Aquesta és la primera incursió que faig a les illes Canàries, gràcies al David, que em va dir que hi anava uns dies per recórrer algunes de les carreteres més interessants de la illa. Ens trobem a l'aeroport i agafem bus cap a l'alberg, a las Galletas. Un cop instal.lats anem cap a los Cristianos per recollir les bicis de lloguer. La idea era fer algunes de les ascencions més rellevants del sud de l'illa, així que cada dia sortiríem de las Galletas.
1º dia - VILAFLOR, La GRANADILLA
sortim de las Galletas amb el cel força cobert de núvols (ens esperàvem una mica més de calor) en direcció a Guaza per terreny pràcticament pla. A partir d'aquí tot serà pujada. Agafem la TF-66 cap a Buzanda on trobem les primeres rampes del 7-8%. El dia va aguantant i cada cop tenim més vistes sobre la costa S de l'illa, que està tenyida de diferents colors marró, no massa agradable a la vista. Continuem cap a Arona per la TF-51. La carretera continua pujant, mica en mica. Tenim un primer pla del roque del Conde (1001 m). Continuem per la TF-51 cap a la Escalona. Aquí trobem les primeres corbes que indiquen port, i algun indicador que diu "Zona Lunar". El responsable de l'alberg ens ha recomanat arribar a Ilfonche, així que girem a esquerres a la cruïlla. Passem a tocar del roque Imoque (1102 m), una agulla espectacular que es veu de gairebé d'arreu. Tornem a la Escalona i continuem cap a Vilaflor, on arribem després d'una carretera un pèl més suau. Arribem just a temps per gaudir de la boira pixanera, així que anem al bar a menjar una mica i tirem avall en direcció a la Granadilla per la TF-21. Aquesta carretera és una bona alternativa per a pujar al Teida ja que és molt més bonica que per Arona, molt més seca i amb menys interès paisatgístic. Tenim ganes de més quilòmetres, així que de la Granadilla ens arribem a Ghimiche per tornar cap a las Galletas per carreteres molt secundàries. Passarem per el Salto, Yaco, Atogo, las Chafiras, Guargacho i la costa del Silencio fins a l'alberg. Bona ruta de 84 km i 1.750 m+ per començar.....
2º dia: SANTIAGO DEL TEIDE
El cel està molt més serè que ahir, i això fa que estiguem més animats. Avui volem tirar cap a la part NO de l'illa, fins a Santiago del Teide, un altre port de muntanya considerable. Sortim en direcció a los Cristianos amb força trànsit. Aquí hem d'anar seguint un track al GPS que portàvem ja de casa. Aquesta zona, Costa Adeje, és un caos de carreteres i vehicles. Passem aquesta zona en uns 15km. Continuarem per la TF-465 ja més aprop de la costa fins a Playa San Juan, Alcalá i Puerto Santiago., vorejant uns enormes camps de bananers, aquests sense reixat marró, menys mal. Aquí parem per comprar una mica de menjar per l'ascenció. a partir d'aquest punt és tot pujada fins a Santiago del Teide, havent de superar més de 900 m+ en uns 10 km. Arribem a Santiago i fem parada per fer bocata i cervesa. La idea inicial era pujar a Masca, un petit racó de món que tothom ens havia recomanat, però justament mentre acabàvem de fer el cafè es va posar a plovisquejar de nou. Canviem ruta i tornem enrere pujant primer a las Manchas, on gaudim d'un Arc de St Martí increïble.
Baixem ara ja sí fins a Arguayo y Chío. Des d'aquí ja anirem a buscar el camí cap a Costa Adeje i la tornada a las Galletas, passant per la Camella (potser ens havíem quedat amb ganes de desnivell). Abans d'arribar a l'última rampa de pujada punxo roda, amb la mala sort que la càmera de recanvi em queda mal inflada i he de baixar amb molta precaució. El David continua una mica més amunt.
|
Sortint de las Galletas, al fons el Teide (3.710m) |
3º dia: TEIDE
Sortida de traca i mocador al punt més alt de l'illa, el pic del Teide (3.710 m). Evidentment no es puja fins dalt, però s'arriba als 2.500 m des del nivell del mar. Refarem la ruta del primer dia però canviant Arona per Aldea Blanca i San Miguel (rampes del 13%). De Vilaflor continuem cap amunt per la TF-21 amb un paisatge completament diferent al que havíem vist fins ara. Pi roig, muntanyes, roques i moltes vistes.... Espectacular!. El dia és molt assolellat però a 2.500 m fa força fred. Així que ens fem la foto de rigor, ens enfundem les jaquetes i comencem el descens cap a Guía de Isora, des d'on refarem la ruta del dia anterior fins a los Cristianos, on tornarem les bicicletes que teniem llogades. Una ruta excel.lent per fer en un bon i llarg dia de sol.
salut
pep