|
Montsec d'Ares i Rúbies |
Fugint de la calor de la costa ens endinsem a la mitja muntanya, al massís del Montsec, concretament a la zona d'Ares, a Àger. Agafem la pista asfaltada que puja al coll d'Ares, però en un revolt a esquerra molt marcat agafem la pista que continua a la dreta. Pal indicador a la mare de déu de Colobor i la font de Gabrieló. Deixem el vehicle en un escampall al costat de la pista. En 5 minuts arribem a la font de Gabrieló, un indret ombrívol amb vegetació de ribera, senyal d'aigua i bonança.
|
cova d'en Rossell |
La calor apreta però l'aire que ens retorna de les parets rocoses de St Alís ens va refrescant el clatell. Caminem primer per pista, uns quilòmetres. Anem seguint les marques de GR.3 agafant algun trencall per unir revolts de la pista. Les vistes cap al Montsec de Rúbies són majestuoses i la llum neta de la zona d'Àger és un regal per a les pupil.les. Estem sota un dels cels més nets del sur d'Europa...
En un trencall, on hi ha unes arnes d'avelles inservibles, continuem el senderó marcat com a GR.3 fins que arribem a una balma espectacular amb un mas encara més espectacular. Sóm a la cova d'en Rossell, on sembla que s'hi estan fent obres de millora i ampliació d'una antiga construcció, segurament ramadera. És molt curiosa la imatge de 3 sants tallats en pedra que trobem en un dels murs exteriors del clos. És un bon lloc on fer-hi parada i, perquè no, una pernocta, tot i que no es pot accedir a l'interior la porxada ens ofereix un cobert de luxe.
|
ermita de Colobor |
Continuem pel GR.3 devallant ja fins al santuari de la mare de déu de Colobor. Data del s.XVI i es troba en estat ruinós. La seva grandària és ben fonamentada amb uns contraforts gegants al centre i a la cantonada esquerra. Aquest indret era pas natural entre la vall d'Àger i el Pallars, per això es va construir un refugi-hospederia durant el s.XVII. Aquest hostal, però, treu tota la llum que entrava per la façana del santuari, i també es troba en estat d'abandonament. L'ermita era propietat del castell de Colobor, del qual no en queda res.
|
barranc del Clot de Sileta |
Continuem devallant el barranc del Clot de Sileta pel GR.3. El senderó es deixa fer tot i la calor que ja apreta. Passem per la font de Colobor, molt aprop del santuar i on trobem restes de joncs que indiquen humitat. Arribem a una pista. Una fita de pedra saldonenca amb una calavera ens indica el camí al refugi. Continuem la pista avall fins a una cruïlla. Aquí deixarem el GR.3 que baixa fins a Àger. Agafem la pista dels Petrolers a mà dreta, que no deixarem fins arribats a les envistes de l'ermita de la Pedra, sota el Mont de Tareu. Agafem pista a la dreta i senderó local marcat amb verd i blanc que va creuant la pista que puja a l'ermita.
|
ermita de la Pedra |
La primera ermita data d'época romànica, s.XI i està emplaçada on antigament hi havia el castell de la Pedra, que va servir a Arnau Mir de Tost per enfortir la plaça de la vall d'Àger, en mans musulmanes. L'ermita actual data del s XVI-XVII, i feien servir l'ermita original com a celler-rebost. El seu nom es deu al llinatge dels Pedra, senyors de la vall juntament amb els Exabel i Garoca.
Continuem pel senderó local que ara s'enfila de valent per damunt l'ermita i fins a creuar el Mont de Tareu i arriba a la font de Gabrieló, ja molt aprop de l'inici de la ruta. D'allí només ens caldrà remuntar la pista fins on deixat el vehicle. Podem aprofitar, si estem prou acalorats, per fer un bany a la bassa d'aigua cristalina que hi ha al costat de la font.
Excel.lent "passejada" amb unes vistes privilegiades de les serres de Millà i Montclús, i per suposat de la totalitat de la vall d'Àger. Silenci, lluminositat i calor garantides!
salut
pep