, per fer un bany a la bassa d'aigua cristalina que hi ha al costat de la font.
Excel.lent "passejada" amb unes vistes privilegiades de les serres de Millà i Montclús, i per suposat de la totalitat de la vall d'Àger. Silenci, lluminositat i calor garantides!

                        


Powered by Wikiloc
salut
pep