SERRA DE MONTSEGUIDA I COLLADA DEL TRUMFO (CARREU)

Circ de Carreu

Un d'aquells indrets, entre molts al nostre país, que val la pena visitar quan les fulles dels roures comencen a caure i el paisatge es tenyeix d'ocre omnipresent: el circ de la serra Carreu.

Abella de la Conca

Comencem la nostra caminada al poble d'Abella de la Conca, un llogarret que resta documentat l'any 1033 i que depenia del Comtat d'Urgell. A la part superior, engalzat entre roques hi trobem les restes del castell que controlava el pas de l'Alt Urgell a la Conca Dellà (Pallars). Podríem destacar el retaule gòtic datat el 1375 actualment al Museu Diosecià de l'Urgell i que pertanyia a l'esglèsia romànica de St Esteve, en molt bon estat de conservació. És força evident que aquest llogarret no necessitva murs de protecció ja que bona part de les cases es trobaven encastades a la roca dels Arços.

Església romànica St Esteve 

Ens endinsem per pista a la vall de Caborriu, la qual anirem pujant per una pista que puja suau en direcció NO. Agafem la pista a l'esquerra en el rpimer trencall. Novament girem 160º a l'esquerra en el següent trencall per una pista magnífica de pi negre i molsa humitejada a la cara N del bosc. En acabar aquesta pista continuem un senderó ample però totalment abandonat amb restes de vegetació per tot. El silenci és omnipresent, no trobem ningú en tota l'excursió. Quan acabem aquesta pista abandonada hem de tirar de l'ogica i fites, que ens aniram pujant per terreny descompost fins al pas que hi ha entre el roc de Sarsús i la roca de Ninou, on podem observar, durant la pujada l'espluga que s'hi amaga als seus peus rocallosos.

Atenció a aquest tram perquè pot esdevenir molt perdedor!!! Si podem tirar de GPS o anar acompanyats d'un bon mapa molt millor.

Mas dels Serrats

Arribem al pas per un senderó preciós, que ara es torna a dibuixar sencer i sense massa pèrdua. Som a la serra de Montseguida. Quedem completament bocabadats amb el paisatge d'arrugues rocoses i de bosc que ens ofereix el semi-cercle de la serra de Carreu, des del Montsec al Pedraforca a la llunyania.

Continuem ara ja caranejant per aquest serrat, seguint fites i marques evidents fins a assolir el punt culminant de la serra: la Roca de Montseguida (1.510 m). Superem una canal de roca de poca dificultat fins arribar altre cop al serrall, que seguirem per senderó fins al damunt del coll del Trumfo. En aquesta última part del senderó hem d'estar atents a les fites de baixada, que en un parell de revolts de roca ens portarà de pet al coll.

cim de Gallinova (1.687 m)

Ens vigila ben d'aprop el cim de Gallinova (1.687 m), segon punt culminant de la serra Carreu. D'aquí agafarem pista evident que recorre la vall de Caborriu fins a l'inici de la caminada, que esdevé senzillament magnífica i que ens omple gairebé tots els sentits de què disposem per rebre tanta bellesa.

Cinglera de Montseguida

      

Roca de l'Espluga de Ninou

Powered by Wikiloc

Salut

pep

TUC DE MAUBÈRME (2.881 m)

Val d'Aran. Sortim de Bagergue per la pista en direcció a la Borda de Lana i al coll de Varradòs, on aparquem la furgoneta. Boniques i espectaculars vistes cap a la zona de Beret i la vall de Varradòs, per on farem la baixada amb el vehicle.

Tuc de Maubèrme i Crabes

Sortim per un senderó que voreja l'estanhola de Varradòs, completament seca. En aquest primer tram anirem acompanyats per les pastures de vaques que desemboquen al Malh de Hèr i la cabana de Calhaus. Encara no ens ha tocat el sol i aprofitem les primeres llums per refugiar-nos de la calor que ha de venir. Comencem a remuntar la barrancada que baixa de la Cometa de Calhaus per un senderó realment dret marcat amb una fita. 

vista E, Mont Valier

Trobem el senderó principal que ve de la pista de Liat, una mica més amunt. Seguim el senderó ara ja sense pèrdua fins a l'estany de Montoliu, situat en un antic cercle glacial i rodejat de pics que superen els 2.600 m. Aquesta zona havia estat molt activa dins el sector de la mineria d'on s'extreien variants del plom i el zinc, que amb unes vagonetes amb rails pujaven fina al coll deth Urets, i d'allí baixaven amb telefèric per la banda francesa cap a la vall del Lez.

estanys de Liat

Aquí agafem el senderó que remonta la carena E del tuc de Crabes fins al coll de Maubèrme, que ja queda sota les faldes del gegant aranès. Continuem una mica més i enllacem amb el GR.211 que ve del coll deth Urets i continua avall cap als estanys de Liat. Seguim les fites que envolten el rocallam del Maubèrme i arribem a les pales de la cara O, per on es remonta fins al cim per terreny força descompost. 

llac de Montoliu

Tot i l'aire que bufa al cim les vistes són increïblement boniques, miris on miris. A l'E el massís del Mont Valier, el gegant de l'Ariège; al S Aigüestortes i les Maladetes; a l'O les serres des Armèros i Crabèra, massís del Vignemale i el Midi de Bigorre; al N Bona part del Coserans i l'Ariège. Devant aquesta meravella aprofitem per fer un mos i disfrutem de ser al punt més elevat de la Val d'Aran.

riu Ulha, plans de Tor

Desfem el senderó de pujada descomposta fins a la cruïlla amb el GR-211. D'aquí girem a la dreta i agafem direcció als estanys de Liat, però abans d'arribar a l'estanhet de Maubèrme ens deixem emportar, cap a l'esquerra i en forta baixada, per l'herba d'una vall secundària que ens ha donat prou confiança tot i no haver-hi senderó ni traces de baixada. De tant en tant anem posant una fita per qui, com nosaltres, els hi agradi perdre's i sortir del camí marcat. Haurem de parar atenció en un punt on el barranc s'estreny i el terreny s'empina força. Arribem a la pista on només s'hi accedeix en 4x4 i baixem en direcció a la cabana de Calhaus. Abans d'arribar-hi, però, agafem el senderó a la dreta, que voreja pels plans de Tor i remonta en direcció E per un senderó amb marques de GR. Aquí ens bocabadeja el color ferrós que té l'aigua. Arribem de nou al coll de Varradòs per les traces que han deixat les vaques a primera hora del matí.

vista s, Maladetes

Salut

Pep

EUROPA DE L'EST EN BICI, PART 5: NORD D'ITÀLIA I CÔTE D'AZUR

Salut

Pep

EUROPA DE L'EST EN BICI, PART 4: CROÀCIA I ESLOVÈNIA

Salut

Pep

EUROPA DE L'EST EN BICI, PART 3: ALBÀNIA I MONTENEGRO

Salut

Pep

EST D'EUROPA EN BICI, PART 2: GRÈCIA

Salut

Pep

EST D'EUROPA EN BICI, PART 1: GOLF DE LION, PROVÉNCE, LIGURIA, TOSCANA, UMBRIA

Salut

Pep

PEDRA SECA

Us deixo amb el segon documental que dedico a una d'aquelles professions que sovint resten en l'oblit...

Salut

Pep

PASTORS

Aquí teniu el primer dels documentals que m'he atrevit a fer sobre professions que resten oblidades en el nostre entorn, i que han estat un dels factors que han col.laborat en la resistència de la nostra cultura i arrels.

Salut

Pep

PRAT DE CADÍ

Abans que acabin les últimes neus als cims de les muntanyes fem una aproximació al massís del Cadí, sempre altiu i amb roca cridanera cap al cel blau de primavera. Deixem el vehicle a l'encantador poblet d'Estana i comencem caminant en direcció a coll de Pallers. La primera sorpresa la tenim a les afores del poble on ens trobem un senglar amb una de les potes del darrera amputades al mig del camí, mig moribund i sense poder-se moure... La veritat és que no és un bon inici d'excursió. Estem al seu costat una estona donant-li aigua fins que entenem que no podem fer-hi res. Pobra bèstia...

St Climent d'Estana

Arribem al coll de Pallers pel GR-150 on trobem un aparcament per vehicles. O sigui que si ens volem estalviar un parell de km podem començar l'excursió al  mateix coll. Fa un dia radiant amb núvols blancs i cel blau amb una temperatura que convida a anar gairebé en màniga curta. Continuem ara ja pel PR-121 seguint marques evidents que s'endinsen en el bosc. El terreny es torna argilós amb arbredes de pi roig i negre fins que arribem a una zona més humida. L'argila dona pas a la molsa de muntanya que recobreix les pedres de boscos altrament de conte, amb faigs i roures ara i adés. 

Prat de Cadí

En poc menys d'1 hora arribem al prat de Cadí, un espai enclavat als peus de la muralla natural que separa la Cerdanya de Catalunya. Sembla talment com si uns quants segles enrera haguessin talat el bosc per instal.lar un lloc acollidor on viure a recer de les parets altives del Cadí. Després d'entretenir la curiositat i l'esperit en aquest indret realment amable, decidim continuar la caminada per un senderó que, segons el mapa, s'endinsa al bosc en direcció O i baixa fins al poblet de Querforadat. El primer problema que tenim és per trobar l'inici del senderó, ja que no hi ha ni una sola senyal que indica cap direcció des d'on som. Cal afegir la neu que cobreix el sotabosc i que és possible que tapi alguna de les pintades que serveixen per direccionar-nos. 

Finalment, servint-nos de la intuició, la ubicació i la direcció que volem agafar, trobem una pista molt en desús i poc trepinada que puja fort cap als peus de la muntanya de Béixec. Arribem a una clariana i continuem endevinant el senderó amb força dificultats. Trobem unes marques grogues i les seguim fins que ens adonem que ens estan duen als peus de la muralla del puig del Quer. Així que devallem en diagonal fins que trobem, ara sí, el senderó que portàvem en inici. Ara anem trobant fites, tot i que hi ha alguna zona de bosc molt malmesa per allaus i vent, i de vegades hem d'intuir la direcció ja que el senderó no és visible.

Finalment, després d'una bona "encigalada" arribem al collet Jussana, un indret ben solitari i bonic i on no hi trobem res més que alguna fita despistada i un tribut de pedra a algú que devia voler retirar-se en aquell indret. Es nota que aquesta vessant no és la més desitjada per anar a la canal del Cristall i al cim del Volturó (2.650 m). Comencem a mostrar certa fatiga i devallem ara ja per senderó més ben marcat fins a trobar una pista, que a l'esquerra ens durà a una font i un refugi (tancat). 

GR-150

A partir d'aquí ja només hem de seguir la pista principal que, en baixada, ens portarà fins al bell poblet de Querforadat. Després de fer un tomb pels seus carrers anem a la part baixa del poble on trobem indicacions de GR, que seguirem fins al punt d'inici, passant per una barrancada preciosa. El GR fa un traçat espectacular per entre rouredes de fulla ja morta que endolça els nostres passos cansats. Visitem les restes del Cortal del Garreta, una construcció edificada amb pedra més gran de l'habitual per ser un corral o un antic magatzem de bestiar. Finalment arribem al coll de Pallers i d'aquí a Estana, amb un cansanci dibuixat als rostres però amb plenitud d'esperit. 

arribant al coll de Pallers

Querforadat

Powered by Wikiloc