Pàgines

21 de des. 2011

BICICLETA SOLIDÀRIA

Nova iniciativa de BiciCamp a Reus juntament amb el Banc d'Aliments. BiciCamp promou la "Bicicleta Solidària" en la qual es pretèn bescanviar bicicletes, que els usuaris no utilitzin, per menjar, que serà entregat al Banc d'Aliments de Reus.

Salut
pep

20 de des. 2011

BESTIESES...!!!

Us deixo amb aquest vídeo recopilatori del què arriba a fer certa gent, desafiant sobretot la gravetat. Increïble, no us el podeu perdre.



Salut
pep

12 de des. 2011

ERMITA VIRTUTS I SERRA DEL POU

ermita de les Virtuts i Montral
Diumenge per la tarda. He acabat currar i arribo a casa amb un dia espectacular. Em poso les malles i les bambes i anem amb la furgo fins al aparcament del mas de Forès. Allí comencem a córrer amb la Tura pel camí de Montral, però ben aviat ens decantem a l'esquerra per la pista forestal que puja cap a l'ermita de les Virtuts, que més endevant es converteix en senderó, últimament força malmès per bicis, i m'atreviria a dir que fins i tot motos. Arribem a l'ermita en poc més de 50 minuts. La pujada es pot fer trams corrent - trams a peu, però sobretot és per disfrutar-la. Ens trobem a un grupet d'excursionistes, entre els què hi ha uns amics de l'urbanització. L'ermita sempre invita a la reflexió, és llàstima que estigui tan malmesa i plena de herbes que en dificulten el pas.
Serra del Pou des del mas de Vidal
Continuem el senderó que ens porta a la pista de mas Vidal, que continuarem cap a la dreta ara ja corrent per pla-baixada fins a trobar altre cop senderó i encreuament cap al grau del Malpàs, que farem caminant. Un cop a dalt, al costat d'un pal indicador, girem a l'esquerra pel senderó que ens portarà a dalt de la Serra del Pou, una de les meves preferides d'aquestes contrades, i des de la què es té una vista supèrva de la vall del Glorieta i l'Albiol. Arribem dalt i ens trobem un altre grupet d'excursionistes dinant. La Tura i jo baixem pel vertiginós senderó de nou cap a la pista de mas Vidal per tornar a trobar el senderó de les Virtuts, i continuar baixant per on hem pujat.
En total uns 12 km en menys de 2 horetes, per anar estirant cames :-). si realitzem la volta caminant podem trigar unes 3 hores i mitja, 4 hores com a molt, perfecte per fer amb un matí, inclús amb canalla, tot i que el desnivell de pujada és considerable: +600m.

vall del Glorieta des de Malpàs
senderó de les Virtuts

senderó del Malpàs


Salut
pep

9 de des. 2011

TRANS MONTSANT

sortint de St Joan de Codolar
Mare de déu de Montsant
Ja fa temps que l'Eduard "m'atabala" per creuar el massís del Montsant, Priorat, per dalt la Serra Major. Després de parlar de la logística decidim deixar un cotxe a Cabacés i un altra a Cornudella de Montsant, on començarem la travessa. Pujem doncs de Cornudella cap a l'ermita de St Joan del Codolar, on trobem a la Montserrat, l'ermitanya que hi viu tot l'any, molt simpàtica ella...! Continuem pel camí de la Llisera o camí dels Cartoixans seguint les marques de GR fins al coll d'Albarca, gairebé ciclable en un 90%, això sí, s'ha de tenir certa tècnica. Agafem la pista que puja fins a l'ermita de la mare de déu del Montsant (rampes del 18 i 20%), on parem a fer un mos, i continuem per la pista que ressegueix el barranc que porta al Toll de l'Ou. A la bassa forestal girem a l'esquerra pel barranc de les Pletes, on tornem a trobar unes rampes infernals del 23%, fins a trobar el senderó que puja a la Roca Corbatera pel pas del Gat (indicat al camí amb una fita en una corba molt marcada a la dreta), on ens les hem d'inventar una mica per pujar-hi les bicicletes. Ja som a la Serra Major, però ens ha costat una bona suada pujar per les pendents pedregoses, sobretot en els últims metres.
D'aquí ja és tot senderó de còdol fins gairebé a l'altre extrem del massís. Hem d'anar en compta perquè podem relliscar molt fàcilment, i haurem de caminar en algun tram, tot i que poca estona. Així doncs agafem direcció al piló dels Senyalets i la Morera. El dia s'ha tapat una micona i es nota que estem per sobre dels 1000 metres d'alçada, tot i així les vistes que tenim del Pirineu nevat i la comarca del Priorat ens deixen amb la pell de gallina. Continuem per senderó resseguint els pals indicadors metàl.lics. Ens creuem amb 3 ciclistes, a qui acompanyem fins al barranc de la Grallera. Nosaltres continuem en direcció a Cabacés, el piló dels Senyalets i la Cogulla. Des d'aquí el terreny ja es torna menys codolós però no exempt de pedra, tot i així el senderó es deixa fer prou bé, tot i algun tramet que hem de posar peu a terra. Finalment arribem al Portell del Planassot, des d'on iniciem la vertiginosa baixada pel Portell de la Boca de l'Infern fins a la pista que baixa a l'ermita de la Foia i la serra de St Cristòfol. Des de la Foia baixem per la pista forestal, passant per la Covassa i la font dels Capellans. En definitiva una sortida molt tècnica i curta 34 km, però molt intensa.

Pas del Gat



Baixant el portell de la boca de l'infern



Salut
pep

29 de nov. 2011

SERRA DE GUARA - PANTÀ DE GUARA I ST COSME

1 d'octubre. Després de dormir a Sta Cília de Panzano, el dia es lleva molt tapat i mig plujós. Així doncs decideixo deixar l'ascenció al Tozal de Guara (2078 m) per un altre dia i anar a fer una visita al pantà de Guara. La sol.litud i el silenci envolten aquest espai de la serra de Guara, i mentrestant els núvols del cel deixen pas a un blau tímid que va agafant força a mesura que avança el matí. Així doncs, agafo el mapa i començo a traçar una ruta per fer en bici. Hi ha unes ermites que inviten a la visita. Agafo doncs la pista que puja cap al pantà de Vadiello i a les ermites de St Cosme, St Gregorio i el pico de Mondinero (1467 m). El dia finalment s'ha aixecat del tot i ara el migdia-tarda es converteixen en un plaer pels sentits. La pista es va tornant pedregosa a mesura que arribo a les ermites i al pantà de Vadiello, però les parades constants la fan més portable. En un espai d'1 km, aproximadament, hi ha 5 ermites, la majoria derruïdes, fins que al final arribem a la de St Cosme, que situada sota una paret de roca imponent i la peña de las Porcionicas (909 m) domina la barrancada de Fuensanta.
Allí em trobo una gent que caminant per un senderó em diuen que és possible arribar a l'altre costat de barranc, des d'on arranca una altra pista que em retornarà a la pista del principi i a l'entrada del pantà de Guara, on tinc la furgo. Aquesta última part, molt més salvatge, alberga bosc de pi roig i va guanyant alçada fins arribar a la Cruz blanca, des d'on ja es comença a intuïr una posta de sol fascinant. Baixo una mica i de seguida trobo la pista per on he pujat al principi i que em portarà a la furgo directe. Una ruta súper recomanable i que es podria allargar cap a Almúnia del Romeral i la Coscullana, entrant ja a una part més planera del S de la serra de Guara.
ermita de St Cosme












Tozal de Guara des de Cruz Blanca









salut
pep

SERRA DE GUARA - ALQUÉZAR, LOMA COTÓN, RADIQUERO


Finals d'octubre. Fa molts anys que no pensava en Guara, només hi havia estat 3 cops per fer barrancs quan encara no havia esclatat el "boom" d'aquesta modalitat esportiva, principis dels 90. Aquest cop hi he tornat però per conèixer un trocet d'aquest massís sobre la bici. Arribo a Alquézar al migdia, visito els seus carrers molt macos i ambientats. Fa fresqueta però entra molt agradablement a la pell després de patir les calors que fa per la costa mediterrània. Preparo la bici i poso el track al GPS. La tarda és esplèndida i la llum brillant en un cel blau amb núvols prims que el fan de postal. Començo agafant la pista que puja a St Gregorio, on paro a fer uns visita al magnífic mirador que hi ha del poble d'Alquézar. Continuo en direcció a St Pelegrín, deixant la pista que baixa a Radiquero cap a l'esquerra. Arribo a les casetes que envolten l'ermita de St Pelegrín i continuo per pista en direcció N cap a Loma Cotón, des d'on vorejant La Matosa (1009 m) i el barranc de Modovil faig cap a una cruïlla de senderons. Deixo la pista que continua recta avall cap a l'ermita de la Virgen de la Viña, i agafo el senderó que surt cap a l'esquerra, i que fa una pinta terriblement bona. La llum del dia s'està acabant, però els colors del cel no enganyen a la vista, que es queda maravellada amb la paleta de l'arc iris.
El senderó és una cucada i em regala unes cireres de pastor per entretenir la gana. Genial! Surto a una pista que em portarà fins al popblet de Radiquero. És gairebé fosc i negre, però ja només queden 3 km fins a Alquézar, on arribo ja fosc del tot. 
Una sortida fantàstica per fer en un dia assolellat i allargarla uns km més cap a Alberuela de Liena i Adahuesca.

ermita de St Gregorio
ermita de St Pelegrín
camí de la Virgen de la Viña














Salut
pep

16 de nov. 2011

ENCORDADES

Us deixo el trailer d'Encordades, un documental sobre escaladores catalanes que es presenta aquesta setmana al festival de cinema de muntanya de Torelló. Ja era hora que hi hagués una iniciativa com aquesta.


Encordades from FC Blanquerna on Vimeo.


Salut
pep

ITINERARI DE PEDRA SECA - PRADELL DE LA TEIXETA

Els núvols estan posats damunt la costa de Tarragona però cap a l'interior s'alvira un sol que fa somriure. Decideixo anar a resseguir uns camins que tenia una mica oblidats al Pradell de la Teixeta. La sorpresa arriba quan, abans d'arribar al primer encreuament de camins, em trobo un pal indicador de "itinerari de pedra seca". Continuem caminant en direcció a la serra del Pradell-Argentera i continuem trobant pals que ens indiquen l'itinerari de pedra seca. Arribem a dalt la serra on trobem el parc eòlic i on el vent ja ens comença a bufar fort a la cara. El camí està revisat i decideixo girar cua i seguir els pals, a veure on em porten. Descobreixo un itinerari per marges, cabanes, pous i balmes de pedra prou interessant, i per postre vaig en màniga curta de la temperatura tant agradable que fa.
Montsant des de la serra del Pradell
Anem resseguint els pals i ens descriuen un itinerari circular fins que, ens trobem amb un indicador que ens porta fins la cova del Petitot, que ens els mapes cartogràfics surt una mica desplaçada més cap a la barrancada. Aquesta balma servia de refugi als habitants del Pradell durant la Guerra Civil, posteriorment la van fer servir per aixoplugar el ramat. Continuem endevant i fem cap al camí d'inici. Només comentar que aquest itinerari està una mica perdut en alguns trams, i la intuició serà bàsica, així com si portem un GPS i mapa de la zona, ja que moltes vegades el senderó/camí queda perdut entre camps d'avellaners. Tot i així cal felicitar la iniciativa de l'ajuntament del Pradell per donar a conèixer una mica més aquesta zona.

Cova del Petitot






Salut
pep

7 de nov. 2011

ULLDEMOLINS - ERMITES DE ST BARTOMEU I ST ANTONI

Diumenge. el cel està molt núvol, com últimament, però decidim arribar-nos a l'ermita de St antoni d'Ulldemolins. De moment no plou, així que baixem de la furgo i comencem a caminar en direcció a Margalef i el barranc del riu Montsant per la pista que arranca darrera de l'ermita. Trobarem indicadors cap a les Cadolles Fondes i St Bartomeu. La idea és anar a visitar la bonica ermita de St Bartomeu, al bell mig del barranc de Fraguerau, però just quan portem 5 minuts caminant comencen a caure les gotes de rigor. Sort en tenim del gorro i les jaquetes. Tot i així arribem fins a les Cadolles Fondes, on ja trobem un grup de senderistes que s'aixopluga sota una balma. Ens endinsem al bosc on la pluja ja no es fa notar tant i decidim continuar una mica més, ja que a partir d'ara el senderó transcórre per aones molt més ombrívoles.
ermita de St Bartomeu
Al cap de 20 minuts d'agradable passejada ens topem amb el pont penjant que ens ajuda a creuar el riu Montsant, i que en 10 minuts més ens durà fins a l'ermita de St Bartomeu. Arribem a l'ermita enmig de pluja fina, quan de sobte es comença a obrir el cel i el sol ens calenta les galtes. La llum canvia donant uns colors molt més intensos a tot el paisatge. Les tonalitats de tardor agafen el punt més lluminós amb aquest rajos de sol. Ens estem una estoneta contemplant la tranquilitat del lloc que invita a la reflexió. Trobem una placa que ens diu que en aquesta ermita "va fer vida solitària, el servent de Déu Francesc Palau i Quer. O.C.D. 1851". 
Tornem enrera desfent els passos de l'anada, però ara amb una mica més de temperatura i sense pluja. Gaudim molt més dels colors del bosc i dels seus fruits, agafant cireres de pastor a dojo. Arribem a l'ermita de St Antoni uns 45 minuts més tard, i també quedem parats del paratge que l'envolta: taules i barbacoes per anar-hi a passar un dia agradable de primavera. L'Edu i jo ens preguntem qui hi deu viure, no estaria gens malament fels-hi companyia...






capçalera del barranc del siu Montsant

salut
pep

6 de nov. 2011

EN BICICLETA PER PRADES I L'ALT CAMP

Ahir dissabte quedem amb el Jordi i la Marta tot i el mal temps anunciat. Sortim força abrigats d'Alcover i després de decidir cap a on tiravem les bicicletes ja enfilaven carretera de Montral. Punyeteres !!! No arribem ben bé al poble si no que continuem cap a Capafonts. El temps està tapat però la pluja ens respecta, així que ens animem i pujem el coll de Capafonts i decidim continuar fins a Prades. 
Què fem, tirem cap a Cornudella i tornem pel coll d'Alforja o girem cua cap a la Febró i Vilaplana? Són les 9.30h i crec que les tres cares reflexaven la voluntat d'allargar una mica més el tomet per les muntanyes de Prades. Així doncs continuem cap al coll d'Albarca i Cornudella, on parem a fer un Cola Cao calentet, i un xupitet de licor de "bellota" que no estava gens malament. El dia continua tapat i la baixada a Cornudella ha estat força freda i humida. Seguim cap al coll d'Alforja on la temperatura es va suavitzant. Baixem a Alforja i seguim en direcció a Vilaplana. Tornem a tenir dilema: pugem el coll de la Batalla i baixem a la Selva i Alcover, o pugem  a la Mussara i baixem per l'Albiol? Segur que tots teniu la resposta a la punta de la llengua. Doncs sí, heu acertat. Així doncs girem cap a l'esquerra i comencem a enfilar el port de la Mussara. El dia comença a aclarir una mica més i la temperatura és molt més agradable que fa unes hores. El Jordi i la Marta van tirant. Jo em quedo enrera, li estranya a algú??!! El paisatge és maravellós, i si pujes a un ritme maco pots disfrutar-lo encara més, així que em dedico a pedalar suaument i a contemplar la majestuositat del cel que es va obrint a poc a poc. Arribem a l'Albiol i baixem cap a Alcover. El dia s'ha obert del tot i continuo tenint ganes de pedalar. Així doncs em despedeixo i agafo direcció a el Milà, la Masó i Vallmoll. El cel està ja obert del tot i brilla el sol. Com s'agraeix aquesta escalforeta després d'un matí humit i fred. Agafo direcció a la Secuita, on m'aturo a fer unes patates i una cerveseta, i anfilo cap a l'Argilaga i Nulles, des d'on em dirigeixo cap a Valls. D'aquí opto per fer un Serradalt enlloc d'anar a Alcover per la carretera més directa. Així doncs agafo carretera cap a Picamoixons i em decanto cap al pont de Goi. D'aquí pujo a Serradalt i cap a Alcover pel camí asfaltat.
Són les 16h. Porto pedalant gairebé 7 hores i encara en voldria més, però la gana i el seny s'imposen i deso la bicicleta a la furgo, que m'ha esperat pacientment darrera l'església nova d'Alcover. Han estat uns 130 km i uns 2600 m+ de desnivell, en un matí on ha passat de tot, com a mi m'agraden. En resum: FANTÀSTIC!
L'única mala notícia és que no portava la càmera al damunt. El mòbil està al taller i per tant m'he quedat sense companya fotogràfica durant uns dies. De totes maneres us deixo amb el track. Que ho disfruteu.


salut
pep

24 d’oct. 2011

MONT CARO - 1447 m

Ens trobem amb la Marta a Amposta i anem fins a Tortosa i Roquetes. Tirem una mica més amunt a la carretera i deixem la furgo en una esplanada al costat d'una casa. Ja fa temps, des que tinc la bici de carretera, que li tenia ganes al Mont Caro, el punt culminant de la província de Tarragona amb 1447 m, i una pujada des de Roquetes d'uns 24 km i 1400 m de desnivell acumulat, amb una pendent mitjana del 9,5%.
El temps està força ennuvolat però hi hem d'arribar "peti qui peti". L'asfaltat de la primera part és una recta al 4% plena de parxes i massa rugosa per anar amb la bici de carretera, però de cop i volta, en un revolt, el ferm canvia i es torna perfecte per anar pujant i fent camí. Les corves de la carretera es veuen perfectament, i en tot moment saps el què et falta, fet que pot desmoralitzar a més d'un. A l'alçada del monument de la cabra hispànica comencen a caure gotes suaus, que una mica més amunt es transformen en pluja fina, lo just per mullar-nos sencerets. La Marta porta molt bon ritme, jo vaig fent, em falten forces ja que l'esmorzar no ha sigut com cal, com moltes vegades pequem del mateix...
Arribem a la zona del Portell i fem una primera aturada. Llàstima que la boira ens impedeix gaudir del paisatge perquè les muralles de pedra que hem anat deixant enrera bé s'ho valen. Continuem per una zona més planera passant pel costat del refugi del Caro i d'una zona urbanitzada envoltada de pi roig i alzina. Continuem per la carretera que es torna a enfilar per l'esquerra entre la boira.
Arribem al cim del Mont Caro, 1447 m, envoltats de suor i boira. comença a fer fred i ens felicitem per l'alegria del moment. És una ascenció dura, llarga i plena d'emocions. En definitiva, una ascenció comlpeta que espero repetir amb un dia ben assolellat per poder gaudir de les vistes del Delta i les serralades adjacents.
La baixada l'agafem amb molta cura, l'asfalt està mullat i els pneumàtics també, així cal extremar precaucions. El fred és força intens a la part superior de la baixada, però a mesura que anem baixant desnivell la temperatura comença a ser més agradable. Tot i així arribem a la furgo molls altra vegada i ben "tiessos". Gràcies Marta per la companyia. Genial!























salut
pep

22 d’oct. 2011

ALT CAMP 100%

Aquest migdia tocava treure a passejar la bici de muntanya. el temps estava així així, però finalment ha millorat i el cel s'ha despejat. Aquesta és una de les rutes que faig servir per estirar les cames i apretar una mica amb el plat gros. Alcover cap a serradalt, pont de Goi, camí de Valls, camí de Masmolets, Fontscaldes, camí de Picamoixons, mitja pujada cap al coll Vell per poder fer la segona part del senderó del Pollo, sempre impressionant, camí de les canteres, Picamoixons, i ja per carretera de nou a Serradalt i Alcover. Uns 35 km disfrutons per fer amb una mica de brillo... en 1 hora 30 min, i uns 600 m +.


salut
pep

PEDALADA POPULAR ALCOVER 2011

El passat dissabte 8 d'octubre va tenir lloc la pedalada popular durant la fira de Bandolers d'Alcover 2011, i que coordina el Club Ciclista Alcover. Com cada any hi participo i en faig el vídeo. Espero que el disfruteu.



Salut
pep

19 d’oct. 2011

IBONS DE BATISIELLES - AGULLES DE PERRAMÓ

GR-11, al fons les agulles
de Perramó
Diumenge, 16 d'octubre, ens llevem, esmorzem tranquil.lament i mirem el mapa a veure on podem anar avui. Fa temps que no vaig pel marge esquerra de la vall d'Estós, a les agulles de Perramó i l'ibón de Batisielles. Així doncs deixem el cotxe a l'entrada de la vall i enfilem pista amunt (GR-11). Els boscos semblen una paleta d'ocres, verds i grocs. Estan genials de debò! Aprofitem per badar i assaborir aquesta tardor que ja ha arribat, per fi, com cada any a les valls del Pirineu.
Passem la palanca de Aiguacari i arribem a la cabana de Sta Ana. Hi fem una ullada i continuem pista amunt en direcció al refugi d'Estós fins a trobar una bifurcació. Deixem el GR-11 que continua recta i agafem el senderó ample que vira a l'esquerra i que ens portarà als ibons de Batisielles i Escarpinosa. Anem pujant entre fulles carabasses que van caient al nostre pas, com si ens donessin la benvinguda. El paisatge està de fàbula i ens convida a parar cada dos per tres. Finalment arribem al ibonet de Batisielles, on trobem també una cabana d'aixopluc i un cartell amb indicacions. 
tuques de Ixeia i agulles de Perramó
Continuem pel GR-11 en direcció a l'ibón de Batisielles seguint les marques vermelles i blanques, i on arribem després de 30 minuts. L'espectacle està servit: les agulles de Perramó ens acompanyen en tot moment, així com les tuques de Ixeia, que ens queden una mica més avall a l'esquerra. Al fons de la vall podem contemplar la Tuca de Mincholet i el pic de Escorvets, 2 punts imponents entre la vall d'Estós i la de Eriste.
La tarda encara aguanta, el dia és espectacular, però decidim tornar per l'ibón d'Escarpinosa, una joia amagada enmig de roquissars i arbres de color ocre que ens sorprèn, tot i la manca de llum. Continuem senderó avall fins a trobar l'ibonet de Batisielles i la pista de la vall d'Estós fins a l'aparcament on tenim la furgo.
Una excurssió molt recomanable en un dia de tardor o primavera si no es té cap intenció de realitzar l'ascenció a cap cim de la vall.



Perdiguero, Maladetes i agulles i ibón de Perramó

ibón de Batisielles i tuca de Mincholet






















Salut
pep

COLL DETH TORO I TUCA BLANCA DE POMERO

cim de Pena Nera amb el Malh de l'Artiga
 i la Forcanada a la dreta
dissabte 15 d'octubre. Fa un temps força inusual per l'alçada de l'any en què ens trobem. Aprofito per pujar de nou a Anciles i realitzar alguna ascenció que tenia al tinter, com moltes que en encara falten. Aquest pujo en cotxe fins la Basurta, una mica més amunt de l'Hospital de Benasque.
Comencem a caminar i ben aviat agafem el trencall cap al pla d'Aigualluts, on arribem uns 30 minuts més tard. Contemplem embadalits i trsitos la regressió que ha sufert la glacera de l'Aneto, gairebé no hi queda neu. Continuem, deixant la vall de Barrancs a la dreta, cap al fons de la pleta d'Aigualluts remontant la vall de la Escaleta, amb el sempre omnipresent pic d'aigualluts, que amb la seva proa de vaixell característica domina tota la zona, des del Mulleres, Salenques i Maladetes, passant pel Malh dera Artiga i fins al Salvaguardia i el pic de la Mina.
Trencalòs vorejant els pics d'Alba
llac deth Toro
Arribem al coll de Toro uns 20 minuts més tard, i ens depara amb tal sorpresa que hi fem parada per disfrutar del paisatge que ens envolta. Fem una ullada a la Vall d'Aran i comencem a trepar per les pendents herboses en direcció NO cap al pic de Pena Nera (2581 m), on arribem uns 40 minuts més tard. La vista és superva, a vol d'ocell contemplem els massisos de les Maladetes, la Forcanada, el Mulleres, el Perdiguero, el Posets, les dents d'Alba, i un llarg etc de cims i serralades que s'albiren des d'aquesta posició tan estratègica. Seguim per l'aresta herbosa fins al collet que el separa de la Tuca Blanca de Pomero (2700 m), on arribem uns 40 minuts més tard. La vista des d'aquest cim és altiva i generosa, i ens invita a la reflexió del més enllà. Disfrutem una bona estona amb el vol dels trencalossos que ens sobrepassen en tot moment.
Tuca Blanca de Pomero
 La idea era continuar per l'aresta que continua en direcció NO, però hi ha un parell de trams força exposats i no duc el cordino. Així doncs decidim baixar i dirigir-nos fins al fons del pla d'Aigualluts per les llomes herboses que els separen, triant la millor manera de baixar en tot moment, i anant perdent alçada progressivament, fins que trobem un indret molt eixerit on aprofitem per fer un mos.
Tornem al punt de partida pel mateix lloc per on hem pujat. Excursió molt recomanable així com aèria i un xic exposada, però amb pas segur farem cap a dalt d'aquestes talaies de segon ordre i sempre en l'oblit.


vall de la Escaleta. A la dreta coll deth Toro i Tuca Blanca de Pomero



Salut
pep