Pàgines

24 de maig 2013

SÍLVIA VIDAL A GOMA2

Dissabte passat vaig assistir a la presentació que Sílvia Vidal feia de la seva nova obertura en solitàri "Espiadimonis" a la patagònia Xilena, una via de 1300 m i un mes d'obertura penjada a la paret, amb tempestes incloses i aigua a dojo..

Us deixo amb la seva web per si voleu fer un cop d'ull - SILVIA VIDAL











Salut
pep

MUNTANYUM - Duesaigües

El passat diumenge 5 de maig vaig assistir a MUNTANYUM, la primera fira de turisme rural, viatges i muntanya, que es va celebrar a Duesaigües, enmig d'un marc natural incomparable. Allí vaig poder xerrar amb tranquilitat amb alguns dels "stands" que hi havia, gent amb una emprenedoria i unes ganes vitals brutals. Us deixo amb els links de les seves propostes perquè pogueu visitar les seves propostes.

Natura Esport (Costa Daurada)
Petit Món Viatges
RuralturísTIC
La Teva Ruta
Ruta Caracremada (Pako Crestas)
Camins de Sant Martí Sarroca

















Val la pena donar suport a a totes aquestes iniciatives, tan properes a tots nosaltres.

Salut
pep

VOLTA AL MONTAGUT

Ahir al matí tornava a agafar l'Orbea Le Petit Roc després de sotmetre's a una petita modificació de disseny. A les 8.30h em trobava amb l'Angel, en Tomás i en Rafa al Pont d'Armentera. La temperatura era força baixa per l'època de l'any, a Figuerola del Camp estàvem a 8ºC a les 7.30h. Del Pont continuàvem per la carretera de Querol i Esblada, per un asfalt que cada vegada està més castigat pel temps. D'Esblada deixavem l'encreuament a l'esquerra cap a Sta Coloma i continuàvem recte en direcció a Igualada fins a una rotonda. D'aqui giràvem a la dreta en direcció a la Llacuna, abans però s'ha de superar el coll de la Creu del Pla.
Parada per esmorzar una mica i agafar forces per encarar la segona pujada del dia, la serra d'Ancosa. Un cop dalt ens espera una excel.lent baixada fins a Torrelles de Foix, ja a l'Alt Penedès, amb vistes espectaculars del santuari de Foix, enclavat dalt una cinglera i del poble de Fontrubí, on encara es conserven les restes del seu castell, un dels què dominava la vall del Foix. Aquí enganxem un tros de la ruta del vi i el cava...
Un cop a Torrelles continuàvem  en direcció a Pontons, on ens esperava la tercera pujada del dia. La temperatura ara ja era molt bona per ciclar i ja m'havia tret els manguitos feia estona, tot i així a l'ombra es notava la fresca que havia caracteritzat el matí. De Pontons, després de superar la rampa que travessa el poble, seguíem en direcció a Valldossera, on trobem l'encantadora ermita que hi dóna nom, i els Ranxos de Bonany, des d'on giràvem a l'esquerra per baixar al Pla de Manlleu. Una parada a la font per omplir els bidons i seguir cap a Aiguaviva, des d'on pujàvem cap al coll de Cal Magí Vidal, sota mateix del puig de la Talaia del Montmell, des d'on la carretera ja baixa amb unes corves perfectes fins a can Ferrer de la Cogullada. 
La baixada encara continuava fins a Vila-rodona, on em despedia dels meus companys que continuàven fins a Tarragona. A mi encara m'esperava una altra pujadeta cap al Pla i Figuerola, on el vent es va posar en contra i vaig haver de polir el pla petit en terreny gairebé pla. Clar que anava una mica enrampat als quàdriceps de la cama dreta de feia una estona... Hauré de sortir una mica més sovint, ara que ja tinc bicicleta, je je...















Salut
pep

15 de maig 2013

LLEIDA - MONTBLANC

Diumenge matí anem amb el Portu fins a Montblanc per agafar el tren cap a Lleida, on arribem a les 10h. Després de fer un tallat estem preparats per començar a desfer el camí cap a Montblanc. La idea principal és seguir el camí de St Jaume que puja des de Tarragona, el problema és si trobarem bé les fletxes grogues que l'indiquen. Per evitar trams perdedors havia preparat un track orientatiu el dia abans per tenir una referència.
Així doncs sortim pel parc de la Mitjana i agafem el polígon industrial del Segre en direcció als Alamús. Hem localitzat alguna fletxa groga i un parell de pals indicadors, però aquest camí de St Jaume és el que ve de Balaguer, així que anem seguint el track. Dels Alamús continuem en direcció a Torregrossa per pistes ben marcades amb pals i banderoles verdes. La temperatura és força baixa i ens ha obligat a posar les jaquetes, tot i que l'ambient és perfecte per ciclar. De Torregrossa arribem a Puiggròs per carretera secundària, i ens barregem amb una marxa de BTT. De Puiggròs a Arbeca hi arribem per pista asfaltada. Al arribar a Arbeca tornem a trobar les fletxes grogues, és a dir que no anem per mal camí. Passem pel mig de la vila i parem per menjar una mica en un parc on hi ha font. Són gairebé les 12.30h i ja fa una estona que ens hem tret les jaquetes. La temperatura és genial però segurament els graus aniran pujant a mesura que creixi la tarda.
Sortim d'Arbeca pel camí del turó del Ceba en direcció Belianes, on arribem en pocs minuts. Aquí fem un tomet pel poble on encara estan celebrant missa a l'església, de caire romànic-gòtic. A la sortida del poble trobem diferents indicadors. Seguim direcció Vallbona de les Monges per una pista que ens portarà a Maldà en un tres i no res vorejant la riera de Maldanell. Són les 14h quan arribem a Vallbona. Hora de dinar!!! De moment portem un ritme molt bo i tranquil, el just per gaudir del paisatge i del viatge. El sol ara ja comença a apretar de valent, tot i així la temperatura continua essent molt agradable.
Sortim de Vallbona deixant les indicacions de la ruta de Cister (GR-175) i continuem cap al Santuari del Tallat, camí que ressegueix una vall preciosa amb totes les tonalitats de primavera, i que segueix el curs de la riera de Maldanell. En quedo enamorat... Passem pel costat de les runes del castell de Montesquiu. Anem seguint  uns pals que ens van indicant diferents restes de la Guerra Civil (amagatalls, trinxeres, torres de guaita i de tir, etc). Arribem al tallat després de fer les úniques rampes del dia i amb el sol ja cremant a la pell, com sempre sense crema (no pot ser...). EL santuari ha estat reformat moltíssim des de l'última vegada (feia uns 10 anys). Parem uns minuts a disfrutar de les vistes i del repòs. Portem ja uns quants quilòmetres i ja ens hem acostumat a la geometria de la bici, tant que ja no parariem fins l'hora de dormir.
Sortim del tallat pel GR-175 fins al cap del Coll, des d'on surt la pista que ens portaria a Montblanquet. Aquí deixem el GR que continua recte fins a l'Espluga i tirem avall direcció Blancafort per la carretera TV-2338. Mirem el mapa del GPS i decidim probar una pista que ens porta de dret al poble. D'aquí ja només ens queda agafar la pista que ens portarà a la Guàrdia dels Prats i Montlblanc, encara per GR.
Ha estat un dia molt maco de bicicleta, de viatge, de compartir, de ser nosaltres mateixos emvoltats del què ens agradar disfrutar: la natura.












Salut
pep

13 de maig 2013

ALT CAMP I TARRGONÈS EN BTT

Feia temps que no sortia amb en Portu i en Villu, així que dissabte quedem per fer un tomet pels voltants de casa. Sortim d'Alcover en direcció al Rourell pel camí dels Quints, però ens desviem per passar per sota la via de l'AVE i agafar direcció ViIlallonga i el mas dels Frares, on trobem un mini festival de penya dominguera amb el ràdio del cotxe a tope...
Continuem resseguint per les pistes fangoses de riu pels Garidells i fins arribar a empalmar amb el senderó que ens porta al pont del Diable, on ens fem una esperada foto de grup... D'aquí, ja pels típics senderons pedregosos dels boscos de Tarraco ens dirigim cap al masos dels Àngels, de Granell, dels Arcs i del Garrot fins a l'alçada de Sant Salvador, des d'on alternem senderó i pista pel GR fins a l'urbanització dels Hostalets.
D'aquí continuem pel GR-172 fins al Catllar, on pugem fins a l'ermita de St Ramón i continuem paral.lels a l'antiga via de tren fins que trobem uns cartells de BTT, que són els indicadors de circuit de l'Open Natura que tindria lloc el dia següent, i que seguirem fins a la pista de l'embassament del Catllar. Un cop aquí continuem per l'esquerra fins a la Secuita, des d'on ja encarem la recta final passant per Vistabella, les Gunyoles, Vallmoll, la Masó, el Milà i Alcover.
Bon tomet de 52 km a bona marxa, amb les cuixes a punt de cremar després de 3 esprints per aconsseguir els punts de la general, je je je...














Salut
pep

SILS - MASSANÈS

Ens aixequem sense presses, esmorzem i fem quatre cosetes per activar-nos. En Xavier em proposa fer una ruta curta per la zona. Així doncs sortim de Sils en direcció a les Mallorquines, des d'on continuem pujant cap a Riudarenes per creuar el riu i baixar cap a l'ermita de Montcorb, situada en un indret molt maco envoltat de bosc i pistes sorrenques. D'aquí baixem cap al càmping Riudarenes i comencem la pujada per la serra de Clarà fins a l'urbanització de Can Fornaca, des d'on agafem la pista asfaltada que ens porta a la carretera GI-555. Continuem per la dreta fins a la pista de terra que ens conduirà a l'estació de tren de Massanès, que està al mig del no res... Un tomet curt però explosiu per pistes en un estat no massa bo a la pujada, i on la sorreta fa patinar els pneumàtics. Les vistes però quan arribem a Can Fornaca són aèries i espectaculars cap al Canigó, massís de les Gavarres i part del litoral gironí.
















Salut
pep

10 de maig 2013

ENTRE LA SELVA I EL GIRONÈS AMB BICI

Dimarts al matí m'aixeco amb ganes de pedalar. Vaig amb l'Orbea híbrida amb pneumàtics mixtes, és a dir que m'he muntat una ruta per alternar pistes i carreteres per assolir alguns dels llocs més emblemàtics d'aquestes dues comarques gironines. Començo la volta a Sils agafant el camí dels estanys en direcció a Vidreres. Creuo la N-II i després de 500 m de carretera giro a l'esquerra per una pista que passa per l'urbanització King Park en direcció a St Maurici i Caldes de Malavella on arribo després de creuar una zona de bosc i sembrat. Està tot súper maco, verd, verd i més verd...
Faig una visita a l'església de Caldes, on em trobo amb el mercat a la plaça del costat. Surto del poble en direcció a l'urbanització d'Aigües Bones per un carril bici segregat impecable. D'aquí vaig a buscar la GI-674 fins a l'entrada de Llagostera, on empalmo amb la via verda fins a petar a la GIV-6744 i més endevant amb la GIV-6821, que em pujarà fins a l'alt del Grau, un dels ports de muntanya més mítics de la zona, tant per la seva pujada com per la seva bellesa. Em trobo amb una pila de francesos i belgues fent bici de carretera a tot drap, mentre jo vaig amb el meu portapaquets i "a plat" com es diu en argot ciclista. La calor ja comença a apretar i els km van passant. Són 10 km de pujada al 5% de mitja, i es passa per les runes del castell de Montagut, a la serra de Cadiretes A la part de dalt ja es pot albirar bona part de la costa brava i la carretera que baixa cap a Tossa, una serp infinita que va a espatagar al mar. Visito l'església de St Grau, on hi trobo una bicicleta penjada als porxos de fora...
La baixada és molt ràpida i connecto de seguida amb la GI-682 que em portarà cap a la dreta fins a Tossa de Mar, on paro a esmorzar una mica i a fer una ràpida visita al castell. La idea inicial era baixar per la mateixa carretera fins a Lloret de Mar i tornar cap a Vidreres per pista, però degut a l'hora decideixo pujar per la GI-681 fins al coll de la Terra Negra, on entro de nou al Gironès, per una asfalt increïblement bo, i des d'on baixo novament en direcció a Llagostera. Abans d'entrar-hi, però, agafo una pista a l'esquerra que em portarà molt aprop de Caldes de Malavella, des d'on arribo a Sils ja per carretera, ja que se m'ha fet una mica tard i m'esperen per dinar...









Salut
pep

ESTANYS DE SILS

Aprofitant la visita que vaig fer a en Xavier a Sils vam fer el tomet als estanys de Sils, petits en superfície però grans amb fauna. Us deixo amb unes fotos...









Salut
pep

SERRA DEL COGULLÓ

Aquesta setmana passada vaig decidir tornar a la serra del Cogulló, on no hi posava els peus des de feia molts anys. Així doncs aparcava la furgo a Cabra del Camp. Hem de deixar el GR que puja amunt pel torrent de Cabarra i agafem el camí de n'Avellà, on trobarem pals indicadors del Cogulló fins arribar al mas de Conill. D'allí continuem cap a la dreta fins al tossal Rodó per la pista principal, que deixaré una mica més endevant, després de creuar una petita barrancada, per pujar "a sac" pel mig del bosc per anar a trobar una antiga pista-senderó que va a buscar el GR a la carena. D'aquí, ja per senderó, continuarem per l'esquerra fins al cim del Cogulló (879 m), des d'on podem observar les muntanyes de Prades, la serra de Miramar i el Tossal fins a tota la costa daurada. 
De baixada agafa un tros de GR fins a un pal on trobarem indicat Cabra del Camp. Agafem la pista pedregosa cap a l'esquerra que va recorrent la carena N fins que desemboca en un senderó entretingut i ple de sorreta que fa patinar força fins que tornem a desembocar a unapista ampla que recórre la muntanya del Conill (700 m). D'aquí vaig baixant per la pista principal fins arribar a l'encreuament del mas de Conill, des d'on tornoper una pista més a la dreta que la què he agafat de pujada.
Bona volta per conéixer aquesta zona, molt poc freqüentada i que té vistes molt bones cap a totes bandes (Conca de Barberà, Alt CAmp, Anoia i Alt Penedès).










Salut
pep