Ja feia temps que volia tornar a la zona de Vilaplana i pujar a la Mussara pel barranc de Garrigots, així doncs aparcava la furgo a l'aparcament gratuït que hi ha al costat de l'escola i agafava el carrer Major fins al final per creuar el pont a l'esquerra, començant així a recórre el barranc de Garrigots. El camí está ben indicat amb pals de fusta i ratlles grogues, i va pujant suaument per terreny cada cop més sorrenc. Ja sobre els 650 m entrem en un terreny més rocallós, passant per sota les cingleres del Grau Roig i ca la Patinya fins arribar a l'encreuament del mas de Pistol, on trobem un piló de fusta. Abans d'arribar a la part alta aprofito per visitar el forn de Ximet, de dimensions copioses.
forn de Ximet |
D'aquí agafo el sender de la dreta que em portarà cap a la font de l'Esquirol i a la pista perduda que recórre la part alta del cingle del Poniol. Cap a l'esquerra vaig a buscar la pista indicada cap a la Mussara, on abans d'arribar al poble hi trobem senderó marcat com a PR. Arribo al poble cap al migdia després de 2 hores de pujada i un desnivell de 800m + i una sensació molt bona i paisatges i raconades de fantasia.
Aprofito per fer un tomet pel poble de la Mussara i decideixo baixar pel grau de Campanilles, ben indicat amb pals de fusta i cartells verds. És una baixada per senderó molt desfet, rocallós a la part més alta, però extremadament sorrenc a la part baixa, i que recórre una part de la línea d'alta tensió que baixa cap al poble de Vilaplana.
Una bona volta matinal per paisatges de les muntanyes de Prades força coneguts, tot i que fora de caps de setmana totalment solitàris, on se't convida a perdre's una estona, i amb bona companyia de papallones primaverals que t'acompanyen durant tot el camí...!
Salut
pep