Continuo a Cornudella. Avui he quedat amb la Laia, fa temps que teniem ganes d'anar a trescar i li vaig proposar anar al Montsant. Hem anat amb cotxe fins la Morera, des d'on ja trobem indicadors cap als diferents graus que superen la muralla impenetrable de la cara S d'aquest massís.
Hem sortit de la Morera i hem seguit les indicacions dels graus del Carrasclet i del Barrots. Remuntem el senderó pedregós fins a un pal indicador. Aquí continuem en direcció al grau del Carrasclet, on arribem uns 20 minuts més amunt enmig d'una natura de pedra que ens desborda. Anem parant i deixant que l'ànima es senti part d'aquesta maravella natural, fins que arribem a un bosquet d'alzina on trobem els primers esglaons de ferro per superar una paret llisa que es fon amb l'altra pedra mitjançant un passadís per on només hi cap una persona de costat... increïble. Després de superar aquest primer grau arribem al segon, més llarg i vertical, fins arribar a la part més alta del grau del Carrasclet. Ens enfilem fins a una carena arrodonida per gaudir de les vistes que tenim del Priorat, reconeixent la major part dels pobles que es veuen.
Continuem en direcció al grau dels Barrots per un senderó gairebé impossible que va a mitja paret, passant pel "Balcó del Priorat", on fem una parada per fer un mos. Continuem pel senderó fins a trobar en una fondalada molt humida i ombrívola el grau dels Barrots. Allí em retrobo amb una amistat que havia perdut feia uns 13 anys. Fem la baixada pels Barrots junts i arribem a l'encreuament, on cap a la dreta fem cap novament a la Morera.
Una rutilla per gaudir de la natura en estat salvatge i amb unes vistes impressionants. Després del dinar una bona passejada pel poble de la Morera i tarda de descans a Cornudella.
Salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada