Pàgines

24 de juny 2017

3 COMARQUES, UN PAISATGE

arribant al Gatelló
S'acaba el temps d'esporgar la vinya per deixar que els ceps acabin de madurar, amb paciència, el raïm que han fet créixer. Aquesta volta passa per 3 comarques: Alt Camp, Baix i Alt Penedès, coincidint totes elles amb un paisatge marcat per la mà de l'home, turons de bosc Mediterrani i vinya configuren aquest racó de món tan característic, suau i feréstec alhora, per a mi és genial per als sentits, sobretot a primera hora del matí o a última hora de la tarda. 
St Martí Sarroca
Començo pujant les Ventoses, una ascenció no gens dura però amb un traçat envejable. A mesura que es superen metres la vista expandeix horitzons de llunyania, començant a alvirar tot el massís del Montmell i la plana del Penedès. Arribo a la Talaia amb bones sensacions i decideixo continuar cap al Pla de Manlleu, on, últimament m'han descobert una pista asfaltada que porta a mig camí de Pontons i Torrelles de Foix. 
Creuo el Pla i vaig a buscar l'entrada de la pista. El dia és radiant. Són les 9:30h i giro a dreta per asfalt mediocre, com a mi m'agrada. M'endinso al pla del Pla de Manlleu cap a cal Galofre i el Gatelló. El terreny no és particularment dur però es converteix en un puja-baixa amb algunes rampes dures però curtes. La vinya i els turons m'engullen i em fan gaudir d'un paisatge amb una suavitat exagerada. Arribo al mas de Sapera, que dóna nom al coll, des d'on es devalla vertiginosament cap al mas de la Riera fins a trobar la carretera de Torrelles.
camí de Gomila
Giro a la dreta i arribo en baixada a Torrelles de Foix, que passo de llarg. En 5 minuts arribo St Martí Sarroca on paro a omplir el bidó d'aigua. La calor ja comença a ser xafogosa i, per tant, molesta. M'he allargat més del compte i recorro mentalment la tornada fins a Llorenç. Continuo direcció la Bleda i trenco cap al Romaní i St Pere Ad Vincula i les Cunilleres, des d'on arribo en poc temps a Castellví de la Marca, sota el Castellot, sempre admirabla es miri des d'on es miri.
Continuo cap a cal Margarit, fa estona que rodo per camins asfaltats sense trànsit i envoltat de vinya. M'encanta aquesta sensació. Abans de sortir a la carretera de St Jaume giro a la dreta. Aquest tram sempre l'havia fet de baixada, i potser ja tocava fer front a les rampes del 16% que pugen a Gomila. No és molta distància però fa suar de valent i obliga a tirar d'algun pinyó extra. Passo pels masos de Mitjans i Gomila i arribo al petit poble de la Carronya, des d'on vaig a buscar la carretera de St Jaume, i d'allí en baixada, i a plat, fins al punt de sortida.
Una volta que es pot realitzar en unes 2h i 30 minuts sense pressa, però que toca 3 comarques i un paisatge comú que evoca olors i sensacions idèntiques i barrejades. Animeu-vos-hi...!

camí de cal Gatelletes
coll de la Creu de Sapera





St Pere ad Vincula i cal Vernet
el Castellot














Powered by Wikiloc


salut
pep

18 de juny 2017

VOLTA ALS PORTS I LA TINENÇA DE BENIFASSÀ

Abans de començar els viatges en bici d'aquest estiu volia provar el material: alforges, tenda, sac de dormir, etc. Finalment em vaig decidir per fer la volta als Ports de Tortosa-Beseit i la Tinença de Benifassà, i coincidir, així, amb la gent del Club Ciclista Selvatà que el diumenge feien una sortida per la Via Verda de la Vall de Zafán, la Terra Alta i el Baix Ebre entre Arnes i Xerta. 
Deixava la furgo a Xerta i començava pedalant per la Via Verda del Baix Ebre fins a Rasquera. La calor prometia de valent i el cel estava cobert d'una boirina que augurava una bona suada. Començava l'aproximació al Mas de Barberans i la Sénia per una carretera gairebé solitària però que anava acumulant desnivell poc a poc. Els quilòmetres anaven passant, però més lentament del què m'hagués agradat.
Arribo a la Sénia i faig una aturada per menjar una mica i refrescar el cos a l'ombra d'un parasol. Després de l'habituallament continuo en direcció a la Pobla de Benifassà i Fredes. El primer tram fins a l'embassament d'Ulldecona es deixava fer prou bé, però els 7 kg que penjaven de la roda del darrera es notaven de valent. Des d'aquí la pujada començava de manera seriosa, i l'hora del dia prometia una bona calorada.
Arribo a la cruïlla de Fredes i el monestir de Benifassà. Són les 14h i em veig obligat a fer una aturada. El sol i les rampes de la carretera m'obliguen a sentar-me una estona a l'ombra dels pins. El tema de l'aigua escasseja i decideixo arribar al Ballestar per fer un segon habituallament al “mesón” del poble, on segur que repeteixo algun altre cap de setmana. Aprofito per fer una bona aturada, carrego aigua i glaçons, em mullo el cap sota la font i continuo sobre les 16h.
Retorno a la cruïlla que mena cap al Boixar i Castell de Cabres, que segons m'han dit al Ballestar, puja com un dimoni. Vaig fent, més xino que xano, aprofitant totes les ombres que trobo per la carretera. A mitja pujada faig una aturada d'uns 15 minuts sota una alzina. Les vistes de la vall de Benifassà són esplèndides, però la calor fa esbufegar en tot moment. Reprenc la marxa a poc a poc fins que arribo a la cruïlla amb la carretera de Fredes. Ja es veu el Boixar a un quilòmetre, on abans d'arribar-hi trobem una bona rampa fins a la cruïlla que mena cap a Castell de Cabres.
Realment em falta un pinyó més gran i em veig obligat a fer uns 500 metres a peu per la carretera. Les meves cuixes necessiten un descans del percentatge de les rampes que continuen pujant fins als 1.100 m d'alçada. Les vistes des d'allí dalt són bocabadants i deicideixo gaudir-les al màxim. Així doncs vaig fent aturades per fer fotos de tots els paisatges. Arribo a Castell de Cabres sobre les 18:30 h després d'entrar a l'espai de la Tinença de Benifassà, que no acabo d'entendre perquè no forma part del massís dels Ports, almenys des d'allí les muntanyes semblen les mateixes. M'aturo al bar i faig petar la xerrada amb el propietari. Aquest és un altre lloc on segurament repetiré. Em dóna un mapa de la zona on hi ha algunes excursions a peu molt interessants.
Ja he arribat a la part més alta de la pujada però encara em queda remuntar fins al coll de Torre Miró (1.300 m) després d'un puja-baixa que passa per l'Herbeset. El paisatge continua sent embriagador i m'aturo tot sovint a fer fotos. Em sedureixen els masos solitàris que hi ha escampats pel terreny. Arribo al coll i respiro alleugerit sabent que acabo de realitzar una “senyora” pujada d'uns 30 km i 1.600 m +. Són les 19:30 h i continuo ja cap a Herbés en baixada trampa, ja que amaga un parell de rampes que em deixen les cuixes K.O…
Arribo al fons de la vall del Matarraña. Em dóna la benvinguda una llebre, un esquirol i 3 cabres. Aquests moments són genials… La meva intenció de dormir a algun lloc per veure una bona posta de sol es veu estroncada ja que la carretera és tota vallada degut a bestiar que hi pastura. Passo per Penya-roja de Tastavins i miro de trobar un càmping. No n'hi ha cap i deicideixo continuar cap a Fuentespalda, on planto la tenda en un bosquet abans del poble. Són les 21 h i estic rebentat. Monto tenda i em faig un plat de pasta. La resta vagareja entre somnis.
El diumenge em llevo abans de la sortida de sol, que es comença a escolar per entre els pins. Monto tot el “tinglado” i començo a pedalar. A Fuentespalda s'han quedat sense aigua. Per la meva sorpresa trobo un càmping indicat a la sortida del poble (llei de Murphy!). Pujo al coll i baixo sense parar a Vallderoures, on m'aturo a carregar aigua. Segueixo pujant, primer i baixant després cap a Arnes. Trobo l'indicador de “Via Verda” en direcció a Cretes. La vaig a buscar i enfilo direcció a Tortosa.
Em trobo amb la gent de la Selva a l'estació d'Horta de St Joan, són un bon nombre, i aprofito per saludar gent que feia temps que no veia. Fins a Xerta continuem la Via Verda, passant per entre túnels, curts i llargs, i els estrets de roca de la zona de la Fontcalda, que sempre són un espectacle per la vista. És obligatori portar llum pels túnels. Arribem a Xerta sobre les 14 h amb un bon merescut “xampú” de taronja.
Una volta d'uns 190 km i uns 2.200 m +, que es poden realitzar en 2-3 dies i quan no faci tanta calor. L'espectacle està garantit. Tenim un país maravellós...Bona sort!














Powered by Wikiloc


salut
pep

6 de juny 2017

VOLTA ALS RASOS DE PEGUERA I ENSIJA

Primera sortida en BTT de l'any amb la gent del CEB. Ens trobem sota el santuari de la mare de Déu de Queralt, a Berga. Enfilem la pista que volteja per l'E el serrat de la Figuerassa fins a la collada Baixa i el mas de Casanova. Bona vista del castell de Blancafort, que s'alça altiu dalt un turó enmig de la vall. Seguim ara el GR 107, que coincideix en bona part amb el Camí dels Bons Homes entre fortes pujades de castanyers i faigs. Arribem al coll de les Nou Comes. Continuem per senderó força pedregós, en part ciclable, que recorre el traçat d'unes antigues mines. Passem per un túnel de vagonetes sense problemes fins a una cruïlla de senderons.
Continuem amunt, arrossegant la bicicleta per un senderó que zigzagueja en direcció als Rasos de Peguera. En aquest tram anirem seguint el GR 107 fins a una pista que ens menarà al poble abandonat de Peguera, passant per un pont de fusta que creua una de les barrancades que baixen dels Rasos. Passarem per la font de cal Coix, on val la pena sucar el clatell abans de les dures rampes que ens separen del poble de Peguera, on pararem a dinar una mica.
Continuem encara pel GR 107 fins a la cruïlla que, a la dreta, ens portarà al coll de la Creu de Fumanya, també amb unes rampes força dures però un ferm amb més bon estat. Del coll de la Creu de Fumanya devallem fins al torrent del mateix nom i el remuntem fins al coll de Fumanya. Des d'aquí recorrerem un senderó molt ciclable per sota les cingleres de Conangle. Girarem a dretes en una cruïlla fins al començament del camí equipat que recorre les roques d'en Palomar. La baixada cap a la zona de Belians la farem a peu per un senderó força pedregós, tot i que hi ha trams que podrem pujar a la bici. Passat el mas de cal Querot girarem a l'esquerra, en una cruïlla de pistes, en direcció a Vallcebre, on acabem la primera ruta.
Després de fer mitja pensió a l'alberg de la Rectoria de Vallcebre, just devant el campanar, comencem la segona jornada amb l'ascenció al port de Pradell, el més dur de Catalunya en %. les vistes, a mesura que anem pujant, són espectaculars, des del Pedraforca fins al Bassegoda! Un cop dalt, i després de deixar enrera les antigues mines de Pradell, fem foto de grup, merescuda, i avall fins a una pista que, al coll de Ginebrar, arranca a l'esquerra i voreja tota la serra d'Ensija fins a la collada del Portet, passant per sota el Roc del Llamp.
A la collada herbosa fem una parada per menjar just devant de la cara O de la Gallina Pelada, una estampa espectacular. Continuem devallant per uns prats fins a una pista en força mal estat i amb força pendent. Passem per la collada de Molar i ens endinsem a la vall de Ferrús, fins al coll del mateix nom. La calor és força insuportable però l'aire és un pèl més fresquet que el dia anterior. Des del coll baixem a enganxar de nou el GR 107, que devallarem fins a la pista asfaltada dels Rasos. Arribem a la collada de Peguera i continuem cap a Llinars per una baixada infinita a la dreta.
Aprofitem per menjar una mica més amunt, a la carretera, abans d'afrontar l'última pujada del dia fins a Campllong, el Pi de les 3 Branques i Espinalbet, des d'on la baixada per carretera es fa curta… En general, una volta molt dura per la seva complicada ciclabilitat, però amb un esperit aventurer fora de mides. Moltes gràcies Fede i Eduard!!!











Powered by Wikiloc

Salut
pep

ENTRE L'ARBOLÍ I SIURANA

Siurana, al fons el Montsant
grau dels Masets
Estem a prop de celebrar la primavera i uns quants centímetres de neu fresca cobreixen els camps i els senderons que envolten les muntanyes de Prades. Em trobo amb la gent de l'AEM a l'Arbolí on comencem la ruta prevista. Sortim del poble en direcció a l'ermita de St Pau per un senderó empedrat preciós. Deixem l'ermita enrere i continuem per un senderó fins al mas de Nadal, enclavat en un indret paradisíac… Seguim pel senderó-pista cap al mas de Salín, on continuarem per la pista força nevada fins a trobar el senderó que ens dóna l'entrada a la barrancada de Vincabrer.
grau de la Trona
Anem baixant en direcció al fons de la vall on trobarem l'espectacular mas d'en Candi, i on uns metres més endavant creuarem el diu Siurana. Des d'aquí ja només ens quedarà remuntar el senderó que, amb forta pujada, ens durà a Siurana per la Trona i el Salt de la Reina Móra. Arribem al un dels últims reductes àrabs abans de l'entrada dels cristians en terres catalanes. Aprofitem per fer un mos. El temps ha millorat moltíssim passant de la boira i el fred al sol i la calor.
poble abandonat de Gallicant
Sortim de Siurana per la carretera fins a trobar un indicador que ens menarà, en baixada, cap al grau dels Masets, on passarem per l'espectacular estret entre roques que condueix fins al fons de la barrancada del Siurana fins al molí de l'Esquirola. Creuem el riu i anem a buscar les marques de PR fins a una placeta on hi ha una fletxa indicadora feta amb pedres. Arribem a una pista que continuarem cap a l'esquerra, recorrent així el fons del barranc. Arribarem en pocs minuts a un senderó que ens portarà directe al salt de la Gorguina, que es mereix la primera aturada de la tornada.

Després de la foto de grup continuem pel senderó de la barrancada fins arribar al gorg del mas dels Frares, amb una caiguda d'aigua d'uns 12-15 metres. Una nova foto de grup i continuem pel senderó, ara en forta pujada, fins a trobar la pista que ens menarà al collet de la Bassa, just a sota del poble abandonat de Gallicant, un indret amb un encant màgic. Desfem una mica de pista i girem a la dreta en sentit SO fins a trobar indicadors que ens portaran de dret i per senderó en baixada fins a l'Arbolí.

riu Siurana
ermita de St Pau, damunt l'Arbolí





Cornudella, la Morera i el Montsant







la Gorguina
Siurana
gorg del mas dels Frares
Salut

pep

5 de juny 2017

MOLA ROQUEROLA I LES 3 CREUS

Matinal pel terme de Farena i Prades. Ens trobem amb uns bons amics de l'Espluga a Farena, des d'on comencem la pujada al mas de Mateu pel senderó que recorre el comellar del Xacó i el grau del Roquerol. Una mica abans d'arribar al mas de Mateu trobem la font del mateix nom. Darrera mateix s'intueix un senderó que ens portarà a recorre la base de les parets de la mola Roquerola, una passejada esplèndida per antigues construccions de pedra per guardar-hi el ramat. Continuem el senderó que ens portarà a la part més ampla de la mola i ens farà arribar al coll de Viladecabrers. Des d'aquí remuntarem fins a trobar la pista de Rojals a Prades, marques de GR.
Som ja a la Mola dels 4 Termes, on fem una breu aturada. Ens arribem a la zona de les 3 Creus, des d'on es pot albirar una extenssíssima panoràmica cap a tots els costats: Pirineus, muntanyes de Prades, costa de Tarragona, Ports de Beseit, etc ... Tornem enrera pel camí de pujada fins al coll de Viladecabrers. Aquí agafem direcció al mas de Mateu, on arribem per pista bruta. continuem devallant i a mitja baixada girem a l'esquerra per un senderó mig esborrat que mena a les antigues canteres d'extracció de ferro en direcció a la Bartra.
Arribem al fons de barranc del Tous, per on baixa una aigua cristalina. El terreny s'ha tornat molt pedregós i el senderó arriba a desaparèixer en la part més baixa del riu. De sobte, en un creuament d'aquest, el recuperem seguint-lo en pujada i baixada fins a Farena, de nou.
















Powered by Wikiloc

Salut
pep