La Petit Venice, Colmar |
Neuf Brisach |
Arribem a Colmar al vespre, just per fer una "tarte flambé" darrera l'església dels Benedictins d'aquesta ciutat preciosa de la regió de l'Alsàcia. L'endemà al matí, després de deixar la furgo en un lloc segur, carreguem les alforges a les bicicletes i comencem a pedalar en direcció a Neuf Brisach, poble disenyat per l'arquitecte francès de fortaleses Vauban. Continuem per l'Eurovélo 15, o Rheinweg (camí del Rin), i arribem a Estrasburg pel canal del Roina al Rin, on arribem després de 95 km. Coincidim amb molts catalans que han anat a aquesta ciutat alsaciana per assistir a la manifestació per la llibertat de presos polítics. Tenim sort al càmping, una família catalana ens deixa un espai per plantar les tendes, després de la negativa de la gent del càmping a donar-nos lloc. Aprofitem l'endemà al matí per visitar la Petit France i la catedral de la capital Alsaciana. Tot i la quantitat de gent la visita es fa suportable, i amb tants catalans ens sentim com a casa... ;-). Quedem fascinats pel rellotge astronòmic medieval que hi ha en un lateral de la catedral de Notre Dame.
búnker al canal del Rin al Roina |
L'endemà continuem cap a Gambsheim i Lauterbourg, ja a la frontera alemanya, on arribem per pistes asfaltades sense gairebé desnivell i rodejades de boscos frondosos. De moment, encara no hem vist el Rin. La calor es fa insuportable per moments, però l'anem evitant buscant canals i ombres naturals. Ens banyem al pantà de Mouettes que hi ha al costat del càmping en un final de jornada perfecte. L'endemà passem a Alemanya. Fa 2 dies que pedalem amb el vent de cara, i ens adonem que la majoria de gent que fa aquesta ruta la fa en direcció contraria a la nostra. Decidim anar fins a Karlsruhe a agafar el tren fins a Koblenz, d'aquesta manera podrem fer la ruta al revés, amb el vent de cul.
Arribem a Karlsruhe amb 50 km a les cames i amb força calor. Ens costa mitja hora creuar la ciutat fins a l'estació de tren. Finalment el tren de les 16h ens deixa penjats i ens hem d'esperar 2 hores més per agafar el següent tren direcció nord. Ja som a Alemanya i ens fa estrany que passin aquestes coses...! Arribem a Koblenz sobre les 20h, directes al càmping al costat del riu Mossel, afluent del Rin. Aprofitem per fer la primera weissbier. L'endemà el dia es desperta ennuvolat. Anem a buscar una bäckerei i un cafè amb llet abans de començar a pedalar. Koblenz és massa modern per perdre-hi temps.
rellotge astronòmic de la catedral d'Estrasbourg |
Seguim les indicacions d'Eurovélo 15 en direcció a Boppard i Sankt Goar, on comencem a gaudir de la zona romàntica d'aquest gegant d'aigua que és el Rin. Passem alguns castells rehabilitats que s'albiren als turons que fan de testimoni del pas del temps i de les guerres que han tingut lloc en aquesta zona, que els Romans no van poder creuar. Torna a fer calor. Decidim agafar un transbordador i creuar a l'altra costat del riu. La Marta i jo pugem al pas de Loreley, la sirena que segons la legenda feia embarrancar els vaixells amb els seus bells cants...
Eurovélo 15, Rheinweg |
Tornem a creuar el riu i arribem a Bacharach. El lloc ens toca l'esperit i gaudim d'una visita de carrers ben empolainats, cases de fusta i tàpia amb decoracions exquisides. Anem a preguntar si hi ha càmping. Afirmatiu. En 1 h ja estem instal.lats i amb el banyador posat per banyar-nos al Rin, a la platjeta que hi ha davant el càmping. Al vespre pugem fins a dalt al castell, que vigila silenciós però amb majestuositat les contrades de la vila. Posta de sol perfecta amb una weissbier deliciosa.
observant les alçades de les riuades |
L'endemà seguim en direcció a Bingen, on parem a fer una volta pel mercat. Seguim gaudint de castells magnífics i vinya de diferents varietats, entre les què destaquen Riesling i Gewürstraminer. Anem deixant enrera les muntanyes que formen aquesta zona magnífica del Rin, i anem entrant en una zona més baixa, on predomina, novament, el sembrat. Entrem a Mainz. Les seves places estan a tope de gent. És dissabte i hi ha mercat. Fa calor i les fonts s'omplen de gent que es remulla els peus. El Rin que ens espera a partir d'aquí és calcat als dos primers dies, és a dir, amb poc interès paisatgístic per a nosaltres. Anem a l'estació de la DB (tren alemany) i a les 18h sortim en direcció Freibourg. Arribem al càmping sobre les 20:30h. Una altra weissbier i un bon sopar a base de carn i a dormir.
vista de Bacharach des del castell |
Plou lleugerament durant la nit però les tendes aguanten. El matí es lleva força obert. Un bon esmorzar ens dóna la benvinguda al nou dia. Arrenquem amb una bona visita a la capital de la Schwarzwald (Selva Negra), sobretot a la seva catedral, on gaudim de l'explicació del vigilant sobre les mesures que hi ha a les parets d'entrada, i que es feien servir durant els dies de mercat a l'época medieval. Continuem cap a Colmar, passant per Merdingen i Brisach. Aquí creuaren novament el Rin i tornarem a agafar l'Eurovélo 15 en direcció a Colmar, on arribarem després de 55 km.
Hem recorregut 350 km d'aquest riu, que des del neixement fins a la desembocadura a Roterdam, Atlàntic, té uns 1.100 km. Hem anat directe al gra, a la seva part central, que per la seva història és la que ens sedueix més, castells del s.XII, poblacions carregades de vestigis i de parets que parlen, época medieval en la seva pura essència. Una zona imprescindible per entendre bona part de la història del centre d'Europa, des dels Romans als Vickings.
Salut
pep