Pàgines

26 de febr. 2013

STUTTGART OST

Aquest matí no ha estat un dia brillant, sinó tapadot com els últims dies. De totes maneres he agafat la "oldie" holandesa i he anat a buscar el Nekar en direcció sud, passant pel barri de Stökach i anant en direcció Bad Cannstadtt fins al pont que creua el riu. A partir d'allí ja es troben indicadors de bicicleta. Jo he agafat el què porta cap a Untertürkheim i Esslingen, un carril bici asfaltadet que va per la mateixa vora del riu, pel seu marge dret fins arribar a Untertürkheim. Abans d'arribar-hi començaven a caure bolves de neu, però quan he volgut agafar direcció Esslingen, pel qual em quedaven 8 km, ha començat a nevar de debò i cada cop amb més intensitat, així que he decidit de girar cua i tornar per Bad Cannstadtt.
Anava ple de neu per damunt el gorro, els guants i la jaqueta, i a sobre anava amb texans, que són més freds que... De Bad Cannstadtt he girat cap al Schlössgarten, Schlössplatz i amunt cap a Senefelderstrasse.
Una volta que tornaré a fer quan hi hagi una mica de sol o no nevi ni plogui. La sensació de fred és alta però les mans i peus es van escalfant a mesura que vas pedalant, i això que tot és pla... La veritat és que tots els estanys estan gelats i els ànecs s'hi ajeuen tan tranquilament. No he pogut fer massa fotos perquè treure la mà del guant i manipular el mòbil era una mica com un suplici i risc de quedar "tieso"... je je je

















Salut
pep

23 de febr. 2013

BAD URACH

Ahir, aprofitant que encara feia una mica de solet i que el fred encara es portava prou bé, vam voler fer una aproximació a la regió dels Schwäbisher Alpen, la carena muntanyosa situada entre Stuttgart i Ulm, a la dreta de la Selva Negra, i que separa el curs dels rius Neckar i Danuvi. El destí triat a l'atzar era la població de Bad Urach, al cor mateix d'aquestes muntanyes protegides per la UNESCO.
El viatge en tren dura una hora des de Stuttgart, fent parada i canviant de tren a Metzingen. El sol tímid que havíem deixat a les afores de la ciutat va començar a canviar a mesura que ens anàvem apropant a la serralada alpina, i el paisatge s'anava convertint en un mantell blanc amb nevada inclosa. La arribada a Bad Urach la vam fer  envoltats de vent i neu, cosa que no va facilitar massa el fet de poder fer alguna excursió per la zona, com per exemple la visita al seu conegut salt d'aigua, que segurament deu estar ben gelat.
Al final vam acabar fent una visita al poblet que bé mereix la pena, ben cuidat i de caire medieval, Bad Urach es converteix en un destí molt sol.licitat pels amants de les caminades, les rutes amb bicicleta o l'estada a les seves termes (d'aquí el seu nom).
















































Salut
pep

20 de febr. 2013

MAX-EYTH SEE

Aquest matí m'han deixat una "oldie" d'estil holandès que tenia les rodes sense aire, així que a falta d'Orbea he anat cap a la botiga de bicis més propera per fer servir la mànega que hi ha a l'exterior de totes les botigues de bicicletes d'Alemanya per fer-la servir gratuïtament. 
He començat el tomet sense saber massa bé per on tirar, així que he començat anant direcció al centre per creuar el Schlössgarten fins arribar a Bad Canstatt. D'allí ja podia agafar el carril bici que recórre el riu Neckar. Fent quilòmetres he vist que hi havia un llac a la mateixa alçada del riu, així que cap allí anem... 
Un cop s'entra a la zona fluvial el paisatge canvia radicalment i tot es converteix en un mar de vinyes de varietats diferents però pertanyents a la denominació d'origen Würtemberg. És molt curiós com aprofiten les pendents de la muntanya per plantar-hi vinya, molt similar al Priorat, salvant les diferències és clar. Les pendents estan preparades amb uns containers que fan pujar i baixar per traslladar els raïm quan hi ha collita.
AL llac hi trobarem alguns Biergarten per si volem agafar forces...
He anat fins al llac per el marge dret del riu i he tornat pel costat esquerra, visitant la població de Münster, on les cases surten com a bolets...
La tornada no ha estat tan regada pel solet que feia a mig matí, però amb els pocs desnivells que hi ha a la zona vas fent amb una "oldie" de 3 marxes fins a arribar de nou al Schlössgarten, creuar-lo sencer i arribar al centre per dirigir-me al punt de sortida a Senefelderstrasse.
Una bonica passejada amb bicicleta de manera tranquil.la pel costat d'un dels rius importants del país. Ideal per passar un matí assolellat o passejar-hi amb canalla.














Salut
pep

19 de febr. 2013

DOWNHILL HD...!!!

Us deixo amb el millor vídeo de Down Hill que he vist fins al moment. Les tomes increibles, i els raiders no vegis amb lo sonats que estan... Bravo!!!



Salut
pep

18 de febr. 2013

STUTTGART B&W...

De tornada de Bad Canstadt he recorregut el Wilhelma Tier Park, i he aprofitat per fer algunes instantànies de la ciutat de Stuttgart...










Salut
pep

BAD CANNSTADTT

Aquest matí, aprofitant que feia una mica de solet i l'encostipat es deixava portar prou bé, he fet una petita excursió a la ciutat de Bad Cannstadtt, antiga capital de Baden Würtemberg. Us deixo amb algunes fotos del seu casc antic.















Salut
pep

CHEMIN D'ARLES - ETAPA 12



Salut
pep

CHEMIN D'ARLES - ETAPA 11



Salut
pep

CHEMIN D'ARLES - ETAPA 10



salut
pep

12 de febr. 2013

BARENSEE

Aquest matí he aprofitat que el solet ha vingut a fer una visita a la zona teutona de Stuttgart per sortir a passejar una miqueta. He enfilat per Hasenbergstrasse fins a enllaçar amb Hasenbergsteige. Deu ni do amb la pujadeta, haurem d'esperar a que no hi hagi neu per pujar-la amb la flaqui de carretera, je je... Abans d'arribar al final del carrer trobem un indicador cap a l'esquerra que ens marca Blauenweg, que com el seu nom indica trobarem marcat amb una ratlla de color blau. El seguirem fins a un encreuament. Els camins estan gelats, i menys mal que sempre hi ha un trocet petit per poder xafar sense patinar en excès. Les vistes de la zona sur de Stuttgart són molt boniques des d'aquest passeig.
En el primer encreuament seguim recte, deixant a la dreta el camí que ens portaria a Birkenkopf, per on passarem a la tornada. Seguim sempre recte, ara ja per enmig d'un bosc que sembla que no s'acabi mai. A la següent cruïlla (atenció perquè n'hi ha moltes!!) seguim el camí de la dreta fins a una pista principal. Aquí els camins ja són coberts totalment per neu, inclús m'he trobat traces d'esquí de fons, i de lluny alguna dona que en practicava.
La pista principal la seguirem a l'esquerra en direcció oest. El bosc tot i ser monòton no es fa gens pesat, i només pensava en quan no hi hagi neu per poder passar-hi amb la bicicleta o corrent amb les bambes. Arribem a una altra cruïlla on trobarem un indicador de fusta que ens assenyala la direcció de Barensee cap a la dreta. Arribem a l'alçada de la carretera, que creuarem per un pont elevat. Un cop a l'altra banda hem d'anar sempre lleugerament a l'esquerra fins que topem amb el llac, que avui i durant tot l'hivern està gelat. Aquests llacs, el Barensee, el Neuersee i el Pfaffensee, formen part del parc Rot Wildpark, que com aquell que diu "no te l'acabes mai..." i podries anar fins a la fi del món teutònic sense deixar el bosc...
Després de visitar el petit castell de Baren (BarenSchlöss), on actualment hi ha un punt de refrigeri, he agafat el camí asfaltat que porta al castell més conegut de la zona de Stuttgart, Schlöss Solitude. Abans d'arribar-hi ha començat a nevar i he decidit girar de nou cap a la ciutat. He agafat el camí de Schwarz Tür Weg fins a enllaçar amb el camí que porta a Birkenkopf, on enlloc de pujar-hi he continuat avall fins a trobar el carrer Rotebühl, des d'on ja he arribat al punt de sortida enmig de flocs de neu.
En total he estat unes 4 hores caminant tranquil.lament, recorrent els 15,750 km i respirant un aire gèlid que no devia passar dels 0ºC...














Salut
pep

7 de febr. 2013

DESPEDIDA PEL BAIX CAMP

Diumenge passat quedem amb en Portu i en Xavi per fer una mica de despedida amb la bici de carretera. L'excusa va ser anar a esmorzar a algun lloc de platja. Sortiem d'Alcover en direcció a la Selva, Almoster, Castellvell i Reus. Cambrils havia agafat força com a destinació culinària per esmorzar, així que vam continuar en direcció a Vinyols i els Arcs, i ja recte avall cap a Cambrils.Un cop allí, i amb una mica de vent que molestava en alguns trams, els nostres estòmacs encara es veien bé per aguantar fins a la Pineda, i com que a Cambrils estava tot bastant "txapat" vam agafar el carril bici i ens vam arribar primer a Salou, on vam coincidir amb una trobada de moto-vespes antigues, i després al cap de Salou i la Pineda, per les passarel.les de fusta que voregen la costa. Genial!!
Arribàvem a la Pineda pel passeig costaner fins a trobar un bar. Unes llesques de pà amb formatge i tonyina i un bon "xampú" ens van revifar i ens van fer oblidar el vent que ens esperava de tornada. Així doncs sortiem de la Pineda cap a Vila-seca, i d'aquí cap a Reus per la carretera de Bellisens. Un cop a Reus anàvem a buscar el lateral de l'autovia, el camí de Ferrovellers fins a la Selva, i ja fins a Alcover per la carretera antiga.
En definitiva uns 80 km amb la millor companyia, llàstima que va ser tot tan improvisat que no no es va poder apuntar més gent, però hagués estat bé fer una despedida multitudinària. Bé, quan torni a baixar per Alcover ja en muntarem una altra a veure què.... ara que tots estan entrenant a tope, je je...!!
Merci per la companyia companys!!!







Salut
pep