LE GRAN BALLON I EL BALLON D'ALSACE

últims 2km al Gran Ballon

Ens trobem de viatge pel centre d'Europa, concretament entre els departaments de Haut-Rhin i l'Alsàcia, on hi trobem la zona dels Vosgos, un paradís de verdor, granges, tranquilitat i carreteres molt poc transitades on es pot gaudir del cicloturisme al 100%. La connexió entre els poblets està perfectament dissenyada per entre els vessants de les muntanyes i els colls que separen valls on no s'avaba mai la frondositat dels boscos (d'aquí el nom de la regió).

Aprofitant que estem per la zona trobem 2 tardes per realitzar l'ascenció als dos colls més mítics i que han vingut donats per la presència del pas del Tour de França: el Gran Ballon i el Ballon d'Alsace.

indicadors a le Markstein

La primera la realitzem des del coll on trobem les granges de Markstein. Deixem la furgo i ens preparem per l'ascenció de 7 km al cim de le Gran Ballon (1.325 m). Els 5 primers km no són gens durs (rampes del 2-3%). Els 2 últims km dibuixen una Z amb rampes del 8-9% fins arribar al coll, on ens retrobem amb la cervesa ben merescuda. Molt ambient ciclista i una tarda estupenda amb vistes excepcionals a la conca del Rin al seu pas per l'Alsàcia, i cap a l'altre costat vistes inacabables sobre les muntanyes que configuren els Vosgos. Llástima de la brumera que hi ha a l'horitzó perquè un panell ens dibuixa la forma dels Alps a la llunyania, que haurem d'imaginar. De baixada aprofitem per arribar-nos al llac de la Lauch i tornada a pujar a le Markstein.

vistes sobre l'Alsàcia des
del Gran Ballon

arribant al Ballon d'Alsace

La segona ascenció la realitzem el matí que ha fet més bonança. Aprofitem per deixar la furgo a St Maurice sur Moselle on ja trobem l'indicador de 9 km al Ballon d'Alsace. Aquesta pujada, més dura que l'anterior transcórre per enmig d'un bosc amb ombra, la qual cosa s'agraeix quan la calor és més intensa. De totes maneres tenim sol però l'aire és fresquet. Durant la pujada anem trobant panells indicadors amb info sobre la pujada, la qual no supera el 7%. Tot i així és molt constant i amb un asfalt molt acceptable. Arribem al coll a 1.165 m i l'aire és gelat. Me n'adono que m'he deixat la jaqueta a la furgo, així que tocarà passar una mica de fred. Jo tinc ganes de més i baixo uns 7 km cap a la banda de Sewen, fins al llac d'Alfeld, el primer que trobo a la baixada i que curiosament està mig buit. Giro cua i remonto de nou aquesta vessant més dura, amb rampes que oscil.len el 9-10%. 

Arribo a l'alberg amb un bon esforç i compartim una cervesa. L'ambient ciclista es fa més evident aquí, és un no parar de gent amb la bicicleta (de carretera i ciclorutista). Enmig de l'aire gelat desfem el camí de pujada cap a St Maurice sur Moselle satisfets d'haver pujat als 2 colls més mítics dels Vosgos i agraïts per la benevolència meteorològica, que ens ha ben acompanyat durant aquests últims dies.

  

Salut

pep