 |
| Borrassà, al fons la serra de la Muga |
Entro a Catalunya per Le Boulou i Figueres, on faig nit al càmping que hi ha a les afores. Ahir ens vam despedir d'en Perico i ara em toca fer la resta en solitari, el meu objectiu és arribar a Alcover. El temps no està en el seu millor moment i els núvols són molt amenaçadors, així que m'aixeco aviadet, desmonto la tenda i vaig per feina. Surto de figueres pel camí de St Jaume (marques en groc) passant per Sta. Llogaia, Vilamorell i la barriada de Creixell. Em dono conta que no avanço massa i vaig massa carregat per anar seguint pistes que es mostren enfangades, així que decideixo continuar per la N-II, que per la meva sorpresa va força buida de trànsit. Ara sí que faig km a dojo fins que arribo a Girona, on faig parada i em trobo un conegut de Valls. Aprofito per anar a comprar alguna cosa per dinar.
 |
| Girona |
Continuo cap a Sils per la N-II, on paro a fer un beure. Decideixo agafar la GI-555 fins Hostalric passant per boscos d'eucaliptus molt agradable. Ja fa una estona que noto que la roda del darrera no va fina. Paro a l'entrada d'un camí per mirar a veure si passa res. Una de les "patilles" del porta-paquets s'ha trencat del tot i he de lligar-la amb brides. Espero que aguanti almenys fins a Hostalric, on arribo uns 20 minuts més tard. No puc alleugerir el pes, així que continuo el pedaleig de manera més suau perquè la bicicleta vagi el més estable possible. Arribo a Hostalric i vaig directe a l'estació de tren. Els horaris que trobo fan que pugui continuar una mica més. Així doncs enganxo amb la C-35, molt carregada de trànsit, fins a St Celoni, on només m'he d'esperar uns 30 minuts. La decisió del tren ve donada, en part pel tema del porta-paquets, en part per poder creuar una part de la Catalunya central plena de polígons industrials i que no representa cap zona especial per a la pràctica del ciclo-turisme. Podria haver creuat pel Montseny, però les ganes d'arribar al final són evidents després del trencament del porta-paquets, i em sembla molt més lògic fer un trajecte de 40 minuts amb tren que continuar maltractant la meva bicicleta. Quan entri al Penedès les carreteres secundàries són molt tranquiles i podré pedalar més a gust.
 |
| Hostalric i la seva muralla |
Agafo un tren a Martorell i Sant Sadurní d'Anoia. Surto de l'estació sobre les 18h i el temps ha anat millorant durant el dia. Fa una tarda estupenda. Entro al poble i al baixar una vorera sento un "clac" al darrera. S'ha trencat l'altra "patilla" del porta-paquets. Desmonto les alforges i em poso a fer de McGiver perquè aguantin almenys un dia més. Amb brides i cinta americana arreglo el problema que no sé fins quan durarà. Creuo el Penedès amb les llums de la posta. Em quedo a dormir a Llorenç.
L'endemà continuo cap a la Bisbal amb un vent molt fort que ve de cara. Pujo el coll de Sta Cristina, baixo cap a Rodonyà i vaig a buscar les quatre carreteres. El matí és assolellat però molt ventós i trigo més del normal en recorre aquesta distància. Continuo cap a Alió, on paro a agafar aigua, i cap a Valls per la via de servei. El vent ha parat una mica però continua molestant per pedalar. Arribo a Valls, content, amb el sabor de saber que he creuat Europa amb la meva companya, l'Orbea que fa anys que vol viatjar al meu costat. Em sento bé, molt bé, una mica cansat però amb l'esperit net. Vaig a visitar la meva mare i encara ja els últims 8 km fins Alcover, on arribo uns 30 minuts més tard.
 |
| punt i final del viatge |
Arribo a Alcover cap a l'hora de dinar. Em faig la foto de rigor al cartell d'entrada del poble. Em separen 2.173 km de Copenhagen, el punt de sortida d'aquest viatge. Sembla impossible però he pedalat, juntament amb en Perico, durant 25 dies sense parar, només per agafar els trens per evitar la pluja. Finalment se'm fa estrany arribar a "casa" i pensar que no hauré de plantar la tenda, cuinar amb el fogonet, i l'endemà al matí no agafar la bici per continuar el viatge. Encara no m'hi he trobat però ja ho trobo a faltar. Només espero que això sigui el preludi d'altres viatges de "gran tonada" que han de venir.
Només em resta donar les gràcies a la VIDA per donar-nos a conéixer tantes coses com volguem i poguem, i a l'Orbea que mai em deixa tirat, i que si hi ha algun problema mecànic es deixa "operar" sense anestèsia. GRÀCIES NENES...!!!
 |
| riu Onyar a Girona |
 |
| camí de St Jaume |
 |
| campanar de Valls |
 |
| paisatge penedesenc, al fons Montserrat |
Salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada