Pàgines

15 de juny 2016

LAGUARRES I CAXIGAR

església romànica
de Caxigar
Em trobo de camí a Benasque. Passo per Benabarre i m'aturo. Mai havia pujat al castell del qual quedo meravellat amb la restauració i el bon gust per les coses ben fetes. Fa una tarda calorosa però suportable. Acabo la visita lliure i torno a la furgo per començar una ruta per la zona compresa entre Benabarre, Caxigar i Laguarres, terra pertanyent al Condado de Robagorza, terra de romànic i castells medievals, terra de frontera.
Començo a Benabarre pedalant per la N-230 en direcció a Viella. M'aturo a fer el cafè a Tolva i faig una passejada pels seus carrers. La església es retalla majestuosa al cel blau potent. Torno a la carretera i m'endinso a la vall del riu Caxigar per la HU-9321 en direcció a Castigaleu. Arribo al primer poble, Luzas, on la torre del castell i el campanar romànic fan que aturi la bicicleta. Sens dubte un poblet amb un encant especial: pedra, salvatge, silenci...
església de Tolva
Segueixo cap a Castigaleu on arribo després d'una carretera secundaria en molt bon estat. Abans d'arribar al poble giro a la dreta en direcció a Caxigar per acabar de recórrer tot el riu. La carretereta va pujant per un asfalt amb molts bonys que faran un pèl incòmode la tornada. Arribo a Noguero i la solitud d'aquests paratges és notable. Agafo la A-2613 fins a Caxigar. Quedo impressionat pel paisatge. Davant, imponent, el massís del Turbón. Cap a l'esquerra totes les serres que formen el riu Isábena, i cap a la dreta la terra de frontera que separa Aragó de Catalunya, la Ribagorza del Pallars.
villa medieval de Lascuarre
Satisfet per la situació i per haver fet amistat amb un gosset a l'església romànica del poble giro cua i torno fins a Castigaleu. El temps aguanta tot i les nuvolades constants que passegen pel cel. Continuo ara per la A-2613 en direcció a Lascuarre recorrent el barranc de Sarnés. El paisatge és preciós, mitja muntanya entre els 500 i els 900 metres, i els viratges de la carretera em porten en un tres i no res fins a Lascuarre, un poble on encara queden reminiscències medievals als peus de la serra de la Mellera. Surto a la A-1605 i agafo direcció a Graus fins a Laguarres, on m'he d'aturar per una punxada a la roda del darrera. Busco ombra i canvio la càmera abans de realitzar l'ascenció al port de Laguarres. 
ermita de la Virgen del Llano
No és un port molt dur, tot dependrà dels quilòmetres que portem a les cames. En aquest cas com que és a l'última part del recorregut les pendents piquen una mica, sobretot a la part de dalt. Són 8 km a una mitjana del 6,5%. El paisatge, l'asfalt i el traçat de la carretera, però, fan que l'esforç valgui la pena. Arribo a dalt del port, a 1.060 m, sobre les 19h. Mentre realitzo la baixada cap a Benabarre disfruto de la llum i les vistes cap a la zona de Benabarre i l'embassament de Barasona.
Acabo amb l'esperit ben alliberat i amb la sensació d'haver trepitjat una terra de batalles entre regnes que encara manté una bellesa espectacular que bé val la pena recórrer.


pujant el por de Laguarres




arribant a Benabarre










Powered by Wikiloc


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada