Una tarda d'aquelles que estàs per casa i penses: "avui em ve de gust veure la posta de sol", i un dels primers llocs que em va venir al cap`va ser el puig Cabrer o Torre del Petrol. Així doncs sortiem de Picamoixons pel cementiri en direcció a Fontscaldes. Deixem el cotxe on poguem sempre que no faci nosa i comencem a caminar per camí enportlanat passant pel costat del mas de Poetó. Continuem sempre pel camí principal, que lentament va guanyant terreny i alçada. Anem seguint els indicadors de fusta fins arribar a pista més pedregosa. Quan portem uns 25 minuts caminant per la pista trobem, a mà esquerra, l'inici d'un senderó que ens portarà fins a la Torre del Petrol. La vista comença a ser força bona, sobretot cap a les Guixeres i la plana de l'Alt Camp i el Tarragonès.
Arribem a dalt el puig Cabrer. La llum és encisadora i el paisatge llueix d'allò més. Ja hem estat altres cops aquí dalt, peròla naturalesa fa que cada vegada sigui especial. Ens asseiem encarats cap al sol, que a poc a poc es va ponent i desapareixent per darrera el coll de Capafonts, deixant al seu pas una paleta de colors ocre increïble.
Després de reflexionar desfem el camí de pujada fins a la furgo. Ha estat una posta inoblidable i poètica. Molt recomanable!
 |
| la lluna brillla damunt el massís del Montmell |
 |
| el sol es pon deixant Castell Dalmau en sombres |
 |
| les Guixeres separen la Conca de Barberà de l'Alt Camp |
salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada