Us deixo el vídeo de la travessa Chamonix - Zermatt 2014...
Salut
pep
31 d’oct. 2014
29 d’oct. 2014
ASTAZOUS - 3.070 m
Dissabte, 25 s'octubre de 2014
![]() |
Balcó de Pineta |
Sortim aviat d'Alcover amb l'Edu en direcció a la vall de Pineta, on arribem 3 hores i mitja més tard. Preparem el material necessàri per passar la nit fora i comencem a caminar per la riera que baixa del salt de Marboré. El bosc està preciós, vestit de colors taronja, marrons i verds, formant un espectacle natural inigualable que any rera any em sorprèn com si fos la primera vegada. Anem a buscar l'inici del senderó que ens ha de portar a la part més alta del Balcó de Pineta, a 2.500 m. Després de la part boscosa de la vall comença una part totalment vertical que supera uns 800 m d'una tirada. El pas que hi ha per poder assolir la part més alta del balcó és espectacular.
![]() |
refugi de Tuca Roya |
Superem aquesta paret amb unes 3 horetes i ens plantem al ibón de Marboré. Abans però fem un mos. Voregem l'ibón i anem remuntant la canal pedregosa que ens portarà fins a la bretxa de Tuca Roya, on hi ha el refugi-vivac del mateix nom. Són les 18h, ja ens hem instal.lat i hem conegut els nous veïns que compartiran refugi. Sortim a prendre la fresca. Fa un fred intens que ha gelat les mans pujant al refugi. El cel està molt tapat i ni tan sols podem veure el cim del Mont Perdut. Han caigut quatre gotes mal contades que ens avisen dels núvols que acompanyen el cel. Es va fent fosc i no podem disfrutar de les vistes degut al cel tapat. Tot i així és fantàstic ser allí dalt, a 2.666 m, el refugi més alt dels Pirineus.
![]() |
Llac de Marboré, Perdut i Cilindre, a la dreta el coll d'Astazous |
Diumenge, 26 d'octubre de 2014
![]() |
Petit Astazous, al fons dreta el Vignemale, a l'esquerra el Taillón |
Tot i el canvi d'horari ens llevem sobre les 6h, prou tard per estar a la muntanya. Un tè i unes galetes de xocolata per esmorzar i comencem a tirar avall fins al llac. Agafem aigua i les primeres llums del dia petant contra la muralla que conformen el Perdut i el Cilindre ens deixen glaçats. No hi ha paraules per això us deixo una fotografia, que tot i així no pot descriure ben bé el què ens hem trobat. Carreguem les ampolles i anem tirant amunt, seguint les fites, cap al coll dels Astazous. en unes 2 horetes arribem al collado Swan, a la dreta del coll que predomina la vall de Marboré. Deixem les motxilles, fem un traguet d'aigua i decidim afrontar primer el petit dels Astazous (3.015), per una carena força descomposta però que no presenta massa exigència, només un parell de punts on hem d'anar amb conta per no patinar. Les vistes des d'allà dalt són increïbles, des del massís del Vignemale, els Infiernos, la zona de Panticosa, Candanchú, el circ de Gavarnie, Brecha de Roland, Taillón, Gabietous, i tota la carena del Marboré i el Cilindre. Cap a l'altre costat tota la zona del Midi de Bigorre, el circ de Troumousse, el Posets, Punta Suelza i Cotiella. Bufff, la vista es torna boja, bojeta amb tanta muntanya perfectament identificable al devant...
![]() |
cara N del petit Astazous |
Tornem al collado Swan, traguet d'aigua i continuem ara cap al cim més alt dels Astazous, a 3.071 m, on arribem en 20 minuts. Gaudim amb les vistes de nou i tornem al coll. Ens pengem les motxilles i baixem per una canal de pedra fins a la vall, on enganxem el senderó que ens guiarà fins al Balcó de Pineta en unes 2 hores. Baixen rierols gairebé per tot arreu, i la pedra té unes formes molt característiques, com si haguessin passat un rasclet... El Perdut i el Cilindre ens vigilen i ens ensenyen orgullosos la neu recent caiguda. De ben segur que ens tornarem a veure...
![]() |
cara N del gran Astazous |
Abans d'iniciar la forta baixada cap a Pineta fem un mos i ens asseiem per disfrutar de les vistes que hi ha sobre la vall. Semblem ocells... Arribem de nou a l'aparcament en unes 2 hores després d'una baixada penosa que no s'acaba mai. M'alegro molt de poder fer muntanya amb el brother, al nostre pare segur que estaria orgullós de veure'ns als dos perduts entre cims i valls... Per tu, xato...!!!!
![]() |
Vall de Pineta |
Salut
pep
28 d’oct. 2014
TORRE DEL MORO I TOSSA GROSSA DE MONTFERRI
cabana de pedra seca |
Continuem en direcció Salomó passant per paisatge molt rural. Estan recuperant uns marges de pedra seca que alegren la vista. Arribem al mas de la Polla-Rossa, mig enrunat, i que es troba al llindar dels termes de Vilabella, Salomó i Montferri. Continuem per l'esquerra i per entre les vinyes de Vives-Ambrós fins a trobar el senderó que puja directe a la torre del Moro, on arribem uns 15 minuts més tard. El cel s'ha anat tapant però la temperatura continua sent excel.lent per a la temporada que ens trobem.
carenejant cap a la torre del Moro |
Visitem la torre per dintre pujant a la seva planta superior. La vista que se n'obtè és impressionant: cap al S les comarques del Tarragonès i el Baix Penedès; cap a l'O el Baix Camp i les Terres de l'Ebre; cap al N l'Alt Camp i la serra de Miramar; cap a l'E les serres del Montagut i el Montmell. Excel.lent! Llàstima que el cel ja està totalment tapat i cauen unes gotes que s'aturaran amb rapidesa. Continuem pel senderó que recorre la carena de la serra de Montferri fins assolir el seu punt màxim: la Tossa Grossa de 386 m. Parem una estona per continuar gaudint de la vista i fer un mos i continuem per la carena fins a un pal indicador.
Seguim en direcció a Montferri per la carena. La visió del poble des d'aquí dalt és molt maca, sobretot si podem enganxar un vespre amb posta de sol. Llàstima que hi ha un tros cremat. Arribem al pla rodó i continuem pel senderó de l'esquerra fins a trobar la pista que fa cap a l'antiga carretera, on retrobem l'itinerari de salut marcat per les afores del poble.
En general una ruta molt maca, de curta durada però amb un regust molt dolç a la boca i unes vistes úniques. També val la pena visitar el petit poble de Montferri, i que només compta amb un carrer, on trobarem un petit bar. Em cal denunciar el tipus de marcatge que s'ha fet de la ruta, clavant les senyals quadrades de la ruta del Gaià als arbres, enlloc de lligar-les d'alguna manera. També resulta molt molest, quan arribem a la carena, trobar-nos amb les torres de la línia d'alta tensió, que per sort no desmereixen el paisatge que ens envolta.
Vilabella |
detall dels graons d'un marge de pedra seca |
mas de la Polla-Rossa |
Torre del Moro, s.XI |
carenejant cap a la Tossa Grossa |
Salut
pep
21 d’oct. 2014
SERRA S'ENSIJA: GALLINA PELADA (2.320 m)
Serra d'Ensija |
Feia temps que hi anava darrera i finalment ahir va arribar el dia de pujar al cim de la Gallina Pelada, punt culminant de la serra d'Ensija, al Berguedà. Deixàvem el cotxe a la Font Freda des d'on agafàvem el PR en direcció al refugi d'Ensija (antigament Delgado Úbeda). El senderó s'endinsa en un bosc molt clar fins que recorre la barrancada de la font d'Ensija, arribant al cap de la Canal Llisa, on trobem un pal indicador. Hem arribat al pla d'Ensija. Continuem ara per praderies verdes cap a l'O fins que trobem el refugi, on parem a fer un mos. Fa un dia estupendo i les vistes des d'aquí dalt són maravelloses. Podem veure ja el Gallina Pelada damunt nostre i el Pedraforca la nostra dreta sense endevinar la seva canal característica.
refugi d'Ensija |
Acabem de menjar i continuem el senderó mig pedregós, mig herbós, fins al cim del Cap de Gallina Pelada. Vàries Senyeres onegen al vent. Genial, una bona mostra de dir al món de què estem fets, qui som... Ens fem la foto de rigor i anem endevinant les serres que s'albiren des d'aquesta talaia: Pedraforca, Cadí, Serrat del Verd, Port del Compte, Rasos de Peguera, Monserrat, St Llorenç del Munt, Montseny, Montgrony, serra Cavallera, Pirineu andorrà, Puigmal, Tossa Plana de Lles, Tossa d'Alp, etc... Al.lucinant...!!!
Pedraforca, esperó S, al fons el Cadí |
Anem baixant recorrent tota la carena de la serra d'Ensija fins al coll del pla de les Torres, des d'on pugem a la Creu de Ferro (2.927 m) des d'on tenim unes vistes fantàstiques de la vall de Fumanya i els Rasos de Peguera. Mentre pujàvem ens hem creuat amb 2 trencalòs majestuosos. Fantàstic, avui ja no podia passar res més...
Anem baixant cap al punt d'inici pel barranc de les Llobateres, marcat amb senyals de PR i fites.
Una excursió d'unes 4 hores en moviment que de ben segur que ens renovarà l'ànima. El tipus de vegetació, els prats altius i les vistes ens eleven l'ego fins al cel, és com si féssim un "reset" al cervell i només li donéssim inputs naturals primàris. Fantàstic!!! De ben segur que repetiré.
coll del pla de les Torres |
baixant cap al barranc de Llobateres |
Trencalòs |
Salut
pep
MÉS DANNY MACASKILL
Últim vídeo d'en Danny Macaskill. Cada cop millor i més impressionant... uufffff. Aquest cop pels penyasegats i muntanyes de l'illa d'Sky, a Escòcia.
Salut
pep
Salut
pep
HANNAH BARNES
Us deixo amb un vídeo de la ciclista Hannah Barnes pel nord d'Escòcia. Increïble i bona relaització i bon gust. A disfrutar...!!!
Salut
pep
Salut
pep
LOIRE À VÉLO...
Saumur |
25 de setembre de 2014
Comencem a Saumur un matí amb força fred, carregats amb la tenda, els sacs i el fogonet. El vespre abans vam visitar el fabulós castell de Saumur, enlairat en un turó que domina la contrada sencera i el pas navegable del riu. De la capital del departament de Maine-et-Loire agafem direcció a Souzay-Champigny on fem una petita visita a les coves prehistòriques que hi ha excavades a la muntanya. Tot un espectacle de l'arquitectura. Seguim els cartells en direcció E i arribem a Montsoreau. Veiem el castell per fora i comprem un mapa amb la ruta sencera, almenys aquí hem trobat informació de tots els castells.
chateau d'Avoine |
fortalesa de Chinon |
26 de setembre de 2014
catedral de Tours |
castell de Chenonceau |
castell d'Angers |
posta de sol a Chenonceau |
Aquí acabem la nostra ruta pel Loire, compartint bicicleta i tren i molts paisatges i 8 dels 75 castells que conformen la zona del Loire entre Gien i Nantes. Senzillament espectacular!!
coves a Souzay |
castell d'Ussé |
castell de Langeais |
arribant a Amboise |
Salut
pep
15 d’oct. 2014
DE L'ANOIA AL BAIX PENEDÈS: BTT
El bon amic Manel m'ha invitat a pedalar durant el cap de setmana, juntament amb uns amic de Badalona, sortint d'Igualada i arribant a Vilanova i la Geltrú. És una zona que em conec ben poc, així que accepto la invitació.
4 d'octubre de 2014: Igualada - castell de Mediona


![]() |
vinya a la riera de Miralles |
Anem a buscar la plaça major passant per sota del portal emmurallat. Aquest indret era prou important a l'Edat Mitjana com per controlar el pas de Catalunya a Aragó, la seva situació estratègica li conferia preferència per vigilar el pas del riu Anoia i el Foix, que també passa prop d'allí. Després d'una parada per omplir el pap sortim en direcció a Torrebusqueta, un petit indret amb encant especial, i des d'on ja podem divisar la silueta de la serra de Montserrat. Arribem al coll del Corral i enfilem camí cap al convent d'Ancosa, que fou cedit als monjos de l'ordre del Cister pels comtes de Barcelona l'any 1155 perquè hi establissin un monestir. La manca d'aigua va fer que s'acabessin establint a Santes Creus.
![]() |
convent i mas d'Ancosa |
Després d'una bona dosi d'història continuem envoltats per una màgia especial cap als roures d'Ancosa, on diu la llegenda que els recent nascuts eren passats pel forat que hi ha al mig de l'arbre per ser purificats... Continuem el track que ens embolica per terreny sense camí en direcció al Puig Castellar. Finalment trobem la pista que ens hi portarà després d'un parell de km de pujada intensa però amb bon estat, passant per la font de les Canals. Arribem al puig Castellar (943 m), des d'on tenim una vista excel.lent del Penedès i l'Anoia. Fa un dia genial i sabem que a partir d'aquest punt només ens queda baixada, exceptuant alguna rampa puntual.
![]() |
castell de Mediona |
Ens fem foto de grup a la torre de guaita i comencem el descens pedregós fins a trobar pista bona, que ens durà a la pista asfaltada de Pontons al collet de la Serra. Aquí ens trobem uns ciclistes de Riudoms i Montroig que ens ofereixen cervesa fresqueta...!!! Del collet tirem avall per la BP-2121 fins a el mas de can Coguls. Aquí agafem la pista de l'esquerra i a la dreta anem a buscar el senderó que ens portarà a la pista asfaltada del collet de la Barraca. Arribem a la pista asfaltada que ens portarà, cap a l'esquerra, a les Cases Noves de can Pardo i a St Joan de Mediona. Són vora les 15h i comencem a tenir gana. Parem al bar del poliesportiu i fem uns entrepans. En acabar tornem a les montures i enfilem cap al castell de Mediona per la pista asfaltada de St Joan a St Quintí. Passem la nit al castell.
5 d'octubre de 2014: castell de Mediona - Llorenç del Penedès
![]() |
baixant al barranc de Mediona |
Arribada la matinada ha fet una tronada que ho ha deixat tot moll. Tenim dubtes de sortir del castell per la pista asfaltada o pel senderó que recorre el barranc del riu Mediona. Ens decidim per aquesta segona i quedem ben enfangats, a part de fer tot el barranc amb la bicicleta al costat. L'aventura és l'aventura!! Arribem a la pista que ens porta a St Quintí, que creuem fins arribar a la pista asfaltada que ens portarà de cop a St Pere de Riudebitlles. Aquí comença a fer calor. Les pistes estan molt enfangades i quedem mig marrons i amb fang incrustat als maillots i coulottes.

![]() |
baixant del Puig Castellar |
Aquí em separo dels meus companys de travessa: ells tiraran cap als Monjos, embassament del Foix i Vilanova i la Geltrú, des d'on agafaran el tren de tornada a Barcelona, mentre que jo vaig a buscar la furgoneta que tinc aparcada a Llorenç del Penedès. Aquest últim tram el faig per carretera fins a la Múnia i St Jaume dels Domenys, on arribo a l'hora de dinar.
En general ha estat un cap de setmana genial, envoltat de gent nova amb una vitalitat brutal. Moltes coses per aprendre, com sempre, de la gent i la natura, i la història i la bicicleta, que com sempre no s'ha queixat ni una sola vegada. És genial aquesta gran amiga...!!!
![]() |
roure d'Ancosa |
![]() |
conca de la Llacuna |
Salut
pep
9 d’oct. 2014
PORT DE BALÈS
![]() |
tram de ziga-zagues |
Dissabte tarda ens vam mudar a Bagnères de Luchon, on ens allotjàvem en un hotel d'època, imagino que dels què es van posar de moda amb les termes. Diumenge matí en Pito ha quedat amb uns amics de Vielha que ens acompanyaran a fer la volta pel coll de Balès. Un cop esmorzats ens veiem obligats a posar-nos els paravents, fa una humitat terrible i l'aire és considerablement fresquet. Baixem per la D125 recorrent la vall que vam pujar el dia anterior amb vehicle. Creuem Marignac i continuem fins a Siradan on parem a treure'ns una mica de roba. El sol ja pica de valent i a partir d'ara comença el festival de pujada. Em quedo enrera, sembla que la gent tingui pressa per arribar a dalt.... Bé, jo al meu ritme, com sempre.
![]() |
chateau de la baronia de Soule, s. XI |
A Mauléon-Barousse m'esperen en Saits i en Martí. Merci nanos perquè no porto "manxa". En Saits va tirant i em quedo amb en Martí, amb qui faré la pujada més endavant més enrera. A partir d'aquesta població ja hi trobem els cartells amb quilometratge i desnivells. Ens queden per davant 1.200 m de desnivell amb una vintena de quilòmetres, és a dir que ens ho haurem d'agafar amb calma. Després d'observar el "chateau" del s.XI de la baronia de Soule engeguem la marxa per la D925, que va recorrent la vall del riu Ourse. El bosc de faig i roure queda envoltat d'estimballs granítics que li confien una magnificiència màgica, molt semblant a la vall de Castellfollit, a Poblet.

![]() |
últims 2 km del port de Balès |
Arribem al cartell dels 3 últims km i el pendent ja suavitza. Ens animem mútuament mentre l'aigua comença a caure amb més ganes i força. Paro a fer una última fotografia abans d'arribar a dalt al port. La pluja ja és una mica molesta però ja estem mullats. Només ens queda arribar al coll i enfundar-nos la roba que portem. en Saits ens espera assegut al coll. Fa uns 10 minuts que ha arribat. La resta ja fa una estona que han tirat avall. El temps continua insistint amb l'aigua i comencem el descens amb tota la prudència que tenim. Entre la pluja i els esquitxos de les rodes acabem ben molls. De cop i volta la pluja desapareix quan arribem a Bourg-d'Oueil i un sol tímid treu el cap. No crec que ens assequem amb el què queda de baixada però almenys no anirem tan molestos.

Salut
pep
8 d’oct. 2014
COLS D'ASPIN, VAL LOURON I HORQUETTE D'ANCIZANE

![]() |
primeres rampes a Val Louron |


Arribem al coll. Bones vistes i una mica de fresca. Foto de rigor i anem tirant avall, la tarda avança i encara ens queden uns km per arribar a la furgoneta. La baixada de l'Horquette és espectacular. La primera part per prats de pasturatge, després hi ha una rampa d'uns 400 m per començar la segona part de la baixada que s'endinsa en un bosc preciós fins a la Payolle, on trobem el llac i gent escampada pels prats gaudint de la natura. Fantàstic!!! Arribem a la cruïlla de la carretera que puja al coll d'Aspin, el primer del dia, i girem a l'esquerra fins a Campan. En total 104 km d'altíssima muntanya i 2.500 m de desnivell positiu.
![]() |
Col d'Aspin, bona companyia |
![]() |
Val Louron des del coll |
![]() |
arribant a la Payolle |
Salut
pep
Subscriure's a:
Missatges (Atom)