TRANS MONTSANT

sortint de St Joan de Codolar

Mare de déu de Montsant

Ja fa temps que l'Eduard "m'atabala" per creuar el massís del Montsant, Priorat, per dalt la Serra Major. Després de parlar de la logística decidim deixar un cotxe a Cabacés i un altra a Cornudella de Montsant, on començarem la travessa. Pujem doncs de Cornudella cap a l'ermita de St Joan del Codolar, on trobem a la Montserrat, l'ermitanya que hi viu tot l'any, molt simpàtica ella...! Continuem pel camí de la Llisera o camí dels Cartoixans seguint les marques de GR fins al coll d'Albarca, gairebé ciclable en un 90%, això sí, s'ha de tenir certa tècnica. Agafem la pista que puja fins a l'ermita de la mare de déu del Montsant (rampes del 18 i 20%), on parem a fer un mos, i continuem per la pista que ressegueix el barranc que porta al Toll de l'Ou. A la bassa forestal girem a l'esquerra pel barranc de les Pletes, on tornem a trobar unes rampes infernals del 23%, fins a trobar el senderó que puja a la Roca Corbatera pel pas del Gat (indicat al camí amb una fita en una corba molt marcada a la dreta), on ens les hem d'inventar una mica per pujar-hi les bicicletes. Ja som a la Serra Major, però ens ha costat una bona suada pujar per les pendents pedregoses, sobretot en els últims metres.

D'aquí ja és tot senderó de còdol fins gairebé a l'altre extrem del massís. Hem d'anar en compta perquè podem relliscar molt fàcilment, i haurem de caminar en algun tram, tot i que poca estona. Així doncs agafem direcció al piló dels Senyalets i la Morera. El dia s'ha tapat una micona i es nota que estem per sobre dels 1000 metres d'alçada, tot i així les vistes que tenim del Pirineu nevat i la comarca del Priorat ens deixen amb la pell de gallina. Continuem per senderó resseguint els pals indicadors metàl.lics. Ens creuem amb 3 ciclistes, a qui acompanyem fins al barranc de la Grallera. Nosaltres continuem en direcció a Cabacés, el piló dels Senyalets i la Cogulla. Des d'aquí el terreny ja es torna menys codolós però no exempt de pedra, tot i així el senderó es deixa fer prou bé, tot i algun tramet que hem de posar peu a terra. Finalment arribem al Portell del Planassot, des d'on iniciem la vertiginosa baixada pel Portell de la Boca de l'Infern fins a la pista que baixa a l'ermita de la Foia i la serra de St Cristòfol. Des de la Foia baixem per la pista forestal, passant per la Covassa i la font dels Capellans. En definitiva una sortida molt tècnica i curta 34 km, però molt intensa.

Pas del Gat

Baixant el portell de la boca de l'infern

Salut

pep