Montblanc 2005

cim del Montblanc del Dom de Gouter (4304 m)

14, 15 i 16 de setembre 2005

Ens dirigim amb l'Alvar i el Jordi cap a Chamonix. D'allí anem a Les Houches i agafem el telefèric i el cremallera fins al Nid d'Aigle des d'on començarem l'ascenció al refugi Gouter passant pel refugi de Téte Rousse. La pedra i la pujada són seques fins que un cop superat el temut Grand Couloir comença a nevar d'una manera sobtada i molt insistent. Ràpidament ens hem d'abrigar i posar els crampons per poder arribar al refugi Gouter (3817 m) ben enfarinats, el qual ha estat un extra. Les previsions meteorològiques no són pas bones per al dia següent, tot i així després de dinar el cel es mostra blau durant una bona estona, fet que aprofitem per anar a fer una aproximació a la primera part de l'ascenció al Montblanc. Aquella nit hauriem de descansar bé ja que tocava matinar. L'endemà el despertador sonava a les 3.30 h. Menjar una mica, un cafè amb llet i un suc, enfundar-nos el tratje i cap al Montblanc hi falta gent. Va ser molt divertit veure tot un reguitzell de llumetes que avançaven en la negror de la nit.

primera part de l'ascenció al refugi Gouter

Alvar enmig de la nevada

Jordi, gran company com sempre

El dia abans al refugi haviem estat sols, en canvi el dia de l'ascenció potser hi havia una 50 bona de persones. Ens vam encordar, vam agafar el piolet i el bastó de travessa i em vaig posar al devant, marcant un ritme lent però constant. Així arribàvem al Dom de Gouter (4304 m) i poc després al refugi-vivac Vallot (4362 m) on paravem a fer un mos i a beure una mica. El sol ja començava a tocar les puntes dels dits que estaven força congeladets. La temperatura havia baixat aquells dies a -18ºC durant la nit.
Els diferents grups que intentaven el cim s'havien separat ja, cadascú al seu ritme. Continuavem després cap a l'aresta de les Bosses des d'on podiem veure la ventada que feia al cim, arrsatrant polsims de neu cap al buit inmens. Continuavem abançant, ara ja amb el Jordi al capdevant fins a l'aresta de les Tournettes i finalment fins al punt culminant dels Alps: el Montblanc (4810 m), on vam poder disfrutar i emocionar-nos ja que estavem totalment sols al cim d'Europa, cosa que no passa massa sovint, sobretot per les aglomeracions. Més tard sabriem que solsament la meitat de grups que aquell dia van sortir del refugi havien aconsseguit fer cim, i nosaltes 3 erem un d'ells.

Jordi amb l'agulla de Bionassai al fons

Alvar amb les agulles de Midi al fons

foto de grup al refugi Gouter

cim del Montblanc (4810 m)
Durant l'ascenció vam tenir el plaer de conèixer una gent de Barcelona, que malhauradament no van aconseguir el cim (em consta que ho van fer 2 anys més tard) entre els quals hi havia la coneguda alpinista catalana Ester Sabadell, a la que no coneixia fins aleshores. Felicitar-la pels seus grans reptes alpinistics aconseguits.

filmant a l'aresta de les Bosses (4550 m)

refugi - vivac Vallot (4362 m)

Jordi baixant l'aresta de les Bosses

foto de grup després d'haver fet cim

crestejant per damunt Gouter