24 d’oct. 2008
Vilanova de Prades
Dilluns passat, encara de ressaca de festa major a Alcover, agafem la furgo de l'Edu i enfilem cap a Vimbodí i Vilanova de Prades, on haviem vist unes vies de grau acceptable per al nostre nivell. Un cop arribats al poble agafem una pista asfaltada a trams que surt de la rotonda d'entrada al poble fins al cap damunt de la serra de la Llena, passades les antenes i la torre de guaita. Deixem la furgo i agafem un senderó que en 5 minuts ens portarà al sector "penya alta". Val a dir que el grau que vam trobar a la guia no tenia res a veure amb la realitat, ja que anàvem a fer uns "quartillos" i a la primera via ens vam trobar uns passos més finets que un ganivet, a les quals jo els hi hagués posat un 6è tranquil.lament. Per altra banda el lloc és inmillorable i la situació també ja que li dóna el sol tot lo dia, i les vies acostumen a estar ben protegides.
Edu, a veure si hi tornem ...
salut
pep
21 d’oct. 2008
Serra de CHIA i Puerto de Aras
Tura al puerto de las Aras
El cap de setmana del 27 i 28 de setembre vam agafar el cotxe i vam pujar cap a Ancils, a la vall de Benasque. Aprofitant que tenim el camp base instal.lat en aquest llogarret decidim arribar-nos a la serra de Chia el dissabte al matí, tot i que el temps pinta bastos. Quedem amb la Núria, que ha pujat amb naltros, i enfilem carretera fins el poble de Chia per continuar per pista fins al collado de Sshún, on hi estem poca estona. Tornem enrera per la pista fins que finalment trobem el camí que puja cap a l'extrem S del massís, on s'hi arriba per un camí de carro que puja molt suaument fins arribar al llom on comença la cresta fàcil que permet arribar, per damunt la serra, fins al coll de Sahún. Som al vèrtex de Raicholi, a 1810 m. Allí aprofitem per fer un mos i disfrutar de les vistes que hi ha cap al Gallinero, Maladetes, Posets, Eriste, Cotiella, Ventamillo i Barbaruens. Tot un espectacle !! i pensar que aquell mateix matí estava tot tapat amb boira i pluges ...
Valle de Chia
Raicholi 1810 m. Al fons la cresta de Chía
arribant al primer refugi, enfilant ja la cresta.
L'endemà mateix aprofitant que baixavem ja cap a casa, el temps es tornava a mostrar esplèndit, i deicidim arribar-nos a les Vilas del Turbón per pujar al puerto de Aras, on s'hi arriba en poc més d'1 hora per un senderó fantàstic. Un cop dalt al coll podem baixar fins a l'ermita de Aras situada en una vall amagada i preciosa rodejada de contraforts de pedra que baixen del Turbón i de boscos frondosos de pi roig. Sembla ser que està sent restaurada. També s'hi pot pujar pel petit llogarret de la Múria, ja a la vessant N del massís del Turbón.
Excurssió molt recomanable per a un matí de cap de setmana.
massís del Turbón des de Serrate
PR cap al puerto de las Aras
ermita de las Aras des del puerto
escarabats verds, molt curiosos !!
Salut
pep
Subscriure's a:
Missatges (Atom)