TUC DE MAUBÈRME (2.881 m)

Val d'Aran. Sortim de Bagergue per la pista en direcció a la Borda de Lana i al coll de Varradòs, on aparquem la furgoneta. Boniques i espectaculars vistes cap a la zona de Beret i la vall de Varradòs, per on farem la baixada amb el vehicle.

Tuc de Maubèrme i Crabes

Sortim per un senderó que voreja l'estanhola de Varradòs, completament seca. En aquest primer tram anirem acompanyats per les pastures de vaques que desemboquen al Malh de Hèr i la cabana de Calhaus. Encara no ens ha tocat el sol i aprofitem les primeres llums per refugiar-nos de la calor que ha de venir. Comencem a remuntar la barrancada que baixa de la Cometa de Calhaus per un senderó realment dret marcat amb una fita. 

vista E, Mont Valier

Trobem el senderó principal que ve de la pista de Liat, una mica més amunt. Seguim el senderó ara ja sense pèrdua fins a l'estany de Montoliu, situat en un antic cercle glacial i rodejat de pics que superen els 2.600 m. Aquesta zona havia estat molt activa dins el sector de la mineria d'on s'extreien variants del plom i el zinc, que amb unes vagonetes amb rails pujaven fina al coll deth Urets, i d'allí baixaven amb telefèric per la banda francesa cap a la vall del Lez.

estanys de Liat

Aquí agafem el senderó que remonta la carena E del tuc de Crabes fins al coll de Maubèrme, que ja queda sota les faldes del gegant aranès. Continuem una mica més i enllacem amb el GR.211 que ve del coll deth Urets i continua avall cap als estanys de Liat. Seguim les fites que envolten el rocallam del Maubèrme i arribem a les pales de la cara O, per on es remonta fins al cim per terreny força descompost. 

llac de Montoliu

Tot i l'aire que bufa al cim les vistes són increïblement boniques, miris on miris. A l'E el massís del Mont Valier, el gegant de l'Ariège; al S Aigüestortes i les Maladetes; a l'O les serres des Armèros i Crabèra, massís del Vignemale i el Midi de Bigorre; al N Bona part del Coserans i l'Ariège. Devant aquesta meravella aprofitem per fer un mos i disfrutem de ser al punt més elevat de la Val d'Aran.

riu Ulha, plans de Tor

Desfem el senderó de pujada descomposta fins a la cruïlla amb el GR-211. D'aquí girem a la dreta i agafem direcció als estanys de Liat, però abans d'arribar a l'estanhet de Maubèrme ens deixem emportar, cap a l'esquerra i en forta baixada, per l'herba d'una vall secundària que ens ha donat prou confiança tot i no haver-hi senderó ni traces de baixada. De tant en tant anem posant una fita per qui, com nosaltres, els hi agradi perdre's i sortir del camí marcat. Haurem de parar atenció en un punt on el barranc s'estreny i el terreny s'empina força. Arribem a la pista on només s'hi accedeix en 4x4 i baixem en direcció a la cabana de Calhaus. Abans d'arribar-hi, però, agafem el senderó a la dreta, que voreja pels plans de Tor i remonta en direcció E per un senderó amb marques de GR. Aquí ens bocabadeja el color ferrós que té l'aigua. Arribem de nou al coll de Varradòs per les traces que han deixat les vaques a primera hora del matí.

vista s, Maladetes

Salut

Pep

COSTABONA - 2.464 m

Torno al Ripollès enmig d'una setmana de calor sofocant a les planes i vora el mar. Arribem a Espinavell, i després de fer un tomet pel poble agafem la pista de muntanya que porta a Setcases. Arribem a la collada Fonda i busquem lloc per dormir. La tarda ha estat plàcida i la temperatura comença a devallar uns quants graus, cosa que s'agraeix. L'endemà ens llevem d'hora per veure la sortida de sol mentre arrenquem la caminada pel sender marcat en groc. L'ascenció no té cap problema ja que el cim es visible en tot moment, i per tant l'orientació és molt fàcil.

Anem resseguint la tanca que recorre la carena de la muntanya i separa la serra de Finestrol i la serra de la Balmeta, on trobem el refugi no guardat de Costabona. Aquest es troba just damunt de la boca de mina de Fra Joan. Aquesta zona està plena de mines d'on extreien minerals calcàris i granítics, però que no tingueren l'éxit assolit per les veïnes d'Espinavell i la Preste (França).

massñis del Canigó

Deixem el senderó que mena al refugi i continuem, per senderó evident, carena amunt fins assolir el cim del Costabona. L'aire és realment gelat. Són les 8:30h i fa un vent prou fort per fer-te asseure. Aprofitem per fer un mos tot contemplant el massís del Canigó, just a l'altre costat de la vall de la Collada Verda i el Pla Guillem, contraforts ineludibles del massís del Canigó. Les vistes des del cim són omnipotents: des de la costa gironina fins al cim del Bastiments (2.881 m), separats per un mar de muntanyes infinites entre les que destaquem clarament el Comanegra i el Bassegoda.

coll de Pal

Continuem, ara en baixada, per la carena fins al coll de Pal, on trobem una fita de terme i el GR-11. Degut a la forta ventada deixem el Roca Colom (2.506 m) per a una nova ocasió i anem devallant en diagonal per la serra de la Balmeta, on només hi trobem ramats de vaques. Deixem l'Orró, que no es veu massa complicat, i on anirem a parar a la pista on tenim aparcat el vehicle, i on hem passat la nit.

Un cim molt eixerit i amb unes vistes gegantines cap a les muntanyes del Ripollès i el Vallespir, i cap a les Guilleries, Montseny i terres del Bages. 

Salut

pep

BREITHORN OCCIDENTAL (4.164 m)

Tenim ganes d'aprofitar l'última neu que, segurament, veurem i sentirem aquesta temporada: la millor manera d'acabar-la als Alps (Val d'Aosta). Després de mirar la météo dia sí dia també decideixo tirar cap a la zona de Cervinia, on la tempesta és bàsicament de tarda i la neu sembla que aguanta, per poc temps, a les parts baixes de les pistes d'esquí, que ja estan tancades. Caminem només uns 200 metres fins que ens podem calçar els esquís. Fa una calor totalment inusual per l'época de l'any. Ens arribem a arromangar els pantalons i a pujar en màniga curta... 

Theodul pass i Breithorn

Des de l'aparcament hem divisat la línia de pujada, des del coll de Theodul fins al refugi Guide del Cervino i el cim que volem assolir, el Breithorn, de 4.164 m. Veiem el bony ben nevat i lluent sota els rajos de justícia de l'astre que tot ho il.lumina. Cap a la cota 3.000 l'aire comença a refrescar i ens obliga a treure les jaquetes i a baixar camalls del pantalons avall. Comencen els trons a la llunyania i les primeres volves de neu no es fan esperar. Encara ens queda 1 hora per arribar al refugi, però confien en què el temps no vagi a pitjor.

Arribem al Theodul pass (3.295 m), des d'on ja podem endevinar l'última pujada per pistes que ens queda fins al refugi. Una grua enorme i 3 o 4 edificis de formigó no animen massa la vista, a part de les màquines que trepitgen la neu per deixar les pistes en més bon estat per aquests propers mesos. Sort que el refugi Guide del Cervino (3.468 m), situat al cor del Plateau Rosa, és un edifici de fusta amb una solera notable que ens fa oblidar el ciment que ens rodeja. Tenim la sensació real que estem sols en tota la muntanya, si treiem els treballadors de pistes. I, realment, és així!

Els núvols escampen a poc a poc per la banda d'Aosta. La zona del Valais suís continua enfonsada en un mar de núvols i boira que no ens deixa veure res. La tarda serà tranquila i reposada. Sopem i anem a dormir d'hora, tot i que la gent del refugi no ens posen cap pressa.

Gran Paradiso i Vanoise

Una mica de claror per la finestra em fa entre-obrir els ulls. Desperto, baixo de la llitera i miro enfora: la línia lluminosa del gran astre comença a dibuixar la silueta de les carenes que ens han acompanyat en aquests somnis. Em poso la roba i baixo al menjador sense fer massa soroll. Les ànimes del refugi encara dormen. Són les 5h del matí. Agafo la càmera i la jaqueta i surto a la terrassa enfustada. Les pupil.les s'acaben obrint a una meravella natural: l'astre de la nit, rodó i blanc com la neu que em rodeja, envia els seus últims raigs a la vall de Cervinia. Reconec els massissos que m'ofereix l'horitzó: el Gran Paradiso (4.026 m), la Vanoise i Grand Sassièrre (3.747 m), massís del Montblanc (4.808 m), el Grand Combin (4.314 m), Dent d'Hérens (4.171 m) i Cerví (4.478 m). Realment una panoràmica de luxe!

Giro cua i vaig a cap a l'altre costat de la terrassa. Avui sí...! La llum ja il.lumina els pics de la Dent Blanche (4.358 m), el Gabelhorn (4.073 m), el Zinalrothorn (4.221 m) i el Weisshorn (4.505 m). Bufff, semblen unes aletes de tauró gegant que vulguin sortir a la superfície. Quines muntanyes! podria estar tot el dia observant-les, igual que elles fan amb mi... somniant en quina banda seria millor per poder-les abraçar...

Banda del Valais suís

Toca esmorzar, fer la motxilla amb l'imprescindible i calçar-se els esquís. Sortim del refugi per les pistes que porten direcció a la Gobba di Rollin (3.899 m). Girem a mà esquerra per forta pendent i arribem al telefèric del Matterhorn Paradise. Estem completament sols, sembla increïble... Entrem ja al plateau del Breithon esquivant els bonys nevats que deixen les traces d'esquerdes congelades sota terra. Veiem unes simes gelades. Ens arribem a la més gran i aprofitem la repisa per deixar els esquís i calçar-nos els crampons i encordar-nos. 

Montblanc i Dent d'Hérens

Comencem la pala somital, d'uns 200 metres de desnivell, amb un bon tou de neu, de vegades m'enfonso fins la cintura. Anem esquivant forats fins que la textura es torna més dura i els crampons poden treballar millor. Arriba el relleu, cosa que s'agraeix, i arribem a la carena cimera en 1h. El cel, tot i haver estat enterenyinat, continua radiant. Noto com la pell es va ressecant mica en mica, però l'emoció i l'adrenalina del moment em fa oblidar la crema solar. Clavem bé els piolets i ens fem la foto de cim. Observem la part que ens faltava per veure: la vall de Saas Fee, amb l'Alphubel (4.206 m), el Täschorn (4.490 m), el Dom (4.545 m) i el Nadelhorn (4.327 m); i el massís del Monte Rosa, amb el Dufourspitze (4.634 m), punta Gnifetti (4.554 m), Liskamm (4.527 m), el Castor (4.228 m) i el Polux (4.092 m).

Intentem retenir tot el què les retines puguin. Ens sentim afortunats d'haver obert traça en una muntanya de 4.000 metres. Desfem les petjades fins als esquís, treiem pells i ens disposem a realitzar un descens de 2.000 metres fins al poble de Cervinia, passant primer pel refugi. La neu en alçada té una textura perfecte. Podria dir que és de les millors baixades que he fet amb els esquís. Pot ser perquè són pistes i estan buides; pot ser perquè el Cerví ens acompanya en tota la baixada i, de tant en tant, ens fa l'ullet; pot ser perquè senzillament tot és així de fàcil...

Massís de Monte Rosa

                  

Powered by Wikiloc

Salut pep

PIC DEL COLL DE LA BARRA (2.631 m)

pic del coll de la Barra

Contra la previsió de mal temps per dissabte, i després de parlar amb el guarda del refugi de Cap de Rec, ens trobem diumenge al matí a uns -9ºC a Arànser. D'allí enfilem la pista asfaltada fins a la barrera del refugi del Fornell, a l'entrada de les pistes d'esquí de fons d'Arànser, que tancades des de fa una setmana tenen previsió de millor neu que a la vall veïna. Preparem material per la jornada i comencem a foquejar per la pista amb una neu excel.lent, tot i que fem 1km amb els esquís a la motxilla.

pla de la Font de les Pollineres

Agafem direcció als estanys de la Pera. La solitud, el sol i el fred són una companyia perfecte per un dia com aquest. Passem pel refugi de construcció moderna de Prat Miró i continuem fins a una cruïlla de pistes. Continuem sempre per la pista principal en direcció a la Pera. Les vistes del Cadí recent nevat ens fan girar cada dos per tres. Feia temps que no el contemplava tan bonic, mare meva quin espectacle...

Arribem al refugi de la Font de les Pollineres en lleugera baixada, i on aprofitem per fer un mos. Agafem uns minuts del rellotge per traçar l'ascenció al pic del Coll de la Barra, que s'emplaça just darrera nostre. És increible la bellesa de la neu blanca acabada de caure, sempre em fascina aquest paisatge hivernal. Estem sols en tota la vall i l'ànima ens ho agraeix. Continuem per la pista als estanys de la Pera, però ben aviat comencem a obrir traça per entre un bosc i anem a buscar una carena ben marcada.

La neu nova aguanta perfecta, una pols que encara no havíem tastat aquesta temporada, però la neu vella és dura. Així que posem ganivetes i encarem una pala enorme amb rampes del 35% que ens duran directe al coll de Monturull, mentre un ultralleuger ens observa des del cel radiantment blau. 

Els núvols comencen a treure el cap per la carena del Cadí i un vent arremolinat acarona la muntanya, així que posem les jaquetes i ens tapem fins als ulls. Dubtem si pujar al pic de Monturull (2.761 m), però el fred ens fa desdir i l'admirem des de la distància.

Arribem al pic del Coll de la Barra (2.631 m) en 5 minuts després d'haver tret ganivetes. Les vistes són espectaculars, sembla que estem en un desert completament blanc. Al nostre darrera ens queda la carena fronterera amb Andorra, on trobem la Tossa Plana (2.905 m), Tossal del Bovinar (2.842 m), pic de Perafita (2.752 m) i el Monturull, amb el coll de Claror, que separa Catalunya d'Andorra. Cap al S tenim l'enorme carena del massís del Cadí-Moixeró (2.649 m) i cap a l'E l'altiva Tossa d'Alp (2.536 m) i el massís carener de la vall de Núria amb el Puigmal (2.909 m) força ventat.

Treiem pells i ens preparem per a la baixada. Carenegem fins a trobar el pas que baixa cap al Clot de la Barra per neu dura però que canteja bé. Arribem a una pendent amb una neu perfecta que ens portarà a l'entrada del bosc que hem de creuar fins a trobar les traces de pujada. Una baixada massa ràpida per disfrutar-la tan poc! La neu dins el bosc es conserva en bon estat i ens deixa zigzaguejar per entre els pins negres fins que trobem l'enllaç amb la pista que hem fet de pujada, i que no deixarem fins arribar de nou al començament de la jornada. Una sortida 5 estrelles i força solitària. De vegades els cims secundaris valen molt la pena.

Powered by Wikiloc

salut pep

PARC NACIONAL AIGÜESTORTES: AMITGES I RATERA

 

 Salut pep

COMA DE MENERS I ESTANYS DE RANSOL (2.450 m)

El país dels Pirineus, segona sortida amb esquís de muntanya de la temporada i un dia radiant però amb vent gelat. Arribem a la vall de Ransol enmig d'una multitud gens normal. Al cap d'una estona ens adonem que hi ha una marxa, l'Andorra Skimo 10 on es donen una bona dosi de metres de desnivell i km a dojo. Ens van avançant participants amb dorsal i malles en forma de texà, tota una novetat de moda aquesta temporada en esquí de muntanya... 

Nosaltres ens concentrem en la nostra excursió i anem treient roba a mesura que el sol irradia força i el percentatge de les rampes enfilen graus de verticalitat. Anem superant la vall per la dreta del riu dels Meners fins arribar al peu de 2 canals molt pronunciades amb la neu dura com un ganivet. Les traces de la pujada als estanys de Ransol creuen el riu gelat i continuen per la vessant esquerra. Deixem la possibilitat d'ascenció al pic de l'Estany Mort que ens contempla des de la carena fronterera amb l'Ariège i decidim seguir les traces de pujada a la coma de Meners.

Trobem algun control de la marxa amb banderoles de colors que indiquen les zones de pas i "voltes Maria". Caram, tinc la sensació que estem dins un mapa gegant on hi ha la traça feta que només has de seguir. Arribem a la coma de Meners, on trobem els estanys de Ransol ben innivats, després d'unes 2 hores i mitja de pujada. El dia ha anat avançant i abandonem la idea d'intentar el pic de la Serrera, així que enmig d'un fort vent gelat anem a trobar l'inici d'una de les canals que ens portaran a la zona de les fonts dels Clots de la Llosa, en baixada.

La neu dura fa que la baixada es faci ràpida i busquem el sol que no ha tocat la neu de la canal en tot el dia. Mengem una mica i gaudim, sense vent, de la vista cap a l'E, contemplant la carena de Varilles i els pics de Ransol (2.732 m), el pic de la Coma de Varilles (2.756 m) i la tossa de Caraup (2.645 m), així com el pic de la Pala Alta (2.718 m) que ens queda cap al SE, majestuós amb la seva cara N ben blanca i enrocada.

Una bona matinal per exercir cos i ment, tot i que la neu està en constant transformació i no gaudim al 100 per 100 de la baixada.

                                     

Powered by Wikiloc

RASOS DE SETÚRIA (2.445 m)

Fa gairebé 2 anys que no treia la pols a l'equip d'esquí de muntanya. Així que ja tocava fer la motxilla, preparar ruta senzilla per escalfar musculatura i conéixer gent nova per compartir experiències. Arribem al coll de la Botella, Andorra, amb una bonança meteorològica espectacular, massa i tot per l'época de l'any i tenint en compte que fa temps que no plou ni neva arreu. Primera decepció és veure les muntanyes que volem visitar sense massa neu a les parts altes. La idea inicial era fer el cim del pic de la Bassera (o dels Llacs) de 2.692 m, però amb la perspectiva que tenim decidim girar el punt de mira una mica més a la dreta.

Calcem botes, fem motxilla, posem esquís i baixem fins a les bordes de Setúria per les pistes d'esquí de Pal. Haurem de remar uns 300 m per arribar a les bordes. Aquestes es presenten com un lloc ben idíl.lic per passar una bona estona en plena natura hivernal. El sol comença a cremar pell i llavis i hem de tirar de protecció. Continuarem per la pista que va remuntant el barranc dels llacs, on trobem una mica de traça, tot i que fa dies que no passa ningú per aquí. 

Aprofitarem per recordar i perfeccionar una mica més la tècnica d'esquí de muntanya a les primeres rampes dretes, tocant al bosc. Sortim a una zona molt més oberta des d'on ja podem divisar el port de Cabús, i l'alternativa que hem buscat: els Rasos de Setúria, un nom ben bonic per fer la jornada. La neu es va transformant lentament, però trobem trams gelats que no conviden a la baixada. Paciència. Anem remuntant la coma dels Llacs totalment sols i amb un ambient estupendo.

Som al port de Cabús en poc més de 2h. Gaudim de les vistes finites de les muntanyes andorranes cap a l'E i de les catalanes cap a l'O. Els cims que ens rodegen estan tots ventats. Així comencem a remuntar les pendents que ens portaran als Rasos de Setúria, on trobem una fita gegantina que ens atrau com un imán. Aquí sí que gaudim de la llunyania, de les muntanyes de la vall d'Aran, Aigüestortes, Ariège, Vall Ferrera, Andorra i Cadí. Novament un festival d'emocions per als ulls i el cor. Tornem on hem deixat els esquís, treiem pells, apretem fixacions de les botes i avall.... Uep! tinc un problema! Una de les fixacions del darrera s'ha trencat a la pujada. Sort que les brides, de tant en tant, fan miracles i em salven d'una baixada dura amb risc de caiguda.

Ara sí, ens deixem anar per una neu ja transformada i que ens amportigua a cada gir. Arribem al port de Cabús de nou i sense pensar-s'ho massa virem avall per la coma per on hem pujat. La neu està prou bé, però esperem que nevi més per trobar aquella primavera que tant ens fa gaudir. Arribem a les bordes i tornem a calçar pells per remuntar les pistes fins al coll de la Botella. Tot plegat, amb les cerveses de les Clandestines, converteixen la jornada en una luxe de l'existència humana. Què més es pot demanar?

Gràcies amics per la companyia. Espero repetir quan hagi arreglat les fixacions...

                                             

Powered by Wikiloc

MEDACOURBE (2.912 m) I ROCA ENTREVESSADA (2.928 m)

refugi Pla de l'Estany

Jornada de "puja-baixa" a Andorra, a la zona d'Arinsal. Deixem el cotxe a l'aparcament del final de la carretera de Subirans, al costat de la font del riu Pollós. Comencem seguint les marques de GR-11 fins a unes primeres barraques i el refugi lliure Pla de l'Estany. D'aquí seguirem sempre pel semderó que mena als estanys forcats, passant per un antic refugi metàl.lic. Som ja a la coma dels Forcats. Voregem els estanys per l'esquerra, deixant el senderó que puja directe al cim de Roca Entrevessada. Arribem al coll dels estanys Forcats força ràpid. 

estanys Forcats

Agafem direcció N les fites que ens portaran a la carena cimera del cim de Medacourbe, no massa apte per la gent amb vertigen. L'aresta espresenta prou esmolada peròes deixa fer perfectament fins al cim. Grans vistes cap a la zona de Soulcem i la vall Ferrera, amb el massís de la Pica d'Estats en primer pla. Refem les passes per la carena intentant trobar el millor pas de baixada fins al coll. Tenim damunt nostre la vessant N del Roca Entrevessada, i confiem en què el temps no es torci. Unes quantes nuvolades grises amenacen al cel, però li donem una oportunitat.

Anem grimpant per la carena, intuint fites i triant la millor pujada. Arribem al cim de Roca Entrevessada sense ningú i amb totes les vistes del Comapedrosa, Baiau, Salòria i Vall Ferrera devant nostre. Ens sentim bé i el temps ens ha respectat. Falta la baixada! Mirem bé el mapa, que marca un senderó en picat per la coma de Malhivern, una primera baixada per una canal i una tartera inacabable. Arribem de nou al refugi del Pla de l'Estany, amb els genolls ben trevallats. D'aquí alcotxe triem la baixada més planera. 

massís de la Pica d'Estats

Una jornada d'alta muntanya, en què tot i que els cims no arriben als 3.000 m, bé valen una menció pel desnivell que hi hem emprat: més de 1.600 m positius!

estanys de Baiau

Salut

pep

PIC DE SANFONTS - 2.885 m (Pel coll de la Botella)

Carena de Sanfonts i Comapedrosa

        

Previsió de temps bo durant 2 dies. Aprofitem per pujar a Andorra, a la zona de Pal. Agafem la carretera que puja al port de Cabús, però aturem la furgo al coll de la Botella. L'objectiu és el pic de Sanfonts, un dels satèl.lits del Comapedrosa, que amb 2.944 m és el punt culminant d'Andorra.

estanys de Baiau

Comencem a caminar per sender marcat amb punts grocs (ruta local) i ratlles taronges i vermelles (sender de gran recorregut, en aquest cas correspon a la GRP que fa la volta al principat d'Andorra). El sender va pujant per les pistes d'esquí de Pal-Arinsal, i voreja l'Alt de la Capa, un dels cims que coronen aquestes pistes d'esquí´alpí. Després de forta pujada arribem al Port Negre, on trobem els telesilles de l'estació. Vorejem el pic del mateix nom i anem a buscar el Port Vell, que ens situarà a uns 15 minuts de la Portella de Sanfonts.

massís Bassera - Cabús

Hem hagut de xafar neu a l'arribada al coll, i ens quedem sorpresos per la quantitat que hi ha de l'última nevada de fa pocs dies. Arribem a la Portella de Sanfonts, que ens regala unes vistes magnífiques de la obaga del Comapedrosa. Podem distingir el refugi perfectament, damunt l'estany de truites. Una bona panoràmica de bona part dels cims andorrans, començant pel circ que formen el tuc de la Bassera (2.695 m) i la torre de Cabús (2.779 m) al S; al SE trobem carena limítrofe amb la Cerdanya (pics de Claror, tossal de Bovinar, tossa Plana de Lles, etc.); seguim cap a l'E i ens topem amb el Casamanya, l'Estanyó i el Sarrera, entre altres; al fons es poden endevinar el Puigmal i el Carlit a la distància; finalment, devant nostre albirem el pic del Pla de l'Estany, els pics de Baiau i la muralla del Sanfonts.

Aquí deixem les marques del GRP i seguim fites i punts grocs. Ja no deixarem la carena fins arribar al cim. Anem pujant metres i pedres i les vistes són cada cop més extenses, cap a l'O se'ns obre la carena del Monteixo i pics de Norís, i cap al N podem albirar els cims de la Pica d'Estats, el Canalbona, el Sotllo i els pics de Baborte. La météo ens ha deixat unes postals difícils d'oblidar i una temperatura fantàstica, molt digna de l'alta muntanya i la tardor, gairebé ja a la butxaca. El retorn el farem pel mateix camí de pujada.

                                                                                                          

admirant Monteixo i Norís

 

 

Portella de Sanfonts

Powered by Wikiloc

PEDRÓ DELS 4 BATLLES (2.386 m)

Excel.lent excurssió amb esquís al punt més alt del massí del Port del Comte, el Pedró dels 4 Batlles. Com el seu nom indica és el punt on conflueixen els quatre termes municipals de la zona, Odèn, la Coma i la Pedra, Fígols i Alinyà, la Vansa-Fórnols.

Puig de les Morreres (2.211 m).
Al fons, Montserrat, St Llorenç del Munt
i el massís del Montseny

Començo l'ascenció a l'aparcament de l'Estivella, des d'on surt una pista amb indicadors per itineraris amb raquetes. Des de la bassa de Prat de Botons continuo per la pista de l'esquerra que comença a pujar força vertical. Uns 250 m més amunt remonto la rasa de Prat Piquer a l'esquerra, on hi trobarem traces fins al Portell del Llop. Les vistes des d'aquí valen molt la pena i et deixen amb la sensació de ser una part ben petita del paisatge.

L'ascenció continua cap a la dreta, on per una barrancada suau arribo al puig Vulturó (2.349 m). Des d'aquí ja s'endevina la darrera pujada fins al cim de l'objectiu d'avui. La neu encara està prou tova en aquesta primera part, però quan arribem al Vulturó es transforma en un gel força compacte. Continuem fins a una fondalada que dona inici a la Coma de la Comtessa, i acabem remontant els últims metres per la carena que ens portarà de dret al cim del Pedró dels 4 Batlles.

Pedra-forca i Puigmal

Vistes de 360 graus de primer ordre. Comencem per l'O amb el Montsec; al S amb Montserrat, St Lloreç del Munt i el Montseny; a l'E tenim Rasos de Peguera, Ensija, Pedra-forca, Cadí i el pirineu del Ripollès; al N un panorama tan ampli que abarca des del Puigmal fins al Mont Perdut, passant pel massís de la Pica d'Estats, Maladetes i pirineu Andorrà. Una marevella pels sentits oculars...! Molt recomanable per als qui comencen en el món de les raquetes o l'esquí de muntanya. Això sí, intentem no pujar-hi un dia de vent...

mirant cap a la Tossa Pelada (2.378 m)

Massís de la Pica d'Estats

Maladetes i pic de Salòria

massissos del Mont perdut i Cotiella

Powered by Wikiloc

Salut
pep