Comencem el 2022 de nou a la serra de Llaberia, sortint des de Pratdip i recorrent la zona SE d'aquest massís. El clima és inusualment bo per aquesta época de l'any i decidim aprofitar-lo.
Engeguem la caminada des de Pratdip pel PR que ens portarà per senderó al pla dels Marinons i a la pista de la Carabassa. Aquí trobarem un pal indicador. Seguim amunt per senderó en direcció a Mont Redon. El corriol puja fort però està molt ben desbrossat i no té pèrdua. Al cap de pocs minuts arribem a la carena de la Seda. Haurem de fer atenció a algun pas equipat, potser no massa apte per a gent amb vertígen. Anem progressant per la carena mentre la boira segueix enganxada arran de costa. Les vistes cap al barranc de la Dòvia, camp de Tarragona i les serralades a l'Oest comencem a ser espectaculars. Arribem al coll de la Seda amb un cel blau intens. Comença a fer calor.
A partir d'aquí trobem un tram equipat amb cadenes i corda que superem amb facilitat. Arribem sota un gran bloc de pedra que podem vorejar sense problemes, tot i que alguns de nosaltres preferim superar-lo pel pas dels Ciscos, equipat amb estreps de cadena. A cop de braços arribem dalt el bloc i continuem, trobant-nos amb els companys que l'han vorejat abans de començar el pas del Porc Senglar, que no ofereix dificultat. Assolim el Morral de la Seda, un altre bloc de pedra privilegiat amb vistes cap a TOT ARREU.
Ja tenim al nostre devant el Mont Redon, on arribem amb 20 minuts de carenejar per praderies. Trobem un ramat de cabres que pasturen tranquiles, mirant amb indiferència però expectants als nostres passos. Aprofitem el cim per menjar una mica i gaudir dels 360º que ens ofereix, des del massís del Montmell, al Penedès, al massís dels Ports i Montsià a l'extrem S de Tarragona, passant per les muntanyes de Prades i la Mola de Colldejou.
Continuem pel senderó fins a un pal indicador. Tenim devant nostre la colosal roca del Cavall Bernat. Voregem el Portell de la Roca Mitjanera per sota i arribem als peus de la canal que ens durà al cim del Cavall Bernat, seguint un tram equipat amb cadena que no té pèrdua. De manera senzilla però prudent assolim el cim, on llueix una creu de ferro força rovellada pel temps. Continuem amb unes vistes excepcionals d'aquestes serres feréstegues i rocoses. Devallem per la canal i continuem el senderó que ressegueix la base de la pedra, fins arribar a la Roca dels Esperits, una pedra foradada de la què desconeixem la provinència del seu nom, que no deixa de ser especial. Devallem fins al collet de la Terra Blanca, on trobarem un nou pal indicador.
Continuem pel senderó que devalla a mà dreta, deixant el PR que, a mà esquerra devalla fins a Colldejou. Arribem al pla dels Aladerns per un senderó fantàstic i ombrívol, cosa que agraïm. Seguim pel PR fins a una nova bifurcació. Novament a la dreta arribarem a la font de la Carabassa, que es troba ben seca tot i l'estació de l'any en què ens trobem. Fa molt temps que no plou i la calor dels últims dies no ajuda massa. Arribem pel senderó al mirador de la Carabassa, on ja trobem pista forestal. Continuem fins a un nou pal indicador. Deixem el camí dels Marinons a la dreta i anem a buscar el PR (senderó) que devalla en direcció S, i que ja no deixarem fins a l'inici de l'excursió.