le petit roc: CAMINO DEL CID - Part 1: Arcos de Jalón

Arc de Triomf a Medinaceli

Juliol de 2020. Agafo el tren cap a Calatayud. Miro el tram del Camino del Cid a partir d'aquesta població però hi ha molt tram pel costat de l'autovía i el temps amenaça pluja. Arribo a Arcos de Jalón en tren, des d'on em serà més ràpid arribar a Medinaceli i la carretera va practicament buida. Quedo maravellat amb el poblet de Somaén, amb el castell convertit en hotel i vigilant el poble des del seu turó. Les seves cases embotides en carrerons impossibles em recorden al pobles de muntanya del Pirineu. Arribo a Medinaceli per l'arc de triomf romà quan comencen a caure les primeres gotes. Primera nit per l'altiplà castellà passat per aigua, però amb un pà molt gustós i amb forn de llenya, vaja com els que ja no queden a casa.

ermita romànica de Saúca

Començo el segon dia seguint les indicacions de l'hostaler, que em fa desviar cap a Miño de Medinaceli i resseguir el riu Henares fins a l'entrada de Sigüenza. Passo per una zona on l'altiplà és ple a vessar de cereal i girasols. La llum del dia acompanya i la temperatura es torna xafogosa cap al migdia. Com que vaig bé de temps decideixo agafar una carretera molt secundària cap a Guijosa, Bujarrabal, Estriégano i Saúca, on faig parada per dinar i em trobo amb la sorpresa de l'ermita romànica de la Asunción, amb un porxat esplèndid i únic a la zona. Arribo a Sigüenza a mitja tarda. Aquesta població val una parada i fonda, així que m'allotjo a l'alberg, que ha obert fa poc temps, i on els propietaris són molt afables i m'ajuden a preparar l'etapa de l'endemà.

mausoleu del Doncel a Sigüenza

M'he adonat que seguir el Camino del Cid tal i com el proposen a la web oficial no val la pena. Així que cada dia vaig modificant el recorregut segons em diuen els locals. Em perdo pels carrerons medievals de Sigüenza, el seu call jueu i no em perdo la visita a la catedral, on es troba el mausoleu del Doncel, personatge històric de la ciutat. El castell, encimbellat al seu turó, és un exemple fantàstic de medieval castellà, avui convertit en parador nacional. L'endemà continuo en direcció a Palazuelos i el castell de Santiuste, una de les millors estructures militars medievals que he vist fins ara, realment és de película... Continuo direcció a Atienza, passant pel bonic poblet de Imón, on faig parada per veure les salines rosades que proveien sal a bona part del regne de Castella. Arribo a Atienza a mitja tarda, amb el temps just de visitar el castell, on s'han rodat imatges de "Joc de Trons" i des d'on hi ha vista espectacular de l'altiplà on ens trobem. El poble, als peus del castell, queda cobert amb l'ombra que fa el castell. Em perdo pels carrers d'Atienza. Veig força escuts heràldics a les cases senyorials.

plaça major de Sigüenza

L'endemà el temps està tapat altre cop, però s'agraeix la temperatura, tot i que m'he de tapar. L'altiplà està a uns 1.000 metres constants i l'oscil-lació de la temperatura és molt notable. Agafo direcció Barcones. Una daina em creua pel devant al mig de la carretera. Gaudeixo el moment. Passo per una petita zona de penyassegats on m'aguaiten uns trencalossos ametents. Apreto la marxa en baixada fins a Caltojar. La gent de l'alberg de Sigüenza em van dir que no em podia perdre l'ermita de San Baudelio. Arribo abans que obri el guarda. Comença a plovisquejar. Tinc tota l'ermita per mi sol. Em fascinen els frescos que encara decoren les parets i la columna central que aguanta la teulada. Veig més daines a la muntanya del devant. Aprofito que ha parat de ploure i arribo a Berlanga de Duero. El castell, amb una muralla envejable i molt ben restaurada, m'espera per fer un petit esmorzar. Surt el sol i enjego direcció a Recuerda i Gormaz. Creo el Duero i admiro el castell altiu que havia estat un punt de guaita musulmà. No m'aturo, hi ha massa gent. Continuo per la general fins a El Burgo de Osma.

Coves de fang a San
Esteban de Gormaz

Gaudeixo el carril bici que hi per entrar a la ciutat. Comença a fer calor i l'estòmac m'està fent passar males estones. Suposo que l'aigua que vaig vevent aquests dies em provoca una diarrea constant, que per anar en bici no és massa còmode. Passejo per Burgo de Osma amb els carrers plens a vessar. No em ve de gust aturar-m'hi massa estona però he de menjar alguna cosa. Surto de la ciutat. M'aturo a una zona arbrada. Aprofito per fer una vacaina a l'ombra i a refer-me del malestar de panxa. Continuo fins a San Esteban de Gormaz, un lloc del què en sabia ben poca cosa i que m'acabarà sorprenent gratament. Després de la pluja de mitja tarda surto a fer una passejada. Arribo al castell i visito l'ermita romànica de San Miguel. Fantàstica! Continuo la visita per les "cuevas", que eren forats que es feien a la paret de terra per convertir-les en petits cellers de vi. Cada família té la seva cova. és realment impressionant.

De moment, tot i seguir les indicacions del Camino del Cid i les alternatives de la gent local, estic gaudint molt aquest trajecte pel centre de la península. Bon menjar i bon vi, i molts quilòmetres de girasols i cereals. No m'estranya que tinguin tan bon pa...!