PIC DEL COLL DE LA BARRA (2.631 m)

pic del coll de la Barra

Contra la previsió de mal temps per dissabte, i després de parlar amb el guarda del refugi de Cap de Rec, ens trobem diumenge al matí a uns -9ºC a Arànser. D'allí enfilem la pista asfaltada fins a la barrera del refugi del Fornell, a l'entrada de les pistes d'esquí de fons d'Arànser, que tancades des de fa una setmana tenen previsió de millor neu que a la vall veïna. Preparem material per la jornada i comencem a foquejar per la pista amb una neu excel.lent, tot i que fem 1km amb els esquís a la motxilla.

pla de la Font de les Pollineres

Agafem direcció als estanys de la Pera. La solitud, el sol i el fred són una companyia perfecte per un dia com aquest. Passem pel refugi de construcció moderna de Prat Miró i continuem fins a una cruïlla de pistes. Continuem sempre per la pista principal en direcció a la Pera. Les vistes del Cadí recent nevat ens fan girar cada dos per tres. Feia temps que no el contemplava tan bonic, mare meva quin espectacle...

Arribem al refugi de la Font de les Pollineres en lleugera baixada, i on aprofitem per fer un mos. Agafem uns minuts del rellotge per traçar l'ascenció al pic del Coll de la Barra, que s'emplaça just darrera nostre. És increible la bellesa de la neu blanca acabada de caure, sempre em fascina aquest paisatge hivernal. Estem sols en tota la vall i l'ànima ens ho agraeix. Continuem per la pista als estanys de la Pera, però ben aviat comencem a obrir traça per entre un bosc i anem a buscar una carena ben marcada.

La neu nova aguanta perfecta, una pols que encara no havíem tastat aquesta temporada, però la neu vella és dura. Així que posem ganivetes i encarem una pala enorme amb rampes del 35% que ens duran directe al coll de Monturull, mentre un ultralleuger ens observa des del cel radiantment blau. 

Els núvols comencen a treure el cap per la carena del Cadí i un vent arremolinat acarona la muntanya, així que posem les jaquetes i ens tapem fins als ulls. Dubtem si pujar al pic de Monturull (2.761 m), però el fred ens fa desdir i l'admirem des de la distància.

Arribem al pic del Coll de la Barra (2.631 m) en 5 minuts després d'haver tret ganivetes. Les vistes són espectaculars, sembla que estem en un desert completament blanc. Al nostre darrera ens queda la carena fronterera amb Andorra, on trobem la Tossa Plana (2.905 m), Tossal del Bovinar (2.842 m), pic de Perafita (2.752 m) i el Monturull, amb el coll de Claror, que separa Catalunya d'Andorra. Cap al S tenim l'enorme carena del massís del Cadí-Moixeró (2.649 m) i cap a l'E l'altiva Tossa d'Alp (2.536 m) i el massís carener de la vall de Núria amb el Puigmal (2.909 m) força ventat.

Treiem pells i ens preparem per a la baixada. Carenegem fins a trobar el pas que baixa cap al Clot de la Barra per neu dura però que canteja bé. Arribem a una pendent amb una neu perfecta que ens portarà a l'entrada del bosc que hem de creuar fins a trobar les traces de pujada. Una baixada massa ràpida per disfrutar-la tan poc! La neu dins el bosc es conserva en bon estat i ens deixa zigzaguejar per entre els pins negres fins que trobem l'enllaç amb la pista que hem fet de pujada, i que no deixarem fins arribar de nou al començament de la jornada. Una sortida 5 estrelles i força solitària. De vegades els cims secundaris valen molt la pena.

Powered by Wikiloc

salut pep