 |
| castell de Villafeliche |
Faltava la segona part del Camino del Cid que vaig començar el 2020, on vaig fer de Calatayud a Burgos. En aquesta ocasió, ben acompanyat, agafem el tren fins a Calatayud, on comencem a pedalar enmig d'una forta onada de calor. En aquests primers quilòmetres fins a Daroca, recorrerem plenament la llera del riu Jiloca, seguint les marques de 3 rutes ben marcades: l'ocell vermell del Camino del Cid, les marques grogues del Cami de Sant Jaume i les pilones del Camino de la Veracruz. Així doncs no tindrem pèrdua. Un dels punts més interessants d'aquesta jornada és el senderó que recórre el congost del Jiloca entre Villafeliche i Murero, on parem a fer un refrigeri. D'aquí a Daroca hi ha bona carretera secundària. Entrem a aquesta població per la puerta Baja i ens deleitem amb les muralles, molta part feta amb tàpia. Daroca té un dels perímetres amurallats més grans de la península, tot i que el poble no sigui gaire gran.
 |
| Gallocanta |
 |
| Puerta Baja a Daroca |
Al dia següent agafem la carretera que ens durà a la zona de Gallocanta pel coll de Santed. No és época de migració, i la plana de la llacuna es mostra envoltada de cereal a punt de segar. Continuem avall en direcció a Tornos i Calamocha, on parem a fer un mos i a disfrutar de la zona del Jiloca, on trobem un antic pont romà. Amb tota la calorada anem tirant ben enganxats al riu. Parem a remullar-nos a una piscina municipal. La calor és força sufocant. Arribema a Monreal del Campo. En principi el tros de carretera que ens quedava fins a Ojos Negros havía de ser força fàcil, però un vent inesperat de cara va fer d'aquest tram d'uns 15 km un suplici. Les bicicletes no avançaven, i la pujada final al molí d'Ojos Negros ens van acabar de rematar. Finalment, després d'aconseguir l'alçada de 1.270 m vam arribar a l'alberg Sierra Menera, per cert, molt recomanable. El noi de l'alberg ens va recomanar fer un tomet per les mines, ja en desús, on s'havia format una llacuna natural, i on els colors de la muntanya són d'una amalgama bestial. També ens van comentar que la via verda d'Ojos Negros, que ara comença aquí i baixa fins a Sagunt, es vol allargar fins a Santander, convertint-se d'aquesta manera en la més llarga d'Europa. Estarem atents a aquesta perícia d'enginyeria.
 |
| llacuna a Ojos Negros |
El tercer dia ens mostra un cel radiant i més fresqueta durant el matí, tot i que per estar força alts la nit ha estat calurosa. La ventatja és que bona part de la jornada d'avui serà en baixada, o almenys això és el què ens pensàvem. Fem un mos a Villar del Salz i la carretera que ens espera arriba als 1.400 m, passant per Rodenas i el cerro San Ginés. El cel és d'un blau espectacular i els camps de cereal semblen no acabar-se mai. Estem a tocar de la província de Guadalajara! Continuem cap a Pozondón per pista asfaltada. Ja som dins la zona de los Montes de Albarracín, curioses formacions de roca arrodonida i pi negre. Arribem a Albarracín a l'hora de dinar, amb força calor i amb bastanta gent, que fins ara no havíem trobat. Passem la tarda descobrint raconades d'aquesta població medieval per excel.lència. La seva història ens fascina. Quina muntanya de segles han passat per aquestes pedres!
 |
| catedral de Teruel |
L'endemà al matí ens toca una jornada molt plaent fins a Terol. Tot i així comencem el dia encarant les dures rampes que pugen cap als pinars de Rodeno, on disfrutem, a part de l'ombra del bosc, també dels diferents abrics de roca que contenen pintures rupestres, un bon lloc per passar-hi un matí calurós d'estiu. Continuem per una carretera preciosa fins al coll de Donarque (1.241 m), des d'on tindrem ja tot baixada fins Terol, passant per Bezas i el Campillo. Arribem a la capital enmig d'una llum brillant i les seves torres d'art Mudéjar que ens deixen bocabadats. Passem la tarda visitant i passejant per la ciutat, que recordava bastant més deixada. Ja sigui per la llum, les tonalitats de color o que estem molt receptius, quedem meravellats amb Terol. I a sobre ens allotgem a la fonda en actiu més antiga de la península, fonda el Tozal! Què més es pot demanar...
 |
| congost del riu Jiloca |
 |
| molí de Ojos Negros |
Salut
pep
El tercer dia ens mostra un cel radiant i més fresqueta durant el matí, tot i que per estar força alts la nit ha estat calurosa. La ventatja és que bona part de la jornada d'avui serà en baixada, o almenys això és el què ens pensàvem. Fem un mos a Villar del Salz i la carretera que ens espera arriba als 1.400 m, passant per Rodenas i el cerro San Ginés. El cel és d'un blau espectacular i els camps de cereal semblen no acabar-se mai. Estem a tocar de la província de Guadalajara! Continuem cap a Pozondón per pista asfaltada. Ja som dins la zona de los Montes de Albarracín, curioses formacions de roca arrodonida i pi negre. Arribem a Albarracín a l'hora de dinar, amb força calor i amb bastanta gent, que fins ara no havíem trobat. Passem la tarda descobrint raconades d'aquesta població medieval per excel.lència. La seva història ens fascina. Quina muntanya de segles han passat per aquestes pedres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada