 |
| Vinya a Nulles |
L'altra dia tornant del Penedès amb la furgo vaig començar a veure tons ataronjats al camp que envolta la meva vida geogràfica actual. Ahir al matí tenia festa i el temps no podia tenir millor previsió, així que ho tenia molt fàcil per agafar la bossa del manillar i posar-hi la càmera. El tomet va anar sortint sobre la marxa començant pel Milà i Vallmoll. La idea era anar a buscar els camps de vinya més propers i alhora més bonics de l'Alt Camp, així que vaig fer una sel.lecció. De Vallmoll anava a buscar el camí dels Morts direcció a Bellavista. El terreny sembla no haver engolit tota l'aigua que va caure dilluns nit, així que surto de Bellavista amb la intenció d'arribar al pont de l'Hospitalet, direcció a Puigpelat, però canvio de direcció i agafo el senderó que porta directe a Nulles. Trobem un pal indicador, així que no té pèrdua. Abans d'arribar a Nulles quedo ben enfangat. Una de les vinyes ha enganyat la vista fent veure que el terreny era prou dur però...
 |
Conca de Valls des del camí dels
Morts, Bellavista |
Abans d'arribar a Nulles giro cap a l'esquerra en direcció a Casafort, on arribo per una casa amb una era espectacular. Passo depressa, però, ja que és particular i no vull destorbar. Faig una paradeta per visitar al bon amic Kiku i continuo, amb un dia radiant (m'he hagut de treure roba del damunt) i uns colors cada cop més intensos (degut als diferents tipus de ceps que hi ha repartits per la zona), direcció a Vilabella i Bràfim per la pista asfaltada. Les hores van passant i feia força temps que no sentia aquelles ganes de plasmar el "meu" paisatge a través de la càmera.
 |
Al meu pas per Bellavista em vaig
creuar amb una tartana |
Segueixo per un camí que s'ha convertit en un dels meus preferits, per la seva orografia i la varietat de cultiu que hi trobem, de Bràfim a Alió i Puigpelat, on crec que hi ha una de les vistes més magnífiques de la zona de Miramar, ja que la seva alçada ho permet. Arribo al punt més alt de la jornada, 270 m. Abans d'arribar a Puigpelat veig que la natura ha fabricat un estany fictici amb l'aigua de la pluja que fa que el paisatge gaudeixi d'unes tonalitats noves. Al fons, les serres de Miramar, Montagut, Albà i Montmell ens envolten amb els seus ramals com si ens volguessin protegir d'algun malson. Avui, però, no necessito res més que els ulls i el cor ben oberts per gaudir d'aquest espectacle que, se'ns dubte, és miraculós i guaridor per a moltes malalties.
Continuaré amb una segona part properament, abans que les tonalitats de tardor defugin i deixin pas les hivernals més fredes.
 |
| sender de Bellavista a Nulles |
 |
| colors de tardor |
 |
mas de Messeguer,
Casafort |
 |
| Arribant a Vilabella |
 |
| camí de Bràfim a Alió |
 |
| camí de Bràfim a Alió |
 |
| camí de Puigpelat |
 |
conca de l'Alt Camp amb el
llac fictici |
Salut
Pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada