Pàgines

28 de juny 2013

GARRIGOTS I CAMPANILLES


Ja feia temps que volia tornar a la zona de Vilaplana i pujar a la Mussara pel barranc de Garrigots, així doncs aparcava la furgo a l'aparcament gratuït que hi ha al costat de l'escola i agafava el carrer Major fins al final per creuar el pont a l'esquerra, començant així a recórre el barranc de Garrigots. El camí está ben indicat amb pals de fusta i ratlles grogues, i va pujant suaument per terreny cada cop més sorrenc. Ja sobre els 650 m entrem en un terreny més rocallós, passant per sota les cingleres del Grau Roig i ca la Patinya fins arribar a l'encreuament del mas de Pistol, on trobem un piló de fusta. Abans d'arribar a la part alta aprofito per visitar el forn de Ximet, de dimensions copioses.
forn de Ximet
D'aquí agafo el sender de la dreta que em portarà cap a la font de l'Esquirol i a la pista perduda que recórre la part alta del cingle del Poniol. Cap a l'esquerra vaig a buscar la pista indicada cap a la Mussara, on abans d'arribar al poble hi trobem senderó marcat com a PR. Arribo al poble cap al migdia després de 2 hores de pujada i un desnivell de 800m + i una sensació molt bona i paisatges i raconades de fantasia.
Aprofito per fer un tomet pel poble de la Mussara i decideixo baixar pel grau de Campanilles, ben indicat amb pals de fusta i cartells verds. És una baixada per senderó molt desfet, rocallós a la part més alta, però extremadament sorrenc a la part baixa, i que recórre una part de la línea d'alta tensió que baixa cap al poble de Vilaplana. 
Una bona volta matinal per paisatges de les muntanyes de Prades força coneguts, tot i que fora de caps de setmana totalment solitàris, on se't convida a perdre's una estona, i amb bona companyia de papallones primaverals que t'acompanyen durant tot el camí...!













Salut
pep

26 de juny 2013

LA CAPONA I MIRAMAR

Dissabte per la tarda quedo amb en Villu, Portu, Ricard i Raúl a Alcover, des d'on sortim en direcció a Serradalt i Valls. Els he proposat de fer una part de la ruta de la Capona o de les barraques de pedra seca del Pla de Sta Mª, i després sobre la marxa. Així doncs de Valls enfilem en direcció al Pont d'Armentera pel torrent de St Francesc i continuem sempre per la pistaprincipal indicada amb pals de fusta fins a creuar la carretera C-435 en direcció a l'urbanització de la Torre del Pinxo.
St Pere de Gaià
Un cop passada l'urbanització enganxem ja amb una part de la ruta de la Capona i passem pel costat de les primeres barraques, que sempre que les veig em fascinen per la seva bona conservació i arquitectura. D'aquí anem a enganxar amb el GR-175. Hi ha una ermita en el mapa de la què no tinc massa constància (St Pere de Gaià), i com ja sabeu que m'encanten les ermites proposo d'anar-la a buscar. Deixem el GR i anem direcció NE cap al Pont d'Armentera fins a un camí que baixa cap a la font del Rossinyol. Trobem marques de ruta de BTT però cap rastre ni indicació de l'ermita. Ja estàvem girant cua quan de sobte veig una paret de pedra mig amagada darrera uns ametllers. Anem a veure i donem de ple a la diana, una construcció prou gran amb 4 voltes que daten del romànic i el barroc, i on encara se'n conserva algun capitell i columna. Havia de ser preciosa, però l'indret on està enclavada no fa per una ermita d'aquestes dimensions.
Tornem enrera a buscar el GR-175 fins arribar al Pla de Sta Mª, on parem a la font a omplir el bidó. Encara ens queden un parell d'hores de llum i proposo de pujar a Figuerola, que després de tornar a proposar agafa direcció a Miramar, on arribem després de fer les rampes dures de la sortida. Ara ja tot de baixada cap a la torre de la Mixarda i Masmolets, des d'on girem a la Plana d'en Berga i a buscar novament el senderó i camí del pont de Goi, per fer la pujada a Serradalt i arribar a Alcover amb un abús de plat gran. Com es nota que la penya està en forma, caram...!!! 
Bona sortida de tarda, amb una temperatura excel.lent i una companyia un pèl salvatjota... je je je.


torre de la Mixarda











Salut
pep

19 de juny 2013

CREU DE SANTOS - VALL DE CARDÓ

Ens trobem amb en Portu i la Núria a Reus. Agafem un sol cotxe i ens dirigim a Rasquera, on parem a esmorzar una mica, i fins al balneari de Cardó, enclavat entre muntanyes i serralades espectaculars, que van servir per construir-hi nombroses ermites. Crec que és la vall que concentra major nombre d'ermites de totes les valls i serres que conec, senzillament espectacular.
ermita de St Onofre
Comencem a caminar des del balneari agafant la pista de Tivenys. No portem cap plànol de la zona, només el GPS, així que anem tirant "sobre la marxa" fins que una fita ben grossa i un senderó a l'esquerra de la pista ens fan aturar. No tenim cap dubte i deixem la pista per agafar el senderó que es veu força net. Anem pujant en direcció a l'ermita de St Onofre, ja per damunt dels 600 m d'alçada. Tornem enrera pel mateix senderó fins a una cruïlla. Ens tornem a mirar i continuem sense cap dubte. Encarem senderó amunt fins arribar a la cova dels Porcs. Aquí trobem ja un indicador metàl.lic de la Unió Excursionista Catalunya que ens orienta dintre un bosc d'alzina i pi blanc que ens ha deixat maravellats. 
Continuem amunt en direcció a la Creu de Santos, on arribarem després de superar una espectacular cinglera. De sobte sortim del bosc de fades i ens trobem ja per damunt dels 900 m d'alçada, amb el mar i tota la vall de l'Ebre devant nostre, un espectacle visual per al nostre cervell. Llàstima de la bruma que no deixa veure-hi clar del tot. El Montcaro es mostra altiu i només ens mostra la seva part més elevada, la resta s'amaga dintre la boira humida creada per la humitat de l'aigua fluvial.
Arribem a la Creu, el punt més alt de la Ribera d'Ebre, a 942 m d'alçada, des d'on disfrutem de les vistes panoràmiques que hi tenim: des del Delta i la conca de l'Ebre, passant pels Ports de Beseit, serres de Cavalls i Pàndols, Prades, Montsant, Montmell i Montagut, fins al pre-Pirineu i el Pirineu en un dia clar. Llàstima que avui no ho està prou.... grrrrr!!!
Ens hem trobat una parella que portàven un plànol de la vall, al què he fet una foto. Gràcies a aquesta ens hem anat guiant a la baixada, que hem volgut realitzar per la Cassola del Diable i l'ermita de St Josep, on hem trobat aigua a la font, menys mal perquè la calor ja comença a ofegar al fons de les barrancades. En aquesta part de la vall també trobem multitud de Teixos, d'aquí que trobem alguna font que porti aquest nom. D'aquí hem arribat al balneari després de recórre 9 km i passar una jornada plena d'espectacle i sorpreses molt agradables. En Portu i jo ens hem arribat a l'ermita de St Simeó, més coneguda com a ermita de la Columna per raons òbvies, i de recomanable excursió per la seva bellesa, tan geogràfica com arquitectònica.



ermita de St Simeó o de la Columna


creu de Santos


ermita de St Josep














salut
pep

TORTOSA - TARRAGONA EN BTT

Dijous 13 de juny. Fa 2 dies que m'ha trucat en Tomás per anar a probar un track. Es tracta de baixar en tren a Tortosa i pujar fins a Tarragona enllaçant camins d'asfalt i creuant les muntanyes de Tivissa - Vandellòs fina arribar a la plana de Tarragona.
Ens aixequem d'hora per agafar el tren a les 7,07 cap a Tortosa, que com sempre passa amb Renfe porta retràs... Sortim de l'estació de Tortosa sobre les 8,40h ja en pujada cap a l'ermita del coll de l'Alba, on creuem el GR-192 que travessa tot el litoral català (ho deixarem per una altra ocasió). Continuem en baixada recorrent el barranc del Pixadors, sempre per pista asfaltada, fins arribar al Perelló. Parada per esmorzar una mica i fer 4 gestions de feina que ens agafen una mica més temps del previst. Encara no comença a fer calor i la brisa marina ens va de conya. Tot i així ja fa una estona que porto la cremallera del maillot oberta fins a la meitat...
Del Perelló anem a buscar l'antiga nacional N-340a, amb un asfalt excel.lent i sense trànsit, fins a trobar la pista que ens endinsarà cap a la serra de la Mar i, més endevant enllaça amb el GR-192 per creuar les muntanyes de Tivissa - Vandellòs. En aquest tram haurem de prendre paciència perquè haurem de creuar diferents barrancs amb pedra molt fina i còdol que fan difícil avançar dalt la bicicleta. Comença a fer calor a les fondalades dels barrancs i no trobem cap font on poder agafar aigua. Uns km més endevant deixem el GR que gira a l'esquerra cap a Vandellòs. Nosaltres continuem amunt cap als Dedalts i al Molló Puntaire, des d'on baixarem vertiginosament fins a la carretera de Vandellòs a l'Hospitalet. D'aquí, i ja amb ganes de parar per dinar una mica fem una petita volta per pista asfaltada per arribar a Montroig, on disfrutem d'un merescut "xampú" de mig i un entrepanet.
Són ja les 15,30h i encara ens queda baixar a Cambrils i recórre tot el litoral tarragoní fins a la capital. Així doncs acabem el cafè i continuem uns metres per la carretera fins agafar el GR-192 per pista asfaltada fins al parc Samà. D'aquí continuarem pel GR fins a Cambrils, on seguirem i disfrutarem del carril-bici que arriba fins a Salou. Menys mal que la tarda ha estat plaent, perquè els barrancs de Vandellòs ens han deixat una mica tocats, no físicament sinó moralment.
D'aquesta manera anem recorrent el litoral pel costat mateix de la platja, passant per Cambrils, Vilafortuny, Salou i la Pineda, fins enllaçar amb l'autovia de Salou a Tarragona, que tot i semblar perillosa té un bon voral per circular amb bicicleta. Després entrem ja al polígon, que en un tres i no res ens deixarà a l'antrada de la capital del Tarragonès.
En general no recomano aquest recorregut, ja que el tram dels barrancs de Vandellòs poden acabar amb la nostra paciència. Fins a Perelló cap problema, després val la pena continuar per la N-340a fins a l'Hospitalet, on podem enllaçar amb el GR fins a Cambrils. A partir d'aquí és un passeig molt maco, sobretot si l'enganxem de tarda, qua la calor no és forta i la llum realça el color del mar.
En total vam realitzar 103 km i uns 1500 m+, evidentment tots concentrats a les muntanyes de Vandellòs.














Salut
pep

11 de juny 2013

VALL DEL FRESER EN BTT

Diumenge al matí el dia estava molt més net que dissabte, així que ens vam aixecar força d'hora. Després d'un bon esmorzar i enfundats als tratjes agafàvem carretera avall fins a Ribes de Freser, des d'on aniríem a buscar la pista que recórre el bosc de Ribes i la serra del Puig Cornador. La boira s'anava tancant damunt nostre però no ens deixariem véncer tan ràpid, així que deixàvem el trencall que ens portaria a Tregurà i continuàvem cap a l'esquerra per arribar, primer, al refugi del pla d'Erola i més amunt a la Roca Blanca i els Abeuradors. Aquí, senyalat amb una fita de pedra, arranca un senderó avall cap al llogarret del Serrat, des d'on continuem baixant per una pista asfaltada maquíssima fins a Fustanyà i Rialb.
refugi del pla d'Erola
D'aquí pugem a Batet per un senderó molt eixerit però que ens farà estar atents a les pedres. De Batet baixem per carretera estreta novament fins a Ribes, des d'on agafem la carretera a la collada de Toses. Uns km més amunt decantem a l'esquerra per pujar cap a Campelles pel barranc de FontFreda, amb rampes gairebé d'un 20%, bones per acabar bé el dia... De Campelles, ja sota un plujim molt fi, agafem la pista asfaltada cap al Baell, on ens trobem a en Manel B. que ens té el foc preparat per calentar-nos. Merci Manelpel detall...!! Bona sortida amb un paisatge magnífic, i llàstima de la boira i el cel tapat que no ens va deixar disfrutar de les vistes del Puigmal i els cims que voltejen la vall de Núria. Merci de nou Pito...ets un guia collonut!!
 








vedell recent nascut

Taga (2040 m) i la serra Cavallera des del Baell


Salut
pep

REFUGI DE LA COVIL EN BTT

Aquest passat cap de setmana en Pito ens va convidar a El Baell, el seu camp base de la vall del Freser. Així doncs ens reuniem en Manel B., en Manel O., en Pito, l'Eduard, el Paco, el Pep M., i jo mateix per realitzar un parell de rutes. El dissabte, però, ja va començar plovent tot el matí, així que vam aprofitar per fer-la petar al voltant del foc mentre preparàvem alguna cosa per menjar. Després de fer la digestió el cel s'obria una micona i ens va faltar temps per enfundar-nos els tratjes i pujar damunt les bicis en direcció al torrent de Font-Roja, des d'on pujariem cap al refugi del Pla del Prat.
Aquí feiem una breu parada degut al lleuger plugim que havia començat a caure uns minuts enrera, però després de fer la foto de grup el temps va tornar a donar-nos una treva. Així que continuàvem en direcció al coll de l'Erola i el Pla de la Serra per encarar les dures pendents que porten al refugi de la Covil, algunes superiors al 20%. El terra estava mig moll però els pneumàtics encara agafàven prou bé.
Aquí ens vam separar en 2 grups: uns van continuar prat amunt fins a la serra del Montgrony, i els altres van tornar a el Baell passant per Campelles. Un cop al camp base ens esperava el foc a terra que encara estava mig encès. Buf, quina cosa més maca poder-te seure vestit de bici al costat d'un tronquet abans de fer una dutxa. Això sí, la baixada ens va deixar un fangueix impressionant a les rodes de la bici, d'aquell que "emprenya" una mica i que necessita un bon cop de manguera quan arribes a casa. 
Per la tarda el cel es va mantenir tapat però sense aigua, i només esperàvem a veure que ens deparava el diumenge. Curta però bona sortida amb companyia excel.lent i per paratges que amb llum brillant se'ns haguéssin mostrat amb tota la seva esplendor. Senzillament màgic!!! Gràcies Pito.








Salut
pep

10 de juny 2013

1a UNIVERSITAT POPULAR DE LA BICICLETA

Els propers dies 25, 26, 27 i 28 de juliol es celebra a Montcada i Reixac la 1a Universitat Popular de la Bicicleta. La idea és fer un primer pas per a una formació reglada pel què fa referència al món de les dues rodes, així com donar a conéixer totes les possibilitats que ens ofereix aquest vehicle.


Trobareu tota la informació per fer les inscripcions, programa activitats, etc, al següent enllaç:





Salut
pep

7 de juny 2013

LA RUTA DE LES ROSELLES O DELS BALNEARIS...

Aquest matí tenia ganes de carreteres boniques i bons paisatges, així que he sortit de Figuerola del Camp en direcció a Cabra del Camp per fer una visita a la Conca de Barberà, on feia temps que no pujava. He continuat cap a Sarral amb una temperatura estupenda, al voltant dels 23ºC. El paisatge ja començava a ser prou bonic, però he decidit després de mirar el mapa de continuar cap a Rocafort de Queralt, on les roselles ja començàven a invaïr el paisatge. D'aquí he seguit en direcció a Conesa per una de les carreteres més boniques de la Conca, i on les roselles encara tenien més protagonisme. Arribava a Segura i començava la baixada cap a Vallfogona de Riucorb, on m'aturava a fer una volteta per la zona del balneari, on hi havia força gent gaudint del paisatge tan espectacular que hi trobem.
Continuava cap al poble de Vallfogona, Guimerà, una petita joia enmig de conrreus i roselles, i Ciutadilla. Aquí feia una breu parada per veure com estaven les forces. Finalment he decidit continuar cap a St MArtí de Maldà, Maldà, Llorenç de Rocafort per anar a parar a Vallbona de les Monges. El vent començava a bufar i el ritme ja no es feia tan suportable, però no quedava més remei que continuar fins a Rocallaura, on trobem el segon balneari del dia. D'aquí fins a l'encreuament de la carretera de Solivella encara quedaven alguns quilòmetres i el vent no s'aturava pas. Ja a Solivella, després d'un agraït tramet de baixada agafava la pista asfaltada cap a Pira i Barberà de la Conca, des d'on seguia ja en direcció a Cabra del Camp i, finalment, Figuerola del Camp.
Una ruta excel.lent, tan per l'estat de les carreteres com pel paisatge que hi trobem. També val a destacar el poc trànsit que tenen aquestes poblacions, exceptuant el tram de Sarral a Rocafort.
Guimerà

Balneari de Vallfogona
Rocafort de Queralt
    
Barberà de la Conca










Salut
pep

LA MUSSARA I EL BRUGENT

Diumenge tarda, quedo amb el Portu i el Marc, qui no havia pujat mai el coll de la Mussara. La tarda era prou bona com per aprofitar-la, així que ens posàvem en marxa sobre les 16.40h cap a la Selva del Camp. D'allí cap al coll de la Batalla i Vilaplana, des d'on giràvem cap a la dreta per pujar un dels ports de muntanya més bonics que tenim a les muntanyes del nostre voltant. El ritme va ser força suau, disfrutant així de l'ambient i les panoràmiques cap a tots costats. Un cop al costat de les antenes de la Mussara vam decidir tornar per Montral, així doncs baixàvem cap a l'Aixàvega, Montral i a última hora decidiem de baixar per la vall del Brugent, ja que encara teniem una hora ben bona per tornar a Alcover. Així doncs baixàvem cap a la Cadeneta, Farena i la Riba. El temps molt bo, inclús una mica de fresqueta quan el sol no feia acte de presència. De la Riba ja agafàvem la nacional fins Alcover, en fila índia i pel voral, però sense problemes. Una bona tarda de bici rodejat de bons companys i bona natura... Al arribar a Alcover vam anar a fer una visita a la Sole i al Dil i ens vam cruspir 2 xampús necessàris... Jo després vaig anar a estirar les cames fins al Rourell i Vilallonga...
















Salut
pep