L'últim cop que vaig sortir amb l'Adrià va ser per fer la volta al Montsec amb bici de carretera. Les últimes paraules que vam creuar a mode de següent "repte" van ser: Solsona. Així que vam trobar en el dia d'ahir, divendres, l'oportunitat de realitzar una volta 5 estrelles per la zona del Port del comte i Valldan, a camí entre Solsona, St Llorenç de Morunys i Oliana.
Arribant a St Llorenç de Morunys, al fons la mola del Lord i el port del Comte |
Sortiem de Solsona sobre les 11:40h en direcció a St Llorenç de Morunys per la carretera que passa pel pantà de la Llosa del Cavall, un indret fantàstic amb unes vistes increïbles de la vall de Lord. El sol cremava de valent i ens vam posar crema fins les celles, però a l'ombra dels túnels l'aire era prou fresc per posar la pell de gallina. Passàvem la zona de túnels després d'anar pujant desnivell progressivament fins arribar a la cruïlla que porta a Berga a la dreta i a St Llorenç de Morunys a l'esquerra.
coll de Serra Seca, damunt de Cambrils, amb el monument dedicat al pas del Tour de França l'any 2009 |
Fem una breu parada a l'entrada del poble per preguntar si el refugi del coll de Port està obert, ja que no trobarem cap lloc més per poder menjar en tot el recorregut que tenim al cap. Després de la resposta afirmativa continuem planejant per la carretera que mena a Tuixent-Lavansa. Passem pel costat de l'ermita de Santa Creu d'Ollers. Continuem carretera amunt fins a la Coma, on trobem les Fonts del Cardener, el gran espai d'aigua de la zona, on hi ha una ruta muntada per fer a peu des del naixement del riu fins a St Llorenç.
vall del Cardener des del port del Comte |
Els mapes mostren una riquesa de restes culturals, torres, castells i ermites que els ulls em fan giragonces.. Tota aquesta riquesa natural està encapçalada per la serra del Verd (2.282 m), a mig camí entre el port del Comte i el Pedraforca. A partir de la Coma la carretera ja comença una veritable dansa de giravolts i % apropiats als ports de muntanya de Pirineu, i on "suem la cansalada" degut a la calor i a la pendent. De la mateixa manera el paisatge es fa cada cop més majestuós i bonic, alternant pi negre i prats d'alçada.
Ermita i castell de Cambrils |
Arribem al coll de Port sobre les 14:30h, després de superar els 1000 metres de desnivell des de Solsona. Arranquem de nou cap a les 15:40h després de fer un bon entrepà i una cervesa. Girem cua carretera avall fins a trobar el trencall que ens portarà, altra cop amb unes bones rampes (10-11 %) fins al port del Comte, on arribem mitja hora més tard. D'aquí al coll de Jou és tot baixada, així que disfrutem de les vistes cap a la vall del Lord i St Llorenç i la Llosa del Cavall.
Arribem al coll de Jou i decideixo (jo que vaig fluixet del tot) allargar la volta cap a Cambrils. Ens ha agradat tant la zona que preferim deixar la pujada al port de Comte per Lladurs per a una propera ocasió. Així doncs comencem a baixar per la vessant S del port del Comte passant pel peu d'unes cinlgeres que esfereeixen la vista. Cap a l'altra costat les barrancades van definint la geologia soslonenca que ha canviat al 100% de paisatge i color. Arribem a Cambrils després de realitzar alguna que altra pujada a la zona d'Odèn. La calor encara es fa notar però la sensació ja és més fresca que al migdia. La nostra sorpresa ve quan veiem el desnivell que hem de superar per anar a cercar la carretera que porta de Cambrils a Solsona, on hem de superar unes rampes que oscil.len el 12% i que voregen l'ermita i el castell del poble.
Montpol |
Arribem dalt al coll de Serra Seca, amb unes vistes que alegren l'ànima i on trobem un monument dedicat al pas del Tour de França l'any 2009 per aquesta mateixa carretera. A partir d'aquí ens espera una carretereta de tercer ordre, que ni tan sols està marcada com a tal als mapes de l'ICC, i que segons els nostres càlculs és de baixada. Deixem a la dreta la pista asfaltada que baixa cap a la Valldan, damunt d'Oliana, a la cruïlla del coll Pregon. La sorpresa arriba quan a la zona del Pont del Clop, unes tolles d'aigua naturals esplèndides, ens retrobem a la pujada de la carretera, que en aquesta ocasió la pendent no baixa del 9% durant uns km, fins a passar la zona del monestir de St Sadurní de la Llena, on la pendent va suavitzant poc a poc. Uns km més endavant ja connectem amb la carretera que porta a LLadurs i on uns 3 km més endavant arribarem novament a Solsona.
Gran sortida amb bicicleta per paratges maravellosos i amb carreteres molt poc transitades. Les vistes que anem tenint durant tot el recorregut valen una aturada per respirar l'aire pur i omplir les retines de records colorats i paisatges feréstecs. Merci Adrià per la proposta i companyia!! La propera pugem per Lladurs ;)
Salut
pep