Pàgines

29 de des. 2021

PUIG DE LA CABRAFIGA (614 m) I MIRADOR DE LA CARABASSA

Fa una bona temperatura per veure la sortida de sol des d'un punt elevat amb bones vistes, així que comencem a caminar fosc i negre a Pratdip. Agafem el senderó que mena cap al portell dels Grauets i el pas del Gos. Ja em deixat el frontal i comencem a notar la pujada de temperatura. Arribem al portell on trobem l'indicador de la cova dels Grauets. La deixem per a una nova ocasió i continuem cap al pas del Gos, un estret de roca que ens portarà a la carena cimera, on resseguint el senderó de vegetació baixa i roca fem cap al cim del puig de la Cabrafiga. Busquem un bon indret per descansar i refugiar-nos del vent i quedem embadalits amb la sortida de sol per damunt el mar i la costa tarragonina. Gaudim de les excel.lents vistes cap a TOT ARREU... muntanyes de Prades, Montsant, Colldejou, Llaberia, Vandellòs i els Ports.

Continuem el senderó per la carena en direcció E i devallem cap a les canals del Dip per arribar al coll de la Llena, passant per la font de les Benes. Del coll seguim pel camí asfaltat de Pratdip a Colldejou fins a trobar un caminal encimentat que arrenca a l'esquerra cap al mirador de la Carabassa, on arribarem uns minuts més tard, després d'arribar a un pal indicador i deixar un PR que baixa pel bosc. Arribem al mirador amb bones vistes cap a la costa de Tarragona i la serra de Plana Serena i la Muntanya Blanca, també dels punts més elevats de la serra de Llaberia: Mont Redón, Cavall Bernat i punta de Fornells.
Tornem al pal indicador i agafem direcció al pla dels Marinons, des d'on agafarem el senderó en baixada (marques blanques i grogues de PR) que devalla de la carena de la Seda. D'aquí a Pratdip tenim mitja hora en baixada pel mas del Colomer. Una bona matinal per començar bé la jornada!







Powered by Wikiloc

20 de des. 2021

SALT DE LA MINYONA I ST LLORENÇ DEL MUNT

Aquest any anem a posar el pessebre amb la gent de l'AEM al costat del monestir/castell de St Llorenç del Munt, al costat de St Julià de Vilatorta.

 Comencem l'excursió a Collsarbocet, en un revolt de la carretera on podem deixar bé el vehicle. Comencem a caminar per un senderó que desemboca a una pista que recorre la base de l'impressionant paret on trobarem, més endevant, el salt de la Minyona. Primer, però, gaudirem d'unes vistes excel.lents del Montseny, Collsacabra, Guilleries i Savassona des d'un dels ramals aèris al qual ens porta el senderó. Cal anar amb compte de no perdre's per aquests vorals, ja que hi ha rastre per arreu.
Al cap d'una mitja hora arribem a la part alta de la carena dels Munts. Enganxem el GR-2 i arribem al salt de la Minyona. Un indret exquisit! Continuem pel GR-2 en direcció al turó de la Mina i el puig dels Jueus, cosits unes quantes línies elèctriques d'alt voltatge (quin desastre, mare meva...). Ens perdem la pujada a aquest puig, que des de lluny s'alvira com un ganivet. Continuem pel GR fins arribar al monestir/castell de St Llorenç del Munt, des d'on diuen que Jacint Verdaguer, fill de Folgueroles, va escriure bona part dels versos de la seva coneguda obra "Canigó". Des d'aquest punt s'alvira tot el pirineu català, des del Montsec, el Pedraforca, Cadí, Tossa d'Alp, Cerdanya i Canigó. Majestuós de debò! El monestir és privat, així que deixem la visita per una altra ocasió més adient. 
 Continuem pel GR-2 fins a una pista. Aquí continuem pel senderó que pren direcció al serrat del Vent i coll de Portell. Ara ja començarem a devallar la muntanya, però abans farem una marrada per observar la balma de l'Espluga nova, un indret on encara es poden veure els forats de les bigues que donaven pas a un tancat impressionant de bestiar. Haurem d'estar alerta al track per no perdre el fil. Seguim devallant pel senderó fins a la pista de la granja de la Pineda, i uns metres més endevant al conjunt de cases i ermita de St Feliu de les Planeses, un indret bucòlic.
Només ens resta continuar la pista que ens durà de dret on hem deixat el vehicle. Sortida molt agradable i recomanable per les vistes gairebé infinites que ens mostra una part de les serres de l'Espai Natural de les Guilleries i Bosc de Savassona, d'on va sortir el bo d'en Serrallonga...









Powered by Wikiloc

14 d’oct. 2021

PUIG DE GALATZÓ (1.027 m)



panorama cara N

Ens trobem als peus de la serra de Tramuntana, concretament a la localitat de Puigpunyent, on hem arribat pel coll des Grau (impressionant!). Agafem la pista asfaltada que mena a la font del Pi. Sortint de Puigpunyent girem a la dreta pel carrer de sa Teulera i agafem direcció al bosc d'en Pieres i el pas d'en Ratxo. Després d'aparcar el vehicle al mateix camí comencem la pujada fins la font del Pi (completament seca) on ja deixem l'asfalt i continuem per camí ample.
L'itinerari no té pèrdua i està marcat amb fites, però no val a badar en algunes bifurcacions. En uns 30 minuts de forta pujada arribem al coll des Socorrat, on hi trobem una torre de guaita forestal. Algun dels mapes que hem consultat ens marquen el pas del GR-221, però no veiem marques per enlloc. Continuem per senderó intuïtiu en direcció O, repassant la falda N del pic de Galatzó. Als nostres peus podem albirar la localitat d'Estellencs i el Mediterrani en direcció a Catalunya. Quina infinitesa, mare meva...! Passem a tocar de l'agulla del Bisbe, impressionant des d'aquesta vessant. Realment convida a l'escalada amb vistes al mar...

panorama cara SE

Arribem al collet amb un pal de fusta, on ens indiquen el senderó al cim del Galatzó i el senderó que devalla cap al coll de sa Moleta Rasa i ses Serveres. Ens queden només 25 minuts per assolir el cim, ben marcat i fresat pel pas de tantes persones que volen veure s'illa a vista d'ocell. Fantàstica panoràmica cap a la bahia de Palma i el puig de Randa, el S de s'illa (Andratx i Sta Ponça), i bona part de la serra de Tramuntana, amb es puig Major (1.436 m) presidint el teló de fons.
Una bona sortideta matinal amb bon coratge i vistes excel.lents. Ànims!

coll des Socorrat
es Galatzó des de Puigpunyent












              
font des Pi
 
es Bisbe

                                                 


Salut
pep

25 d’ag. 2021

ESTANY DE CABANA SORDA

refugi de Cabana Sorda
circ de Cabana Sorda des del Monjol

Continuem a Andorra. Enfilem la bonica vall d'Incles fins que trobem el trencall que ens indica la pujada a l'estany de Cabana Sorda. Ens esperen uns 450 m positius per un senderó que gairebé no té descans, però que a mesura que guanya alçada es va convertint en un mirador excel.lent de la vall i el circ de Pessons. Arribem al refugi lliure i a l'estany. Fa un dia calorós però agradable. Aprofitem l'herba de la vora del llac per fer-hi una bona aturada i omplir la panxa. Mentrestant decideixo fer una escapada al cim que hi ha a l'extrem oriental del circ que conformen els pics de Cabana Sorda, entre els quals destaca la Coma de Varilles (2.755 m). Pujo per la coma herbada fins al Monjol de Cabana Sorda (2.592 m) i baixo per la coma que hi ha al darrera fins a l'estany. Vaig trobant alguna fita, però la baixada és molt evident.

al fons vall de Siscaró
Acabem els entrepans i abans que ens agafi la "morrinya" continuem pel sender marcat de vermell i taronja (camí de la trans-Andorra i l'ARP) en direcció E cap al port d'Incles. Arribem a sota el port en poca estona per una baixada molt agradable i ben marcada. Anem disfrutant de les vistes esplèndides que tenim de la vall de Siscaró, el pic de la Cabaneta i l'aresta de Juclar, que serà omnipresent en tota la jornada. Baixem cap al pont de la Baladosa i refem el camí asfaltat que ressegueix la vall.

Una jornada molt agradable i amb bona companyia. Ruta practicable per canalla, tot i el desnivell podrem gaudir de plantes i una zona boscosa de pi negre en molt bon estat.



riu de Manegor







Salut

pep

MEDACOURBE (2.912 m) I ROCA ENTREVESSADA (2.928 m)

refugi Pla de l'Estany
Jornada de "puja-baixa" a Andorra, a la zona d'Arinsal. Deixem el cotxe a l'aparcament del final de la carretera de Subirans, al costat de la font del riu Pollós. Comencem seguint les marques de GR-11 fins a unes primeres barraques i el refugi lliure Pla de l'Estany. D'aquí seguirem sempre pel semderó que mena als estanys forcats, passant per un antic refugi metàl.lic. Som ja a la coma dels Forcats. Voregem els estanys per l'esquerra, deixant el senderó que puja directe al cim de Roca Entrevessada. Arribem al coll dels estanys Forcats força ràpid. 

estanys Forcats
Agafem direcció N les fites que ens portaran a la carena cimera del cim de Medacourbe, no massa apte per la gent amb vertigen. L'aresta espresenta prou esmolada peròes deixa fer perfectament fins al cim. Grans vistes cap a la zona de Soulcem i la vall Ferrera, amb el massís de la Pica d'Estats en primer pla. Refem les passes per la carena intentant trobar el millor pas de baixada fins al coll. Tenim damunt nostre la vessant N del Roca Entrevessada, i confiem en què el temps no es torci. Unes quantes nuvolades grises amenacen al cel, però li donem una oportunitat.

Anem grimpant per la carena, intuint fites i triant la millor pujada. Arribem al cim de Roca Entrevessada sense ningú i amb totes les vistes del Comapedrosa, Baiau, Salòria i Vall Ferrera devant nostre. Ens sentim bé i el temps ens ha respectat. Falta la baixada! Mirem bé el mapa, que marca un senderó en picat per la coma de Malhivern, una primera baixada per una canal i una tartera inacabable. Arribem de nou al refugi del Pla de l'Estany, amb els genolls ben trevallats. D'aquí alcotxe triem la baixada més planera. 

massís de la Pica d'Estats
Una jornada d'alta muntanya, en què tot i que els cims no arriben als 3.000 m, bé valen una menció pel desnivell que hi hem emprat: més de 1.600 m positius!



estanys de Baiau




Salut

pep

26 de jul. 2021

CAMINO DEL CID - part 4: Terol a Sagunt

Rubielos de Mora
castell de Mora de Rubielos
L'última part del viatge pel Camino del Cid ens porta de Terol a Sagunt. Sortim de Terol i agafem direcció E per la N-234 fins que trobem la pista de la cañada del Ratón, que ens ha de portar a trobar en uns quilòmetres (més dels què ens pensàvem) amb la via verda d'Ojos Negros. Anirem pujant lleugerament fins al coll de Escandón (1.218 m). D'aquí a la Puebla de Valverde anirem per l'antiga nacional, ara buida. Fem una paradeta sota unes moreres, creuem el poble i agafem ara ja direcció a Mora de Rubielos, on arribarem en poc més d'una hora. Estem ja a la serra de Gúdar, i el poble ens agrada, amb el seu castell i aire medieval dels seus carrers. Ens hi quedem a dinar sota un parasol. La calor torna a ser forta, i la crema solar va que vola. Ens enbadurnem i continuem cap a mitja tarda en direcció a Rubielos de Mora (valgui la redundància...), un poble un pèl més gran que l'anterior i més ben arreglat enmig d'unes muntanyes força pelades. Podem veure ja la serra de Valdelinares cap al NE.  Fem una volta pels seus carrers, buscant l'ombra, i continuem la carretera secundària que ens portarà a Fuentes de Mora i Olba, on passarem la nit. 

castell de Xérica
embassament de Arenoso
Som ja a la província de Castelló i comencem a sentir parlar valencià. Ens trobem força gent catalana que tenen segona residència en aquesta zona. Els boscos són d'agraïr, així com la fresca del matí. L'endemà arribem a la Puebla de Arenoso, punt d'entrada a l'embassament de Arenoso. Feia molts dies que no vèiem aigua tan blava. Recorrem l'embassament, una zona que ens ha encantat, i arribem a Montanejos. Aquí ens espera el coll de Arenillas (900 m), que ens fa suar de valent en els primers i últims quilòmetres. Ara sí que podem dir que ja ho tenim tot en baixada fins a la mar. Arribem a Caudiel i enganxem amb la via verda d'Ojos Negros, que ens portarà de pet a Xèrica. Després de pujar fins al castell decidim continuar per la via verda fins a Segorbe. Degut al trànsit gairebé no tenim temps de veure ni les muralles. Anem a buscar un lloc ombrívol per dinar. La calor torna a apretar. Busquem allotjament a Sagunt, on creiem que podem arribar aquella mateixa tarda. Feia dies que no veiem tanta gent... i és un xic agobiant.

castell de Sagunt
Via verda "Ojos Negros"
Anem seguint la via verda, que ja fa quilòmetres que coincideix amb el Camino del Cid i anem passant poblets, Soneja, Sot de Ferrer i Algimia de Alfara, on tornem a fer una paradeta. Ara sí que comencem a olora el salnitre, i ens anima a continuar pedalant. Passem per Torres Torres, on fem una parada als banys àrabs, i Quartell. Des d'aquí ja tenim un carril-bici fins al Port de Sagunt. Albirem ja el castell damunt el turó que corona el poble de Sagunt, i que deixem per a l'endemà. Arribem al Port de Sagunt sobre les 19h i anem directes a la platja. Quina gentada, mare meva... L'hostal ens allotja de manera excel.lent i ens regalem un sopar a base de peix, amb bany inclòs. L'endemà al matí agafem un bus per visitar Sagunt, que ens deixa un mal regust de boca. El castell està molt deixat i sense indicacions, i això que la gent es venta de què tenen un dels castells més grans d'Europa... (no n'aprendrem mai!). Sort que un esquirolet ens anima la benvinguda a les muralles del castell fins que no es fa l'hora d'obrir portes. El teatre romà està totalment reformat amb maó, i les grades s'han tapat amb material modern. Total, que la decepció que tenim amb aquesta població és majúscula. Tornem amb bus a buscar les bicicletes i agafem el tren cap a Tarragona a mitja tarda. 

Travessa altament recomanable, ja no tan sols per la seva solitud, sinó perquè els diferents paratges, poblacions, materials, natura diversa ho fan tot molt més amable. Ens emportem una imatge de la província de Terol increïble, així com de l'interior de Castelló i Saragossa. Això sí, agafeu la crema solar i unes bones ulleres de sol. Ànims...!


Powered by Wikiloc

Salut
pep

CAMINO DEL CID - part 3: de Calatayud a Terol

castell de Villafeliche
Faltava la segona part del Camino del Cid que vaig començar el 2020, on vaig fer de Calatayud a Burgos. En aquesta ocasió, ben acompanyat, agafem el tren fins a Calatayud, on comencem a pedalar enmig d'una forta onada de calor. En aquests primers quilòmetres fins a Daroca, recorrerem plenament la llera del riu Jiloca, seguint les marques de 3 rutes ben marcades: l'ocell vermell del Camino del Cid, les marques grogues del Cami de Sant Jaume i les pilones del Camino de la Veracruz. Així doncs no tindrem pèrdua. Un dels punts més interessants d'aquesta jornada és el senderó que recórre el congost del Jiloca entre Villafeliche i Murero, on parem a fer un refrigeri. D'aquí a Daroca hi ha bona carretera secundària. Entrem a aquesta població per la puerta Baja i ens deleitem amb les muralles, molta part feta amb tàpia. Daroca té un dels perímetres amurallats més grans de la península, tot i que el poble no sigui gaire gran.

Gallocanta
Puerta Baja a Daroca
Al dia següent agafem la carretera que ens durà a la zona de Gallocanta pel coll de Santed. No és época de migració, i la plana de la llacuna es mostra envoltada de cereal a punt de segar. Continuem avall en direcció a Tornos i Calamocha, on parem a fer un mos i a disfrutar de la zona del Jiloca, on trobem un antic pont romà. Amb tota la calorada anem tirant ben enganxats al riu. Parem a remullar-nos a una piscina municipal. La calor és força sufocant. Arribema a Monreal del Campo. En principi el tros de carretera que ens quedava fins a Ojos Negros havía de ser força fàcil, però un vent inesperat de cara va fer d'aquest tram d'uns 15 km un suplici. Les bicicletes no avançaven, i la pujada final al molí d'Ojos Negros ens van acabar de rematar. Finalment, després d'aconseguir l'alçada de 1.270 m vam arribar a l'alberg Sierra Menera, per cert, molt recomanable. El noi de l'alberg ens va recomanar fer un tomet per les mines, ja en desús, on s'havia format una llacuna natural, i on els colors de la muntanya són d'una amalgama bestial. També ens van comentar que la via verda d'Ojos Negros, que ara comença aquí i baixa fins a Sagunt, es vol allargar fins a Santander, convertint-se d'aquesta manera en la més llarga d'Europa. Estarem atents a aquesta perícia d'enginyeria.

llacuna a Ojos Negros
El tercer dia ens mostra un cel radiant i més fresqueta durant el matí, tot i que per estar força alts la nit ha estat calurosa. La ventatja és que bona part de la jornada d'avui serà en baixada, o almenys això és el què ens pensàvem. Fem un mos a Villar del Salz i la carretera que ens espera arriba als 1.400 m, passant per Rodenas i el cerro San Ginés. El cel és d'un blau espectacular i els camps de cereal semblen no acabar-se mai. Estem a tocar de la província de Guadalajara! Continuem cap a Pozondón per pista asfaltada. Ja som dins la zona de los Montes de Albarracín, curioses formacions de roca arrodonida i pi negre. Arribem a Albarracín a l'hora de dinar, amb força calor i amb bastanta gent, que fins ara no havíem trobat. Passem la tarda descobrint raconades d'aquesta població medieval per excel.lència. La seva història ens fascina. Quina muntanya de segles han passat per aquestes pedres!

catedral de Teruel
L'endemà al matí ens toca una jornada molt plaent fins a Terol. Tot i així comencem el dia encarant les dures rampes que pugen cap als pinars de Rodeno, on disfrutem, a part de l'ombra del bosc, també dels diferents abrics de roca que contenen pintures rupestres, un bon lloc per passar-hi un matí calurós d'estiu. Continuem per una carretera preciosa fins al coll de Donarque (1.241 m), des d'on tindrem ja tot baixada fins Terol, passant per Bezas i el Campillo. Arribem a la capital enmig d'una llum brillant i les seves torres d'art Mudéjar que ens deixen bocabadats. Passem la tarda visitant i passejant per la ciutat, que recordava bastant més deixada. Ja sigui per la llum, les tonalitats de color o que estem molt receptius, quedem meravellats amb Terol. I a sobre ens allotgem a la fonda en actiu més antiga de la península, fonda el Tozal! Què més es pot demanar...


congost del riu Jiloca





molí de Ojos Negros
Albarracín








Salut

pep

23 de juny 2021

EN BICI PER L'EMPORDÀ

Ganes de ruta plana i bons paisatges. Destinació: l'Empordà. Deixem el vehicle a Flaçà i agafem un tren a Figueres. Comencem pedalant en direcció Vilatenim i Vilanova de la Muga, on enganxarem amb els indicadors de la ruta Pirinexus (comparteix traçat en part amb el Eurovélo 8 de la xarxa europea de vies ciclables), que recórrer bona part del Pirineu Gironí. Continuem en direcció Castelló d'Empúries. Fem una bona passejada pels seus carrers plens d'història. El cel està molt carregat d'humitat i pols en suspensió, i costa tirar endevant sense la sensació de calor humida. Seguim els indicadors de Pirinexus i les marques de GR-92 i arribem a Sant Pere Pescador vorejant arrossars i el parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà. En aquest tram tindrem tot tipus de terreny, des de carretera a corriol passant per pista en bon estat.
Seguim les marques vermelles i blanques fins a Sant Martí d'Empúries, carregat de turistes... Passem a tocar del conjunt arqueològic d'Empúries pel passeig que mena a l'Escala. Recorrem el passeig de la costa, laberíntic i infinit fins a la platja de Riells. D'aquí anem direcció a cala Montgó, però abans d'arribar-hi agafarem cap a la dreta cap al càmping Punta Milà, on surt la carretereta fins a l'Estartit. Haurem d'agafar paciència perquè aquí hi tenim la pujada del dia, uns 100 m de desnivell. Arribem a l'Estartit amb un cel amenaçador però sense pluja aparent. Busquem l'allotjament i anem a fer un volt pel passeig marítim i el mirador de les illes Medes.
El dia següent comença amb un lleuger plugim que desapareix en 15 minuts. Agafem el camí vell en direcció a Torroella de Montgrí, on arribem en 30 minuts. El sol torna a lluïr esmorteït però calent i ens obliga a treure'ns la jaqueta ben d'hora. Torroella ens ha colpit, ens ha agradat i enamorat. Fem una volta pels seus carrers medievals i la seva plaça porxada. Una bona descoberta... Continuem cap a Gualta seguint encara les indicacions de GR-92 i Pirinexus. A l'entrada del poble ens espera pacient el pont medieval, on encara es poden apreciar les roderes fetes pels carruatges. Continuem ara ja per un paisatge més rural, ple de camps de moresc i sembrat a punt de collir. Arribem a Pals, una de les poblacions medievals més ben conservada i restaurada d'aquesta zona, alhora que força turística, també. 
Torna a fer calor i decidim aprofitar la tramuntana per anar fent via. Arribem a Palau-Sator, on després de fer la volta al poble i veure el castell i muralles parem a fer una cervesa artesana de Fonteta. Volem aprofitar el migdia. És diumenge i els restaurants es comencen a omplir de gent per dinar. Preguntem per un entrepà a Ullastret i ens diuen que hem d'arribar a Parlavà, després de passar per Matajudaica, un nom ben curiós... El paisatge continua sent de camps de moresc i sembrat, amb força masies disseminades pel territori. Parem al forn de Parlavà, i després de recuperar el tipus i deixar la gana enrera, agafem camí asfaltat cap a Foixà, on ens esperen algunes "rampes" dures per arribar al puig d'en Brugada, des d'on arribarem a Sant Llorenç de les Arenes i Flaçà per una carretera ben bonica i ombrívola.






Salut
pep