Pàgines

31 de maig 2010

PIQUE LONGUE (VIGNEMALE) - 3298 m


Divendres, 28 de maig. Ens trobem amb en David, l'Alvar i en Jordi per realitzar l'última sortida d'esqui de muntanya. El destí escollit: el massís del Vignemale, el massis que té el segon glaciar més gran dels Pirineus, i el pic més alt del pirineu francès. Arribem a la pista de la vall d'Ossoue i ens trobem amb un cartell que diu "ROUTE BARRE". Així doncs parem les tendes i anem a dormir entre un cel molt ennubolat i boirós. L'endemà el despertador sona a les 4.30h i ens presenta un cel negre amb milions d'estrelles i el massís del Vignemale com a teló de fons. Comencem a caminar amb els esquís a la motxilla durant una hora i mitja aproximadament, fins a l'entrada del barranc, on comença la neu. El sol ja comença a escalfar la neu del glaciar, però a la vall encara hi fa fred. Continuem per la coma que fa el barranc en direcció al refugi de Baysellance. Comencem a sentir el sol a la cara i decidim que ja és hora d'esmorzar.


Després ens espera una travessa un pèl perillosa perquè és com un tobogan enorme de 200 metres de llarg, que flanquegem sense cap problema. Continuem per entrar ja al principi del glaciar. Tenim devant nostre la cara E del Petit Vignemale i el pic de Chausenque, plaques de caliza enormes que ens vigilen i impedeixen el pas de l'aire. La calor comença a ser ofegadora i ens fa suar la gota gorda. El glaciar d'Ossoue té un desnivell molt considerable i la jornada d'avui ens depara un desnivell superior als 1500 m d'ascenció positiva.

Arribem al "plateau" que uneix els pics de Chausenque, el Pitó Carrel, el Vignemale, el Clot de la Hount, el coll i el pic de Cerbillona, el pic Central i el Montferrat, tots ells sobrepassen els 3000 m. Arribem a la base del corredor de neu (45 %) que dóna accès a la cresta cimera. Fem cim en David, en Jordi i jo mateix. L'Alvar es queda al peu del corredor, està esgotat....
La baixada amb esquís comença amb molt bona neu, quina passada. Tenim tot el massís d'Ordesa al devant mentre anem escurant metres avall. La neu està molt més desfeta ja a partir de la cota 2700, però encara es troba alguna raconada on es pot disfrutar del silenci i l'esquí, sempre vigilats pel Petit Vignemale i l'esquena de Chausenque. Baixem fins a cota 2350, més o menys, on hem de flanquejar altre cop per neu podrida fins a trobar el senderó, mig tapat per la neu, que puja al refugi de Baysellance. El sol no para d'apretar. Són les 14.30h. Hem trobat el senderó i carreguem els esquís a la motxilla. Toca caminar altre cop i superar els 200 m de desnivell que hi ha fins al refugi.

Són les 16.30h. Acabem d'arribar al refugi. Ens treiem les botes d'esquí i ens enfundem les sabatilles de plàstic i, com no, ens demanem una cervesa, que la tenim ben merescuda. Començo a tenir mal de cap del sol que ha caigut tot el dia. Hem fet uns 1800 m de desnivell acumulat i només queda descansar fins a l'hora de sopar i agafar forces per l'endemà pujar el Petit Vignemale (3032 m).
Diumenge, 30 de maig. Des d'ahir a la tarda que la boira no s'ha desanganxat de les muntanyes. Ens llevem a les 5.30h per esmorzar a les 6h. Coincidim amb la gent de Todo Vertical, un grup de muntanyencs que es dediquen a fer guiatges pels Pirineus i els Alps, bona gent. Acabem d'esmorzar i encara està tot molt tapat, així que decidim tirar avall i disfrutar de la baixada tot i que el temps no sigui el millor company. Abans d'arribar al cotxe unes marmotes ens dediquen unes tombarelles, que coincideixen amb la sortida de sol al començament de la vall, a Gavarnie.

Salut
pep

OH LÀ LÀ, PARIS ...

Dimecres, 19 de maig. Per temes de feina assiteixo a una jornada tècnica sobre la bicicleta a Paris, organitzada per Atout France. El dia abans he agafat l'avió de Reus a Beauvais, i d'aquí a la capital francesa en bus durant 1 hora i quart. Però ara no us parlaré de feina, només us deixo amb algunes imatges que vaig fer entre el dimarts al vespre i el dimecres abans de tornar cap a casa. Espero que us agradin ...


salut
pep

25 de maig 2010

BTT PER ERISTE - GUAYENTE - SAHÚN


monestir de Guayente i escola d'hosteleria // bici-vaca
Dissabte 8 de maig de 2010. Sóc a Anciles, camp base oficial ... Ha parat de ploure i tinc mono de pedals. Volta curta, d'uns 15 km, però que passa per paratges molt significatius de l'entrada de la vall de Benasque. Comencem a Anciles, agafem el PR (marques grogues i blanques) cap a Casa Conques, baixem cap a Eriste, sortim a la carretera i agafem direcció Sahún, abans però girarem a la dreta per pujar al monestir de Guayente, actualment escola d'hosteleria de la vall. D'aquí continuem pel camí que porta directe a Sahún. Vorejem el poble i baixem a la carretera. Agafem cap a l'esquerra en direcció Benasque fins que abans d'arribar a la presa de Linsoles surt un camí a la dreta que voreja tot l'embassament, que està preciós i a tope d'aigua. D'aquí tornem a sortir a la carretera d'Eriste a Benasque fins que trobem un camí a l'esquerra, molt poc usat però amb el seu encant, que ens portarà gairebé fins a l'entrada del poble, i que passa per l'encantadora ermiteta de st. Josep. D'aquí ens arribem a Anciles pel camí asfaltat.

ermiteta de st Josep // embassament de Linsoles



Salut
pep

BARRANCO DE REMASCARO


barranc de Remascaro amb la presa de còdols i el pic de Cerler (2.450 m) al fons
divendres, 21 de maig, després de fer la ferrata del Castellaso no podiem deixar de banda a la Tura. Així doncs vam anar a estirar les cames pels senderons que envolten el poblet d'Anciles, on hi tenim el camp base. Sortim del poble en direcció a Cerler passant pel costat del cementiri, i continuem amunt per la dreta en el primer encreuament, sempre seguint les marques de PR (grogues i blanques). En el segon encreuament deixem el PR i agafem el senderó que baixa cap a l'esquerra, i que tot i trillat no dóna senyals de massa visites (això és el què més m'agrada...). De totes maneres hi surt al GPS, gran sorpresa ... El continuem i comencem a sentir una barrancada d'aigua impressionant. És el barranc de Remascaro, que baixa de Cerler i va a parar al Ésera, entre Anciles i Benasque. Baixa tanta aigua, però, que hem de buscar el pas adequat per poder creuar el barranc i anar a buscar una pista que hi ha a l'altre costat. Nostra és la sorpresa en topar-nos amb un pont de pedra que no surt enlloc i que crec que és digne de menció. No en sé el nom però bé s'ho valdria si el bategessin... Encara no hem pogut creuar el barranc i continuem baixant, com podem, pel marge esquerra fins que topem amb una segona presa feta de còdols gegants i que ens sorprèn molt gratament. Baixem una mica més avall i fem cap a un camí que ens portarà a la pista asfaltada de Benasque a Anciles.

Volta molt eixerida i amb aventurilla assegurada, si no es té orientació millor no posar-s'hi ...

Salut
pep

24 de maig 2010

BTT PER LA VALL DE BENASQUE


en David amb el Mall Pintrat (2.850 m) al fons
Dissabte, 22 de maig, tarda. Després de fer la ferrata de Sacs al matí, de veure el Giro i de fer una petita vacaina després de dinar, ens enfundem el tratje de ciclistes i anem a buscar les bicis al quartet que hi ha al aparcament. La Tura s'ha de quedar a la furgo, ja no té edat per fer 30 km corrent ...
Sortim de Anciles, on tenim el camp base, i enfilem cap a Benasque per l'esquerra del riu, on fa uns anys van fer un passeig de terra molt guapo. Sortim de Benasque en direcció a Cerler passant pel costat de la carretera on trobem un camí de terra. Deixem l'encreuament a Cerler i continuem recte amunt cap al càmping Aneto. Passat aquest i abans de creuar el pont de la carretera agafem la pista que surt a la dreta i que puja cap al fons de la vall per la dreta del riu Éssera, passant pel costat del càmping Ixeia. Els rius i barrancades baixen espectaculars i amb un soroll que himnotitza...

sortint d'Anciles // amb les tuques de Ixeia al fons // pujant cap al balneari dels Baños
Anem seguint les marques de GR (vermelles i blanques) fins arribar a l'alçada de l'embassament de El Paso fins on hem fet la primera pujada del dia (tot i que des que hem sortit d'Anciles no hem parat de pujar...). Continuem seguint les marques de GR fins a trobar l'encreuament de pistes que ve del pla de Senarta i que puja cap a la vall de Ballibierna. Deixem aquesta i continuem recte ara en baixada fins al pla de Senarta, lloc privilegiat d'acampada al bell mig de la vall. Continuem seguint les marques de GR que s'endinsen barranc endins i van a parar el pla de Rosec. Més endevant trobem l'entrada al barranc de Cregüeña, que val la pena visitar en una altra ocasió. Continuem i fem cap al pla dels Baños on enganxem amb la pista asfaltada que puja fins al balneari dels Baños de Benasque (deu ni do amb la pujadeta ...). Tal com pugem i abans d'arribar al balneari trobem una pista que arranca a mà esquerra en direcció NE, i que ens portarà de dret a la pista asfaltada que porta al pla de l'Hospital de Benasque. Comença a ser una mica tard i pugem a la carretera. Ens esperen 9 km de baixada tremenda, on el David agafa 72 km/h de velocitat màxima, i jo al darrera, és clar ... Quan arribem a la zona de la Ruda, on hi ha la via ferrata de Sacs, agafem el senderó que passa per sota les vies d'escalada i que ens portarà directe a Benasque, i que es digne del millor final de sortida. De Benasque a Anciles anem pel camí asfaltat.

arribant a la presa de El Paso // Plan de Senarta // passarel.la de fusta al senderó de la Ruda a Benasque


Sortida molt maca per fer en una tarda o matí, per gaudir del paisatge que ens envolta.
Salut
pep

FERRATA DE SACS

Dissabte, 22 de maig de 2010. Després de comprar una mica de menjar pel cap de setmana, ens despertem el dissabte amb ganes de realitzar la segona i última ferrata de la vall de Benasque. Primer però consultem per internet a veure què diu la gent sobre aquesta ferrata, ja que sembla ser que a l'entrada hi ha un cartell que indica que està tancada. tot i així hem llegit que es pot realitzar sense problemes i que el cartell fa molts anys que hi és, potser per asustar a la gent ... qui ho sap...
Així doncs ens dirigim cap a l'encreuament de la carretera de Cerler, i deixem el cotxe una mica més envant a l'esplanada que hi ha a l'esquerra de la carretera. Agafem el material i continuem pel camí que en uns metres passa pel costat d'una construcció molt gran i creua el riu. Seguim pel senderó i deixem a la dreta les marques de PR (grogues i blanques) que porten a Ixeia. Continuem pel senderó sempre pel costat del riu fins a veure a la dreta la barrancada per on arrenca la ferrata. S'ha d'anar en compte perquè no està indicada amb cap cartell, però sí que es veu bé l'entrada del senderó que puja fins al principi d'aquesta, on trobarem el cartell metàlic de "cerrada" i una placa de l'empresa que l'ha muntada, i de la qual no faré propaganda.

Els primers 150 metres de desnivell són molt tombats, tot i que ens trobem amb alguna zona molt ben equipada amb esglaons i preses d'escalada. Més amunt, ja a 200 metres de terra, arribem a l'entrada de la ferrata pròpiament dita. Aquí es comença amb un desplom molt vertical i més val no mirar cap a avall perquè el "pati" és molt considerable (220 metres). Es continua cap a la dreta amb un petit flanqueig molt aèri i poc després ens trobem amb el segon desplom, que apreta una mica més que al primer, exigint algun que altre moviment ginàstic. Després s'arriba a una zona més tombada i amb vegetació, lo que ens indica que estem arribant a la part superior de la ferrata. Abans però ens espera una altre desplom que no desmereix els què hem fet anteriorment, i que ens porta a la sortida de la ferrata, el coll d'Ixeia, amb una vista de les tuques d'Ixeia i la vall de Benasque impressionants !!!! Molt recomanable.
Properament podreu veure el vídeo.
Salut
pep

FERRATA DEL CASTELLASO

Divendres, 21 de maig de 2010. Ens trobem amb en David del Venceslado a Lleida, deixem la seva furgo al parc de bombers de la ciutat i tirem direcció Benasque. La intenció és fer les 2 ferrates que hi ha a la vall i anar a fer un volt amb la bici aprofitant el cap de setmana de bonansa pronosticat.
Així doncs, abans d'arribar a Benasque parem a Sesué, on es troba la primera ferrata anomenada del Castellaso, que recórre l'esperó SE d'aquesta punta que comença a la vall de Castejón i acaba a l'alçada de la carretera del Solano. Trobem cartells a la carretera del càmping que es troba a sota la carretera abans de passar pel túnel que hi ha a la carretera, i un cop al camí asfaltat, que a part de portar-nos al poble també porta al càmping, ja trobem senyals de fusta que ens indiquen la ferrata.

Deixem el cotxe en un revolt on hi ha lloc i continuem a peu uns 10 minuts fins a trobar el principi de la via, situat en una antiga mina de pedra.
La ferrata comença bastant tombada però mica en mica s'entra en una zona on només trobem el cable assegurador, ja que no hi ha esglaons de ferro. Tot i així la forma de la roca és suficient per poder anar pujant fins arribar ja a la part més vertical. A partir d'aquí ens espera algun desplomet, no massa llarg però sí aèri, i unes vistes de la vall de Castejón espectaculars amb el Turbón com a teló de fons, cap al collado de Sahún i l'emtrada de la vall d'Eriste. El dia és espectacular. La baixada es fa per un corriol que s'agafa a dalt de tot i que et torna a portar al revolt on teniem el cotxe, això sí sortejant  l'aigua que corria avall ...

Ens costa menys d'una hora completar la ferrata i la baixada la fem en 15 minuts. Total pujar i baixar 1 hora.

Salut
pep

15 de maig 2010

PRIORAT - MADE IN ANSCARI


Dissabte dia 15 de maig. Ens trobem amb la Bea, l'Anscari, el Josep mª, el Koko, l'Albert i el Charlie a Gratallops. L'Anscari ens ha preparat un recorregut "sorpresa" per començar la temporada de BTT al Priorat. Comencem baixant per pista bona i senyalitzada en direcció a Bellmunt del Priorat. Primer però seguim pel senderó que ens baixa fins al barranc del riu Siurana, que baixa fabulós d'aigua. Continuem ara en pujada fins a Bellmunt. D'aquí continuem en direcció a la Morlanda i als colls Rojos i recorrem el barranc dels Molins fins arribar a la pista asfaltada que va del Masroig a l'ermita de les Pinyeres. Agafem cap a l'esquerra fins arribar al Masroig. D'aquí continuem cap a el Lloar, primer seguint el GR pel coll de les Comes i arribant a la carretera, on uns metres més endevant agafem un camí de carro que va pujant fort i arriba, convertint-se en senderó, al coll dels Ginebrars. D'aquí, mig en baixada, arribem al Molar on aprofitem per fer un mos. De moment tot va bé, except les 3 caigudes del josep mª, però sense conseqüències. Inclús hem aprofitat per netejar algun troç de senderó.

Del Molar continuem pel costat de la carretera fins a trobar la pista que puja fort cap al coll del Rei, on un xic més endevant, al coll de les Bassetes, ens espera la cirereta de la jornada, el senderó (GR) que ens portarà de dret a el Lloar. La trialera és increïble !!! Arribem al Lloar i continuem, primer per la carretera i després per camí de carro, vorejant i creuant el riu Montsant, i remuntant per enmig de vinyes i bona pista el barranc dels Socarrats fins a Gratallops. Excel.lent jornada de bicicleta de muntanya amb una climatologia suficient i una companyia perfecte. Espero que ho disfruteu.




salut
pep