Aquest matí he aprofitat que el solet ha vingut a fer una visita a la zona teutona de Stuttgart per sortir a passejar una miqueta. He enfilat per Hasenbergstrasse fins a enllaçar amb Hasenbergsteige. Deu ni do amb la pujadeta, haurem d'esperar a que no hi hagi neu per pujar-la amb la flaqui de carretera, je je... Abans d'arribar al final del carrer trobem un indicador cap a l'esquerra que ens marca Blauenweg, que com el seu nom indica trobarem marcat amb una ratlla de color blau. El seguirem fins a un encreuament. Els camins estan gelats, i menys mal que sempre hi ha un trocet petit per poder xafar sense patinar en excès. Les vistes de la zona sur de Stuttgart són molt boniques des d'aquest passeig.
En el primer encreuament seguim recte, deixant a la dreta el camí que ens portaria a Birkenkopf, per on passarem a la tornada. Seguim sempre recte, ara ja per enmig d'un bosc que sembla que no s'acabi mai. A la següent cruïlla (atenció perquè n'hi ha moltes!!) seguim el camí de la dreta fins a una pista principal. Aquí els camins ja són coberts totalment per neu, inclús m'he trobat traces d'esquí de fons, i de lluny alguna dona que en practicava.
La pista principal la seguirem a l'esquerra en direcció oest. El bosc tot i ser monòton no es fa gens pesat, i només pensava en quan no hi hagi neu per poder passar-hi amb la bicicleta o corrent amb les bambes. Arribem a una altra cruïlla on trobarem un indicador de fusta que ens assenyala la direcció de Barensee cap a la dreta. Arribem a l'alçada de la carretera, que creuarem per un pont elevat. Un cop a l'altra banda hem d'anar sempre lleugerament a l'esquerra fins que topem amb el llac, que avui i durant tot l'hivern està gelat. Aquests llacs, el Barensee, el Neuersee i el Pfaffensee, formen part del parc Rot Wildpark, que com aquell que diu "no te l'acabes mai..." i podries anar fins a la fi del món teutònic sense deixar el bosc...
Després de visitar el petit castell de Baren (BarenSchlöss), on actualment hi ha un punt de refrigeri, he agafat el camí asfaltat que porta al castell més conegut de la zona de Stuttgart, Schlöss Solitude. Abans d'arribar-hi ha començat a nevar i he decidit girar de nou cap a la ciutat. He agafat el camí de Schwarz Tür Weg fins a enllaçar amb el camí que porta a Birkenkopf, on enlloc de pujar-hi he continuat avall fins a trobar el carrer Rotebühl, des d'on ja he arribat al punt de sortida enmig de flocs de neu.
En total he estat unes 4 hores caminant tranquil.lament, recorrent els 15,750 km i respirant un aire gèlid que no devia passar dels 0ºC...
Salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada