Pàgines

19 de juny 2016

VOLTA A LA TERRA ALTA

Arribant a Horta, al fons la
muntanya de Sta Bàrbara
Sortida organitzada pel Club Ciclista Alcover per fer la volta ala comarca de la Terra Alta en bicicleta de carretera. Arribem a la capital, Gandesa, sobre les 7:45h. A les 8h ens posem a pedalar enmig d'una fresca que ens obliga a portar alguna cosa de roba. Al cel, però, gairebé ni un núvol, només un aire invisible als ulls però patent a la pell.
Parc eòlic entre la Fatarella i Batea,
al fons els Ports de Beseit
Sortim de Gandesa en direcció a Cobera d'Ebre per la N-420 fins a la cruïlla de la Fatarella. Comença aquí la primera pujada del dia d'uns 400 m de desnivell. En aquest primer tram ja em quedo enrera, però amb el track no tinc cap problema. Arribo a la cruïlla que em portarà fins a Villalba dels Arcs, un poble on mai havia entrat. He pogut gaudir dels carrers ben sombrejats i on les pedres conten històries i batalles. He arribat a la plaça de l'ajuntament i he gaudit amb l'ermita de nostra senyora de Gràcia, possiblement del romànic tardà.
ermita de nostra senyora de
Gràcia a Villalba dels Arcs
església de St Blai a Bot
Ens reagrupem a la sortida del poble. La temperatura ja comença a ser del tot bona, inclús un xic freda per ser mitjans de juny. El paisatge fins aquí és ple d'aerogeneradors, increïble la qüantitat que hi ha. Fora d'això el paisatge és quelcom peculiar i genial, inclús he pogut esbrinar alguns cims nevats del Pirineu. Continuem cap a Batea, on m'arrepenteixo de no haver entrar a fer-hi una volta. Ara damunt el mapa veig que hi ha unes quantes coses interessant. Haurà de ser en una propera excursió.
Segueixo per la C-123 fins a la cruïlla amb la N-420, on uns metres a l'esquerra trobem la continuació de la C-123 en direcció Bot, on la bonica visió de l'agulla de Bot, la Moleta i la Roca Plana ens acompanya en tota la baixada.
arribant a Batea
vista dels Ports abans d'arribar a Bot
Aquí fem parada per esmorzar una bona llangonissa a la brasa (un xic massa pel meu gust, però no hi havia altra opció, almenys això és el què ens han dit, perquè després al marxar hem vist un altre bar al costat de l'església). Ben alimentats passem per davant l'església de St Blai i continuem direcció Horta de St Joan per una carretera que representa una bona muntanya russa. Aquí la muntanya de Sta Bàrbara és present tota l'estona fins que voregem el poble i anem fins a la cruïlla de Prat de Compte. M'he tornat a quedar sol gaudint d'aquesta meravella de paisatge. Agafo la C-112 cap al Prat de Compte i m'embadaleixo amb la capritxositat de les roques d'en Benet, Sta Bàrbara i el tossal d'Engrilló (1.073 m). En aquest tram hi ha una rampa de 600 m amb una mitjana del 9%, o sigui que es pot agafar amb calma.
Muntanya de Sta Bàrbara
Passo Prat de Compte amb ganes d'aturar-m'hi, també. La carretera recórrer el barranc de la Xalamera fins a la cruïlla amb la N-230. Aquí giro a l'esquerra cap al Pinell de Brai. El vent en aquesta segona part ha estat més intens, inclús feia ballar el manillar a les baixades amb velocitat. Uns quants km de pujada per enmig d'un paisatge diferent a la resta, solitari, amb pins que denoten calor i un traçat molt atractiu. Passo pel costat de l'antiga estació de tren del Pinell on trobem la Via Verda dels Ports, Finalment arribo a la rotonda on torno a veure indicat Gandesa.
creuant la serra de Cavalls de camí
a Gandesa
El meu cos s'intenta relaxar una mica ja que són tan sols 9 km. Paro a fer una foto al Pinell de Brai, sempre bonic i enlairat dalt el seu turó. La carretera C-43 va fent serpentines entre les serres de Pàndols (a l'esquerra) i Cavalls (a la dreta), i tot i que podria ser una bona manera d'acabar la ruta en un dia sense vent me n'adono que avui no és aquest dia, i els 8 km de pujada suau però constant es converteixen en un petit calvari. Sort que les vistes del barranc de Gandesa valen la pena (compte amb els dies de calor perquè aquest tram pot ser una bona caldera).
Com passa normalment els companys tenen un horari una mica apretat i quan arribo de nou a Gandesa ja no queda ningú. Aquí es confirma la norma de què segurament és molt millor anar sol i gaudir al teu propi estil que no pas anar tirant de la roda del davant amb la llengua al coll. De totes maneres tothom ha de gaudir a la seva manera. Una volta que espero repetir amb més calma, més parades i absorbint tota la informació que em pugui donar aquest paisatge feréstec però d'una bellesa inqüestionable.

Roques d'en Benet
Horta de St Joan










El Pinell de Brai












Powered by Wikiloc


salut
pep

15 de juny 2016

ALBUFERA DE VALÈNCIA

Ens trobem visitant en Paco Tortosa a Carcaixent i aprofitem per fer una sortida de coneixença per la zona de l'Albufera que es troba al S de València, probablement el llac natural més gran de la península ibèrica. Deixem el cotxe en un lateral de la carretera a l'alçada de Catarroja i anem a buscar el pas que creua el canal de la Rambla del Poyo per recórrer aquest fins a l'alçada de la sèquia del comunet, al motor de l'acequia del Corral. Aquestes cases anomenades "motors" són per regular el caval de l'aigua als arrossars que envolten l'Albufera. El canal baixa ben sec i hi ha un canyissar una mica emprenyador per a ciclar. Agafem el camí de l'esquerra i sortim del canal per submergir-nos ja a la zona d'arrossars. Així arribem a la zona del Saler i les Gavines, on parem a fer unes tapes sota un sol força potent. Sort en tenim de la brisa mediterrània... 
En acabat de dinar traiem el cap al mirador on hi ha barques que ofereixen passejades per la llacuna. Hi ha una tranquilitat mansa i la calor es fa més suportable en aquest indret. De tornada aprofitem la pista asfaltada que recórrer el canal per la part baixa i que enllaça amb la pista que hem recorregut al principi. La quantitat d'ocells que es poden albirar és enorme: bernat pescaire, polla d'aigua, gavina, ànics de diferents tipus, garces, martinets, etc, així que si portem una bona càmera amb un bon zoom segur que en sortirà alguna d'aquelles per emmarcar. Nosaltres aquest cop no la duiem a sobre, mal fet...!














Powered by Wikiloc

salut
pep

LAGUARRES I CAXIGAR

església romànica
de Caxigar
Em trobo de camí a Benasque. Passo per Benabarre i m'aturo. Mai havia pujat al castell del qual quedo meravellat amb la restauració i el bon gust per les coses ben fetes. Fa una tarda calorosa però suportable. Acabo la visita lliure i torno a la furgo per començar una ruta per la zona compresa entre Benabarre, Caxigar i Laguarres, terra pertanyent al Condado de Robagorza, terra de romànic i castells medievals, terra de frontera.
Començo a Benabarre pedalant per la N-230 en direcció a Viella. M'aturo a fer el cafè a Tolva i faig una passejada pels seus carrers. La església es retalla majestuosa al cel blau potent. Torno a la carretera i m'endinso a la vall del riu Caxigar per la HU-9321 en direcció a Castigaleu. Arribo al primer poble, Luzas, on la torre del castell i el campanar romànic fan que aturi la bicicleta. Sens dubte un poblet amb un encant especial: pedra, salvatge, silenci...
església de Tolva
Segueixo cap a Castigaleu on arribo després d'una carretera secundaria en molt bon estat. Abans d'arribar al poble giro a la dreta en direcció a Caxigar per acabar de recórrer tot el riu. La carretereta va pujant per un asfalt amb molts bonys que faran un pèl incòmode la tornada. Arribo a Noguero i la solitud d'aquests paratges és notable. Agafo la A-2613 fins a Caxigar. Quedo impressionat pel paisatge. Davant, imponent, el massís del Turbón. Cap a l'esquerra totes les serres que formen el riu Isábena, i cap a la dreta la terra de frontera que separa Aragó de Catalunya, la Ribagorza del Pallars.
villa medieval de Lascuarre
Satisfet per la situació i per haver fet amistat amb un gosset a l'església romànica del poble giro cua i torno fins a Castigaleu. El temps aguanta tot i les nuvolades constants que passegen pel cel. Continuo ara per la A-2613 en direcció a Lascuarre recorrent el barranc de Sarnés. El paisatge és preciós, mitja muntanya entre els 500 i els 900 metres, i els viratges de la carretera em porten en un tres i no res fins a Lascuarre, un poble on encara queden reminiscències medievals als peus de la serra de la Mellera. Surto a la A-1605 i agafo direcció a Graus fins a Laguarres, on m'he d'aturar per una punxada a la roda del darrera. Busco ombra i canvio la càmera abans de realitzar l'ascenció al port de Laguarres. 
ermita de la Virgen del Llano
No és un port molt dur, tot dependrà dels quilòmetres que portem a les cames. En aquest cas com que és a l'última part del recorregut les pendents piquen una mica, sobretot a la part de dalt. Són 8 km a una mitjana del 6,5%. El paisatge, l'asfalt i el traçat de la carretera, però, fan que l'esforç valgui la pena. Arribo a dalt del port, a 1.060 m, sobre les 19h. Mentre realitzo la baixada cap a Benabarre disfruto de la llum i les vistes cap a la zona de Benabarre i l'embassament de Barasona.
Acabo amb l'esperit ben alliberat i amb la sensació d'haver trepitjat una terra de batalles entre regnes que encara manté una bellesa espectacular que bé val la pena recórrer.


pujant el por de Laguarres




arribant a Benabarre










Powered by Wikiloc