Pàgines

18 de gen. 2022

SANT PERE DEL BRUGAL


Acabem d'aprofitar l'estada a les valls d'Àneu visitant el monestir benedictí romànic de Sant Pere del Burgal. Sortirem d'Escaló creuant el riu i agafant a mà dreta una pista que esdevé un senderó que va remuntant les praderies per la cara S del Roc del Gento. És increïble lo ben camuflada que queda aquesta construcció enmig de la vall del Noguera Pallaresa.

El monestir és esmentat per primera vegada pel comte Ramon I de Tolosa l'any 859. Molt probablement en fora el seu creador. Més endevant, ja en el seu declibi el monestir queda vinculat al monestir de Gerri. Durant el s.X el lloc esdevé, per un curt període de temps, un monestir de monges, regit per l'abadessa Ermengarda, i depenent de l'abadia de Lagrasse, al Llanguedoc francès. Durant el s.XI es posa de manifest la protecció de la casa comtal pallaresa mitjançant els frescos que es troben decorant l'absis, i on trobem un retrat de Llúcia de la Marca, com a una de les protectores d'aquest indret. Això fa pensar que també hi hauria d'haver pintat un retrat del seu espòs, Artal I de Pallars Sobirà. Aquest fet no és gens comú en els frescos romànics que podem trobar arreu de Catalunya, excepte en els trobats a les valls d'Àneu. Com tampoc és gens freqüent trobar el retrat d'una dona. La desamortització de 1835 va confirmar la desparició del monestir reduïnt-lo a simple capella.







MARE DE DÉU DE LA ROCA (ESCART)

És aquesta una excrusioneta d'aquelles que meravellen l'esperit, i que fan pensar en perquè els eremites es posaven a construir ermites en indrets com aquest. Al poble d'Escaló trobem la carretereta que puja fins al llogarret d'Escart. Al tanto amb la carretera perquè és molt estreta i no hi ha boi llocs per donar pas a altres vehicles. Abans d'arribar al poble trobem un indicador cap a l'ermita. Haurem de deixar el vehicle en un entrador abans d'arribar al pal indicador. També podem començar la caminada al castell d'Escart (runes), però és força complicat trobar un lloc per aparcar dins i fora del poble. El senderó és força aeri, pel que cal avisar a la gent amb vertígen que es calcin bé abans de començar la caminada, que tot i no ser complicada ni llarga esdevé espetacularissima. A l'entrada de l'ermita trobarem una gravats a la pedra, dels quals no vam saber treure'n l'entrallat.

La història ens diu que existeixen els goigs de la mare de déu de la Roca, en els què es recorda la guerra entre els comtes d'Urgell i el Pallars per la possessió del castell d'Escart durant l'any 1079. 

  




Powered by Wikiloc

PLANS DE SON I PORT DEL CORO

Cap de setmana de neu . Arribem a Esterri d'Àneu on posarem el camp base aquest cap de setmana. Pugem fins a Son del Pi i les planes de Son, on deixarem el vehicle. La idea és fer una circular amb vistes per la part alta de les planes de Son. Comencem agafant un senderó entre avellaners que passa per la part del darrera del complex de Món Natura Pirineus, seguint unes fustes grogues amb una ploma dibuixada. Aquest caminet és una delícia visual i fa que comencem bé la jornada. Arribem a unes escales metàl.liques on veurem una marca groga. Hauríem de pujar i seguir aquestes marques de PR (Camins Vius) però decidim continuar per entre avellaners. 
El dia és assolellat però al matí feia força fred (-10 ºC). No córre l'aire i entrem en calor ràpidament. Quan ja entrem a la zona de riu anem girant a la dreta i amunt per anar a buscar el senderó marcat amb marques grogues, que amb la neu costa una mica més de trobar. Finalment trobem l'inici del senderó i enfilem, ara ja, l'inici al port de Coro. Arribem al collet, ampli entre el bosc, i trobem un pal indicador. Som a 1.950 m i les vistes cap a l'E són força admirables: massís del Mont-roig (2.864 m), Ventolau (2.851 m), Coma del Forn (2.683 m) i Campirme (2.633 m) són el teló de fons del nostre dia d'avui.
Continuem en direcció al refugi Pla de la Font. Hem d'estar alerta als pals amb senyal groga, ja que és molt fàcil seguir la pista que porta la mateixa direcció. Trobem les marques a uns 200 m del pal indicador cap a la dreta, com si volguessim anar cap a la base dels pics de Tésol. Arribem al pla de les Cabanyeres entre bosc de pi negre i seguint la intuició i el mapa, ja que no hi ha traces. Seguim sempre en direcció S buscant els pals amb la ratlla groga. Anirem sempre per dintre el bosc, creuant algun que altre barranc que amb la neu esdevenen poca cosa. 
Arribem a la zona de les Estanyeres en travessa per bosc i clarianes fins sota el pic de Tésol (2.700 m). En aquest punt decidim baixar pel barranc del Tinter fins a trobar el senderó, ja trepitjat i ben marcat que puja al refugi Pla de la Font. Ens descalcem les raquetes i posem crampons per encarar la devallada per entremig del bosc. De sobte fa un fred que fa petar les dents, fins que sortim de la zona arbrada ja molt aprop de les planes de Son, on arribarem amb un bon sol que ens fa revifar.
Una matinal excel.lent per conèixer una mica més aquest racó de les valls d'Àneu.

                                                       



Powered by Wikiloc

9 de gen. 2022

SERRES DE COGULLÓ I COMAVERD (902 m), I COVA CATIVERA

cova Cativera
Un altre dia ventós a l'Alt Camp. Decidim pujar a la serra del Cogulló per fer passar el fred. Aparquem el vehicle al costat del Corral Nou (ruïnes), per on passa el GR-7. Agafem la pista que puja pel barranc del Cogulló fins al pou de Solivella (pal indicador) i la carena del tossal de les Comes (743 m). Girem a la dreta en direcció E per on trobarem inidicacions de "ruta del Cogulló". Ben aviat la pista esdevé un senderó que es va enfilant carena amunt fins arribar al cim del Cogulló (881 m), on hi ha una barana per la gent amb vertígen i pels dies ventosos com avui. Gaudim de les vistes ennuvolades de bona part de l'Alt Camp, la Conca i la façana marítima de la costa tarragonina. Aquest cop, però, no veiem la serra de Tramuntana de Mallorca...
Roc del Cogulló
Continuem per la carena i devallem fins a un pal indicador. Aquí ens desviarem a l'esquerra per anar a visitar la cova Cativera, on s'han trobat restes de l'era Neolítica. Aquest és un indret ben humit en comparació amb la resta de la carena que acabem de resseguir. Girem cua fins al pal indicador i continuem en direcció al Comaverd on arribarem per pista forestal en 20 minuts. El temps continua rúfol  i anem intuïnt les formes de les muntanyes en la llunyania, com ara Montserrat. Tenim a la nostra esquerra la vall de Vallespinosa i el puig de Montclar (948 m), que s'alvira salvador d'aquesta contrada en nom de Sant Miquel. Aquesta muntanya bé val una excursió per sí sola.
Arribem al coll de Valls, deixem la pista a mà esquerra que devalla a Vallespinosa i continuem cap a la dreta seguint el GR-7, que altre cop per pista ens durà fins al coll del Sàrria resseguint el Torrent de Collmagí, i ja en baixada fins al Corral Nou (ruïnes).
Salut!

carena del tossal de les Comes
                    

Carena de Montclar
torrent de Collmagí



8 de gen. 2022

TOSSA DE MONTFERRI (387 m)

Fa un vent gelat que no presta a fer res, però la torre del Moro de Montferri fa temps que em mira de cua d'ull per la finestra. Potser m'envia una invitació a pujar-hi de nou. Em calço les sabates de muntanya i agafo jaqueta, gorro i buff. Recorro el camí de Vilardida a Montferri, el vent encara aguanta quan vas pel camp rodejat de pins. Vorejo Montferri, em miro el santuari de Montserrat de reull i agafo el "camí saludable" fins que l'antiga carretera creua el torrent del Còdol. Aquí agafarem la pista forestal que s'endinsa al bosquet i que ben aviat es desdibuixa en un senderó. En aquesta zona hi ha unes quantes barraques de pedra seca que val la pena visitar. 
ressegueixo el senderó que va dibuixant el perfil de la carena de la Tossa de Montferri, i que ja no deixaré en tota l'excursió, seguint punts vermells. Passem primer pel puig Rodó i girem a la dreta en direcció a la carena. Només estem a 300 m d'alçada però les vistes de l'Alt Camp són esplèndides. Arribo a la Tossa de Montferri on gaudeixo d'una bona parada. A la carena el vent bufa fort i m'he de tapar de valent. Continuo cap a la Torre del Moro. Aquesta construcció data d'orígen de la reconquesta cristiana sobre el territori musulmà cap al s XIII. La seva funció era de torre de vigilància de la Marca de Castellví, com la majoria de les torres erigides al llarg del riu Gaià.
Giro cua uns 150 m i devallo per un senderó marcat amb una fita. Em deixo anar avall i faig cap al camí del molí de Bràfim, pista encimentada. Abans d'entrar de nou a Montferri passo a fer el curiós per les restes de l'ermita de St Marc, en runes. Abans d'agafar el camí cap a Vilardida passo per les Clandestines, que estan oberts tots els dissabtes al migdia, i on ens serviran una bona cervesa artesana per apagar la sed de la ruta. Salut!!
Bona matinal que no deixa mai indiferent, sobretot tractant-se d'una carena pre-litoral de poca alçada.


Powered by Wikiloc

5 de gen. 2022

MONT REDON (864 m) I CAVALL BERNAT (LLABERIA)

Comencem el 2022 de nou a la serra de Llaberia, sortint des de Pratdip i recorrent la zona SE d'aquest massís. El clima és inusualment bo per aquesta época de l'any i decidim aprofitar-lo.
Engeguem la caminada des de Pratdip pel PR que ens portarà per senderó al pla dels Marinons i a la pista de la Carabassa. Aquí trobarem un pal indicador. Seguim amunt per senderó en direcció a Mont Redon. El corriol puja fort però està molt ben desbrossat i no té pèrdua. Al cap de pocs minuts arribem a la carena de la Seda. Haurem de fer atenció a algun pas equipat, potser no massa apte per a gent amb vertígen. Anem progressant per la carena mentre la boira segueix enganxada arran de costa. Les vistes cap al barranc de la Dòvia, camp de Tarragona i les serralades a l'Oest comencem a ser espectaculars. Arribem al coll de la Seda amb un cel blau intens. Comença a fer calor.
A partir d'aquí trobem un tram equipat amb cadenes i corda que superem amb facilitat. Arribem sota un gran bloc de pedra que podem vorejar sense problemes, tot i que alguns de nosaltres preferim superar-lo pel pas dels Ciscos, equipat amb estreps de cadena. A cop de braços arribem dalt el bloc i continuem,  trobant-nos amb els companys que l'han vorejat abans de començar el pas del Porc Senglar, que no ofereix dificultat. Assolim el Morral de la Seda, un altre bloc de pedra privilegiat amb vistes cap a TOT ARREU.
Ja tenim al nostre devant el Mont Redon, on arribem amb 20 minuts de carenejar per praderies. Trobem un ramat de cabres que pasturen tranquiles, mirant amb indiferència però expectants als nostres passos. Aprofitem el cim per menjar una mica i gaudir dels 360º que ens ofereix, des del massís del Montmell, al Penedès, al massís dels Ports i Montsià a l'extrem S de Tarragona, passant per les muntanyes de Prades i la Mola de Colldejou.
Continuem pel senderó fins a un pal indicador. Tenim devant nostre la colosal roca del Cavall Bernat. Voregem el Portell de la Roca Mitjanera per sota i arribem als peus de la canal que ens durà al cim del Cavall Bernat, seguint un tram equipat amb cadena que no té pèrdua. De manera senzilla però prudent assolim el cim, on llueix una creu de ferro força rovellada pel temps. Continuem amb unes vistes excepcionals d'aquestes serres feréstegues i rocoses.  Devallem per la canal i continuem el senderó que ressegueix la base de la pedra, fins arribar a la Roca dels Esperits, una pedra foradada de la què desconeixem la provinència del seu nom, que no deixa de ser especial. Devallem fins al collet de la Terra Blanca, on trobarem un nou pal indicador.
Continuem pel senderó que devalla a mà dreta, deixant el PR que, a mà esquerra devalla fins a Colldejou. Arribem al pla dels Aladerns per un senderó fantàstic i ombrívol, cosa que agraïm. Seguim pel PR fins a una nova bifurcació. Novament a la dreta arribarem a la font de la Carabassa, que es troba ben seca tot i l'estació de l'any en què ens trobem. Fa molt temps que no plou i la calor dels últims dies no ajuda massa. Arribem pel senderó al mirador de la Carabassa, on ja trobem pista forestal. Continuem fins a un nou pal indicador. Deixem el camí dels Marinons a la dreta i anem a buscar el PR (senderó) que devalla en direcció S, i que ja no deixarem fins a l'inici de l'excursió.



Powered by Wikiloc

29 de des. 2021

PUIG DE LA CABRAFIGA (614 m) I MIRADOR DE LA CARABASSA

Fa una bona temperatura per veure la sortida de sol des d'un punt elevat amb bones vistes, així que comencem a caminar fosc i negre a Pratdip. Agafem el senderó que mena cap al portell dels Grauets i el pas del Gos. Ja em deixat el frontal i comencem a notar la pujada de temperatura. Arribem al portell on trobem l'indicador de la cova dels Grauets. La deixem per a una nova ocasió i continuem cap al pas del Gos, un estret de roca que ens portarà a la carena cimera, on resseguint el senderó de vegetació baixa i roca fem cap al cim del puig de la Cabrafiga. Busquem un bon indret per descansar i refugiar-nos del vent i quedem embadalits amb la sortida de sol per damunt el mar i la costa tarragonina. Gaudim de les excel.lents vistes cap a TOT ARREU... muntanyes de Prades, Montsant, Colldejou, Llaberia, Vandellòs i els Ports.

Continuem el senderó per la carena en direcció E i devallem cap a les canals del Dip per arribar al coll de la Llena, passant per la font de les Benes. Del coll seguim pel camí asfaltat de Pratdip a Colldejou fins a trobar un caminal encimentat que arrenca a l'esquerra cap al mirador de la Carabassa, on arribarem uns minuts més tard, després d'arribar a un pal indicador i deixar un PR que baixa pel bosc. Arribem al mirador amb bones vistes cap a la costa de Tarragona i la serra de Plana Serena i la Muntanya Blanca, també dels punts més elevats de la serra de Llaberia: Mont Redón, Cavall Bernat i punta de Fornells.
Tornem al pal indicador i agafem direcció al pla dels Marinons, des d'on agafarem el senderó en baixada (marques blanques i grogues de PR) que devalla de la carena de la Seda. D'aquí a Pratdip tenim mitja hora en baixada pel mas del Colomer. Una bona matinal per començar bé la jornada!







Powered by Wikiloc

20 de des. 2021

SALT DE LA MINYONA I ST LLORENÇ DEL MUNT

Aquest any anem a posar el pessebre amb la gent de l'AEM al costat del monestir/castell de St Llorenç del Munt, al costat de St Julià de Vilatorta.

 Comencem l'excursió a Collsarbocet, en un revolt de la carretera on podem deixar bé el vehicle. Comencem a caminar per un senderó que desemboca a una pista que recorre la base de l'impressionant paret on trobarem, més endevant, el salt de la Minyona. Primer, però, gaudirem d'unes vistes excel.lents del Montseny, Collsacabra, Guilleries i Savassona des d'un dels ramals aèris al qual ens porta el senderó. Cal anar amb compte de no perdre's per aquests vorals, ja que hi ha rastre per arreu.
Al cap d'una mitja hora arribem a la part alta de la carena dels Munts. Enganxem el GR-2 i arribem al salt de la Minyona. Un indret exquisit! Continuem pel GR-2 en direcció al turó de la Mina i el puig dels Jueus, cosits unes quantes línies elèctriques d'alt voltatge (quin desastre, mare meva...). Ens perdem la pujada a aquest puig, que des de lluny s'alvira com un ganivet. Continuem pel GR fins arribar al monestir/castell de St Llorenç del Munt, des d'on diuen que Jacint Verdaguer, fill de Folgueroles, va escriure bona part dels versos de la seva coneguda obra "Canigó". Des d'aquest punt s'alvira tot el pirineu català, des del Montsec, el Pedraforca, Cadí, Tossa d'Alp, Cerdanya i Canigó. Majestuós de debò! El monestir és privat, així que deixem la visita per una altra ocasió més adient. 
 Continuem pel GR-2 fins a una pista. Aquí continuem pel senderó que pren direcció al serrat del Vent i coll de Portell. Ara ja començarem a devallar la muntanya, però abans farem una marrada per observar la balma de l'Espluga nova, un indret on encara es poden veure els forats de les bigues que donaven pas a un tancat impressionant de bestiar. Haurem d'estar alerta al track per no perdre el fil. Seguim devallant pel senderó fins a la pista de la granja de la Pineda, i uns metres més endevant al conjunt de cases i ermita de St Feliu de les Planeses, un indret bucòlic.
Només ens resta continuar la pista que ens durà de dret on hem deixat el vehicle. Sortida molt agradable i recomanable per les vistes gairebé infinites que ens mostra una part de les serres de l'Espai Natural de les Guilleries i Bosc de Savassona, d'on va sortir el bo d'en Serrallonga...









Powered by Wikiloc