Pàgines

29 d’abr. 2010

MAS ROIG I TURÓ DE LLUÇÀ

Ahir, amb ganes de cremar adrenalina, vaig sortir de casa sobre les 19.30h en direcció al Mas Roig, que trobem damunt de les Canteres que hi ha a l'entrada d'Alcover, i que és un lloc amb un cert caire màgic... (potser perquè no hi ha mai ningú i la solitud t'envaeix quan hi passes...). El camí que baixa del turó de Lluçà l'havia fet sempre de baixada i ahir vaig decidir que era hora de fer-lo al inrevés. Les primeres rampes, que aviat es tornen sorrenques, es deixaven fer amb el plat mitjà, però ja arribats al començament de les primeres rampes amb terra molt solta el plat petit i el pinyó gran van agafar protagonisme fins que el cor va dir que era més prudent baixar de la bici i fer un troç a peu ... la part negativa va ser que aquest cop no havia agafat la càmera per poder fotos. La imatge era brutal, tot l'Alt Camp i el Tarragonès començaven a estar coberts per l'ombra que feia el propi turó de Lluçà, increïble ... Finalment, després de la dura pujada s'arriba a una zona boscosa molt més agraïda que va a parar a la carretera de l'Albiol, un quilòmetre abans d'arribar al poble. Eren ja les 20.30 tocades. La intenció era buscar el senderó que baixa cap a la font de l'Irla, però degut a què no portava track i a què ja era prou tard vaig decidir baixar per la carretera. 30 minuts més tard arribava a Alcover i enfilava els 100 m de desnivell + que hi ha fins a casa, que sempre són la cirereta de cada sortida ...



salut
pep

26 d’abr. 2010

WALCHENSEE, TEGERNSEE I MONESTIR DE ST.BENEDIKT

Continuem amb la setmana santa d'aquest any. Aprofitem que tenim a la Frannie disponible i amb cotxe per anar a fer un volt pels llacs del sud de Munic. Així doncs, tot i que el dia no és massa bo, enfilem direcció a Garmish per decantar-nos poc abans d'arribar al parc nacional cap als llacs de Walchensee. Llàstima que el dia no acompanya i justament quan comencem a caminar comencen a caure les primeres gotes ... amb lo maco que és ... tot i això arribem fins al monestir que hi ha a la ribera del llac.
De tornada cap a Munic passem per un altre llac, el Tegernsee, abans però entre plujims parem a fer una visita al monestir benedictí de st. Benedikt (com el seu nom bé indica), amb una església d'estil barroc molt pompós ... el monestir es va fundar el 739 d.c. i és molt conegut gràcies al manuscrit Carmina Burana que va ser trobat allí al 1803, i del qual Carl Off en va escriure la famosa opera. Des del 1930 al monestir hi habiten els monjos salesians de l'ordre de Juan Bosco. Johann Wolfgang von Goethe va visitar el monestir al 1786 en el seu viatge a Itàlia.






salut
pep

22 d’abr. 2010

DIA 22 D'ABRIL, DIA DE LA "TERRA"

Per celebrar el dia de la TERRA, GREENPEACE ha fet aquest vídeo que no us podeu perdre ...



salut
pep

LA BICI SERVEIX PER A TOT, I MÉS ... !!!!

No tinc paraules per presentar el següent vídeo. Ja fa temps que l'havia vist però no havia pensat en penjar-lo al bloc. L'altre dia buscant info per la web em va tornar a aparèixer i vaig creure que sí valia la pena compartir-lo, a banda del senyor "youtube" ... És boníssim!!! Espero que el disfruteu i que les noies en prengueu detall ... :-) Potser la bicicleta serà la substituta total de l'home en aquest món tan desaforat d'avui dia ... No sé que diu la dona del cotxe al final, però segur que li demana un bicicleta igual al seu marit (crec que ho diu en danès ...)



salut
pep

17 d’abr. 2010

3º CONGRÉS DE LA BICICLETA - LLEIDA

Dimecres passat es presentava l'estudi encarregat pel Patronat de Turisme de Lleida sobre les "possibilitats del cicloturisme a la demarcació de Lleida", a càrrec de Paco Tortosa, Josep Capellà i Pep Ulldemolins, i que servia per obrir el 3º Congrés de la Bicicleta celebrat a Lleida i organitzat per la Fundació ECA Bureau Veritas. El Congrés va aplegar uns 350 participants d'arreu d'Espanya i Europa.
Us deixo, de moment, amb l'enllaç al TN comarques del dia 15 on podreu veure una breu entrevista al Paco i a mi.




Aquesta tercera edició s'ha centrat en Infraestructures i Legislació.
Després de la presentació de l'estudi comentat anteriorment, de la reunió de la Plataforma Empresarial de la Bicicleta i de la festa Cycle Chic Party, s'obria el Congrés el dijous al matí amb el següent programa i intervencions:
  • Infraestructures per a la bicicleta, a càrrec de Jörg Thiemann-Linden i Corine Marseille, on es va parlar del tema dels anomenats ECO-barris (zones urbanes sostenibles)
  • Taula rodona amb la presència de Odón Elorza, alcalde de San Sebastián, i la seva presentació sobre els túnels de Morlans; Esteve Tomàs, director del Programa per la Mobilitat de la Generalitat; i Mikael Colville-Andersen, creador del moviment Cycle Chic a Copenhage.
  • Tallers sobre infraestructures urbanes e interurbanes a càrrec de Àngel López, Philippe Goirand, Carmen Aycart, Javier Martín i Pedro Calvo.
  • Grans infraestructures, on Jens Erik Larsen va presentar l'Eurovélo del Mar del Nord, i Jean-François Pronovost va presentar les rutes per a bicicletes i vies verdes al Québec.
  • Cionclusions i assamblea general de RCB (Red Ciudades por la Bicicleta)
El divendres es van concentrar més amb els temes legislatius purs i durs:
  • Christophe Raverdy, president de Fubicy, amb la legislació ciclista a Europa i Agustín Hidalgo, Fiscalia de la Sala de Seguridad Vial, amb l'usuari de la bici i el Dret Penal.
  • Informe del Grup de Legislació de la bicicleta a càrrec de Ferran Domínguez
  • Taula Rodona sobre la Ordenança Municipal de Mobilitat Sostenible a càrrec de Sara Mestres, Paloma Cano, Anna Ferrer i Esther Anaya
  • Debat General presidit per J.Antoni Baron, on va tenir lloc la lectura del Manifest de Lleida sobre la bicicleta i el què cal fer per què aquesta agafi protagonisme en el món actual
  • Ruta en bicicleta per l'Horta Lleidetana amb degustació de la gastronomia de la zona
El Congrés va cloure amb una bicicletada popular el dissabte al matí pels carrers de Lleida i amb la presencia de l'única banda de música que toca damunt la bicicleta, els Brabants Fietsharmonish Orkest, vinguts d'Holanda

Val a dir, també, que cap dels diaris "grans" ha publicat un petit esbòs pel què fa al congrés, és a dir que la bicicleta, de cara als mitjans, encara segueix sent força invisible !!!!

Us deixo amb alguna foto de tot plegat




Salut
pep

13 d’abr. 2010

EIBSEE - Garmish Partenkirchen


Setmana Santa del 2010. Decidim amb la Sònia anar a veure els nostres amics de Múnic, una ciutat que ens encanta. El divendres aprofitem que el temps és bo per anar a fer una volta pel llac Eibsee (973 m d'alçada), i que es troba als peus de la serralada del Zugspitze, la muntanya més alta d'Alemania amb 2950 m. Si el dia és bo les vistes des de la vora N del llac són impressionants, realment de postal. A part vam enganxar les muntanyes encara nevades ... maquísisim!!!







salut
pep

DENT D'ALBA - 3120 m

Dissabte, 10 d'abril. Ens trobem amb en Jordi i l'Àlvar a Valls i enfilem cap a Anciles. Abans de dormir un plat combinat al bar de la plaça de Benasque i a dormir aviat que ens hem de llevar d'hora. El despertador sona a les 4h. Mengem alguna cosa i fem un cafè amb llet. Arribem a l'aparcament de l'Hospital de Benasque i ens preparem per començar a pujar cap a la Renclusa on arribarem en 1 hora i mitja i amb els esquís a la motxila. Arribem al refugi que comença a clarejar. Ja podem veure les Maladetes amb els primers raigs de llum. Aprofitem per posar-nos els esquís i agafar direcció Paderna per unes pales una mica gelades. Continuem encara entre la sombra dels pics de Paderna fins al coll del mateix nom, on ja trobem el sol que comença a escalfar. Allí parem a fer un mos i coincidim amb tota la gent que puja des de l'aparcament pel camí d'hivern que va entre els pics de Paderna i les tuques blanques de Paderna.

Ara sí ja podem veure el nostre objectiu: la Dent d'Alba (3120 m), que altiva i poderosa va de la mà amb la Muela de Alba (3111 m). El sol brilla de valent ara i ens comencem a desfer de l'anorac i ens quedem amb mànigues de samarreta. Anem superant cota fins que arribem al peu de la ampla canal que porta a la Dent, just a sota del coll d'Alba. Les roques que no estan exposades al sol estan completament cobertes d'una capa de glaç que els hi confereix un aspecte fantasmagòric brutal... Ens descalcem els esquís i treiem les pells. Comencem a grimpar per la neu fins al collet secundari que separa le Dent de la Muela. La pendent és d'un 45-50%, sort que no està glaçada. Finalment només ens queda una grimpada per terreny mixte fins assolir el cim de la Dent d'Alba. Fa un vent que no convida a quedar-s'hi massa estona, així que tornem ràpidament cap al coll. Després d'haver baixat la canal aprofitem per menjar una mica més abans de realitzar l'espectacular baixada per Paderna fins a l'Hospital, on tenim el cotxe.
Fantàstica jornada d'esquí de muntanya. Hem emprat 6 hores d'ascens i 2 hores de descens.







PODEU DISFRUTAR DEL VÍDEO A SOTA ...



Salut
pep