 |
| Rubielos de Mora |
 |
| castell de Mora de Rubielos |
L'última part del viatge pel Camino del Cid ens porta de Terol a Sagunt. Sortim de Terol i agafem direcció E per la N-234 fins que trobem la pista de la cañada del Ratón, que ens ha de portar a trobar en uns quilòmetres (més dels què ens pensàvem) amb la via verda d'Ojos Negros. Anirem pujant lleugerament fins al coll de Escandón (1.218 m). D'aquí a la Puebla de Valverde anirem per l'antiga nacional, ara buida. Fem una paradeta sota unes moreres, creuem el poble i agafem ara ja direcció a Mora de Rubielos, on arribarem en poc més d'una hora. Estem ja a la serra de Gúdar, i el poble ens agrada, amb el seu castell i aire medieval dels seus carrers. Ens hi quedem a dinar sota un parasol. La calor torna a ser forta, i la crema solar va que vola. Ens enbadurnem i continuem cap a mitja tarda en direcció a Rubielos de Mora (valgui la redundància...), un poble un pèl més gran que l'anterior i més ben arreglat enmig d'unes muntanyes força pelades. Podem veure ja la serra de Valdelinares cap al NE. Fem una volta pels seus carrers, buscant l'ombra, i continuem la carretera secundària que ens portarà a Fuentes de Mora i Olba, on passarem la nit.
 |
| castell de Xérica |
 |
| embassament de Arenoso |
Som ja a la província de Castelló i comencem a sentir parlar valencià. Ens trobem força gent catalana que tenen segona residència en aquesta zona. Els boscos són d'agraïr, així com la fresca del matí. L'endemà arribem a la Puebla de Arenoso, punt d'entrada a l'embassament de Arenoso. Feia molts dies que no vèiem aigua tan blava. Recorrem l'embassament, una zona que ens ha encantat, i arribem a Montanejos. Aquí ens espera el coll de Arenillas (900 m), que ens fa suar de valent en els primers i últims quilòmetres. Ara sí que podem dir que ja ho tenim tot en baixada fins a la mar. Arribem a Caudiel i enganxem amb la via verda d'Ojos Negros, que ens portarà de pet a Xèrica. Després de pujar fins al castell decidim continuar per la via verda fins a Segorbe. Degut al trànsit gairebé no tenim temps de veure ni les muralles. Anem a buscar un lloc ombrívol per dinar. La calor torna a apretar. Busquem allotjament a Sagunt, on creiem que podem arribar aquella mateixa tarda. Feia dies que no veiem tanta gent... i és un xic agobiant.
 |
| castell de Sagunt |
 |
| Via verda "Ojos Negros" |
Anem seguint la via verda, que ja fa quilòmetres que coincideix amb el Camino del Cid i anem passant poblets, Soneja, Sot de Ferrer i Algimia de Alfara, on tornem a fer una paradeta. Ara sí que comencem a olora el salnitre, i ens anima a continuar pedalant. Passem per Torres Torres, on fem una parada als banys àrabs, i Quartell. Des d'aquí ja tenim un carril-bici fins al Port de Sagunt. Albirem ja el castell damunt el turó que corona el poble de Sagunt, i que deixem per a l'endemà. Arribem al Port de Sagunt sobre les 19h i anem directes a la platja. Quina gentada, mare meva... L'hostal ens allotja de manera excel.lent i ens regalem un sopar a base de peix, amb bany inclòs. L'endemà al matí agafem un bus per visitar Sagunt, que ens deixa un mal regust de boca. El castell està molt deixat i sense indicacions, i això que la gent es venta de què tenen un dels castells més grans d'Europa... (no n'aprendrem mai!). Sort que un esquirolet ens anima la benvinguda a les muralles del castell fins que no es fa l'hora d'obrir portes. El teatre romà està totalment reformat amb maó, i les grades s'han tapat amb material modern. Total, que la decepció que tenim amb aquesta població és majúscula. Tornem amb bus a buscar les bicicletes i agafem el tren cap a Tarragona a mitja tarda.
Travessa altament recomanable, ja no tan sols per la seva solitud, sinó perquè els diferents paratges, poblacions, materials, natura diversa ho fan tot molt més amable. Ens emportem una imatge de la província de Terol increïble, així com de l'interior de Castelló i Saragossa. Això sí, agafeu la crema solar i unes bones ulleres de sol. Ànims...!
Salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada