BREITHORN OCCIDENTAL (4.164 m)

Tenim ganes d'aprofitar l'última neu que, segurament, veurem i sentirem aquesta temporada: la millor manera d'acabar-la als Alps (Val d'Aosta). Després de mirar la météo dia sí dia també decideixo tirar cap a la zona de Cervinia, on la tempesta és bàsicament de tarda i la neu sembla que aguanta, per poc temps, a les parts baixes de les pistes d'esquí, que ja estan tancades. Caminem només uns 200 metres fins que ens podem calçar els esquís. Fa una calor totalment inusual per l'época de l'any. Ens arribem a arromangar els pantalons i a pujar en màniga curta... 

Theodul pass i Breithorn

Des de l'aparcament hem divisat la línia de pujada, des del coll de Theodul fins al refugi Guide del Cervino i el cim que volem assolir, el Breithorn, de 4.164 m. Veiem el bony ben nevat i lluent sota els rajos de justícia de l'astre que tot ho il.lumina. Cap a la cota 3.000 l'aire comença a refrescar i ens obliga a treure les jaquetes i a baixar camalls del pantalons avall. Comencen els trons a la llunyania i les primeres volves de neu no es fan esperar. Encara ens queda 1 hora per arribar al refugi, però confien en què el temps no vagi a pitjor.

Arribem al Theodul pass (3.295 m), des d'on ja podem endevinar l'última pujada per pistes que ens queda fins al refugi. Una grua enorme i 3 o 4 edificis de formigó no animen massa la vista, a part de les màquines que trepitgen la neu per deixar les pistes en més bon estat per aquests propers mesos. Sort que el refugi Guide del Cervino (3.468 m), situat al cor del Plateau Rosa, és un edifici de fusta amb una solera notable que ens fa oblidar el ciment que ens rodeja. Tenim la sensació real que estem sols en tota la muntanya, si treiem els treballadors de pistes. I, realment, és així!

Els núvols escampen a poc a poc per la banda d'Aosta. La zona del Valais suís continua enfonsada en un mar de núvols i boira que no ens deixa veure res. La tarda serà tranquila i reposada. Sopem i anem a dormir d'hora, tot i que la gent del refugi no ens posen cap pressa.

Gran Paradiso i Vanoise

Una mica de claror per la finestra em fa entre-obrir els ulls. Desperto, baixo de la llitera i miro enfora: la línia lluminosa del gran astre comença a dibuixar la silueta de les carenes que ens han acompanyat en aquests somnis. Em poso la roba i baixo al menjador sense fer massa soroll. Les ànimes del refugi encara dormen. Són les 5h del matí. Agafo la càmera i la jaqueta i surto a la terrassa enfustada. Les pupil.les s'acaben obrint a una meravella natural: l'astre de la nit, rodó i blanc com la neu que em rodeja, envia els seus últims raigs a la vall de Cervinia. Reconec els massissos que m'ofereix l'horitzó: el Gran Paradiso (4.026 m), la Vanoise i Grand Sassièrre (3.747 m), massís del Montblanc (4.808 m), el Grand Combin (4.314 m), Dent d'Hérens (4.171 m) i Cerví (4.478 m). Realment una panoràmica de luxe!

Giro cua i vaig a cap a l'altre costat de la terrassa. Avui sí...! La llum ja il.lumina els pics de la Dent Blanche (4.358 m), el Gabelhorn (4.073 m), el Zinalrothorn (4.221 m) i el Weisshorn (4.505 m). Bufff, semblen unes aletes de tauró gegant que vulguin sortir a la superfície. Quines muntanyes! podria estar tot el dia observant-les, igual que elles fan amb mi... somniant en quina banda seria millor per poder-les abraçar...

Banda del Valais suís

Toca esmorzar, fer la motxilla amb l'imprescindible i calçar-se els esquís. Sortim del refugi per les pistes que porten direcció a la Gobba di Rollin (3.899 m). Girem a mà esquerra per forta pendent i arribem al telefèric del Matterhorn Paradise. Estem completament sols, sembla increïble... Entrem ja al plateau del Breithon esquivant els bonys nevats que deixen les traces d'esquerdes congelades sota terra. Veiem unes simes gelades. Ens arribem a la més gran i aprofitem la repisa per deixar els esquís i calçar-nos els crampons i encordar-nos. 

Montblanc i Dent d'Hérens

Comencem la pala somital, d'uns 200 metres de desnivell, amb un bon tou de neu, de vegades m'enfonso fins la cintura. Anem esquivant forats fins que la textura es torna més dura i els crampons poden treballar millor. Arriba el relleu, cosa que s'agraeix, i arribem a la carena cimera en 1h. El cel, tot i haver estat enterenyinat, continua radiant. Noto com la pell es va ressecant mica en mica, però l'emoció i l'adrenalina del moment em fa oblidar la crema solar. Clavem bé els piolets i ens fem la foto de cim. Observem la part que ens faltava per veure: la vall de Saas Fee, amb l'Alphubel (4.206 m), el Täschorn (4.490 m), el Dom (4.545 m) i el Nadelhorn (4.327 m); i el massís del Monte Rosa, amb el Dufourspitze (4.634 m), punta Gnifetti (4.554 m), Liskamm (4.527 m), el Castor (4.228 m) i el Polux (4.092 m).

Intentem retenir tot el què les retines puguin. Ens sentim afortunats d'haver obert traça en una muntanya de 4.000 metres. Desfem les petjades fins als esquís, treiem pells i ens disposem a realitzar un descens de 2.000 metres fins al poble de Cervinia, passant primer pel refugi. La neu en alçada té una textura perfecte. Podria dir que és de les millors baixades que he fet amb els esquís. Pot ser perquè són pistes i estan buides; pot ser perquè el Cerví ens acompanya en tota la baixada i, de tant en tant, ens fa l'ullet; pot ser perquè senzillament tot és així de fàcil...

Massís de Monte Rosa

                  

Powered by Wikiloc

Salut pep