Pàgines

14 de gen. 2007

Pic dels Meners - Vall de Ransol


panoràmica del circ de meners. d'esquerra a dreta: pic de la cabaneta, pic de l'estanyó, pic de sarrera i pic de la coma del senyac.

Dissabte, 13 de gener de 2007.
L'Alvar, la Sònia, la Tura i jo, agafem direcció Andorra per intentar el pic de la Cabaneta situat al fons de la vall de Ransol. Arribem al final de la carretera sobre les 10.30 am. Ens quedem amb la boca oberta davant de la naturalesa en estat pur d'aquesta vall amagada, unea de les moltes que podem trobar a Andorra.
La intenció és pujar el pic de la Cabaneta (2.862m), gran mirador i desconegut, ja que al seu voltant es troben el pic de la Serrera (2.912m) i el pic de l'Estanyó (2.915m). Comencem a caminar sobre les 11.00 am en direcció al coll de la Serrera però ben aviat ens trobem els primers problemes: la part esquerra d'aquesta vall és totalment orientada al N, per tant la poca neu que s'ha acumulat és totalment dura i gelada. Després de superar uns 200 m arribem a les fonts del clot de la llosa. Des d'aqui agafem direcció als estanys de Ransol però donarem per descartada l'ascenció al pic de la Cabaneta per les males condicions de la neu, i decidim pujar al pic dels Meners (2713m), punt fronterer amb França i des d'on també podrem gaudir d'unes vistes privilegiades de la vall de Ransol, el pic de l'Estanyó i les muntanyes que fan frontera amb la vall d'Incles.
Ens plantem dalt del cim en 2h 40min. Tot i ser al gener la neu i és escassa sobretot en la cara S. De tornada agafem el GRP en direcció al refugi lliure dels Coms de Jan (2220m), en molt bon estat, des d'on en 15 min. tornarem a estar al punt de sortida.
Excurssió molt recomanable tant a l'estiu com a l'hivern.


pics de sarrera i la coma del senyac /// pic de meners /// cim del pic de meners



pic de l'estanyó /// refugi dels coms de jon /// coma de meners


Salut !!
pep

9 de gen. 2007

Oberland Bernés

El passat mes d'abril de 2006 el Jordi, l'Alvar, el Bruno, l'Ester i jo ens dirigiem cap a Grindelwald per realitzar una de les travesses més entranyables de tot l'Oberland Bernés, als alps Suïssos.
De Grindelwald vam agafar el cremallera que puja fins a la Jungfraujoch, on es troba l'estació meteorològica més alta d'Europa, i d'on es gaudeix d'una vista del glaciar magnifica.
Després de fer la curta travessa pel començament del glaciar arribem en poc menys d'una hora al refugi de Mönchjoch hütte, situat al peu mateix del cim Mönch.


L'itinerari de la travessa va ser el següent:

- 1º dia --> intent a la Jungfrau des del refugi Mönch, sense éxit, degut a la qüantitat de neu i inestabilitat en les cornises.

- 2º dia --> travessa del refugi Mönch al refugi Finsteraarhorn, passant pel Nufenen pass a més de 3000 m d'alçada

- 3º dia --> travessa del refugi Finsteraarhorn al refugi Konkordia, ascendint el pic Wysnollen

- 4º dia --> travessa del refugi Konkordia al refugi Mönch i ascenció al Mönch de 4000m.

- 5è dia --> tornada a Grindelwald i marxa cap a casa per la tarda.

- 6è dia --> arribada a casa.





4 de gen. 2007

Aneto

editar properament



salut !
pep

Cresta Llosás

cap de setmana del 26 i 27 de novembre de 2005.

Jordi fent estiraments abans de començar la l'aresta
Ens hem reunit el Jordi, l'Alvar, el Bruno i jo per realitzar l'aresta de Llosás, una de les més emblemàtiques del massís Maladetes-Aneto, i en la qual trobem tres mils de col.leccionista com ara l'agulla Argarot, l'agulla Tchihatcheff i l'agulla Franqueville. Passem la nit a Ancils per agafar d'hora l'autocar que ens pujarà fins al refugi de pescadors a la vall de Vallhivierna. Un cop allí comencem l'ascenció per la vall de Corones fins al primer llac. Tot i trobar-nos al mes de novembre l'existència de neu és nul.la i facilita la progressió per roca amb passos de IV per assolir la segona agulla del dia.
Des del segon llac de Corones enfilem per la canal pedregosa en direcció SE per assolir la bretxa de Llosás. Abans d'arribar-hi però ens desviem lleugerament a l'esquerra per assolir la primera i fàcil agulla d'Argarot (3031 m).

observant el pitón de Llosás des del mateix coll

cim de l'agulla d'Argarot (3031 m)
Continuem baixant per la pedregosa canal que arriba al collet que separa les 2 primeres agulles. L'ascenció a l'agulla Tchihatcheff (3042 m) es realitza per l'esquerra, baixant primer uns metres per la canal que ens conduiria al cercle de Corones i després enfilant-nos per una canaleta evident i on haurem de superar una placa exposada amb passos de IV i una petita xemeneia per arrribar al cim.
Continuem ara per l'impressionant ràpel de 55 m per poder assolir la tercera agulla del dia, l'agulla Franqueville (3057 m) la qual assolim sense complicacions a plena cresta, plena de blocs enormes que dificulten el pas i obliguen a fer algun pas de ballarina.
De la tercera agulla continuem l'aresta fins arribar a la bretxa superior de Llosás, on desgrimpem cap a la vall del mateix nom per trobar el vivac Marmota, on passarem la nit.

Bruno al pas complicat de IV

Jordi al ràpel entre les agulles Tchihatcheff i Franqueville

Agulla Franqueville (3057 m)

refugi-vivac Marmota amb l'aresta assolida al fons

salut
pep

Cresta Balaitous

cap de setmana del 1 i 2 de juliol de 2006

croquis de l'itinerari realitzat

ENs hem reunit el León, Pep Hivern, Jordi i jo per realitzar el que possiblement sigui l'aresta més complicada del Pirineu: l'aresta de Balaitous o Costerillou. Amagada entre els pics dels diables i el cim del Balaitous trobem les agulles d'Ussel i la de costerillou amb passos obligats de V.
Comencem el dia amb els preparatius de rigor i enfilem el senderó que ens porta del embalse de la Sarra, on hem dormit, al embalse de Respomuso on trobem el refugi de Piedrafita, que aquest cop passarem de llarg per agafar direcció a la normal del Balaitous per la bretxa Latour. Abans però d'arribar a aquesta bretxa continuarem en direcció NE cap als peus de les agulles mencionades anteriorment. Deixarem algun tram amb neu sense complicacions i ens situarem als peus de la canal que es troba justament entre l'agulla d'Ussel (3020 m) i el final de l'aresta dels Diables. Deixarem també a mà esquerra l'espectacular aresta que formen els pics de Frondiellas (3070 m)


preparatius abans de sortir

embassament de Respomusso

pics de las Frondiellas (3070 m)

Comencem l'ascenció a la canaleta fins arribar, amb precaució, al collet que ens durà de ple a l'agulla d'Ussel (3020 m), primer cim del dia. D'aquí continuarem ara sempre a tota aresta, creuant a banda i banda fins a trobar senyals evidents del camí que ens conduirà a l'agulla de Costerillou. El cel però està amenaçador i just abans de començar l'escalada comencen a caure gotes fines i fredes com el gel. La tempesta està servida i l'únic que podem fer és trobar alguna repisa de roca on poder assegurar-nos i abrigar-nos bé fins que passi tot plegat. Els llampecs i trons sonen allà mateix i el soroll és esfereïdor, o acollonant com dirien alguns ... Per sort només ha durat 1 hora i mitja. Ara el terreny de baixada, el mateix per hem pujat, està però mullat, perill afegit al de la pròpia aresta, però que aconseguim sortejar amb sort. De totes maneres s'ens ha fet molt tard i toca caminar amb el frontal fins a la vora del refugi de Piedrafita on arribem als voltants de la 1 de la nit. Decebuts per no haver pogut completar el tomb que haviem previst però contents perquè no ens havia passat res continuem el senderó fins al cotxe. Altre cop serà.

l'afilada i espectacular aresta del Diables

escalant la canaleta d'inici

arribant a la canaleta

Jordi al cim de l'agulla d'Ussel. Al fons l'agulla costerillou (3049 m) i el Balaitous (3151 m)

León sortint de l'agulla d'Ussel (3020 m)

aguantant la tempesta

vivac espontàni a 3000 m d'alçada

salut
pep

Montblanc 2005


cim del Montblanc del Dom de Gouter (4304 m)

14, 15 i 16 de setembre 2005

Ens dirigim amb l'Alvar i el Jordi cap a Chamonix. D'allí anem a Les Houches i agafem el telefèric i el cremallera fins al Nid d'Aigle des d'on començarem l'ascenció al refugi Gouter passant pel refugi de Téte Rousse. La pedra i la pujada són seques fins que un cop superat el temut Grand Couloir comença a nevar d'una manera sobtada i molt insistent. Ràpidament ens hem d'abrigar i posar els crampons per poder arribar al refugi Gouter (3817 m) ben enfarinats, el qual ha estat un extra. Les previsions meteorològiques no són pas bones per al dia següent, tot i així després de dinar el cel es mostra blau durant una bona estona, fet que aprofitem per anar a fer una aproximació a la primera part de l'ascenció al Montblanc. Aquella nit hauriem de descansar bé ja que tocava matinar. L'endemà el despertador sonava a les 3.30 h. Menjar una mica, un cafè amb llet i un suc, enfundar-nos el tratje i cap al Montblanc hi falta gent. Va ser molt divertit veure tot un reguitzell de llumetes que avançaven en la negror de la nit.

primera part de l'ascenció al refugi Gouter

Alvar enmig de la nevada

Jordi, gran company com sempre

El dia abans al refugi haviem estat sols, en canvi el dia de l'ascenció potser hi havia una 50 bona de persones. Ens vam encordar, vam agafar el piolet i el bastó de travessa i em vaig posar al devant, marcant un ritme lent però constant. Així arribàvem al Dom de Gouter (4304 m) i poc després al refugi-vivac Vallot (4362 m) on paravem a fer un mos i a beure una mica. El sol ja començava a tocar les puntes dels dits que estaven força congeladets. La temperatura havia baixat aquells dies a -18ºC durant la nit.
Els diferents grups que intentaven el cim s'havien separat ja, cadascú al seu ritme. Continuavem després cap a l'aresta de les Bosses des d'on podiem veure la ventada que feia al cim, arrsatrant polsims de neu cap al buit inmens. Continuavem abançant, ara ja amb el Jordi al capdevant fins a l'aresta de les Tournettes i finalment fins al punt culminant dels Alps: el Montblanc (4810 m), on vam poder disfrutar i emocionar-nos ja que estavem totalment sols al cim d'Europa, cosa que no passa massa sovint, sobretot per les aglomeracions. Més tard sabriem que solsament la meitat de grups que aquell dia van sortir del refugi havien aconsseguit fer cim, i nosaltes 3 erem un d'ells.

Jordi amb l'agulla de Bionassai al fons

Alvar amb les agulles de Midi al fons

foto de grup al refugi Gouter

cim del Montblanc (4810 m)
Durant l'ascenció vam tenir el plaer de conèixer una gent de Barcelona, que malhauradament no van aconseguir el cim (em consta que ho van fer 2 anys més tard) entre els quals hi havia la coneguda alpinista catalana Ester Sabadell, a la que no coneixia fins aleshores. Felicitar-la pels seus grans reptes alpinistics aconseguits.

filmant a l'aresta de les Bosses (4550 m)

refugi - vivac Vallot (4362 m)

Jordi baixant l'aresta de les Bosses

foto de grup després d'haver fet cim

crestejant per damunt Gouter