CAMINO DEL CID - Part 2: San Esteban de Gormaz - Busto de Bureba

Peñaranda de Duero

Continuo pel Camino del Cid, deixant enrere la ciutat de San Esteban de Gormaz i agafant direcció Matanza de Soria, Zayas de Torre i Peñaranda de Duero, on faig una parada per esmorzar una mica. Encara tinc l'estòmac regirat però sembla que aguanta al pedalar, tot i que la sensació de voler anar de ventre cada dos per tres és força molesta. M'agrada Peñaranda, faig una volta pels seus carrers i aprofito per comprar al súper. Comença a fer calor. Deixo enrere la província de Soria i entro ja a la de Burgos. El terreny comença fer-se diferent. Aquí ja no hi ha tant de sembrat i l'orografia és més accidentada. Aquest tram no segueix el Camino del Cid en sí, he volgut fer marrada per carreteres secundàries interiors, a recomanació dels locals, de nou.

Arribo a Caleruega, on hi ha el convent del fundador de l'ordre dels dominics, Domingo de Guzmán. El poblet és molt tranquil i acollidor, i a l'entrada hi ha una estàtua en record al Cid Campeador. Degut al malestar d'estòmac prefereixo arribar a Santo Domingo de Silos amb temps i poder descansar per la tarda. Així que desestimo la idea de fer la jornada més llarga. Arribo ja a un terreny molt més abrupte del què venia sent habituals en els últims dies. Desfiladero de la Yecla, on val la pena fer-hi una parada i endinssar-se entre les seves parets per les passarel.les clavades a la pròpia roca. D'aquí a Silos és un moment.

Silos

L'energia que desprèn aquesta petita població em sobta. Descarrego les alforges a l'habitació i em deixo anar al llit. Em desperto al cap d'una bona estona. La panxa encara es queixa i demano a l'hostal si em poden fer una mica d'arròs bullit amb pollastre a la planxa per sopar. Agafo la càmera i em deixo perdre pels carrers del poble. Em fascinen les cases de pedra i fusta. Deixo la visita al monestir per l'endemà al matí. Tot i la gentada que s'hi aplega al seu interior, i les explicacions del guía que trobo relativament poc interessants, i el fet que et fan anar com una baldufa, em sorprèn molt el claustre, les columnes i les pintures que encara decoren els sostres d'aquest. 

monestir de San Pedro
de Cardeña

Ja sonen les 12h quan surto de Silos en direcció a Quintanilla i Covarrubias. Aquest és un poblet molt turístic, però val molt la pena aturar-s'hi i perdre's pels seus carrerons empedrats i les cases d'adobe i fusta. També em deixo emportar pel raconet on hi ha la torre de Doña Urraca i la colegiata de San Cosme i San Damián, un espai de pau dintre del bullici turístic. Faig un entrepà en un bar de les afores on no hi arriba la marabunta i continuo pedalant direcció Cuevas de San Clemente i Burgos. Fa força calor però s'ha girat aire, i el fet de pedalar molesta quan ve de cara. Per sort, des d'on sóc ara queda baixada fins a la capital. 

Burgos

Hi ha un nom al mapa que m'ha cridat l'atenció, el monestir de San Pedro de Cardeña. Aquest fou fundat abans de l'any 900, i pertany a l'orde dels Trapenses. A l'interior del monestir es conserva el celler romànic més antic de la penninsula. Després de gaudir de la pau de l'indret, agafo directe a Burgos, on arribo a mitja tarda. Registro a l'hostal i demano per un súper. L'estòmac encara no és al seu lloc i prefereixo comprar el menjar pels dos dies que dedicaré a visitar la ciutat. Amb la mascareta posada em deixo abraçar pels carrers més cèntrics del nucli antic. Pujo fins al castell i em deleeixo amb les vistes increïbles que hi ha des de la plaça rodona. Aprofito l'entrada gratuita al museu de l'evolució, que trobo prou interessant. La ciutat em sembla molt europea, tan plena de racons arbrats, amb carrils bici per tot arreu i el riu Arlanzón regant tots aquests paratges. La trobo una ciutat molt còmode per viure-hi. L'endemà passo gairebé tot el matí visitant la catedral. Senzillament una de les millors que he visitat. El gòtic castellà em sorprèn per la seva dificultat i altivesa. És una visita obligada! 

Tot i que el Camino del Cid comença en aquesta ciutat, jo allargo cap al nord de la priovíncia per endinsar-me més a les muntanyes que configuren la geografia nord de Burgos. Faig la sortida de la ciutat pel carril bici del polígon de Villímar i agafo direcció a Hurones, ja per carretera secundària. El paisatge comença a canviar gradualment. La carretera ja comença a picar cap amunt i es veuen muntanyes a l'horitzó. Això m'anima. La panxa sembla que ha reaccionat a la dieta dels dos últims dies i les pedalades es fan més còmodament. Passo per Riocerezo, al costat del valle de las Navas. Un pilot de ciclistes de carretera m'atrapa ja dalt de la pujada. Són els primers amb qui xerro una estona. Ells viren a l'esquerra, jo continuo en direcció Rublacedo de Abajo i Busto de Bureba. Poblets molt diferents als què he vist la última setmana. Paisatge més rural, com m'agrada a mi. Estables, arbres fruiters, sembrat i turons. L'últim dia de travessa esdevindrà un dels més bonics paisatgísticament parlant. Arribo a Busto de Bureba. Trobo la piscina del poble i em dedico una bona cervesa. Aquí em vénen a buscar per continuar el viatge cap al nord de la península. Quan pugui tornaré a Sigüenza i faré el tram que em falta fins a València.

catedral de Burgos

detall monestir de
Sto Domingo Silos

Salut

Pep