Pàgines

1 d’oct. 2022

PUIG DE NA FÀTIMA - 651 m

Segona caminada per la vall de Valldemossa. Torno a deixar el vehicle al mateix aparcament que hi ha després de l'Estret de la carretera. Aquest cop, però, començaré caminant per l'altre costat del torrent. El primer que trobem en començar aquesta caminada és una zona molt trepinada que porta a una bassa. Haurem de trobar el millor pas per anar a l'altre costat d'aquesta, que és per on continua el senderó de pujada. Jo opto per passar per damunt un pontet que creua el barranc. Es veuen traces i alguna marca de color blau. Vaig pujant per bosc net de roure i alzina. Em vaig enfilant pel peu de les roqueres seguint fites i molta intuició fins que arribo a un senderó empedrat.
camí empedrat
Un cop superat aquest tram entro en bosc de pi, on el sotabosc és molt més abundant. Vaig alerta a no perdre les fites, tot i que "Maps.Me" em va orientant a la perfecció. Aquesta és una pujada molt vertical, i cal no perdre el rastre de fites perquè podem anar a parar a molts atzucacs. Torno a trobar cabres que em continuen defugint... Arribo a una zona amb molta vegetació baixa. Aquest fet fa que estigui encara més atent a les possibles fites, ja que moltes són a terra.
carena cimera

Superada aquesta zona no tan bonica com la primera, arribo a un pas de roca que em deixa a l'altra vessant de la muntanya, mirant direcció Palma. En aquest punt l'ascenció ja es veu perfectament, així que deixo les fites una metres més avall i tiro pel dret, per la carena. Fa un sol fantàstic i tot i ser de tarda no pateixo per l'horari. D'aquí al cim de Na Fàtima trigo uns 30 minuts. El cim queda absolutament rodejat de bellesa. Vistes cap a tots costats, mar i muntanya, costa i Tramuntana. M'assec, faig uns missatges per compartir-ho i gaudeixo en complet silenci aquest regal.
Amb les cames un xic cansades de la pujada encaro el retorn amb més calma, resseguint les fites que em duran, pel mateix camí, al punt d'inici. Una caminada/grimpada totalment solitaria, com les que m'agraden i feia temps que no trobava. Aquesta te l'has de treballar a mesura que avances, no és fàcil de trobar ni de caminar-la. Endevant!





Powered by Wikiloc

29 de set. 2022

PUIG DES BOIXOS - 626 m

cim des puig de Boixos
Segona excursió per Mallorca, en aquest cas a la serra de Tramuntana, zona de Valldemossa. Aparco en una zona habilitada pujant a Valldemossa a l'esquerra, al camí de son Matge. Començo a caminar havent de creuar una porta. El bosc de roure, alzina i carrasca és completament net de sotabosc i per tant és un plaer caminar-hi. A la primera cruïlla enfilo ja de valent a l'esquerra. Hem de pensar que la majoria de senderons que trobarem a l'illa no tenen indicacions, per tant haurem d'anar molt al tanto o portar un bon mapa per no confondre'ns d'itinerari. Jo vaig tranquil amb l'aplicació de mòbil "Maps.Me", totalment recomanable.
pas des Ganxo
Passo per sota la balma de son Matge, seguint fites de pedra i corriols que es difominen entre el fullatge. Aquesta zona, com molta part de la serra de Tramuntana, va ser molt propícia per a la producció de carbó vegetal. És per això que aniré trobant carboneres cada pocs metres. Les últimes ventades i oratges han fet caure molts arbres que jauen, talment adormits, enmig del camí. Hauré d'anar buscant la millor manera per continuar endevant. Arribo al pas des Ganxo, on trobo un tram de corriol que s'enfila fent giragonces empedrades, bon exemple d'enginyeria anciana. Em sento acompanyat per unes quantes cabres que m'observen i em defugen. Em torno a quedar en solitud.
aljub de Perico Barbut
Més amunt arribo a una zona més planera. Sóc al bosc d'en Gotzo. Aquí trobem un marge amb una amplada espectacular que va resseguint la corba de la muntanya. El salto i faig cap al refugi-aljub de Perico Barbut, on es pot veure com es recollia l'aigua en una marmita feta de pedra. A partir d'aquí només haurem d'agafar la pista amunt fins arribar al cim d'aquest turó amb fantàstiques vistes cap a la costa de Palma i l'E de l'illa. També puc divisar es puig de Galatzó i la vall d'Esporles. Cap al N tota la serra de Tramuntana i les muntanyes que rodegen la vall d'Orient i Bunyola.
camí des Caragol
Torno fins a l'aljub i ara continuo per la pista que devalla en direcció NE. torno a rebre la visita inesperada d'unes cabres que em tornen a defugir. Segueixo la pista fins a una fita, que a mà esquerra, em durà per corriol fins al coll d'en Guardià, on tornem a trobar el marge que separa les vessants de la muntanya. Continuem seguint fites fins que retornem al bosc d'en Gotzo. Des d'aquí aniré a buscar l'antic camí, tapat pels arbres caiguts, que s'anomena des Caragol, i que ens retornarà al punt de sortida per un senderó empedrat espectacular. Acabo la caminada amb una breu visita a uns escaladors que es barallen amb la pedra de la balma de son Matge.







carbonera




Powered by Wikiloc

22 de set. 2022

PUIG DE RANDA - 540 m

Passo uns dies a Mallorca i aprofito per fer alguna excursió i estirar les cames. Començo per retornar al massís de Randa, on trobem el santuari de Cura, aquest cop acompanyat de l'Edu. Sortim del santuari en direcció E cap a les antenes per la carretera, i anem a buscar el senderó que, marcat com a GR, ens durà pel camí vell de Randa a Llucmajor. En poc menys de mitja hora arribem a l'ermita de St Honorat, on actualment s'hi allotgen uns quants monjos i que compta amb una zona ajardinada molt bonica. Les vistes cap a l'E de l'illa són infinites. Continuem encara pel camí vell, ara en direcció a Randa, agafant algun tram de carretera, fins que trobem el camí de les Pedreres a mà dreta. 
Anem pujant, ara sí, i agafem un corriol que ens durà de pet al camí de la cova de Ramon Llull, que és tancada al públic per una valla. Si aquesta muntanya és coneguda és gràcies, sobretot, a aquest filòsof i pensador del s.XIII nascut a Palma. El seu llegat bibliogràfic va ser el primer en ser escrit en llengua catalana. Llull va crear Ars, una corrent filosòfica que integrava religió, filosofia, ciència i moral que havia de demostrar la superioritat del cristianisme per damunt de les altres religions. Va ser en aquesta muntanya de Randa on Llull va rebre la il.luminació divina i es retirà a meditar durant 4 mesos a la cova que porta el seu nom.
Acabada la visita a la cova tirem senderó amunt fins al punt de sortida. Acabem la caminada amb una visita al santuari i a gaudir de les vistes inmenses dels 4 punts cardinals que ofereix el paratge.

St Honorat
     
santuari de Cura
 


Camí vell de Randa
  
Cova de Ramon Llull











Powered by Wikiloc

25 d’ag. 2022

CONGOST DEL RIU LOBOS

Aprofitem que estem en terres Sorianes per apropar-nos a fer una volta pel Congost del Riu Lobos. Deixem el vehicle a l'aparcament del bar que trobem al començament del congost. L'excursió no té pèrdua, només hem de seguir l'únic senderó que hi ha pel marge esquerre del riu. També podem pagar 4€ i aparcar el vehicle en un aparcament que es troba a tan sols 1 km de l'ermita de St Bartolomé. Nosaltres preferim matinar i fer els 3 km que hi ha des de Fuente Engómez. La longitud d'aquest congost és d'uns 25 km i parteix les províncies de Burgos i Sòria i està considerat Parc Natural.

ermita de St Bartolomé

El dia comença clar però amb un fred que pela. Feia molts dies que no notàvem aquesta temperatura i en part ho agraïm. Arribem a l'ermita templaria de San Bartolomé després d'una passejada d'uns 40 minuts, gaudint dels diferents colors que ens ofereixen les roques on hi comencen a tocar els primers rajos de sol. L'excursió és del tot planera. Anem a buscar la Cueva Grande que hi ha darrera de l'ermita i que ens deixa bocabadats amb la seva entrada majestuosa. Aquí s'hi han trobat pintures rupestres de l'edat de Bronze. Retornem a l'ermita i pugem fins al Balcón del Diablo, on trobem una roca foradada en forma d'ull humà, i que ens deixa mirar el precipici de l'altre costat de congost.

No podem visitar l'ermita perquè encara no és oberta. Aquesta data del s.XIII, romànic amb influència de gòtic. Es coneix la seva vinculació amb l'Orde del Temple, i està provat que el lloc on està ubicada té la mateixa distància de les parts més a l'est i l'oest de la Península Ibèrica.

Retornem al vehicle pel mateix camí, fugint ja de la gent que s'hi comença a aglomerar.


Fuente Engomez
Cueva Grande


Balcón del Diablo
                   

PIC DEL MONCAYO (2.314 m)

Moncayo des de Cerro San Juan
Després de passar la nit a Vozmediano i gaudir de la seva "petita festa major" i d'un "almuerzo" al bar Moncayo (molt recomanable), pugem per la pista asfaltada i de terra en direcció al Santuario i Albergue del Moncayo. Aparcament a uns 500 metres del santuari. D'allí mateix trobem indicadors que ens dirigeixen per senderó fins a la Peña Nariz i més endevant fins al Collado de Castilla. En aquest tram d'ascenció gaudim d'unes vistes infinites de Saragossa, Navarra i bona part de la Rioja. Divisem alguns dels cims del Pirineu Occidental (zona de Formigal-Panticosa, Vignamale i Ordesa). Bestial.
vistes cap a l'altiplà central
El cel és ben blau, tret característic d'aquesta zona de l'altiplà central sense gairebé contaminació lumínica. Aprofitem arribar al coll per menjar una mica. Continuem pel senderó que continua cap a l'E en forta pujada, on ja s'intueix el cim del Moncayo. Les vistes ara augmenten cap a l'O deixant entreveure bona part de l'altiplà central, Castella-Lleó, La Rioja i Navarra, així com la zona que hem visitat recentment dels picos de Urbión i la serra Cebollera. Un espai immens e infinit.
cim del Moncayo
Seguim el senderó que ressegueix el cim, que més que un pic és un altiplà en sí mateix, compost de diversos "cerros". Arribem al Cerro San Juan (2.283 m), on una fita gegant ens indica la baixada zigzaguejant que ens durà a l'alberg i santuari de Moncayo enmig d'una calor força sofocant. Aquest tram de senderó se'ns pot compolicar degut a les pedres soltes i al fet que gairebé tothom accedeix al cim per aquesta banda. Haurem d'estar alerta amb les torçades de turmell. A l'alberg-restaurant aprofitarem per fer una merescuda cervesa. Des d'aquí només ens cal fer uns 500 metres de pista de baixada fins a l'aparcament on tenim el vehicle.
M'atreviria a dir que és una de les ascencions imprescindibles per a qualsevol persona que li agradi la muntanya, ja que les vistes en un dia clar són realment infinites, des del Pirineu fins al centre de la Península Ibèrica. Realment fantàstic. Això sí, escolliu un dia que no faci massa vent, ja que al cim pot ser molt emprenyador. Gaudiu!

Vozmediano
Peña Nariz

Powered by Wikiloc

PIC URBIÓN (2.228 m)

Laguna Negra
Ens trobem a l'aparcament de la Laguna Negra, on hem arribat per la carretera de Vinuesa. El bosc de pi roig és omnipresent i ens deleita amb uns arbres magnífics, rectes cap al cel... Sortim de l'aparcament pel senderó que arranca a mà esquerra de la pista asfaltada per on pugen els autocars. Aquest senderó compost de pi roig, pi negre i faigs és ombrívol i ens endinsa a la zona d'aquesta llacuna tan coneguda a la província de Soria.
Arribem a la Laguna Negra en uns 30 minuts, i d'on tenim ganes de continuar i fugir de la gentada que ha pujat a contemplar-la. Agafem direcció a la Laguna Helada pel GR 86.1, on arribem en 30 minuts més de pujada ininterrumpuda. El cel comença a mostrar nuvolades fosques i l'aire es torna força fresc. Continuem enmig d'un lleu plogim pel GR fins al naixement del riu Duero, on trobem una escultura de ferro i una estrofa que el poeta Gerardo Diego va dedicar al riu en qüestió.
Laguna Helada

Comença a plovisquejar i ens refugiem uns minuts al peu del cim, que ja tenim a tocar, però que a resultes de la meteo no arribarem a assolir. Resseguim el senderó des del coll i agafem direcció a la Laguna Larga encara pel GR 86.1. En poc menys de 30 minuts arribem a la llacuna i s'atura la pluja, mostrant un sol que ara enlluerna i ajuda a assecar-nos. D'aquí només haurem de seguir el GR sempre en direcció E fins a trobar la cruïlla que hem deixat anteriorment per anar a la Laguna Helada. Desfem el corriol fins a la Laguna Negra, ara ja sense tant de públic, i devallem a l'aparcament per la pista asfaltada en absència de vehicles.
Una bonica excursió per conèixer l'entorn d'aquestes muntanyes del N de Soria i que formen part del Sistema Ibèric. El paisatge canviant i les vistes no ens deixaran indiferents. Apali, sort!


Naixement riu Duero
Pic Urbión


Laguna Larga
                           


Powered by Wikiloc