RASOS DE SETÚRIA (2.445 m)

Fa gairebé 2 anys que no treia la pols a l'equip d'esquí de muntanya. Així que ja tocava fer la motxilla, preparar ruta senzilla per escalfar musculatura i conéixer gent nova per compartir experiències. Arribem al coll de la Botella, Andorra, amb una bonança meteorològica espectacular, massa i tot per l'época de l'any i tenint en compte que fa temps que no plou ni neva arreu. Primera decepció és veure les muntanyes que volem visitar sense massa neu a les parts altes. La idea inicial era fer el cim del pic de la Bassera (o dels Llacs) de 2.692 m, però amb la perspectiva que tenim decidim girar el punt de mira una mica més a la dreta.

Calcem botes, fem motxilla, posem esquís i baixem fins a les bordes de Setúria per les pistes d'esquí de Pal. Haurem de remar uns 300 m per arribar a les bordes. Aquestes es presenten com un lloc ben idíl.lic per passar una bona estona en plena natura hivernal. El sol comença a cremar pell i llavis i hem de tirar de protecció. Continuarem per la pista que va remuntant el barranc dels llacs, on trobem una mica de traça, tot i que fa dies que no passa ningú per aquí. 

Aprofitarem per recordar i perfeccionar una mica més la tècnica d'esquí de muntanya a les primeres rampes dretes, tocant al bosc. Sortim a una zona molt més oberta des d'on ja podem divisar el port de Cabús, i l'alternativa que hem buscat: els Rasos de Setúria, un nom ben bonic per fer la jornada. La neu es va transformant lentament, però trobem trams gelats que no conviden a la baixada. Paciència. Anem remuntant la coma dels Llacs totalment sols i amb un ambient estupendo.

Som al port de Cabús en poc més de 2h. Gaudim de les vistes finites de les muntanyes andorranes cap a l'E i de les catalanes cap a l'O. Els cims que ens rodegen estan tots ventats. Així comencem a remuntar les pendents que ens portaran als Rasos de Setúria, on trobem una fita gegantina que ens atrau com un imán. Aquí sí que gaudim de la llunyania, de les muntanyes de la vall d'Aran, Aigüestortes, Ariège, Vall Ferrera, Andorra i Cadí. Novament un festival d'emocions per als ulls i el cor. Tornem on hem deixat els esquís, treiem pells, apretem fixacions de les botes i avall.... Uep! tinc un problema! Una de les fixacions del darrera s'ha trencat a la pujada. Sort que les brides, de tant en tant, fan miracles i em salven d'una baixada dura amb risc de caiguda.

Ara sí, ens deixem anar per una neu ja transformada i que ens amportigua a cada gir. Arribem al port de Cabús de nou i sense pensar-s'ho massa virem avall per la coma per on hem pujat. La neu està prou bé, però esperem que nevi més per trobar aquella primavera que tant ens fa gaudir. Arribem a les bordes i tornem a calçar pells per remuntar les pistes fins al coll de la Botella. Tot plegat, amb les cerveses de les Clandestines, converteixen la jornada en una luxe de l'existència humana. Què més es pot demanar?

Gràcies amics per la companyia. Espero repetir quan hagi arreglat les fixacions...

                                             

Powered by Wikiloc