Pàgines

7 de juny 2022

BARRACA DEL VI I MAS DE LA COSTA

Repeteixo excursió amb la gent de la Cumprativa de Llorenç fins la barraca del vi. Aquest cop, però, no surto de la Bisbal sinó de Llorenç del Penedès. Sortim i arribem a les escoles. Agafem el camí asfaltat de cal Figueres fins a una bifurcació. Són les 8 del matí i ja fa una calor que deu ni dó, sort que l'airet és fresquet. Continuem pel camí de terra en direcció a cal Figueres i el Papiolet. Creuem el barranc de cal Figueres i remuntem una rasa a mà dreta, plena d'herbes. Són caminals antics que s'han deixat perdre i on les paparres han instalat el seu viver d'estiu...
Anem a petar a la depuradora de Torregassa. Creuem la carretera i recorrem el perímetre d'el Papagai fins a l'alçada del mas de les Gralles. Aquí ja agafem a mà dreta el camí de la Costa, que sempre en direcció N ens durà al mas de la Costa. Aquest mas de mides força notables gaudia d'una bona era de batre i de d'espai suficient per mantenir menjar, bestiar i fusta que treien dels boscos propers. És un dels masos amb entitat d'aquesta banda de la serra del Montmell.
Continuem, ara ja per zona arbrada, pel fondo del torrent. Aquest camí ens portaria de ple a un altre dels masos amb entitat de les muntanyes del Montmell, mas Bartomeu, que deixem per a una altra ocasió. Arribem a una cruilla on trobem un dipòsit oxidat. Deixem el camí de mas Bartomeu que continua direcció N i agafem el camí que surt a mà esquerra. En uns 300 metres trobarem una fita gegant i marques liles en una alzina.
A mà esquerra arranca el senderó en pujada que ens durà de dret a la barraca del vi en uns 250 m. Aquesta barraca té la particularitat de ser construida com les ermites romàniques: el sostre s'aguantava amb voltes de mig punt enlloc de la tàpia característica de les barraques de pedra seca. Al seu interior trobem 2 estances separades per una arcada. També hi havia lloc per a una petita cuina i una llar de foc en una de les cantonades interiors. Segons sembla, la teulada es va enfonsar mentre s'intentava la seva reconstrucció.
Després de les, sempre interessants, aportacions històriques de Marta Coll sobre aquest indret i els fets històrics que hi van succeïr (6 propietaris de dretes de diferents poblacions del Baix Penedès van morir en mans de gent republicana durant la guerra civil), desfem els nostres passos fins al mas de la Costa. Ara voregem el mas per la part de dalt i agafem el camí del Corralot fins al Papagai. Recorrem els carrers laberíntics de l'urbanització fins a trobar l'antic camí de Torregassa. Creuem aquest nucli i la carretera i anem a buscar el camí del Rigol, que ens portarà de nou a Llorenç del Penedès, enmig, ara ja, d'una calor xafogosa...


Powered by Wikiloc
salut
pep

1 de juny 2022

ERMITES DE COLOBOR I LA PEDRA - MONTSEC D'ARES

Montsec d'Ares i Rúbies
Fugint de la calor de la costa ens endinsem a la mitja muntanya, al massís del Montsec, concretament a la zona d'Ares, a Àger. Agafem la pista asfaltada que puja al coll d'Ares, però en un revolt a esquerra molt marcat agafem la pista que continua a la dreta. Pal indicador a la mare de déu de Colobor i la font de Gabrieló. Deixem el vehicle en un escampall al costat de la pista. En 5 minuts arribem a la font de Gabrieló, un indret ombrívol amb vegetació de ribera, senyal d'aigua i bonança.
cova d'en Rossell

La calor apreta però l'aire que ens retorna de les parets rocoses de St Alís ens va refrescant el clatell. Caminem primer per pista, uns quilòmetres. Anem seguint les marques de GR.3 agafant algun trencall per unir revolts de la pista. Les vistes cap al Montsec de Rúbies són majestuoses i la llum neta de la zona d'Àger és un regal per a les pupil.les. Estem sota un dels cels més nets del sur d'Europa...
En un trencall, on hi ha unes arnes d'avelles inservibles, continuem el senderó marcat com a GR.3 fins que arribem a una balma espectacular amb un mas encara més espectacular. Sóm a la cova d'en Rossell, on sembla que s'hi estan fent obres de millora i ampliació d'una antiga construcció, segurament ramadera. És molt curiosa la imatge de 3 sants tallats en pedra que trobem en un dels murs exteriors del clos. És un bon lloc on fer-hi parada i, perquè no, una pernocta, tot i que no es pot accedir a l'interior la porxada ens ofereix un cobert de luxe.
ermita de Colobor
Continuem pel GR.3 devallant ja fins al santuari de la mare de déu de Colobor. Data del s.XVI i es troba en estat ruinós. La seva grandària és ben fonamentada amb uns contraforts gegants al centre i a la cantonada esquerra. Aquest indret era pas natural entre la vall d'Àger i el Pallars, per això es va construir un refugi-hospederia durant el s.XVII. Aquest hostal, però, treu tota la llum que entrava per la façana del santuari, i també es troba en estat d'abandonament. L'ermita era propietat del castell de Colobor, del qual no en queda res.


barranc del Clot de Sileta
Continuem devallant el barranc del Clot de Sileta pel GR.3. El senderó es deixa fer tot i la calor que ja apreta. Passem per la font de Colobor, molt aprop del santuar i on trobem restes de joncs que indiquen humitat. Arribem a una pista. Una fita de pedra saldonenca amb una calavera ens indica el camí al refugi. Continuem la pista avall fins a una cruïlla. Aquí deixarem el GR.3 que baixa fins a Àger. Agafem la pista dels Petrolers a mà dreta, que no deixarem fins arribats a les envistes de l'ermita de la Pedra, sota el Mont de Tareu. Agafem pista a la dreta i senderó local marcat amb verd i blanc que va creuant la pista que puja a l'ermita. 
ermita de la Pedra
La primera ermita data d'época romànica, s.XI i està emplaçada on antigament hi havia el castell de la Pedra, que va servir a Arnau Mir de Tost per enfortir la plaça de la vall d'Àger, en mans musulmanes. L'ermita actual data del s XVI-XVII, i feien servir l'ermita original com a celler-rebost. El seu nom es deu al llinatge dels Pedra, senyors de la vall juntament amb els Exabel i Garoca.
Continuem pel senderó local que ara s'enfila de valent per damunt l'ermita i fins a creuar el Mont de Tareu i arriba a la font de Gabrieló, ja molt aprop de l'inici de la ruta. D'allí només ens caldrà remuntar la pista fins on deixat el vehicle. Podem aprofitar, si estem prou acalorats, per fer un bany a la bassa d'aigua cristalina que hi ha al costat de la font.
Excel.lent "passejada" amb unes vistes privilegiades de les serres de Millà i Montclús, i per suposat de la totalitat de la vall d'Àger. Silenci, lluminositat i calor garantides!

                        


Powered by Wikiloc
salut
pep