Abans de començar els viatges en
bici d'aquest estiu volia provar el material: alforges, tenda, sac de
dormir, etc. Finalment em vaig decidir per fer la volta als Ports de
Tortosa-Beseit i la Tinença de Benifassà, i coincidir, així, amb
la gent del Club Ciclista Selvatà que el diumenge feien una sortida
per la Via Verda de la Vall de Zafán, la Terra Alta i el Baix Ebre
entre Arnes i Xerta.
Deixava la furgo a Xerta i
començava pedalant per la Via Verda del Baix Ebre fins a Rasquera.
La calor prometia de valent i el cel estava cobert d'una boirina que
augurava una bona suada. Començava l'aproximació al Mas de
Barberans i la Sénia per una carretera gairebé solitària però que
anava acumulant desnivell poc a poc. Els quilòmetres anaven passant,
però més lentament del què m'hagués agradat.
Arribo a la Sénia i faig una
aturada per menjar una mica i refrescar el cos a l'ombra d'un
parasol. Després de l'habituallament continuo en direcció a la
Pobla de Benifassà i Fredes. El primer tram fins a l'embassament
d'Ulldecona es deixava fer prou bé, però els 7 kg que penjaven de
la roda del darrera es notaven de valent. Des d'aquí la pujada
començava de manera seriosa, i l'hora del dia prometia una bona
calorada.
Arribo a la cruïlla de Fredes i
el monestir de Benifassà. Són les 14h i em veig obligat a fer una
aturada. El sol i les rampes de la carretera m'obliguen a sentar-me
una estona a l'ombra dels pins. El tema de l'aigua escasseja i
decideixo arribar al Ballestar per fer un segon habituallament al
“mesón” del poble, on segur que repeteixo algun altre cap de
setmana. Aprofito per fer una bona aturada, carrego aigua i glaçons,
em mullo el cap sota la font i continuo sobre les 16h.
Retorno a la cruïlla que mena
cap al Boixar i Castell de Cabres, que segons m'han dit al Ballestar,
puja com un dimoni. Vaig fent, més xino que xano, aprofitant totes
les ombres que trobo per la carretera. A mitja pujada faig una
aturada d'uns 15 minuts sota una alzina. Les vistes de la vall de
Benifassà són esplèndides, però la calor fa esbufegar en tot
moment. Reprenc la marxa a poc a poc fins que arribo a la cruïlla
amb la carretera de Fredes. Ja es veu el Boixar a un quilòmetre, on
abans d'arribar-hi trobem una bona rampa fins a la cruïlla que mena
cap a Castell de Cabres.
Realment em falta un pinyó més
gran i em veig obligat a fer uns 500 metres a peu per la carretera.
Les meves cuixes necessiten un descans del percentatge de les rampes
que continuen pujant fins als 1.100 m d'alçada. Les vistes des
d'allí dalt són bocabadants i deicideixo gaudir-les al màxim. Així
doncs vaig fent aturades per fer fotos de tots els paisatges. Arribo
a Castell de Cabres sobre les 18:30 h després d'entrar a l'espai de
la Tinença de Benifassà, que no acabo d'entendre perquè no forma
part del massís dels Ports, almenys des d'allí les muntanyes
semblen les mateixes. M'aturo al bar i faig petar la xerrada amb el
propietari. Aquest és un altre lloc on segurament repetiré. Em dóna
un mapa de la zona on hi ha algunes excursions a peu molt
interessants.
Ja he arribat a la part més alta
de la pujada però encara em queda remuntar fins al coll de Torre
Miró (1.300 m) després d'un puja-baixa que passa per l'Herbeset. El
paisatge continua sent embriagador i m'aturo tot sovint a fer fotos.
Em sedureixen els masos solitàris que hi ha escampats pel terreny.
Arribo al coll i respiro alleugerit sabent que acabo de realitzar una
“senyora” pujada d'uns 30 km i 1.600 m +. Són les 19:30 h i
continuo ja cap a Herbés en baixada trampa, ja que amaga un parell
de rampes que em deixen les cuixes K.O…
Arribo al fons de la vall del
Matarraña. Em dóna la benvinguda una llebre, un esquirol i 3
cabres. Aquests moments són genials… La meva intenció de dormir a
algun lloc per veure una bona posta de sol es veu estroncada ja que
la carretera és tota vallada degut a bestiar que hi pastura. Passo
per Penya-roja de Tastavins i miro de trobar un càmping. No n'hi ha
cap i deicideixo continuar cap a Fuentespalda, on planto la tenda en
un bosquet abans del poble. Són les 21 h i estic rebentat. Monto
tenda i em faig un plat de pasta. La resta vagareja entre somnis.
El diumenge em llevo abans de la
sortida de sol, que es comença a escolar per entre els pins. Monto
tot el “tinglado” i començo a pedalar. A Fuentespalda s'han
quedat sense aigua. Per la meva sorpresa trobo un càmping indicat a
la sortida del poble (llei de Murphy!). Pujo al coll i baixo sense
parar a Vallderoures, on m'aturo a carregar aigua. Segueixo pujant,
primer i baixant després cap a Arnes. Trobo l'indicador de “Via
Verda” en direcció a Cretes. La vaig a buscar i enfilo direcció a
Tortosa.
Em trobo amb la gent de la Selva
a l'estació d'Horta de St Joan, són un bon nombre, i aprofito per
saludar gent que feia temps que no veia. Fins a Xerta continuem la
Via Verda, passant per entre túnels, curts i llargs, i els estrets
de roca de la zona de la Fontcalda, que sempre són un espectacle per
la vista. És obligatori portar llum pels túnels. Arribem a Xerta
sobre les 14 h amb un bon merescut “xampú” de taronja.
Una volta d'uns 190 km i uns
2.200 m +, que es poden realitzar en 2-3 dies i quan no faci tanta
calor. L'espectacle està garantit. Tenim un país maravellós...Bona
sort!
Powered by Wikiloc
salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada