Pàgines

31 d’oct. 2014

29 d’oct. 2014

ASTAZOUS - 3.070 m

Dissabte, 25 s'octubre de 2014
Balcó de Pineta
Sortim aviat d'Alcover amb l'Edu en direcció a la vall de Pineta, on arribem 3 hores i mitja més tard. Preparem el material necessàri per passar la nit fora i comencem  a caminar per la riera que baixa del salt de Marboré. El bosc està preciós, vestit de colors taronja, marrons i verds, formant un espectacle natural inigualable que any rera any em sorprèn com si fos la primera vegada. Anem a buscar l'inici del senderó que ens ha de portar a la part més alta del Balcó de Pineta, a 2.500 m. Després de la part boscosa de la vall comença una part totalment vertical que supera uns 800 m d'una tirada. El pas que hi ha per poder assolir la part més alta del balcó és espectacular.
refugi de Tuca Roya
Superem aquesta paret amb unes 3 horetes i ens plantem al ibón de Marboré. Abans però fem un mos. Voregem l'ibón i anem remuntant la canal pedregosa que ens portarà fins a la bretxa de Tuca Roya, on hi ha el refugi-vivac del mateix nom. Són les 18h, ja ens hem instal.lat i hem conegut els nous veïns que compartiran refugi. Sortim a prendre la fresca. Fa un fred intens que ha gelat les mans pujant al refugi. El cel està molt tapat i ni tan sols podem veure el cim del Mont Perdut. Han caigut quatre gotes mal contades que ens avisen dels núvols que acompanyen el cel. Es va fent fosc i no podem disfrutar de les vistes degut al cel tapat. Tot i així és fantàstic ser allí dalt, a 2.666 m, el refugi més alt dels Pirineus.

Llac de Marboré, Perdut i Cilindre, a la dreta el coll d'Astazous

Diumenge, 26 d'octubre de 2014
Petit Astazous, al fons dreta el
Vignemale, a l'esquerra el Taillón
Tot i el canvi d'horari ens llevem sobre les 6h, prou tard per estar a la muntanya. Un tè i unes galetes de xocolata per esmorzar i comencem a tirar avall fins al llac. Agafem aigua i les primeres llums del dia petant contra la muralla que conformen el Perdut i el Cilindre ens deixen glaçats. No hi ha paraules per això us deixo una fotografia, que tot i així no pot descriure ben bé el què ens hem trobat. Carreguem les ampolles i anem tirant amunt, seguint les fites, cap al coll dels Astazous. en unes 2 horetes arribem al collado Swan, a la dreta del coll que predomina la vall de Marboré. Deixem les motxilles, fem un traguet d'aigua i decidim afrontar primer el petit dels Astazous (3.015), per una carena força descomposta però que no presenta massa exigència, només un parell de punts on hem d'anar amb conta per no patinar. Les vistes des d'allà dalt són increïbles, des del massís del Vignemale, els Infiernos, la zona de Panticosa, Candanchú, el circ de Gavarnie, Brecha de Roland, Taillón, Gabietous, i tota la carena del Marboré i el Cilindre. Cap a l'altre costat tota la zona del Midi de Bigorre, el circ de Troumousse, el Posets, Punta Suelza i Cotiella. Bufff, la vista es torna boja, bojeta amb tanta muntanya perfectament identificable al devant...
cara N del petit Astazous
Tornem al collado Swan, traguet d'aigua i continuem ara cap al cim més alt dels Astazous, a 3.071 m, on arribem en 20 minuts. Gaudim amb les vistes de nou i tornem al coll. Ens pengem les motxilles i baixem per una canal de pedra fins a la vall, on enganxem el senderó que ens guiarà fins al Balcó de Pineta en unes 2 hores. Baixen rierols gairebé per tot arreu, i la pedra té unes formes molt característiques, com si haguessin passat un rasclet... El Perdut i el Cilindre ens vigilen i ens ensenyen orgullosos la neu recent caiguda. De ben segur que ens tornarem a veure...
cara N del gran Astazous
Abans d'iniciar la forta baixada cap a Pineta fem un mos i ens asseiem per disfrutar de les vistes que hi ha sobre la vall. Semblem ocells... Arribem de nou a l'aparcament en unes 2 hores després d'una baixada penosa que no s'acaba mai. M'alegro molt de poder fer muntanya amb el brother, al nostre pare segur que estaria orgullós de veure'ns als dos perduts entre cims i valls... Per tu, xato...!!!!
Vall de Pineta














Salut
pep

28 d’oct. 2014

TORRE DEL MORO I TOSSA GROSSA DE MONTFERRI

Dilluns vol dir festa. Quedo amb la Marta a Montferri. Encara no sabem del cert cap on volem tirar però trobem una ruta prou interessant i que és la principal d'aquesta contrada: la pujada a la torre del Moro o de Montferri. Comencem a caminar pel carrer que ens portarà als antics rentadors on trobarem un pal indicador. Seguirem la ruta de les Terres del Riu Gaià en direcció a la Tossa Grossa de Montferri i Salomó. Una mica més endavant trobem una cabana de pedra seca molt ben conservada i un pal indicador de fusta on s'hi indica una font que no trobem. Segurament està coberta per la malura del bosc.
cabana de pedra seca
Continuem en direcció Salomó passant per paisatge molt rural. Estan recuperant uns marges de pedra seca que alegren la vista. Arribem al mas de la Polla-Rossa, mig enrunat, i que es troba al llindar dels termes de Vilabella, Salomó i Montferri. Continuem per l'esquerra i per entre les vinyes de Vives-Ambrós fins a trobar el senderó que puja directe a la torre del Moro, on arribem uns 15 minuts més tard. El cel s'ha anat tapant però la temperatura continua sent excel.lent per a la temporada que ens trobem. 
carenejant cap a la torre
 del Moro
Visitem la torre per dintre pujant a la seva planta superior. La vista que se n'obtè és impressionant: cap al S les comarques del Tarragonès i el Baix Penedès; cap a l'O el Baix Camp i les Terres de l'Ebre; cap al N l'Alt Camp i la serra de Miramar; cap a l'E les serres del Montagut i el Montmell. Excel.lent! Llàstima que el cel ja està totalment tapat i cauen unes gotes que s'aturaran amb rapidesa. Continuem pel senderó que recorre la carena de la serra de Montferri fins assolir el seu punt màxim: la Tossa Grossa de 386 m. Parem una estona per continuar gaudint de la vista i fer un mos i continuem per la carena fins a un pal indicador. 
Seguim en direcció a Montferri per la carena. La visió del poble des d'aquí dalt és molt maca, sobretot si podem enganxar un vespre amb posta de sol. Llàstima que hi ha un tros cremat. Arribem al pla rodó i continuem pel senderó de l'esquerra fins a trobar la pista que fa cap a l'antiga carretera, on retrobem l'itinerari de salut marcat per les afores del poble.
En general una ruta molt maca, de curta durada però amb un regust molt dolç a la boca i unes vistes úniques. També val la pena visitar el petit poble de Montferri, i que només compta amb un carrer, on trobarem un petit bar. Em cal denunciar el tipus de marcatge que s'ha fet de la ruta, clavant les senyals quadrades de la ruta del Gaià als arbres, enlloc de lligar-les d'alguna manera. També resulta molt molest, quan arribem a la carena, trobar-nos amb les torres de la línia d'alta tensió, que per sort no desmereixen el paisatge que ens envolta.

Vilabella
detall dels graons d'un
marge de pedra seca








mas de la Polla-Rossa

Torre del Moro, s.XI

carenejant cap a la Tossa Grossa



















Salut
pep

21 d’oct. 2014

SERRA S'ENSIJA: GALLINA PELADA (2.320 m)

Serra d'Ensija
Feia temps que hi anava darrera i finalment ahir va arribar el dia de pujar al cim de la Gallina Pelada, punt culminant de la serra d'Ensija, al Berguedà. Deixàvem el cotxe a la Font Freda des d'on agafàvem el PR en direcció al refugi d'Ensija (antigament Delgado Úbeda). El senderó s'endinsa en un bosc molt clar fins que recorre la barrancada de la font d'Ensija, arribant al cap de la Canal Llisa, on trobem un pal indicador. Hem arribat al pla d'Ensija. Continuem ara per praderies verdes cap a l'O fins que trobem el refugi, on parem a fer un mos. Fa un dia estupendo i les vistes des d'aquí dalt són maravelloses. Podem veure ja el Gallina Pelada damunt nostre i el Pedraforca la nostra dreta sense endevinar la seva canal característica.
refugi d'Ensija
Acabem de menjar i continuem el senderó mig pedregós, mig herbós, fins al cim del Cap de Gallina Pelada. Vàries Senyeres onegen al vent. Genial, una bona mostra de dir al món de què estem fets, qui som... Ens fem la foto de rigor i anem endevinant les serres que s'albiren des d'aquesta talaia: Pedraforca, Cadí, Serrat del Verd, Port del Compte, Rasos de Peguera, Monserrat, St Llorenç del Munt, Montseny, Montgrony, serra Cavallera, Pirineu andorrà, Puigmal, Tossa Plana de Lles, Tossa d'Alp, etc... Al.lucinant...!!!
Pedraforca, esperó S, al fons el Cadí
Anem baixant recorrent tota la carena de la serra d'Ensija fins al coll del pla de les Torres, des d'on pugem a la Creu de Ferro (2.927 m) des d'on tenim unes vistes fantàstiques de la vall de Fumanya i els Rasos de Peguera. Mentre pujàvem ens hem creuat amb 2 trencalòs majestuosos. Fantàstic, avui ja no podia passar res més...
Anem baixant cap al punt d'inici pel barranc de les Llobateres, marcat amb senyals de PR i fites.
Una excursió d'unes 4 hores en moviment que de ben segur que ens renovarà l'ànima. El tipus de vegetació, els prats altius i les vistes ens eleven l'ego fins al cel, és com si féssim un "reset" al cervell i només li donéssim inputs naturals primàris. Fantàstic!!! De ben segur que repetiré.
coll del pla de les Torres
cim del Gallina Pelada







baixant cap al barranc de Llobateres
Trencalòs












Salut
pep

MÉS DANNY MACASKILL

Últim vídeo d'en Danny Macaskill. Cada cop millor i més impressionant... uufffff. Aquest cop pels penyasegats i muntanyes de l'illa d'Sky, a Escòcia.



Salut
pep

HANNAH BARNES

Us deixo amb un vídeo de la ciclista Hannah Barnes pel nord d'Escòcia. Increïble i bona relaització i bon gust. A disfrutar...!!!



Salut
pep

LOIRE À VÉLO...

Saumur
Hem arribat a Saumur després de visitar les poblacions de Saintes, amb el seu anfiteatre romà, i Frontenay amb el seu castell mitjaval. La idea és recorre alguns dels castells que es van construir a les contrades que vorejaven el riu Loire, un dels rius més grans i llargs de França, entre els segles XIV i XVII.

25 de setembre de 2014
Comencem a Saumur un matí amb força fred, carregats amb la tenda, els sacs i el fogonet. El vespre abans vam visitar el fabulós castell de Saumur, enlairat en un turó que domina la contrada sencera i el pas navegable del riu. De la capital del departament de Maine-et-Loire agafem direcció a Souzay-Champigny on fem una petita visita a les coves prehistòriques que hi ha excavades a la muntanya. Tot un espectacle de l'arquitectura. Seguim els cartells en direcció E i arribem a Montsoreau. Veiem el castell per fora i comprem un mapa amb la ruta sencera, almenys aquí hem trobat informació de tots els castells.
chateau d'Avoine
Fa un dia genial, amb un sol que enlluerna, sembla mentida. Continuem cap a Candes, on podem observar omnipotent la colegiata de Saint Martin que està en restauració. Estem sobre el camí de St Jaume que seguim endevant. La Loire s'ha dividit formant la Vienne. Creuem el riu i continuem en direcció a Avoine, on pararem a fer un cop d'ull al castell i a menjar una mica a la plaça de l'església. Al cel apareixen uns quants núvols però no sembla que ens vulguin fer la guitza. Acabem de dinar i agafem direcció a Chinon tirant de GPS. El paisatge és excel.lent, una barreja de vinya, camps de sembrat i bosquines de pi molt netes que fan de la digestió un plaer estomacal.
fortalesa de Chinon
Arribem a Chinon on contemplem la seva fortalesa real, on s'hi van allotjar alguns dels reis francesos de l'época. Arribem que ja està tancada l'entrada però la visió des de l'altra banda del riu és espectacular. El casc antic del poble està molt ben cuidat i té un aire mitjaval extraordinàri. Visitem l'església de St Maurici que conta amb un altar barroc sensacional i un vitrall amb la figura de Joana d'Arc. Aquell vespre decidim arribar-nos a Ussé per la carretera D16, gairebé sense trànsit i passant per Huismes. Dormim al càmping municipal d'Ussé, després d'un sopar de fogonet i un fred que deu ni do.

26 de setembre de 2014
catedral de Tours
Ens llevem sense pressa, a fora fa fresqueta però el sol ja dóna a la porta de la tenda. Esmorzem i anem preparant les alforges de nou. Un cop entrats en calor agafem la carretera D16 que ens portarà de dret a Langeais pel costat de la Loire i sense trànsit. Genial. Arribem a aquesta població petita però plena de vida. Aprofitem per esmorzar i anar a l'oficina de turisme per agafar info de la zona. Som al departament d'Indre-et-Loire. Amb els estòmacs satisfets anem a fer una visita al pati del castell i fem una volta pels carrers del poble. Decidim agafar un tren fins a Tours. Hem fet una sell.lecció dels 3 castells que volem acabar de veure i preferim agafar el tren per estalviar-nos quilòmetres que l'únic que farien seria fer-nos treballar les cames. Les bicicletes les fem per transportar-nos i no per a fer esport.

castell de Chenonceau
Arribem a Tours sobre les 15h. Fem una volta amb bici per la ciutat que és enorme... plaça de l'ajuntament, etc..., fins que arribem a la catedral. La primera visió ens deixa palplantats, però quan arribem a l'interior encara ens quedem més parats. Simplement és una senzilla mostra d'arquitectura gòtica exhuberant. Sense paraules. Tornem a l'estació de tren per arribar-nos a Amboise. L'estació està a l'altra banda del riu. Arribem al poble antic pel pont del mariscal Leclerc, des d'on hi ha una vista excel.lent del castell reial d'Amboise, on també s'hi van allotjar alguns dels reis mitjavals francesos. Aquest castell està molt ben conservat i encara s'hi realitzen concerts, inclús hi ha un restaurant.
castell d'Angers
Parem a menjar una mica a l'ombra de les seves muralles. Fa un sol de justícia i la diferència de temparatura entre el dia i la nit és brutal. Continuem ja cap a Chenonceau tirant de GPS i d'indicacions vàries ja que aquest castell queda fora de la ruta de la Loire, però per les fotos que hem vst és un dels què volem visitar. Hi arribem creuant els boscos d'Amboise, un pulmó genial que queda enlairat entre les depressions que separen la Loire de l'interior. La visita al castell de Chenonceau ens deixa bocabadats, tot i que ja sabíem que no ens trobaríem un castell mitjaval sinó renaixentista. Justament quan estem fent la visita apareixen uns globus que fan més bonica l'estampa.
posta de sol a Chenonceau
Agafem el tren de tornada a Saumur i l'endemà al matí ens arribem a Angers per fer una volta pels seus carrers i castell, diferent a tots els altres amb pedra de pissarra negre i grisa. Dinem a l'altre costat del riu Maine amb una bonica visió d'Angers...
Aquí acabem la nostra ruta pel Loire, compartint bicicleta i tren i molts paisatges i 8 dels 75 castells que conformen la zona del Loire entre Gien i Nantes. Senzillament espectacular!!


coves a Souzay
castell d'Ussé










castell de Langeais
arribant a Amboise










Salut
pep

15 d’oct. 2014

DE L'ANOIA AL BAIX PENEDÈS: BTT

El bon amic Manel m'ha invitat a pedalar durant el cap de setmana, juntament amb uns amic de Badalona, sortint d'Igualada i arribant a Vilanova i la Geltrú. És una zona que em conec ben poc, així que accepto la invitació.
4 d'octubre de 2014: Igualada - castell de Mediona
La météo és bona i tinc el cap de setmana lliure, així que m'acompanyen a l'estació d'Igualada on hem quedat sobre les 9,45h. Fetes les presentacions i retrobant velles amistats, comencem seguint el track que ens ha passat en Manel. Sortim de la capital de l'Anoia en direcció a Vilanova del Camí, des d'on creuem el riu Anoia i anem a buscar el camí del cementiri. El dia ha despertat fresquet però ben aviat ens hem de començar a treure manguitos i/o jaquetes.
Per aquest camí, entre boscos de pi blanc i paratges de cereals anem a parar a Sta Margarida de Montbui, des d'on ens espera la primera pujada forta recorrent el torrent de Garrigosa. A l'altre costat de la vall veiem altiva la tossa de Montbui, on sembla que hi ha les restes d'una antiga ermita o castell medieval. Arribem a un collet on baixem sense pausa fins a creuar la carretera BV-2131 i on anem recorrent camps de sembrat i la riera de Miralles. Al fons ja comencem a esbrinar la serra de la Llacuna i Ancosa. Passem pel bonic llogarret de St Mª de Miralles, des d'on, després d'una pujada curta però dura, baixem ja per carretera a la Llacuna.
vinya a la riera de Miralles
Anem a buscar la plaça major passant per sota del portal emmurallat. Aquest indret era prou important a l'Edat Mitjana com per controlar el pas de Catalunya a Aragó, la seva situació estratègica li conferia preferència per vigilar el pas del riu Anoia i el Foix, que també passa prop d'allí. Després d'una parada per omplir el pap sortim en direcció a Torrebusqueta, un petit indret amb encant especial, i des d'on ja podem divisar la silueta de la serra de Montserrat. Arribem al coll del Corral i enfilem camí cap al convent d'Ancosa, que fou cedit als monjos de l'ordre del Cister pels comtes de Barcelona l'any 1155 perquè hi establissin un monestir. La manca d'aigua va fer que s'acabessin establint a Santes Creus.
convent i mas d'Ancosa
Després d'una bona dosi d'història continuem envoltats per una màgia especial cap als roures d'Ancosa, on diu la llegenda que els recent nascuts eren passats pel forat que hi ha al mig de l'arbre per ser purificats... Continuem el track que ens embolica per terreny sense camí en direcció al Puig Castellar. Finalment trobem la pista que ens hi portarà després d'un parell de km de pujada intensa però amb bon estat, passant per la font de les Canals. Arribem al puig Castellar (943 m), des d'on tenim una vista excel.lent del Penedès i l'Anoia. Fa un dia genial i sabem que a partir d'aquest punt només ens queda baixada, exceptuant alguna rampa puntual.
castell de Mediona
Ens fem foto de grup a la torre de guaita i comencem el descens pedregós fins a trobar pista bona, que ens durà a la pista asfaltada de Pontons al collet de la Serra. Aquí ens trobem uns ciclistes de Riudoms i Montroig que ens ofereixen cervesa fresqueta...!!! Del collet tirem avall per la BP-2121 fins a el mas de can Coguls. Aquí agafem la pista de l'esquerra i a la dreta anem a buscar el senderó que ens portarà a la pista asfaltada del collet de la Barraca. Arribem a la pista asfaltada que ens portarà, cap a l'esquerra, a les Cases Noves de can Pardo i a St Joan de Mediona. Són vora les 15h i comencem a tenir gana. Parem al bar del poliesportiu i fem uns entrepans. En acabar tornem a les montures i enfilem cap al castell de Mediona per la pista asfaltada de St Joan a St Quintí. Passem la nit al castell.
5 d'octubre de 2014: castell de Mediona - Llorenç del Penedès
baixant al barranc de Mediona
Arribada la matinada ha fet una tronada que ho ha deixat tot moll. Tenim dubtes de sortir del castell per la pista asfaltada o pel senderó que recorre el barranc del riu Mediona. Ens decidim per aquesta segona i quedem ben enfangats, a part de fer tot el barranc amb la bicicleta al costat. L'aventura és l'aventura!! Arribem a la pista que ens porta a St Quintí, que creuem fins arribar a la pista asfaltada que ens portarà de cop a St Pere de Riudebitlles. Aquí comença a fer calor. Les pistes estan molt enfangades i quedem mig marrons i amb fang incrustat als maillots i coulottes.
Continuem cap al Pla del Penedès i Puigdàlber per pista bona. Quan arribem a dalt la serra tenim una vista de Montserrat inigualable. El cel ha quedat molt net després de les puges d'aquesta matinada. De Puigdàlber anem baixant en direcció a Vilafranca passant per la Granada i les Cabanyes. Voregem la capital penedesenca per Pacs del Penedès i la pista asfaltada que voreja les vinyes de Torres. Passem pel costat del castell i l'ermita de la Bleda fins arribar a la carretera B-212. 
baixant del Puig Castellar
Aquí em separo dels meus companys de travessa: ells tiraran cap als Monjos, embassament del Foix i Vilanova i la Geltrú, des d'on agafaran el tren de tornada a Barcelona, mentre que jo vaig a buscar la furgoneta que tinc aparcada a Llorenç del Penedès. Aquest últim tram el faig per carretera fins a la Múnia i St Jaume dels Domenys, on arribo a l'hora de dinar.
En general ha estat un cap de setmana genial, envoltat de gent nova amb una vitalitat brutal. Moltes coses per aprendre, com sempre, de la gent i la natura, i la història i la bicicleta, que com sempre no s'ha queixat ni una sola vegada. És genial aquesta gran amiga...!!!
roure d'Ancosa

conca de la Llacuna













Salut
pep

9 d’oct. 2014

PORT DE BALÈS

tram de ziga-zagues
Dissabte tarda ens vam mudar a Bagnères de Luchon, on ens allotjàvem en un hotel d'època, imagino que dels què es van posar de moda amb les termes. Diumenge matí en Pito ha quedat amb uns amics de Vielha que ens acompanyaran a fer la volta pel coll de Balès. Un cop esmorzats ens veiem obligats a posar-nos els paravents, fa una humitat terrible i l'aire és considerablement fresquet. Baixem per la D125 recorrent la vall que vam pujar el dia anterior amb vehicle. Creuem Marignac i continuem fins a Siradan on parem a treure'ns una mica de roba. El sol ja pica de valent i a partir d'ara comença el festival de pujada. Em quedo enrera, sembla que la gent tingui pressa per arribar a dalt.... Bé, jo al meu ritme, com sempre.
chateau de la baronia de Soule, s. XI
A Mauléon-Barousse m'esperen en Saits i en Martí. Merci nanos perquè no porto "manxa". En Saits va tirant i em quedo amb en Martí, amb qui faré la pujada més endavant  més enrera. A partir d'aquesta població ja hi trobem els cartells amb quilometratge i desnivells. Ens queden per davant 1.200 m de desnivell amb una vintena de quilòmetres, és a dir que ens ho haurem d'agafar amb calma. Després d'observar el "chateau" del s.XI de la baronia de Soule engeguem la marxa per la D925, que va recorrent la vall del riu Ourse. El bosc de faig i roure queda envoltat d'estimballs granítics que li confien una magnificiència màgica, molt semblant a la vall de Castellfollit, a Poblet.
Al final cadascú ha agafat el seu ritme. Les fotos i la paciència han fet que ens anéssim separant. Ens trobem amb en Martí a la cabana-refugi de Saubette, un indret idílic enmig de la vall. Em menjo un plàtan i comencen a caure quatre gotes mal comptades. El cel ja fa una estona que està molt gris i no té pinta de millorar. Continuem amunt per una zona de ziga-zagues espectaculars. Ja hi comença a haver pintades al terra per envalentonar als ciclistes professionals que hi pugen. Les gotes de pluja ara ja comencen a caure amb menys espai de temps, però l'esforç fa que no les notem.
últims 2 km del port de Balès
Arribem al cartell dels 3 últims km i el pendent ja suavitza. Ens animem mútuament mentre l'aigua comença a caure amb més ganes i força. Paro a fer una última fotografia abans d'arribar a dalt al port. La pluja ja és una mica molesta però ja estem mullats. Només ens queda arribar al coll i enfundar-nos la roba que portem. en Saits ens espera assegut al coll. Fa uns 10 minuts que ha arribat. La resta ja fa una estona que han tirat avall. El temps continua insistint amb l'aigua i comencem el descens amb tota la prudència que tenim. Entre la pluja i els esquitxos de les rodes acabem ben molls. De cop i volta la pluja desapareix quan arribem a Bourg-d'Oueil i un sol tímid treu el cap. No crec que ens assequem amb el què queda de baixada però almenys no anirem tan molestos.
Arribem a l'encreuament amb la carretera que, a la dreta, puja cap al coll de Peyresourde. Ho deixem per una altra ocasió i continuem avall fins arribar a Bagnères de Luchon de nou. Aprofitem que l'hostal ens ha guardat les motxilles per assecar-nos i canviar-nos de roba, cosa que s'agraeix. Ens trobem amb la resta del grup i anem tirant cap a Vielha, on dinarem. En total hauran sortit uns 65 km i uns 1200 m de desnivell positiu amb tan sols un coll de muntanya. La gràfica esgarrifa...



Salut
pep 

8 d’oct. 2014

COLS D'ASPIN, VAL LOURON I HORQUETTE D'ANCIZANE

Comencem la tercera diada de bicicleta per l'Haute Pirinées sortint des del poble de Campan, on trobem les finestres plenes de ninots fets de draps i roba. Agafem la carretera D935 en direcció a Ste. Marie de Campan i al coll d'Aspin sempre en lleugera pujada. Per aquesta banda el coll d'Aspin es deixa fer molt bé, amb una mitja de rampes del 6%. Arribem al coll i ens trobem una gentada de por que es fa fotos amb unes vaques encuriosides per l'eina que portem sota les cames. Mentre pujàvem el coll ens hem creuat amb una gent d'Holanda que estan ciclant per aquestes terres durant 3 dies per una causa solidària. Dóna gust veure que hi ha gent que encara pedala per bones causes.
primeres rampes a
Val Louron
Continuem amb la forta i llarga baixada cap a Arreau, on abans d'arribar-hi em dono conta que he perdut la "manxa" amb algun dels sotracs de l'asfalt. A Arreau ens trobem amb una concentració de cotxes d'época. Caram que en són de bonics... Disfrutem creuant aquesta població, és molt agradable amb el temps i la temperatura que fa, i continuem cap a la Val Louron per la D618. Passem La Prade, un llogarret preciós. Aquesta vall em sorprèn moltíssim. La carretera va pujant molt suau passant per Bordères-Louron, Avajan, on deixem a l'esquerra la carretera que puja al col de Peyresourde i la vall de Bagnères de Luchon, i Adervielle abans de passar per Genós, un poblet a la vora del llac de Gemós-Laudervielle, i on trobem les restes d'una antiga fortalesa. El lloc és preciós i el temps espectacular.
Aquí continuem per la D25 que arranca de manera bestial cap a la dreta de la població amb una rampa inicial del 13% (pintades de 9N Volem Votar, espectacular!!). A partir d'aquí ens espera una pujada, que em sorprèn en tots els aspectes: duresa, espectacularitat i bellesa ciclista. Anem trobant cartells durant tota l'ascenció, entre els quals tenim 2 km amb una mitjana de pendent del 10%...!!! Bona suada per arribar a la part superior del coll de Val Louron-Azet amb una de les millors vistes que he tingut mai amb la bicicleta de carretera. Senzillament espectacular. Els 10 revolts de la carretera són de película i l'ambient és immens, únic, almenys per mi, tot i no ser un dels colls més benerats ciclísticament parlant.
Comencem el descens on superem velocitats força altes rondant els 75-80 km/h fins a St Lary Soulan, passant pels poblets de Azet i Estensan. Parem a fer un entrepà i a agafar forces per l'últim coll del dia. Portem ja uns 1.800 m acumulats en 75 km, així que ja ens podem preparar. Sortim de St Lary després de l'hora del cafè amb una calor intensa. Baixem per la nacional D929 fins a Guchen, on comença la carretera de l'Horquette. Parem a la font a agafar aigua i a agafar aire. Posem el plat petit i "fot-li amunt" que no ha estat res... Les primeres rampes es deixen fer i el desnivell no supera el 7%. Tot i així va pujant de nivell i els cartells que anem trobant ja marcaran una mitja del 8%. La sort és que la carretera s'endinsa a un bosc espès que s'agraeix. No trobem ni una ànima, i estem a dissabte...!!! Perfecte. Els meus companys arriben una mica abans que jo, com sempre, cadascú al seu ritme i a fer les fotos que li vingui de gust.
Arribem al coll. Bones vistes i una mica de fresca. Foto de rigor i anem tirant avall, la tarda avança i encara ens queden uns km per arribar a la furgoneta. La baixada de l'Horquette és espectacular. La primera part per prats de pasturatge, després hi ha una rampa d'uns 400 m per començar la segona part de la baixada que s'endinsa en un bosc preciós fins a la Payolle, on trobem el llac i gent escampada pels prats gaudint de la natura. Fantàstic!!! Arribem a la cruïlla de la carretera que puja al coll d'Aspin, el primer del dia, i girem a l'esquerra fins a Campan. En total 104 km d'altíssima muntanya i 2.500 m de desnivell positiu.

Col d'Aspin, bona companyia
Val Louron des del coll




arribant a la Payolle










Salut
pep