Pàgines

28 de gen. 2015

TUC DE SALANA - 2.483 m

Diumenge matí, fa molt fred però ha deixat de nevar durant la nit. Després d'esmorzar a la part lliure del refugi Juli Soler Santaló enfilem per la pista de Tredòs, on ben aviat hem de posar cadenes per arribar fins a l'aparcament dels Prats des Naviaus. Estem a -12ºC però amb el moviment alegre dels esquís ens passa el fred de sobte. Anem enfilant la pista que puja fins als Banhs de Tredòs. Arribem a l'alçada de la borda d'Eloi i deixem la pista per arrancar a la dreta per la Coma de Muntaner, on encara no hi toca el sol. El paisatge de la vall de Tredòs em deixa embadalit, els pins negres amb un tou de neu a les branques i les serres altives que la conformen són realment un bon exemple de paisatge pirinenc. 
coma de Muntaner
Arribem a dalt de tot de la coma, just per trobar els rajos de sol que ja treuen el cap per darrera del tuc de Salana. La vista és infinita i el cel, amb uns núvols que semblen dibuixats amb pinzell, fa la resta. Aquest lloc es convertirà amb quelcom especial per a la meva ànima. Fem una aturada per fer un mos. L'Aneto comença a treure el cap a l'O, i el Montardo cap al SO. Al N treu el nas el Maubèrme, sempre ben acompanyat dels seus satèl.lits (Parros, Colòmers, Malh de Bolard...).
Pica d'Estats, al fons
Continuem ja en direcció S cap a la tartera que baixa del cim de Salana. L'Edu i jo posem crampons per fer l'atac al cim, la resta de companys pugen amb les ganivetes. El vent ja es fa notar i de valent en aquesta zona, i la neu està molt més ventada i dura que a la resta de l'ascenció. Disfrutem uns minuts de la panoràmica de 360º que tenim des del cim, albirant des de la Vall Ferrera, Aigüestortes, Maladetes, Montgarri, i un no acabar de turons i cims pirinencs que fan anar la imaginació com si fos una baldufa.
Ens posem els esquís als peus i baixem del cim esquiant amb molt de compte, desfent així tot el camí que hem fet a la pujada. La part final, la pista que ens condueix fins a l'aparcament, es converteix en unveritable relax per a les cames. Un segon dia a la Vall d'Aran excepcional i amb molt bona companyia que espero repetir. 
Merci a tots pel bon rotllo i la paciència...


Montardo
Montardo i Maladetes










Salut
pep

TUC D'AUBARS - 2072 m i TUC DETH PORT DERA SERRA - 1.976 m

Comencem el cap de setmana a la Vall d'Aran amb el tuc d'Aubàs. Dormim la nit del divendres al coll del Portillón, la carretera que va de Bossòst a Bagnères de Luchon. Ens trobem amb la tropa del CEB sobre les 9h. Anem a buscar l'entrada de la pista i comencem a foquejar des del principi mateix d'aquesta. Fa un matí espectacular, sense vent i amb un sol que ja ha sortit a primera hora deixant la muntanya d'un color ataronjat esplèndid. Seguim sempre la pista que puja fins al coll de Baretja enmig d'una nevada espectacular. 
La temperatura és molt bona, en contra de tot el què pronosticaven les météos. Fem parada de 5 minuts. Ja veiem la punta cimera del Tuc d'Aubars a l'esquerra i el tuc deth Plan dera Serra a la dreta. Continuem remuntant el tros que ens separa de la cabana al coll de Baretja, però abans d'arribar-hi anem traçant línies cap a l'esquerra per avançar camí. Comença a tocar el sol i el dia esdevé senzillament genial. Enfilem ja els últims metres fins al cim del Tuc d'Aubars, a 2.072 m. 
La vista que tenim davant nostre és maravellosa, igual que els núvols que van avançant pel NO i que comencen a tapar tot el cel francès. La carena del Salvaguardia, el pic de la Mina, el Malpàs, els Crabioules i el Perdiguero per un costat, i tota la Vall d'Aran als nostres peus. La vista necessita una estona per aclimatar-se a tan input muntanyenc. Desfem el camí de pujada fins al coll de Baretja i ascendim el tuc deth Plan dera Serra (1.976 m), bona talaia damunt mateix de la vall de Lis i l'hospitau de Bagnères.
Baixem novament al coll i desfem el cami de pujada amb un cel gris que cada cop està més tapat. Arribem al cotxe amb uns flocs de neu tímids que comencen a treure el cap. Bona excursió amb una neu molt bona. Esperem que la météo aguanti per l'endemà, tot i que neva bona part de la tarda.












Salut
pep

22 de gen. 2015

ST MIQUEL DE LES FORMIGUES O DE SOLTERRA (1.202 m)

Tenim dia lliure i ha sorgit la idea d'anar a fer una visita a la zona de les Guilleries. Fullejant el Vèrtex veig un article sobre la zona de St hilari Sacalm, i la proposta tira endevant. Així que arribem a St Hilari i agafem la pista en direcció a Osor i el Sobirà fins a la font de l'Abeurador, on deixarem el vehicle. Començarem l'excursió seguint els indicadors de St Miquel de les Formigues per una pista forestal envoltada de bosc de castanyers i avallaners. Anirem passant per diferents cruïlles, sempre seguint direcció a St Miquel de les Formigues. 
Finalment trobarem un pal indicador i un senderó que puja amunt a l'esquerra del camí amb puntets de color, i que ens portarà ben bé fins al cim de Sant Miquel de Solterra, el punt culminant de les Guilleries. La vista, presidida per una creu metàl.lica i una senyera, és molt airosa, des del Pedraforca i el Cadí fins a la Mediterrània, passant per la Cerdanya, el Collsacabra, el Canigó, les Alberes, Costa Brava i el Montseny. Impressionant de debò...!!
Criden molt l'atenció les 3 formigues de ferro que hi ha al peu de la creu, que segons la llegenda St Miquel les va condemnar a morir si s'atrevien a assolir el cim de la muntanya on abans s'elevava l'ermita del Sant.
De baixada agafem el senderó que descendeix per l'altre costat de la muntanya fins als masos del Borrell, on s'hi vivia fins fa uns 50 anys. d'Aquí anem a buscar la pista que hem fet servir per a la pujada. Bonica excursió per conéixer una mica més d'aquesta petita zona, que tot i tocada de vent ens deleita amb un paisatge i natura exhuberants.















Salut
pep

ALCOVER - CAN FERRER

Quedem a l'estació com cada dissabte. Fa força fred, el termòmetre marca 3,5ºC, però tenim la sort que el cel està lliure de núuvols i el sol començarà a brillar aviat. La meva proposta és pujar fins a Can Ferrer de la Cogullada, ja que cap dels companys hi ha estat abans. Així doncs marco mentalment una ruta que pugui ser circular, per no anar i tornar pel mateix lloc, alhora que ens doni marge per parar a menjar una mica i fer els quilòmetres justos perquè ningú "reventi" damunt la bici.
Sortim cap a Valls i Alió passant per la carretera de Puigpelat, d'aquesta manera evitem bona part del trànsit que voreja la capital de l'Alt Camp. Creuem Alió i anem a buscar el camí asfaltat que ens portarà fins a Vilarodona, on parem a fer un mos al bar Las Vegas (res de gastar-se'ls, eh...!!). A partir d'aquí tenim la pujada del matí. Així doncs agafem la carretera que passa pel costat dels bombers en direcció a Can Ferrer. A la sortida del poble enfilem la carretera costeruda cap al castell. Un xic més endevant passarem vorejant el mas de Magina, i després d'una baixada i un parell de revolts espectaculars deixarem el mas d'en Roig, des d'on començarà l'ascenció pròpiament dita.
Pugem un pinyó més i anem traçant l'asfalt agradable amb el manillar. Assolim el mas de cal Mateu i arribem al Menhir de Can Ferrer. Allarguem els últims metres fins al poble, on fem una breu parada a la font. Girem cua, ara ja de baixada. La temperatura ha anat pujant però tenim els peus gelats. Tot i així la sensació de calor a les revolades on hi ha vent es nota molt. A l'alçada del Menhir de Can Ferrer girem a l'esquerra en direcció a Rodonyà. Passem per les casetes de Pedrafita i fem l'última pujadeta deixant el mas d'en Bosc enrera. Recorrem la plana del mas d'en Guerra i baixem cap a la carretera de Vilardida i la rotonda de Vilarodona, on girem a l'esquerra en direcció a Bràfim. 
Avancem quilòmetres cap a Vilabella i Nulles on ens dirigim cap a Bellavista. Portem uns 50 km i el grupet està animadet: llocs nous, bona mitja (19 km/h) i un clima que reviscola un mort fan la resta. De Bellavista girem a l'esquerra cap a Vallmoll pel camí dels Morts, des d'on hi ha unes vistes molt bones de la plana de Valls i Vallmoll. Continuem cap a la Masó i el Milà, des d'on només ens queden els últims 4 km fins a casa. Un matí genial amb un temps extraordinari i una companyia, com sempre, comfortable.










Salut
pep

7 de gen. 2015

PENEDÈS EN TÀNDEM

Continuem amb el tàndem, aquest cop per la comarca del Baix Penedès. Volia resseguir uns camins asfaltats, així que vaig fer servir a la Marta, indígena del terreny, per sortir de dubtes. Sortíem de Llorenç pel camí del cementiri en direcció a la Casa Roja, on fem parada per observar la magnífica casa del color del seu nom. Continuem en direcció a Banyeres, on arribem passant per l'ermita de Sta Maria del Priorat, bon exemple del romànic català. Passem Banyeres i agafem direcció Lleger. Les vistes del camp, la vinya i les muntanyes del Montmell, juntament amb la temperatura ideal (sobra la jaqueta, que hem hagut de lligar al quadre del tàndem) fan que la volta sigui espectacular.
ermita de Sta Maria de Priorat
De Lleger agafem la pìsta asfaltada cap a Sant Marçal, passant pel bonic mas de Cal Romagosa. Continuem per la carretera en direcció a les Cases de St Joan, terme de Castellví de la Marca, i girem a l'esquerra per continuar cap a Cornudella per pista asfaltada. Passem pel costat de l'ermita dels Arquets abans d'arribar a St Jaume, on visitem les restes de l'aqüeducte dels Arcs abans d'arribar novament a Llorenç.



Genial volteta per pistes asfaltades que em va fer sortir de dubtes, sempre per una comarca molt agraïda com el Baix Penedès.

Casa Roja
El Molinet



 
arribant a Lleger









Salut
pep

PRIMERA SORTIDA 2015: QUEROL

Ens tornem a trobar el dia 3 amb la gent d'Alcover. Aquest cop uns amics de Llorenç ens han deixat un tàndem que aprofitarem amb la Marta. D'aquesta manera es pot fer bicicleta sense dependre totalment d'un mateix, sobretot si no es té la pràctica i la costum.
Sortim d'Alcover i anem cap a Valls per anar direcció Puigpelat. Agafem la pista asfaltada que tira cap a Bràfim, des d'on girem a l'esquerra en direcció Santes Creus, on arribem passant per Aiguamúrcia. La temperatura és molt agradable i comencem a suar de valent. Arribem al Pont d'Armentera i girem a la dreta cap a Querol, on ens espera la taula per esmorzar. Ens entaulem cap a les 11,45h. Els tolls del poble estan tots gelats però el fred passa pedalant! 
Acabem d'esmorzar i tornem enrere cap al Pont i el Pla de Sta Maria. D'aquí decidim allargar el tomet cap a Figuerola i fer el camí asfaltat cap a Fontscaldes, Valls i de nou Alcover. Això del tàndem cansa més que anant sol, i amb la Marta acabem força trinxadets, però contents per haver fet 80 km. Enhorabona baldufa pels teus primers km per carretera. Espero que les sensacions que tinguis a partir d'ara canvïin la perspectiva dels ciclistes que passen per Santes Creus a diari.
Bonñissima ruta per començar l'any, merci a tots per la companyia, i gràcies a la finestra de bon temps que està fent últimament, que ens permet sortir amb un solet i una visibilitat espectacular de paisatge. Per últim agraïr a la Irene i el Miguel per deixar-nos fer servir el seu tàndem que va de maravella. Merci parella!!
















Salut
pep

ÚLTIMA SORTIDA 2014: ALBIOL

Ens trobem amb gent d'Alcover, el Joan gran, el Joan petit, el Josep, el Raul i un servidor, per realitzar l'última sortida amb bici de carreterta del 2014. La idea és anar a esmorzar a l'Albiol. Sortim d'Alcover cap a la Selva del Camp i agafem la carretera que puja a l'Albiol, on arribem una hora i quart més tard, just per esmorzar. El temps, massa acalorat per la ocasió, es mostrava assolellat i amb una temperatura molt templada per l'época, tot i així les corves de la carretera que queden a l'ombra estaven mig gebrades. Les vistes amb boira baixa inclosa espectaculars, sobretot mirant cap a la Teixeta, Colldejou, Priorat i Montserrat.
Després d'esmorzar continuem en direcció a la Mussara i girem a la dreta per pujar fins a Montral, des d'on iniciem la baixada de retorn a Alcover. Amb el Josep i el Joan allarguem la volta cap a Reus, tenim ganes de fer uns quants quilòmetres més, i tornem a Alcover just per dinar. Bona finalització del 2014 amb una ruteta de muntanya, bones vistes i una mica de fred i calor. Segur que repetirem l'any 2015...!! Merci per la companyia companys!
















Salut
pep