Pàgines

26 d’abr. 2021

SERRA VOLTORERA I ESTRET DEL PALATÍ

Aquesta excursió comença a Fontscaldetes, un dels pobles abandonats a l'Alt Camp durant els anys 60 del segle passat. Aquest llogarret havia estat una de les primeres granges del monestir de Santes Creus a principis del s.XII. Encara s'hi poden veure d'empeus algunes de les arcades gòtiques en edificis que servien com a magatzem. Passem pel costat de l'església de Santa Maria i continuem pel senderó que arriba al final del poble, on girarem a l'esquerra per una sendera evident. Comencem l'ascenció al peny  del Miquel, on arribem després d'una forta pujada. La pujada és evident, només cal seguir el senderó principal i les fites en cas que no ho tinguem clar.
Arribem al peny després de passar per sota una línia d'alta tensió. Continuem el senderó que ens portarà en baixada i pujada a la pista, que a mà esquerra ens portarà al cim de la serra Voltorera, característica pels seus molins eòlics. Les vistes són molt bones en un dia clar, tot l'Alt Camp i la Conca de Barcerà als nostres peus. Tornem enrera per la pista que voreja el puig de Cabdells (821 m) i que continuem avall fins al coll de Sàrria. Pal indicador. 
estret i peny
 del Palatí

Cruïlla de GRs. Nosaltres devallarem pel GR-7 direcció Vallespinosa i coll de Valls. Arribem a una fondalada coberta de camps de sembrat i molta calma. Admirem el barranc del Palatí i girem a la dreta en direcció a l'estret del Palatí (pal indicador). Creuem l'estret i ens endinsem en un espai ben feréstec, prtegit en tot moment per les roqueres del peny del Palatí, un bon saltant de roca. Aquí hem de fer atenció, ja que a la dreta surt un senderó força trillat i marcat amb una fita. L'agafarem. Potser és el tram més bonic de tota l'excursió, un senderó en pla-baixada que ens portarà al fons del torrent de Rupit. Passarem pel costat de la roca del Barretet i el Cagarro del Moro, fins arribar a la llera del riu on la vegetació hi és abundant. 




serra Voltorera
Arribem a la font del Teixó, on ens sorprèn l'enorme marjada de pedra seca que hi dona accés. Continuem sempre pel senderó principal fins a una bifurcació. Continuarem per l'esquerra fins a una espècie de pista de terra grisós clar. Després d'una sèrie de giragonsses en pujada arribem a l'alçada de les últimes cases de l'urbanització del Mas del Plata. Seguirem pel senderó que no arriba a entrar a l'urbanització fins a una cruïlla amb pista forestal. Aquí passa el GR-175 que baixa del coll de Sàrria i va cap a Santes Creus, i que forma part del la ruta del Cister. Som ja a tocar de Fontscaldetes, i agafem el camí evident que ens deixarà a sota del poble, per on hem començat l'excursió. 


Conca de Barberà



Salut
Pep
Powered by Wikiloc

10 d’abr. 2021

CAMINO DEL CID - Part 2: San Esteban de Gormaz - Busto de Bureba

Peñaranda de Duero
Continuo pel Camino del Cid, deixant enrere la ciutat de San Esteban de Gormaz i agafant direcció Matanza de Soria, Zayas de Torre i Peñaranda de Duero, on faig una parada per esmorzar una mica. Encara tinc l'estòmac regirat però sembla que aguanta al pedalar, tot i que la sensació de voler anar de ventre cada dos per tres és força molesta. M'agrada Peñaranda, faig una volta pels seus carrers i aprofito per comprar al súper. Comença a fer calor. Deixo enrere la província de Soria i entro ja a la de Burgos. El terreny comença fer-se diferent. Aquí ja no hi ha tant de sembrat i l'orografia és més accidentada. Aquest tram no segueix el Camino del Cid en sí, he volgut fer marrada per carreteres secundàries interiors, a recomanació dels locals, de nou.

Arribo a Caleruega, on hi ha el convent del fundador de l'ordre dels dominics, Domingo de Guzmán. El poblet és molt tranquil i acollidor, i a l'entrada hi ha una estàtua en record al Cid Campeador. Degut al malestar d'estòmac prefereixo arribar a Santo Domingo de Silos amb temps i poder descansar per la tarda. Així que desestimo la idea de fer la jornada més llarga. Arribo ja a un terreny molt més abrupte del què venia sent habituals en els últims dies. Desfiladero de la Yecla, on val la pena fer-hi una parada i endinssar-se entre les seves parets per les passarel.les clavades a la pròpia roca. D'aquí a Silos és un moment.

Silos
L'energia que desprèn aquesta petita població em sobta. Descarrego les alforges a l'habitació i em deixo anar al llit. Em desperto al cap d'una bona estona. La panxa encara es queixa i demano a l'hostal si em poden fer una mica d'arròs bullit amb pollastre a la planxa per sopar. Agafo la càmera i em deixo perdre pels carrers del poble. Em fascinen les cases de pedra i fusta. Deixo la visita al monestir per l'endemà al matí. Tot i la gentada que s'hi aplega al seu interior, i les explicacions del guía que trobo relativament poc interessants, i el fet que et fan anar com una baldufa, em sorprèn molt el claustre, les columnes i les pintures que encara decoren els sostres d'aquest. 


monestir de San Pedro
de Cardeña
Ja sonen les 12h quan surto de Silos en direcció a Quintanilla i Covarrubias. Aquest és un poblet molt turístic, però val molt la pena aturar-s'hi i perdre's pels seus carrerons empedrats i les cases d'adobe i fusta. També em deixo emportar pel raconet on hi ha la torre de Doña Urraca i la colegiata de San Cosme i San Damián, un espai de pau dintre del bullici turístic. Faig un entrepà en un bar de les afores on no hi arriba la marabunta i continuo pedalant direcció Cuevas de San Clemente i Burgos. Fa força calor però s'ha girat aire, i el fet de pedalar molesta quan ve de cara. Per sort, des d'on sóc ara queda baixada fins a la capital. 

Burgos
Hi ha un nom al mapa que m'ha cridat l'atenció, el monestir de San Pedro de Cardeña. Aquest fou fundat abans de l'any 900, i pertany a l'orde dels Trapenses. A l'interior del monestir es conserva el celler romànic més antic de la penninsula. Després de gaudir de la pau de l'indret, agafo directe a Burgos, on arribo a mitja tarda. Registro a l'hostal i demano per un súper. L'estòmac encara no és al seu lloc i prefereixo comprar el menjar pels dos dies que dedicaré a visitar la ciutat. Amb la mascareta posada em deixo abraçar pels carrers més cèntrics del nucli antic. Pujo fins al castell i em deleeixo amb les vistes increïbles que hi ha des de la plaça rodona. Aprofito l'entrada gratuita al museu de l'evolució, que trobo prou interessant. La ciutat em sembla molt europea, tan plena de racons arbrats, amb carrils bici per tot arreu i el riu Arlanzón regant tots aquests paratges. La trobo una ciutat molt còmode per viure-hi. L'endemà passo gairebé tot el matí visitant la catedral. Senzillament una de les millors que he visitat. El gòtic castellà em sorprèn per la seva dificultat i altivesa. És una visita obligada! 

Tot i que el Camino del Cid comença en aquesta ciutat, jo allargo cap al nord de la priovíncia per endinsar-me més a les muntanyes que configuren la geografia nord de Burgos. Faig la sortida de la ciutat pel carril bici del polígon de Villímar i agafo direcció a Hurones, ja per carretera secundària. El paisatge comença a canviar gradualment. La carretera ja comença a picar cap amunt i es veuen muntanyes a l'horitzó. Això m'anima. La panxa sembla que ha reaccionat a la dieta dels dos últims dies i les pedalades es fan més còmodament. Passo per Riocerezo, al costat del valle de las Navas. Un pilot de ciclistes de carretera m'atrapa ja dalt de la pujada. Són els primers amb qui xerro una estona. Ells viren a l'esquerra, jo continuo en direcció Rublacedo de Abajo i Busto de Bureba. Poblets molt diferents als què he vist la última setmana. Paisatge més rural, com m'agrada a mi. Estables, arbres fruiters, sembrat i turons. L'últim dia de travessa esdevindrà un dels més bonics paisatgísticament parlant. Arribo a Busto de Bureba. Trobo la piscina del poble i em dedico una bona cervesa. Aquí em vénen a buscar per continuar el viatge cap al nord de la península. Quan pugui tornaré a Sigüenza i faré el tram que em falta fins a València.

catedral de Burgos
detall monestir de
Sto Domingo Silos
Salut
Pep

9 d’abr. 2021

CAMINO DEL CID - Part 1: Arcos de Jalón - San Esteban de Gormaz

Arc de Triomf a Medinaceli
Juliol de 2020. Agafo el tren cap a Calatayud. Miro el tram del Camino del Cid a partir d'aquesta població però hi ha molt tram pel costat de l'autovía i el temps amenaça pluja. Arribo a Arcos de Jalón en tren, des d'on em serà més ràpid arribar a Medinaceli i la carretera va practicament buida. Quedo maravellat amb el poblet de Somaén, amb el castell convertit en hotel i vigilant el poble des del seu turó. Les seves cases embotides en carrerons impossibles em recorden al pobles de muntanya del Pirineu. Arribo a Medinaceli per l'arc de triomf romà quan comencen a caure les primeres gotes. Primera nit per l'altiplà castellà passat per aigua, però amb un pà molt gustós i amb forn de llenya, vaja com els que ja no queden a casa.

ermita romànica de Saúca
Començo el segon dia seguint les indicacions de l'hostaler, que em fa desviar cap a Miño de Medinaceli i resseguir el riu Henares fins a l'entrada de Sigüenza. Passo per una zona on l'altiplà és ple a vessar de cereal i girasols. La llum del dia acompanya i la temperatura es torna xafogosa cap al migdia. Com que vaig bé de temps decideixo agafar una carretera molt secundària cap a Guijosa, Bujarrabal, Estriégano i Saúca, on faig parada per dinar i em trobo amb la sorpresa de l'ermita romànica de la Asunción, amb un porxat esplèndid i únic a la zona. Arribo a Sigüenza a mitja tarda. Aquesta població val una parada i fonda, així que m'allotjo a l'alberg, que ha obert fa poc temps, i on els propietaris són molt afables i m'ajuden a preparar l'etapa de l'endemà. 

mausoleu del Doncel a Sigüenza
M'he adonat que seguir el Camino del Cid tal i com el proposen a la web oficial no val la pena. Així que cada dia vaig modificant el recorregut segons em diuen els locals. Em perdo pels carrerons medievals de Sigüenza, el seu call jueu i no em perdo la visita a la catedral, on es troba el mausoleu del Doncel, personatge històric de la ciutat. El castell, encimbellat al seu turó, és un exemple fantàstic de medieval castellà, avui convertit en parador nacional. L'endemà continuo en direcció a Palazuelos i el castell de Santiuste, una de les millors estructures militars medievals que he vist fins ara, realment és de película... Continuo direcció a Atienza, passant pel bonic poblet de Imón, on faig parada per veure les salines rosades que proveien sal a bona part del regne de Castella. Arribo a Atienza a mitja tarda, amb el temps just de visitar el castell, on s'han rodat imatges de "Joc de Trons" i des d'on hi ha vista espectacular de l'altiplà on ens trobem. El poble, als peus del castell, queda cobert amb l'ombra que fa el castell. Em perdo pels carrers d'Atienza. Veig força escuts heràldics a les cases senyorials.

plaça major de Sigüenza
L'endemà el temps està tapat altre cop, però s'agraeix la temperatura, tot i que m'he de tapar. L'altiplà està a uns 1.000 metres constants i l'oscil-lació de la temperatura és molt notable. Agafo direcció Barcones. Una daina em creua pel devant al mig de la carretera. Gaudeixo el moment. Passo per una petita zona de penyassegats on m'aguaiten uns trencalossos ametents. Apreto la marxa en baixada fins a Caltojar. La gent de l'alberg de Sigüenza em van dir que no em podia perdre l'ermita de San Baudelio. Arribo abans que obri el guarda. Comença a plovisquejar. Tinc tota l'ermita per mi sol. Em fascinen els frescos que encara decoren les parets i la columna central que aguanta la teulada. Veig més daines a la muntanya del devant. Aprofito que ha parat de ploure i arribo a Berlanga de Duero. El castell, amb una muralla envejable i molt ben restaurada, m'espera per fer un petit esmorzar. Surt el sol i enjego direcció a Recuerda i Gormaz. Creo el Duero i admiro el castell altiu que havia estat un punt de guaita musulmà. No m'aturo, hi ha massa gent. Continuo per la general fins a El Burgo de Osma.

Coves de fang a San
Esteban de Gormaz
Gaudeixo el carril bici que hi per entrar a la ciutat. Comença a fer calor i l'estòmac m'està fent passar males estones. Suposo que l'aigua que vaig vevent aquests dies em provoca una diarrea constant, que per anar en bici no és massa còmode. Passejo per Burgo de Osma amb els carrers plens a vessar. No em ve de gust aturar-m'hi massa estona però he de menjar alguna cosa. Surto de la ciutat. M'aturo a una zona arbrada. Aprofito per fer una vacaina a l'ombra i a refer-me del malestar de panxa. Continuo fins a San Esteban de Gormaz, un lloc del què en sabia ben poca cosa i que m'acabarà sorprenent gratament. Després de la pluja de mitja tarda surto a fer una passejada. Arribo al castell i visito l'ermita romànica de San Miguel. Fantàstica! Continuo la visita per les "cuevas", que eren forats que es feien a la paret de terra per convertir-les en petits cellers de vi. Cada família té la seva cova. és realment impressionant.

De moment, tot i seguir les indicacions del Camino del Cid i les alternatives de la gent local, estic gaudint molt aquest trajecte pel centre de la península. Bon menjar i bon vi, i molts quilòmetres de girasols i cereals. No m'estranya que tinguin tan bon pa...!


Atienza des del castell


ermita pre-romànica
de San Baudelio




Salut
Pep
Powered by Wikiloc