Pàgines

22 de juny 2012

LA TEIXETA, COLLET DELS FEIXOS I LA BATALLA

antiga carretera del collet dels Feixos
Ja feia gairebé una setmana que no sortia en bici, m'havia de recuperar tranquilament de la Eusko Bike Challenge, i aquest matí semblava que la temperatura havia baixat considerablement respecte a ahir, que va ser un infern. Així doncs m'he posat fresquet de roba, he baixat al poble amb la furgo i he començat a rodar en direcció a la Selva del Camp. La idea era fer una volta tranquileta pel pla de l'Alt Camp, però com que no feia la calor que m'esperava m'he anat animant. Així que he pujat cap a Almoster i Castellvell per creuar Reus i anar cap a Riudoms i Montbrió. Les sensacions eren bones i he continuat cap a Riudecanyes i Duesaigües per pujar el coll de la Teixeta, que només havia pujat un cop.
pantà de Riudecanyes
He pujat amb plat (com es coneix amb argot ciclista per plat gran), i com que m'havia deixat la cartera a casa no podia parar per menjar alguna cosa en un bar, així que he abandonat la idea de baixat cap al Pradell per pujar el coll Roig. Per contra m'ha fet gràcia tornar a recórre l'antiga carretera del collet dels Feixos. D'allí he baixat a Riudecols, on no hi havia aigua en cap font del poble, les Borges del Camp, Maspujols, l'Aleixar i Vilaplana. 
D'aquí he enfilat el coll de la Batalla cap a la Selva i novament cap a Alcover. Una volteta eixerida si no es ténen ganes de fer massa desnivell, uns 1000 m + aproximadament, i que ens serveix per estirar les cames en tot tipus de terreny: pla, pujada i baixada.

pont modernista del tren al
seu pas per Duesaigües
pujant la Teixeta, al fons les antenes
de la serra de l'Argentera


Escornalbou, Llaberia i Colldejou

Ermita de la mare de Déu de la Riera
a les Borges del Camp


















Salut
pep

18 de juny 2012

CLOT D'EN GODA, LA RIBA

Aquesta tarda m'han invitat a fer boulder al Clot d'en Goda, a la Riba, on no havia estat mai (que n'hi ha de llocs aprop de casa, renoi...). Ens hem trobat amb en Jordi i l'Eloi al refugi dels Masos, abans d'arribar a la Penya Roja. Hem vorejat el refugi i hem agafat el senderó que porta a unes tolles primer, i que s'endinsa al bosc, tirant sempre cap a la dreta fins que trobem un indicador de fusta. Hem intentat algunes vies de 6a+, 6b. Jo fet pols com no podia ser d'altra manera. Merci Eloi per descobrinr-nos aquest paradís. Us deixo amb unes imatges.












Salut
pep

EUSKO BIKE CHALLENGE 2012

descens del Ioar cap a Costalera
Aquest passat cap de setmana enfilava cap a Sta Cruz de Campezo, un poblet que és el centre de la "Cuadrilla" (comarca) de Campezo, a Àlava, al sud del país vasc, per participar a la Eusko Bike Challenge 2012, una marxa de BTT en format non-stop que recórre el parc natural de Izkiz, on trobem el bosc de "Roble Marojo" més gran d'europa. Jo tenia el camp base a la furgo però compartia menjades amb els companys d'aventura.
crestejant els primers km
Divendres vespre passavem a recollir els dorsals i el xip pel pavelló de Sta Cruz, i aquella nit em quedava a dormir a la casa, calia descansar bé per afrontar el "repte". El despertador sonava a les 5.45h. Enfundar el traje i baixar a preparar l'esmorzar. La sortida de la marxa era a les 7h, o sigui que s'havia de menjar amb temps per poder fer la digestió.
via verda d'Àlava a Antoñana
A les 7h en punt es donava la sortida. La primera pujada és una autèntica marranada, es pugen gairebé 800 m de desnivell en 8,6 km, per una pista descomposta que t'obligava a seguir la roda de qui hi ha al devant. A la part de dalt s'arribava a el Ioar, segona muntanya més alta d'Àlava (1417 m) on hi ha unes vistes excel.lents de les dues vessants: cap al N Àlava; cap al S Navarra. La baixada es realitza per una fageda humida amb una inclinació important que obliga a posar peu més d'una vegada. Després es cresteja tota la serra de Costalera fins a baixar de nou per un senderó pedregós fins a Sta Cruz de Campezo. Aquí comença una zona més planera amb puja-baixa constant passant per Antoñana (1er avituallament), el poble més antic de la zona, St Román i finalment Urturi (2on avituallament). A partir d'aquí hi ha la zona amb menys bosc durant les hores de més sol, combinant terreny força sec al principi i enfilant vallades de caire pre-pirenaic arribant a Maestu i Cicujano (3er avituallament). 
moment de descans
Des d'aquí es puja per un senderó pedregós i es baixa a Sabando, enclavat enmig d'una gorja espectacular, i  es torna a enfilar una pista bona fins a una fajeda que porta a uns prats de pastura, des d'on s'alviren bona part de les muntanyes vasco-navarreses, més al N. Aquesta zona comença a ser divertida i entretinguda, i el paisatge cada cop és més sobervi i espectacular fins arribar a Sta Teodosia, una ermita que em deixa amb la boca oberta (4t avituallament). Des d'aquí la ruta discorre per l'aresta d'una serra de faig fins que baixa en picat cap a Contrasta i Ullibarn, en plena vall de Arana, per remontar els últims 200 m de desnivell de la ruta i fer el descens per un senderó peraltat perfecte per anar ràpid, i on la calor ja no ofega.
Els últims 10 km ja per pista bona passant per Orbiso i de nou a Sta Cruz de Campezo. En total 118 km, 3750 m de desnivell +, boscos i senderons a dojo, i paisatge idíl.lic per acabar la jornada després de pedalar gairebé 13 hores i mitja contant les parades. Dels 381 inscrits vam acabar 264, això ja ho diu tot...


arribant a Maestu
sobrevolant el valle de Arana
El Ioar, 1417 m


























Salut
pep

13 de juny 2012

SOSTRES DE LA CONCA AMB BICI CARRETERA

Conca de Barberà des de Forès
Aquesta tarda, tot i la forta ventada, he decidit sortir a rodar unes 4 horetes amb la bici de carretera. el proper cap de setmana se celebra la Eusko Bike Challenge a Àlaba i s'ha d'entrenar una micona per agafar fons. He enfilat cap a Serradalt i Picamoixons per baixar cap a Valls. d'aquí he pujat per la Plana d'en Berga i el tomb de la paella del coll de Lilla per agafar la pista asfaltada cap a Figuerola i Cabra del Camp. D'aquí cap a Sarral, on he desviat cap a Belltal per fer la pujada a Forès. He tornat a baixar pel mateix lloc fins a la carretera que porta directe a Solivella, la Guàrdia dels Prats i Montblanc. 
Forès
D'aquí ja cap a la Riba i Picamoixons, on he allargat una mica més el tomb cap a les 4 carreteres i Alcover. La ruta no és excesivament dura però amb el fort vent deu ni do per arribar a Sarral. Menys mal que a la pujada a Forès no hi tocava massa l'aire.
En total 82 km i 2 punxades de roda "manda huevs", en 3 hores i 50 minuts. Velocitat mitja de 21 km/h amb el vent de cara gairebé tota l'estona.





font del Viudet a Figuerola




















Serra de Miramar i Tossal Gros passat Figuerola del Camp



Salut
pep

12 de juny 2012

"BARRANCO FONDO" - BENASQUE

Dissabte matí, hem dormit poquet però la Tura em reclama per anar a fer un tomet eixerit, curt i moooolt senzillet. Aquest cop ens acompanya la Laia que encara s'ha llevat més d'hora que jo. Pugem al cementiri de Benasque i continuem recte per un caminet que es converteix en un senderó idíl.lic marcat com a PR (marques blanques i grogues). Trobarem dues bifurcacions, la primera que gira a l'esquerra que no porta enlloc i la segona on trobarem un pal de fusta indicant-nos "Cerler-el Forau" i "Benasque". Girarem a la dreta per anar a creuar el barranco Fondo, on hi trobarem un tobogan de pedra espectacular de més de 30 metres de llargada. Abans però hem passat per un raconet on hem vist un arbre amb una forma molt curiosa, jo l'he batejat amb el nom "arbre liana". Sembla mentida quines formes poden adoptar per buscar la llum solar. Continuem ara ja baixant seguint marques de PR fins arribar a una pista que, a l'esquerra, ens durà a l'entrada del poble. D'aquí tornem al punt de sortida. Volteta molt eixerida per fer amb una horeta, i si es porta càmera fotogràfica la podem allargar força més perquè el paisatge dóna de sí, inclús els bolets de gelatina, oi Laia?
Merci per la companyia, la Tura i jo t'ho agraïm de debò.

























Salut
pep

8 de juny 2012

RACONS DE PRADES: ERMITA DE LES VIRTUTS

Aquest dimarts passat vaig encetar una nova secció a Alcover Ràdio: Racons de Prades. El que intentaré serà descriure una excursió dintre del marc natural de les muntanyes de Prades cada 3 setmanes, més o menys.
També podreu seguir aquesta secció a la web d'Alcover Ràdio.
A sota us deixo el link on trobareu el primer dia de secció, amb l'excursió a l'ermita de les Virtuts a la vall del Glorieta.
Espero que us agradi i que pogueu anar seguint.

http://alcoveradio.cat/racons-de-prades-primera-edicio/


Salut
pep

NOCTURNA LA SELVA - ALCOVER - VALLS

en Xavi fent de les seves, quin crack!
Ahir per la tarda vaig a buscar la bici i m'inviten a sopar. Abans però s'havia de suar la cansalada, anavem a fer una nocturna però com si fos de dia, ja ja ja (vaig pensar)...! Vaig en furgoneta fins la Selva del Camp i agafo la bici i la llum en direcció Alcover i Valls per carretera a "tot drap" amb una mitja de 27 km/h. Arribo al  Portal Nou a les 20.35h amb les cuixes que em bullen. Allí em trobo amb 5 màquines de fer quilòmetres: l'Eloi, el Josep Mª, Francesc, Tobal i Xavi. Agafem el camí del torrent del Puig en direcció a Vallmoll fins que trobem les obres de l'autovía que estan construint (com si anessim sobrats de "pasta") entre Tarragona i Montblanc, tot amb plat gran, és clar. D'allí sortim al damunt de la Masó, des d'on agafem el camí del Milà. Abans d'arribar-hi ens decantem a l'esquerra per empalmar amb el camí dels Quints fins Alcover. Continuem amb el plat gran...
Mas Roig
Des d'Alcover pugem a l'urbanització de la Burquera per trobar la pujada als masos Roig i Barberà fins a petar a la carretera de l'Albiol. Feia molt temps que no pujava per allà, quants records... ara ja sí que porto el plat petit, bufff. Continuem carretera amunt fins a trobar l'antic GR-65. Ja fa una estoneta que anem amb els llums enjegats i la baixada fa una mica de respecte, així que extremo precaucions mentre la tropa de "jabalinots" es tira muntanya avall. Anem vorejant pel camí del tossal de les Forques fins a trobar l'entrada del senderó que ens portarà a la carretera de Vilaplana. Deu ni do quanta pedreta suelta. Jo baixo com puc, entre que no hi veig massa bé i que no em conec el terreny baixo amb un peu fora de la cala per si les mosques.
En total acabo fent uns 42 km i 650 m + amb 2 hores 40 minuts. Arribem a casa el Xavi on ens espera un sopar de luxe. Quina currada noies! Abans però en Xavi i jo ens remullem a la piscina més "chic" que he vist mai. Només em queda agraïr la confiança dels qui em van invitar tot i savent que jo no tenia la seva rapidesa, però com jo sempre dic "arribar, arribo". També vaig conèixer 3 personatges nous amb qui espero compartir moltes més estones d'aquestes acabant a taula amb un bon àpat. Merci nois i noies!!!
Mas de Barberà

Camí dels Quints cap Alcover


pujant cap al Milà







autovia Tarragona - Montblanc



Salut
pep

5 de juny 2012

SENDERS DELS PARCS DE MARINA I LITORAL

Diumenge m'aixeco aviadet, a les 6h he quedat al cementiri de Tarragona per anar cap a Badalona, en Pere de Tiana ens ha preparat una rutilla de corriols pels parcs de la serra de Marina i la serralada Litoral. Arribem a Badalona sobre les 7.40h, descarreguem les bicis, ens preparem en 10 minuts i arriali...! Sortim en Pere, l'Andrés de Badalona, i en Rochy, el Balta i jo de Tarragona.
Arribant al turó de Galceran,
Badalona i Barcelona al fons
Comencem pujant cap al monestir de St Jeroni de la Murtra on resseguim el GR92 cap al turó de l'Home (360 m) i el coll de Montalegre, on trobem l'alberg de la Conreria. Des d'aquí dalt la costa del Maresme se'ns mostra esplèndida, llàstima que el dia està ennuvolat i la humitat és molt elevada, almenys no ens toca el sol directament que ja és molt en aquest tipus de terreny. Podem comprovar com el "sauló" no ajuda massa a les pujades i a les baixades et pot fer ben bé la guitza, obligan-te a posar el peu a terra en més d'una ocasió. Continuem pel GR fins al turó del Galceran (485 m) després d'una dura pujada per pista ampla amb unes vistes excel.lents de la costa de Badalona i Barcelona a la nostra esquena. D'aquí baixem en direcció a Alella però abans d'arribar-hi girem a l'esquerra per pujar al turó de Can Colomer (354 m). Deixem el GR i baixem a Vallromanes a fer el primer mos del dia a la plaça del poble. Comença a xispejar però sembla que no vol anar a més. Hem entrat ja al parc de la Serralada Litoral, com hem pogut comprovar pel canvi en el tipus de terreny. Aquí el sauló deixa pas a terreny més pinassi.
dolmen de can Toni
Continuem per rampes dures entre urbanitzacions fins al turons de Mas Miquel i el de Can Nadal (363 m). D'aquí anem a buscar ja per pista el dolmen de can Gol i la pedra de les Orenetes, on podem mig endevinar les pintures rupestres, i des d'on baixem ja cap a Sta Agnès de Malanyana, a tocar de la Roca del Vallès, i on ens topem amb una prova competitiva de canalla. Quines velocitats i quina preparació, quedem tots ben parats! Quines màquines noi! Aprofitem per fer el segon mos a la plaça de Sta Agnès, des d'on ens dirigirem cap al coll de Parpers i l'àrea de picnic dels Àngels pel GR92. Continuarem cap al coll de St Bartomeu abandonant el GR, que recuperarem de nou a l'ermita de St Bartomeu de Cabanyes. Decidim modificar una mica la ruta ja que no tenim temps per fer-la tota sencera. D'aquí continuarem pel GR fins a la Creu d'en Boquet passant pel dolmen i la roca d'en Toni. Ens despedim de l'Andrés i baixem ja cap a Vallromanes per segona vegada, on parem a dinar "comme il faut".
roca de les Orenetes
amb dibuixos prehistòrics
Després de dinar pugem cap al turó de can Colomer i el coll de Font de Cera pel GR, però ens comença a ploure a bots i barrals, i els llampecs cauen relativament aprop. Continuem, ja xops fins al moll de l'òs, cap al turó de Galceran. El sauló va deixant pas a còrrecs cada cop més aigualits i que dificulten la marxa. A mi se'm gasten les pastilles dels V-brake a marxes forçades. Arribem de nou a l'alberg de la Conreria on fem una parada. Ha parat de ploure però anem completament xops. He d'apretar els frens perquè amb l'aigua s'han pulit les pastilles, com he trobat a faltar els frens de disc, bufff. 
D'aquí continuem per la pista que ens durà de nou cap a St Jeroni de la Murtra i Sta Coloma de Gramanet.
Moltes gràcies Pere per la ruta, es nota que t'hi has passat moltes hores descobrint racons i senderons amagats que segurament no hi passariem. Companyia, com sempre, excel.lent, amb cares noves, sempre un plaer.
En total rutilla de 85 km i uns 2300 m+, ja n'ha ha prou per preparar l'Euskobike Challenge, no?!

Arribant a St Jeroni de la Murtra
la costa del Maresme des de les vinyes




St Bartomeu de Cabanyes















Salut
pep