Dimarts, 17 de juliol de 2012:
Els primers quilòmetres fins a La Preste són per carretera, però abans d'arribar al poble agafem la pista asfaltada, que després es torna pista sorrenca i pedregosa cap al Pla Guillem. Quan arribem a dalt al pla haurem realitzat un desnivell positiu de 1600 metres. Les vistes es tornen excel.lents a mesura que anem agafant alçada, per contra el fort vent que bufa ens incomoda moltíssim l'ascenció en els últims quilòmetres.
Són les 18.30h i hem arribat a la gîte "El Passatge", que només fa dos mesos que va obrir. Una bona dutxa, roba neta i sandalies. El sopar que ens ha preparat la Muriel és excel.lent, millor que qualsevol restaurant, i el preu de riure 35€ mitja pensió (res a veure amb la vessant catalano-espanyola). Després de sopar baixem al poble a peu per fer-hi el cafè i una copeta d'anís amb llimona que entra d'allò més bé.
Dimecres, 18 de juliol de 2012:
Ja podem veure la cara N del Canigó, més salvatge que la seva cara S però, alhora, més amable i alpina. Abans d'arribar al Prat Cabrera hem d'agafar el GR que gira fort a l'esquerra i que es transforma en senderó d'alta muntanya, on haurem d'empènyer la bici durant una mitja hora bona. Quan trobem una bifurcació de senderons, marcats els dos com a GR, haurem d'agafar el de l'esquerra en direcció a Vallestàvia. Més endevant, després de creuar un bosc magnífic però poc ciclable, haurem de deixar el GR a l'esquerra i agafar un senderó que continua a la dreta i que va a parar, ja per corriol lleugerament marcat i després per pista fins a Valmanya.
Gairebé no hem trobat aigua en tot el camí, i aprofitem el rierol per refrescarnos i omplir els bidons. Pujem al coll de Palomère per carretera exquisita. Aquí hem de decidir què fem. L'Alvar no es troba al 100% i la calor és ofegant ja fa una estona. Decidim tornar a Prats de Molló per carretera, si més no el rodar de la bicicleta no serà tan ferregós. Arribem a Amélie les Bains després de gairebé 30 km per una carretera de somni, amb un paisatge increïble, i des d'on podem alvirar el Mediterràni i el massís de l'Albera. Fa un dia clar que deixa veure-ho tot. És magnific: a la nostra esquena el Canigó encara treu el cap, i al nostre devant tenim la mar Mediterrània, el massís de l'Albera i la plana de Perpignan. Increïble!!!
En definitiva, crec que es tracta d'una volta extramadament dura, només apta per aquells que poden rodar en qualsevol terreny i que estan acostumats a fer 2000 metres positius i més de 70 km diàris. Hi ha molts trams que no són aptes per a la BTT, tot i que cadascú té els seus gustos. Jo, personalment, buscaria una tornada de Clarà a Valmanya més per la plana, ja que els tram de Prat Cabrera a Valmanya, que sobre el mapa és relativament curt, es fa excessivament llarg i farregós.
Merci Alvar per la companyia i a veure si algun dia pugem a la Torre de Betera...!
Salut
pep