Pàgines

25 d’abr. 2013

GRAU DE L'AGNET - SERRA MAJOR

Diumenge passat decideixo acabar el cap de setmana al Montsant. Així que quedo amb l'Ari i la Núria i torno a pujar a la Morera. Comencem a caminar pel GR seguint els pals indicadors dels graus fins a la bifurcació de senderons. Continuem cap a l'esquerra seguint les marques blanques i vermelles que ens pujaran a la Serra Major del Montsant pel grau de l'Agnet. El dia està preciós amb un cel molt obert i un aire que no molesta en absolut.
Arribem a la Serra Major per sota la Falconera, que s'eleva en picat formant un dels "patis" més pronunciats de tot el massís. Continuem resseguint el GR i passem per 2 pals indicadors. El primer ens portaria al grau dels Barrots, nosaltres continuem direcció NE. En el segon hem d'agafar direcció a la Morera cap a l'esquerra, continuant les marques de GR, deixant a la dreta el senderó que ens portaria a la Corbatera i la Cova Santa.
Una mica més endavant deixem el GR que ja s'enfila cap al N baixant pel barranc de l'Aixaragall i continuem pel senderó de l'esquerra en direcció al grau de la Grallera, que és per on tornarem a la Morera, després de contemplar els Pirineus des de la Serra Major, i de gaudir d'unes vistes úniques de 360º de tot el massís, que  sempre em sorprèn l'esperit i em fa respirar profundament. Merci Ari i Núria per la companyia, les rialles i l'amistat...!!!

Serra Major



Grau de la Grallera




















Salut
pep

20 d’abr. 2013

MONTSANT - GRAUS DEL CARRASCLET I DELS BARROTS

Continuo a Cornudella. Avui he quedat amb la Laia, fa temps que teniem ganes d'anar a trescar i li vaig proposar anar al Montsant. Hem anat amb cotxe fins la Morera, des d'on ja trobem indicadors cap als diferents graus que superen la muralla impenetrable de la cara S d'aquest massís.
Hem sortit de la Morera i hem seguit les indicacions dels graus del Carrasclet i del Barrots. Remuntem el senderó pedregós fins a un pal indicador. Aquí continuem en direcció al grau del Carrasclet, on arribem uns 20 minuts més amunt enmig d'una natura de pedra que ens desborda. Anem parant i deixant que l'ànima es senti part d'aquesta maravella natural, fins que arribem a un bosquet d'alzina on trobem els primers esglaons de ferro per superar una paret llisa que es fon amb l'altra pedra mitjançant un passadís per on només hi cap una persona de costat... increïble. Després de superar aquest primer grau arribem al segon, més llarg i vertical, fins arribar a la part més alta del grau del Carrasclet. Ens enfilem fins a una carena arrodonida per gaudir de les vistes que tenim del Priorat, reconeixent la major part dels pobles que es veuen.
Continuem en direcció al grau dels Barrots per un senderó gairebé impossible que va a mitja paret, passant pel "Balcó del Priorat", on fem una parada per fer un mos. Continuem pel senderó fins a trobar en una fondalada molt humida i ombrívola el grau dels Barrots. Allí em retrobo amb una amistat que havia perdut feia uns 13 anys. Fem la baixada pels Barrots junts i arribem a l'encreuament, on cap a la dreta fem cap novament a la Morera.
Una rutilla per gaudir de la natura en estat salvatge i amb unes vistes impressionants. Després del dinar una bona passejada pel poble de la Morera i tarda de descans a Cornudella.


















Salut
pep

19 d’abr. 2013

VOLTA AL MONTSANT

Aprofitant que em trobava a Cornudella i que tenia a la "flaqui" amb mi he decidit que ja era hora de fer la volta al Montsant, que tenia pendent de feia molt temps. Així doncs m'he llevat i he anat a esmorzar una mica al bar de Goma 2 on trobem un ambient genial amb e Pep, l'Ari i l'Helena. M'he enfundat el tratje de Le Petit Roc i he començat a pedalar en direcció a la Morera de Montsant, començant amb la primera pujada del dia. Les rampes no són dures però la carretera va pujant tot i que amb algun descans que s'agraeix.
Vorejem el poble pel vial i agafem direcció a Escaladei, fins on tenim una baixada tremenda, i on podem anar contemplant els penyasegats de la cara S del Montsant. Arribo a Escaladei i m'arribo a la cartoixa, on hem faig unes fotos, i on les obres hi són interminables. Torno al poble i agafo direcció a les Vilelles on s'hi arriba després d'una segona tremenda baixada. La temperatura és fresqueta i porto els "manguitos" posats però de camí a Cabacés me'ls arromengo, és mig matí i el sol, tot i que no encara tapat, comença a escalfar.
Arribo a Cabacés i continuo cap al coll de la Creu i a l'encreuament que, a la dreta, em portarà cap a la Bisbal de Falset per un fals pla i Margalef en mitja baixada. Aprofito per parar 10 minuts, entrar al súper que han obert nou i posar una mica de xocolata al cos per fer continuar treballant les fibres. De moment porto molt bon ritme, i ñes que m'he proposat de fer la volta en menys de 3 hores i mitja...
Després de Margalef va la pujada a les crestes de la Llena, potser la pujada més dura del dia, però que supero en poc més de 15 minuts. Després a les crestes hi ha un fals pla que m'obliga a apretar una mica les dents, però en uns 15 minuts més arribo al començament de la baixada cap a Ulldemolins. D'aquí i amb un somriure als llavis, com sempre, i és que porto el cognom d'aquest poble tan maco del Priorat, començo a enfilar els 4 km que pugen suaument al coll d'Albarca "a plat". Del coll, on el sol ja comença a apretar una mica, tot i que m'he tornat a pujar els "manguitos", baixo  molt ràpid cap a Cornudella, on arribo després de 3 hores i 10 minuts i 75 km, amb uns 1600 m + i les cames prou fresques. Estic content, el cos va agafant forma altre cop i això em fa sentir bé. Volta al massís del Montsant complerta, aquest cop acompanyat per Phoenix, One Republic i Jason Mraz...fantàstic!!!













Salut
pep

18 d’abr. 2013

ALCOVER - PORRERA

Em truca el Marc que surt amb uns amics del curro... Sortim d'Alcover i anem cap a Reus passant pel Morell. Ens trobem als jutjats i tirem amunt cap a Maspujols, on agafem la carretereta fins a les Borges del Camp. Fa un temps genial i la calor comença a ofegar. Arribem a les Borges i agafem direcció a Alforja, on arribem en un "plis". Després de la rotonda de la sortida del poble comença la primera pujada del dia fins al coll d'Alforja, que pujo "a plat" com diuen els companys, je je... 
La vista del massís del Montsant, sempre omnipresent ens dóna la benvinguda al Priorat. Baixant fins a la Venta del Pubill per fer una paradeta. Després de parlar-ho decidim pujar el coll de Porrera, on arribem amb facilitat també "a plat", almenys jo... i comença la baixada cap al poble. De sobte, en un revolt molt marcat a l'esquerra el Marc perd el control de la seva Trek i en adreçar-se la roda del darrera es trenca el carbono del perfil..... Merda! agafa la corva recte i s'estampa contra una paret de pedra. Per sort només ha estat un ensurt, però hem de trucar al bo de l'Eloi perquè ens vingui a buscar, la Trek ha dit prou per avui i durant uns dies, així que quedem a la plaça del poble i esperem a la furgo.
De totes maneres acabem fent uns 60 km per carreteretes magnífiques que entre setmana conviden a la reflexió, ja que el paisatge és superb amb els colors actuals de primavera.






Salut
pep

PICO GALLINERO (2725 m) - CERLER (2404 m)

Arribant al Gallinero, al fons
el pic de Cibollés (2750 m)
Dimarts matí. Ens trobem a Anciles amb l'Alvar. Volem aprofitar la finestra de bon temps per ampliar la campanya d'esquí de muntanya d'aquest 2013. Pugem a l'Ampriu amb el cotxe i posem pells als esquís. Comencem l'ascenció remuntant les pistes d'esquí fins una mica abans del coll d'Ampriu. Aquí girem lleugerament a l'esquerra per encarar les dures pales que ens faran enfilar fins a les faldes del Gallinero, que es mostra poderós durant tota l'ascenció. 
Arribem al remuntador i jo deixo els esquís per pujar al cim caminant. L'Alvar continua amb els esquís i ens trobem al cim amb un clima excel.lent però amb una calitxa que emboira el vast panorama que tenim al nostre voltant: Cibollés, Maladetes, Posets, Perdiguero, Turbón, Cotiella, Mont Perdut.... Buáh, una maravella per l'esperit..!!! 
baixant las Marmotas
Hem trigat unes 2 hores en salvar els 800 m de desnivell que hi ha des de l'Ampriu, i com que anem bé de temps li proposo a l'Alvar de continuar la carena baixant per la pista negra de las Marmotas fins al coll de l'Ampriu, i remuntar fins al pic de Cerler, des d'on també hi ha una baixada excel.lent, però curta, fins on tenim el cotxe. Mica en mica la neu es va estovant però aprofitem el matí al màxim fins a coronar el segon cim del dia. Contents amb la baixada que ens espera arribem al cotxe després de 4 hores d'esquí de muntanya i amb l'esperit molt alliberat.

cim del Gallinero




ascenció al pic de Cerler, al fons
els pics de Cibollés i Gallinero


panoràmica des del pic de Cerler: Posets, Perdiguero i Maladetes

Salut
pep

14 d’abr. 2013

VIA VERDA VAL DE ZAFÁN

Ahir vam aprofitar el bon temps per anar a rodar uns quants quilòmetres per la via Verda de la Vall de Zafán, que enllaça les poblacions de Tortosa amb Alcañiz. Nosaltres sortiem de Roquetes i arribàvem a l'alçada de Vallderoures. Baixàvem a Arnes per carretera per dinar unes espectaculars llangonisses amb seques i retrobar la via verda a l'alçada d'Horta de St Joan, des d'on tornàvem  a Roquetes parant, però, a fer una cerveseta al bar de l'estació de Benifallet, entre ombra de pins i hamaques que conviden a gaudir de l'entorn. És una molt bona opció per anar amb canalla o per passar, senzillament, un dia tranquil amb la bicicleta o a peu, passant per barrancs i indrets d'autèntica bellesa.
Bon dia de bicicleta amb companyia genial i una jornada de primavera total... 125 km i gairebé 7 hores damunt la bici.















Salut
pep

10 d’abr. 2013

ANSILS - CAMPO - ANSILS

massís de Chia
Avui havia de ser el millor dia de la setmana, meteorològicament parlant, així que ahir vaig trucar al Nene i l'Almu per veure si sortien a rodar una estona. Hem quedat a l'entrada de Benasque i hem tirat carretera avall cap Eriste, Sahún, Villanova, Castejón de Sos i el Run fins entrar al Congosto del Ventamillo, on la carretera s'estreny notablement. La temperatura ha estat prou bona així que avui tampoc he agafat les perneres. Passat el congost hem arribat a Seira, sempre en lleugera baixada, des d'on hem seguit la carretera fins a Campo. Aquí hem parat 5 minuts a agafar una mica d'aire i treure els manguitos i cap amunt altra volta. És el que té aquesta zona, que només pots pujar i baixar per dos llocs, en direcció Graus i Vilas del Turbón o en direcció de Castejón cap a Pont de Suert, tot i així no t'acabes els quilòmetres i els ports de muntanya.
Un tomet perfecte per a un matí assolellat i amb molt bona companyia, feia temps que haviem de sortir amb aquest parell i finalment ha arribat el dia... Les vistes dels massissos de Chia, Cotiella, Turbón, Box i Gallinero són espectaculars des de la bicicleta.

massís del Cotiella
Congost del Ventamillo











massís del Box















Salut
pep

9 d’abr. 2013

CATEGORIA ESPECIAL: ALT D'AMPRIU

Aquesta tarda els núvols han començat a obrir-se i el sol ha lluït d'una manera espectacular. Ahir vaig pujar al camp base d'Ansils, així que m'he enfundat el traje  i he tret la bici a fer un tomet per pujar a Cerler, de primera categoria i després a l'Alt d'Ampriu, de categoria especial. He sortit sobre les 17.15 h i amb unes 2 hores encara no he realitzat la pujada de 17 km ininterrumpuda, passant primer per Benasque i després trencant a la dreta fins a Cerler, el poble més alt del pirineu aragonès, i de les pistes d'esquí fins a l'alt d'Ampriu, entre unes muntanyes de neu que li han donat més "vidilla" a l'ascenció. He pujat amb la corona de 24 dents amb una mitja del 8,5%.
De baixada, a uns 50 km/h amb uns revolts perfectes he arribat de nou a Benasque i he aprofitat per estirar les cames fins Eriste, tornada a Benasque i cap a Ansils, les cuixes amb pell de gallina, i és que he volgut fet el valent i he passat de les perneres... brrrrr. En total uns 39 km i 1000 m + en menys de 2 horetes... i amb rampes als bessons al límit, je je je ...






















Salut
pep

6 d’abr. 2013

MUNTANYA D'EN JORDÀ

El passat dimecres per la tarda feia un cel blau preciós amb taques de núvols que tenyien el paisatge d'una cromacitat envejable. Així que vaig decidir anar a fer un passeig pel barranc de les Deveses. Mica en mica, un peu darrera l'altre com sempre que surto a passejar, la pista que puja cap a la muntanya d'en Jordà s'anava estrenyent fins arribar a agafar forma de senderó. En poc més de 15 minuts em trobava al mirador d'el camí Travesser, des d'on s'obté una panoràmica molt bona del terme de Figuerola del Camp i el Pla de Sta Maria. 
Continuava cap a la dreta, en direcció E, per la pista que baixa de l'era de Caterí. Vaig quedar bocabadat amb el vol lleuger d'uns xoriguers i em vaig deixar endur per les seves tombarelles. Quina genialitat això de volar, un dels  anhels més buscats per l'ésser humà. Continuo la pista disfrutant d'un cel majestuós i d'una tarda perfecte. Fa una temperatura ideal. Arribo a l'alçada on el senderó que puja de l'ermita de St Ramón creua la pista per pujar fins al pla de St Ramón o d'en Sarrils, que ja havia pujat en una ocasió amb en Nacho i la Tura. Em deixo emportar per les sensacions de l'altra vegada i m'hi torno a enfilar. La meva intenció no era fer una volta tan llarga, si no més aviat un a passejada. De fet el què estava fent era una passejada, però d'alçada, je je... Arribo al pla de St Ramón en 10 minuts. Sóc a la plana d'en Sarrils (781 m). Em deleiteixo amb les vistes de tot el camp de Tarragona, l'Alt Camp i la Conca de Barberà. Devant mateix tinc la serra Voltorera amb els seus molins i la serra del Cogulló, i més al fons el Pirineu es dibuixa darrera de Forès i Savalla del Comtat.
Continuo el senderó marcat amb una fita i que segueix en direcció NO cap a una segona estribació de la plana d'en Sarrils. Mica en mica el senderó va girant cap al N fent ziga-zagues en un descens vertiginós per enimg d'un bosc d'alzina tremendo. Arribo a l'alçada de Cabra del Camp, però abans agafo una desviació a l'esquerra per fer cap a la pista que puja cap a la font del Teix i l'era del Caterí. D'aquí, ja amb la tarda canviant i el cel més tapat baixo cap al mirador i al barranc de les Deveses de nou, havent realitzat la volta sencera a la muntanya d'en Jordà, un indret senzillament magnífic.







Salut
pep