Pàgines

19 d’oct. 2011

COLL DETH TORO I TUCA BLANCA DE POMERO

cim de Pena Nera amb el Malh de l'Artiga
 i la Forcanada a la dreta
dissabte 15 d'octubre. Fa un temps força inusual per l'alçada de l'any en què ens trobem. Aprofito per pujar de nou a Anciles i realitzar alguna ascenció que tenia al tinter, com moltes que en encara falten. Aquest pujo en cotxe fins la Basurta, una mica més amunt de l'Hospital de Benasque.
Comencem a caminar i ben aviat agafem el trencall cap al pla d'Aigualluts, on arribem uns 30 minuts més tard. Contemplem embadalits i trsitos la regressió que ha sufert la glacera de l'Aneto, gairebé no hi queda neu. Continuem, deixant la vall de Barrancs a la dreta, cap al fons de la pleta d'Aigualluts remontant la vall de la Escaleta, amb el sempre omnipresent pic d'aigualluts, que amb la seva proa de vaixell característica domina tota la zona, des del Mulleres, Salenques i Maladetes, passant pel Malh dera Artiga i fins al Salvaguardia i el pic de la Mina.
Trencalòs vorejant els pics d'Alba
llac deth Toro
Arribem al coll de Toro uns 20 minuts més tard, i ens depara amb tal sorpresa que hi fem parada per disfrutar del paisatge que ens envolta. Fem una ullada a la Vall d'Aran i comencem a trepar per les pendents herboses en direcció NO cap al pic de Pena Nera (2581 m), on arribem uns 40 minuts més tard. La vista és superva, a vol d'ocell contemplem els massisos de les Maladetes, la Forcanada, el Mulleres, el Perdiguero, el Posets, les dents d'Alba, i un llarg etc de cims i serralades que s'albiren des d'aquesta posició tan estratègica. Seguim per l'aresta herbosa fins al collet que el separa de la Tuca Blanca de Pomero (2700 m), on arribem uns 40 minuts més tard. La vista des d'aquest cim és altiva i generosa, i ens invita a la reflexió del més enllà. Disfrutem una bona estona amb el vol dels trencalossos que ens sobrepassen en tot moment.
Tuca Blanca de Pomero
 La idea era continuar per l'aresta que continua en direcció NO, però hi ha un parell de trams força exposats i no duc el cordino. Així doncs decidim baixar i dirigir-nos fins al fons del pla d'Aigualluts per les llomes herboses que els separen, triant la millor manera de baixar en tot moment, i anant perdent alçada progressivament, fins que trobem un indret molt eixerit on aprofitem per fer un mos.
Tornem al punt de partida pel mateix lloc per on hem pujat. Excursió molt recomanable així com aèria i un xic exposada, però amb pas segur farem cap a dalt d'aquestes talaies de segon ordre i sempre en l'oblit.


vall de la Escaleta. A la dreta coll deth Toro i Tuca Blanca de Pomero



Salut
pep

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada