Ens trobem amb la Marta a Amposta i anem fins a Tortosa i Roquetes. Tirem una mica més amunt a la carretera i deixem la furgo en una esplanada al costat d'una casa. Ja fa temps, des que tinc la bici de carretera, que li tenia ganes al Mont Caro, el punt culminant de la província de Tarragona amb 1447 m, i una pujada des de Roquetes d'uns 24 km i 1400 m de desnivell acumulat, amb una pendent mitjana del 9,5%.
El temps està força ennuvolat però hi hem d'arribar "peti qui peti". L'asfaltat de la primera part és una recta al 4% plena de parxes i massa rugosa per anar amb la bici de carretera, però de cop i volta, en un revolt, el ferm canvia i es torna perfecte per anar pujant i fent camí. Les corves de la carretera es veuen perfectament, i en tot moment saps el què et falta, fet que pot desmoralitzar a més d'un. A l'alçada del monument de la cabra hispànica comencen a caure gotes suaus, que una mica més amunt es transformen en pluja fina, lo just per mullar-nos sencerets. La Marta porta molt bon ritme, jo vaig fent, em falten forces ja que l'esmorzar no ha sigut com cal, com moltes vegades pequem del mateix...
Arribem a la zona del Portell i fem una primera aturada. Llàstima que la boira ens impedeix gaudir del paisatge perquè les muralles de pedra que hem anat deixant enrera bé s'ho valen. Continuem per una zona més planera passant pel costat del refugi del Caro i d'una zona urbanitzada envoltada de pi roig i alzina. Continuem per la carretera que es torna a enfilar per l'esquerra entre la boira.
Arribem al cim del Mont Caro, 1447 m, envoltats de suor i boira. comença a fer fred i ens felicitem per l'alegria del moment. És una ascenció dura, llarga i plena d'emocions. En definitiva, una ascenció comlpeta que espero repetir amb un dia ben assolellat per poder gaudir de les vistes del Delta i les serralades adjacents.
La baixada l'agafem amb molta cura, l'asfalt està mullat i els pneumàtics també, així cal extremar precaucions. El fred és força intens a la part superior de la baixada, però a mesura que anem baixant desnivell la temperatura comença a ser més agradable. Tot i així arribem a la furgo molls altra vegada i ben "tiessos". Gràcies Marta per la companyia. Genial!
salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada