Pàgines

14 de juny 2009

BTT - Entre la Conca i la Segarra ... el Riu Corb


recorregut

Rauric des del mirador
Dissabte, 13 de juny 2009, sortim de Conesa a les 8.45h després d'haver fet un tallat i una magdalena al casal del poble. Agafem la pista semi-asfaltada que porta fins a sta Coloma de Queralt fins a l'alçada del Codony (792 m), on girem cap a l'esquerra en direcció a la Casablanca on trobem una antiga ermita. D'aquí continuem per la dreta en direcció a Rauric, primer fins a la carretera i poc abans d'arribar al poble per camí de carro. L'estat de les pistes i camins és excepcional i la temperatura s'aguanta prou bé, de moment. Al sortir de Rauric el Xavi punxa. Cambiem càmera i continuem amunt ara en direcció N fins a trobar la carretera de Talavera.

enfilant la pujada a la carretera de Talavera

arribant a la Cirera
Aproximadament al km 26 girem a l'esquerra en direcció a la Rasa de la Cirera, passant per uns boscos barrejats amb sembrats espectaculars. Poc després arribem al poblet de la Cirera. Des d'aquí dalt ja comencem a tenir unes vistes esplèndides de la comarca de la Segarra. Llàstima que la calitxa no ens deixa albirar el Pirineu, però sí el Montsec. Fem un mos i continuem direcció Llorac per pista asfaltada i camí de carro seguint els pals indicadors. Som ja a la vall del riu Corb que resseguirem fins a Vallfogona. A Llorac aprofitem per agafar aigua de la font que hi ha a l'entrada del poble. Des d'aquí continuarem per la pista que surt de damunt del poble i que puja fins arribar a Savallà del Comtat, on arribem uns 20 minuts més tard. A Savallà pugem fins al castell (810 m) des d'on tornem a disfrutar d'unes vistes excelents.

Llorac

últims metres abans de Savallà del Comtat
Baixem ara ja per pista asfaltada seguint el curs del riu Corb fins a trobar, primer el balneari i després el poble de Vallfogona de Riucorb. Aquí fem una parada a l'hostal del Director i continuem per la pista que surt de damunt del poble i que puja cap a st Pere d'Embigats (que no vam saber trobar) i arribar al poblet de Segur (780 m). D'aquí creuem la carretera i continuem per pista primer i deaprés per camí de carro i finalment corriol de baixada, que posarà la "cirera" a aquesta magnífica volta abans d'arribar novament a Conesa.

enfilant la puajda cap a Segura

senderó de la Teixonera, cap a Conesa


salut
pep

7 de juny 2009

Montserrat - Agulles


Dissabte, després de cancelar la sortida que teniem prevista en BTT per la serra de Boumort, gràcies a l'eficàcia del servei meteorològic de Catalunya (val a dir que n'encerten ben poques últimament, perquè ahir va fer un dia esplèndit), quedo amb el Jordi per anar a escalar a Montserrat, concretament al sector Agulles, a la cara occidental del massís. Arribem al coll de Maçana on deixem el cotxe i agafem el camí i senderó en direcció a la Portella, però una mica abans decantem cap a la dreta resseguint un corriol molt brut fins al peu de la via CADE, de la torre la Miranda de la Portella, una clàssica d'aquesta zona que últimament ha estat reequipada.
Comencem la via amb dificultats per trobar-ne la sortida, que finalment encarem per una lloma de roca d'uns 40 m fins a trobar la primera reunió.
El segon llarg presenta les dificultats més serioses, potser dels 150 m que té la via, i que s'han de superar en escalada artificial (fent servir estreps pels peus). En aquest terreny jo sóc ben bé un novell en aquesta modalitat i això em va passar factura, perquè vaig malgastar unes forces innecessàries que van fer que no fos massa prudent continuar. De fet mirant-ho des de fora no va estar gens malament que la primera vegada que em posava a fer artificial superés un resalt rocós ben desplomat que podria tenir una graduació de Ae2. Erem al bell mig de la ruta, a 70 m del terra i el més prudent era rapelar fins al principi i anar a buscar alguna cosa més assequible i on toqués més el solet, perquè quan et tocava assegurar et quedaves força fred.

jordi en el 2º llarg artificial (en lliure 7c)

arribant a la segona reunió

rapelant amb la portella al fons
Després de baixar pel mig de boscar i herbassar vam arribar a la pista que cap a l'esquerra ens portaria al sector dels Pallers, on vam aprofitar per pujar-ne el primer, cosa no massa habitual degut a la poca alçada i a la precarietat de la roca. Almenys ens haviem tret una mica més el "mono" de "trepar".
Ho sento Jordi, ja practicaré l'artificial una mica més i a la pròxima ens "patejem" la Miranda ...

damunt el paller petit amb les agulles de fons

el paller petit

salut
pep

4 de juny 2009

MONTSANT: Serra del Serraí


embassament de Margalef i Penya Roja

Diumenge 31 de maig de 2009, sortim de la Palma d'Ebre amb el Toni, el David, el Sergi, l'Eduard, el Peuget i la Tura, per realitzar una de les voltes més ferèstegues que hi ha a la vessant N d'aquest massís. Anem en cotxe fins a la presa de contenció de l'embassament de Margalef. Des d'allí agafem el senderó de la Taverna. Un cop passat el pont que creua l'embassament continuem recte i deixem el senderó de la Taverna que baixa per la dreta. Anem donant tot el tomb a l'embassament fins arribar a un altre pont, continuant fins arribar al mas del Soleràs. Hem passat per devant la Penya Roja, lo tossal del Gall, la serra de les solanes i el mas de Caime.

Serrall Espadelles, la Llena i Falconera des del coll del Molló

balcó al barranc de la falconera

mas del Caime
Aprofitem que el sol encara no pica massa per fer un mos abans de continuar cap al barranc de la Falconera. Després de l'esmorzar continuem uns metres més pel senderó que va fins a l'Aiguabarreig però ens desviem cap a la dreta per encarar ja la pujada al coll del Molló Alt pel barranc de la Falconera. Uns metres més amunt fem una visita a la cova de la Falconera o del Metge, preparada per dormir-hi i fer-hi menjar, inclús una ràdio amb piles i funcionant ...!! Continuem pel senderó força brut que va creuant la barrancada vàries vegades i que no para de pujar, gairebé sense descans. Ara la calor ja comença a ser sofocant ... Podem divisar les roques falconeres a l'altre costat del barranc que desafien la verticalitat per sobre nostre. A la nostra esquena podem divisar ja les crestes de la Llena i les Espadelles. Llàstima que hi ha boirina perquè el Pirineu des d'aquí s'ha de veure de conya.

grup al coll del Molló, al darrera el Molló Alt (1022 m)

cova de l'Ascla
Continuem pujant fins arribar a un encreuament de senderons passant per la cadolla dels Forats. Som ja a 900 m d'alçada. Si anessim a l'esquerra fariem cap al Clot del Cirer. Nosaltres agafem el perdut senderó que puja cap al coll del Molló Alt, marcat amb una creu groga-blanca. Un cop dalt el coll (930 m) disfrutem d'unes vistes espectaculars de la part més occidental del massís: des del Piló dels Senyalets, passant per la Cogulla, la serra del Tossal Clos, la barrancada de la Taverna, el Pirineu, la Bisbal de Falset, la Palma d'Ebre, crestes de la Llena, massís del Montsec, inclús sense calitxa s'arribaria a veure fins als Monegros.

baixant pel barranc de la Taverna

Del coll continuem en direcció SO sense pujar al Molló Alt (1022 m) dirigint-nos cap al barranc de l'Auferí i la Taverna per senderó molt perdedor i brut. Passem per damunt la cova de l'Aleu i ens arribem a l'espectacular cova de l'Ascla fins arribar a la capcelera del barranc de la Taverna. Deixem la pujada al racó del Teix per una altra ocasió i continuem cap a la dreta per senderó bastant més bo. Comencem ja la baixada cap a l'embassament, on arribarem uns 40 minuts més tard.



Podeu veure + fotos --> AQUÍ

Salut
pep

Ferrada del Colom - Montblanc

Diumenge 19 de maig de 2009. Aprofitem la tarda per anar a Montblanc, agafar el senderó de pujada a l'ermita de st Joan que surt de la zona esportiva, fer la visita de rigor a l'ermita que cada cop està més bonica, i baixar per la pista fins a l'entrada del senderó que ens porta al començament de la ferrada del Colom, que últimament estan ampliant. Comença la via amb una pujada vertical per trencar a l'esquerra en flanqueig fins a unes balconades que ens donen una vista de la Conca esplèndides. Continuem per un màstil desplomat fins arribar a la part més alta del serrall on es troba la ferrada. Caminem 2 minuts fins a trobar els esgraons de baixada. Anirem fins a la meitat de la baixada, més o menys, i tirarem cap a la dreta, recorrent la feixa que parteix la paret en dos fins a trobar el punt final de la via. En total, pujar a l'ermita, fer la ferrada i baixar, hem de contar unes 3 hores.


senderó que recórre la part central de la paret

pujada vertical

zona de flanqueig

zona de flanqueig a mitja paret

baixada vertical

salut
pep