Pàgines

13 d’oct. 2016

CIME PICCOLO LAGAZUOI

Ens trobem a la zona de Cortina d'Ampezzo, que visitem fugaçment, i continuem cap al pas Falzarego on trobem la cime Lagazuoi, una muntanya que durant la 1ª Guerra Mundial o Gran Guerra va ser custodiada per austríacs i volguda per italians. Aquests van voler sorprendre als rivals excavant una sèrie de galeries a l'interior de la muntanya de Lagazuoi. El resultat va ser una feina enorme de 5 mesos (febrer a juny de 1919) i més d'un km de galeries per superar els més de 600 m de desnivell que hi ha des del paso Falzarego. Es pot pujar fins al refugi amb un telecabina, però nosaltres vam preferir pujar per les galeries enlloc de baixar-les.
La veritat és que se't posa la pell de gallina només de pensar en les condicions en què devien viure aquella gent, la humitat constant, la foscor i el fred de l'hivern no eren la millor companyia per realitzar aquesta tasca, però la crueltat i la superació humana queda clar que no té límits quan veus gestes com aquesta. Després de fer cim i una birra Moreti al refugi de Lagazuoi vam tornar al paso Falzarego per la ruta 401. Tot i la nuvolositat les vistes són excepcionals, amb les 5 Torri, l'omnipresent Tofana di Rofes (3225 m), el grupo Sella, la Marmolada (3340 m), Col di Lana, l'Averau (2648 m) i Sorapiss (3205 m) entre d'altres.
No tindrem problemes ja que està molt ben indicat. És recomanable portar casc i frontal, tot i que el casc no és imprescindible. Una bona sola de bota per no relliscar i molta energia a les cames, pujar esglaons de 35-40 cm durant 1 km és un bon esforç. Més que una excursió o treking és una ruta històrica que cal fer com a tal, llegint i entenent el què va succeïr allí, on les galeries i les estances cobren vida. Una experiència realment única. Val a dir que els italians van perdre la partida en ser derrotats per les tropes austríaques.
 


Afegeix la llegenda









Powered by Wikiloc


salut
pep

ELBSEE

Som a mitjans d'agost i ens dirigim cap a la regió de les Dolomites, però primer farem una visita als amics de Kaufbeuren, el Bertram i la Bruni, que ens acolliran a casa seva un parell de dies. La proposta de matí que ens fan és ciclar fins al llac Elb. Així doncs sortim de casa seva i enfilem direcció Apfeltrang per una zona de bosc alpí molt agradable i on tindrem la gran pujada de la sortida que superem poc a poc.


 Arribem a zona de bosc altre cop ara per camí asfaltat fins Wenglingen i seguint un tram de la ruta de les bruixes (Sagenhafter Weg) en direcció a Aitrang. El temps és genial, sembla mentida que faci aquesta bonança al sud d'Alemanya... Parem a un prat des d'on hi ha una bona panoràmica dels alps Älgau i la zona de Garmish. Continuem per camí asfaltat fins a l'entrada del llac Elb, defugim aquesta, però, per anar a vorejar-lo i poder fer un bany a l'altra costat del llac, que conté una aigua marró-negrosa i prou fresca per agafar forces per a la tornada.
Després d'un bon bany toca una bona weissbier, així que anem a buscar l'entrada del llac on hi ha el restaurant. Aquí gaudirem també d'un bon sopar de la zona a les 18:30h. Amb la panxa ben plena tornem a les bicis per encarar el tram final de la sortida. Així doncs agafem un tram de pista forestal per anmig de bosc de pi negre dirigint-nos cap a Ebenhofen i Biessenhofen. Aquestes poblacions ens reben amb una llum de tarda espectacular.
La temperatura ja ha baixat una mica però l'ambient rural de la zona i la companyia silenciosa dels amics de sortida fan d'aquest vespre un espai completament màgic. Arribem a Kaufebeuren per un carril bici fins a casa dels anfitrions en una d'aquelles sortides "made in Bayern" que tan m'agraden... És un plaer poder pedalar per aquests paratges de turons rodons i pistes idíl.liques, sense grans pujades però amb un paisatge especialment dissenyat per a l'esperit. Gràcies Bertram i Bruni per la passejada!




















Powered by Wikiloc


salut
pep