Pàgines

9 de nov. 2015

BICICAMP: RUTA DE L'OLI

Diumenge m'afegeixo a la ruta de l'Oli proposada pel col.lectiu de Reus BiciCamp, que durant el cap de setmana havia acollit la trobada d'associacions ciclistes de Catalunya. Aquesta ruta pretén donar a conéixer la plana del Baix Camp mitjançant les oliveres i el seu fruit: l'oli. Comencem la ruta a Reus enmig d'una boira gebradora que no ens deixarà en tot el dia. Agafem direcció a Riudoms i Montbrió del Camp. Passem breument pels seus carrers amb algunes cases modernistes i continuem cap a l'Arbocet creuant la riera de Riudecanyes. Passem pel costat de la magnífica plantació del mas de la Palomera i continuem ara ja per camí asfaltat fins a Cambrils. Després d'un mos BiciCamp ens obsequia amb una visita al museu agrari de Cambrils, on es fa una minuciosa explicació de com es fa l'oli. La visita acaba amb una degustació de vins i oli de la D.O. Siurana.
Anem a buscar el carril bici que ens portarà de dret a Salou i a la Pineda, on continuem per carril bici fins a Vila-seca. Aquesta segona part de l'itinerari no passa per massa terreny rural, però ens mostra la gran infraestructura que s'ha realitzat en pro de les bicicletes i una mobilitat segura en els llocs de costa com ara Salou o Cambrils. Arribem a Vila-seca i anem a buscar el camí asfaltat del mas de la Cuca i que ens portarà a l'entrada de Reus pel barri de la Plana i Bellissens. Una ruta molt maca que va estar deslluïda per la mala visibilitat però que va servir per retrobar-me amb aquest col.lectiu amb el qual havia col.laborat en un passat. Gràcies companys per la rebuda.














Salut
pep

TARDOR A LA CONCA DE BARBERÀ

pedalant entre vinyes
Al igual que el paisatge tardorenc de l'Alt Camp a la comarca veïna de la Conca de Barberà les vinyes encara estan més engalanades amb els colors ocre d'aquesta época de l'any. Així que agafem les bicicletes i comencem a fer una ruta per aquestes sortint des de l'Epluga de Francolí. Sortim de l'hostal el Senglar i agafem direcció a Poblet pel carril bici que puja pel costat de la carretera. Ben aviat, però, trobem el cartell que ens indica la direcció del castell de Milmanda. Aquest castell té el seu orígen al s.XII i més tard va servir com a granja als monjos de Poblet, mai va tenir un caire defensiu si no més aviat de castell-palau. Aquesta part de la Conca gaudeix de dos dels castells més ben conservats i espectaculars de la comarca, i la ruta coincideix amb aquests ja que estan envoltats d'algunes de les vinyes més espectaculars.
ermita dels Torrents
Vimbodí
El paisatge i la llum són tan potents que abans del km 5 ja hem parat unes 10 vegades a plasmar el paisatge en fotografia. Els colors ataronjats i groguencs ens mostren la vinya com si fos una paleta de colors vius, llampants i que ens deixen bocabadats. És pràcticament impossible que les fotografies ens mostrin realment el què veiem amb els ulls. La temperatura és cada cop més bona i acabem amb pantalons curts. Parem una estoneta al castell de Milmanda on podem realitzar la visita. Les bodegues Torres semblen tenir el monopoli de la major part de les vinyes per on passem. 
Continuem cap a Vimbodí pel camí senyalitzat passant i fent parada a l'ermita dels Torrents, on estan de celebració i de fons fan sonar l'armònium. Amb aquesta cantarella arribem a Vimbodí. Després d'una breu passejada pels seus carrers, molt més frescos que la vinya que recorrem, fem una aturada per comprar uns entrepans. A partir d'aquí no trobarem més llocs per comprar menjar. Deixem el poble enrera i agafem direcció al castell de Riudabella, primer per carretera i després per camí forestal. La llum del dia ens acompanya en tot moment com si fes temps que no veiguessim un paisatge igual. Passem per un parell de masos que ens enamoren i anem fent parades fotogràfiques obligades.
castell de Riudabella
El castell de Riudabella va ser bastit com a granja pels monjos de Poblet damunt una antiga vil.la romana durant el s.XIII. Després de la Desamortització de Mendizábal va ser reconstruït pels seus nous propietaris. Després d'aturar-nos una bona estona a gaudir del paisatge espectacular en el què ens trobem, continuem pel camí que du de nou a Vimbodí i Poblet. Al cap d'unes vinyes, però, decidim fer via pel recte i anar a trobar la font de Nerola i l'entrada de la vall de Castellfollit.
Després de gaudir de la fresca de la font de Nerola, completament seca, continuem pujant per la pista asfaltada de la vall de Castellfollit fins arribar al xalet forestal, on aprofitarem per fer un mos. El paisatge que tenim al davant no té res a veure amb al què hem vist fins ara. Som al bell mig d'una vall de pedra granítica i un verd intens regada per un rierol que sempre baixa. Aquesta frescor ens obliga a posar-nos la jaqueta de baixada. Tornem enrera fins l'entrada de la vall i agafem la carretera en direcció a Poblet. Abans d'arribar-hi, però, ens aturem unes quantes vegades per continuar retratant el paisatge, no fos cas que se'ns escapés de les retines...
Arribem al monestir de Poblet, un indret encisador amb una llum especial, almenys avui. Aprofitem que encara no es fa fosc per pujar a la font de l'Abat Siscar i contemplar les vinyes que envolten el monestir. Girem cua i parem a l'hostal Fonoll per fer un beure. La llum ja comença a donar pas al començament del crepúscle i ens afanyem a tirar avall fins a l'Espluga, després, però, de captar les últimes llums del dia. Quin espectacle veure la posta de sol darrera les vinyes que envolten el monestir de Poblet, i quedar submergits per tant de color i bellesa. Impagable!!!

entrada al castell de Milmanda










vall de Castellfollit
Font de Nerola

 monestir de Poblet










Salut
pep

5 de nov. 2015

TARDOR A LES VINYES DE L'ALT CAMP - PART 1

Vinya a Nulles
L'altra dia tornant del Penedès amb la furgo vaig començar a veure tons ataronjats al camp que envolta la meva vida geogràfica actual. Ahir al matí tenia festa i el temps no podia tenir millor previsió, així que ho tenia molt fàcil per agafar la bossa del manillar i posar-hi la càmera. El tomet va anar sortint sobre la marxa començant pel Milà i Vallmoll. La idea era anar a buscar els camps de vinya més propers i alhora més bonics de l'Alt Camp, així que vaig fer una sel.lecció. De Vallmoll anava a buscar el camí dels Morts direcció a Bellavista. El terreny sembla no haver engolit tota l'aigua que va caure dilluns nit, així que surto de Bellavista amb la intenció d'arribar al pont de l'Hospitalet, direcció a Puigpelat, però canvio de direcció i agafo el senderó que porta directe a Nulles. Trobem un pal indicador, així que no té pèrdua. Abans d'arribar a Nulles quedo ben enfangat. Una de les vinyes ha enganyat la vista fent veure que el terreny era prou dur però...
Conca de Valls des del camí dels
Morts, Bellavista
Abans d'arribar a Nulles giro cap a l'esquerra en direcció a Casafort, on arribo per una casa amb una era espectacular. Passo depressa, però, ja que és particular i no vull destorbar. Faig una paradeta per visitar al bon amic Kiku i continuo, amb un dia radiant (m'he hagut de treure roba del damunt) i uns colors cada cop més intensos (degut als diferents tipus de ceps que hi ha repartits per la zona), direcció a Vilabella i Bràfim per la pista asfaltada. Les hores van passant i feia força temps que no sentia aquelles ganes de plasmar el "meu" paisatge a través de la càmera. 
Al meu pas per Bellavista em vaig
creuar amb una tartana
Segueixo per un camí que s'ha convertit en un dels meus preferits, per la seva orografia i la varietat de cultiu que hi trobem, de Bràfim a Alió i Puigpelat, on crec que hi ha una de les vistes més magnífiques de la zona de Miramar, ja que la seva alçada ho permet. Arribo al punt més alt de la jornada, 270 m. Abans d'arribar a Puigpelat veig que la natura ha fabricat un estany fictici amb l'aigua de la pluja que fa que el paisatge gaudeixi d'unes tonalitats noves. Al fons, les serres de Miramar, Montagut, Albà i Montmell ens envolten amb els seus ramals com si ens volguessin protegir d'algun malson. Avui, però, no necessito res més que els ulls i el cor ben oberts per gaudir d'aquest espectacle que, se'ns dubte, és miraculós i guaridor per a moltes malalties.
Continuaré amb una segona part properament, abans que les tonalitats de tardor defugin i deixin pas les hivernals més fredes.

sender de Bellavista a Nulles
colors de tardor

mas de Messeguer,
Casafort

Arribant a Vilabella





camí de Bràfim a Alió

camí de Bràfim a Alió


camí de Puigpelat
conca de l'Alt Camp amb el
llac fictici
















Salut
Pep