Ganes de ruta plana i bons paisatges. Destinació: l'Empordà. Deixem el vehicle a Flaçà i agafem un tren a Figueres. Comencem pedalant en direcció Vilatenim i Vilanova de la Muga, on enganxarem amb els indicadors de la ruta Pirinexus (comparteix traçat en part amb el Eurovélo 8 de la xarxa europea de vies ciclables), que recórrer bona part del Pirineu Gironí. Continuem en direcció Castelló d'Empúries. Fem una bona passejada pels seus carrers plens d'història. El cel està molt carregat d'humitat i pols en suspensió, i costa tirar endevant sense la sensació de calor humida. Seguim els indicadors de Pirinexus i les marques de GR-92 i arribem a Sant Pere Pescador vorejant arrossars i el parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà. En aquest tram tindrem tot tipus de terreny, des de carretera a corriol passant per pista en bon estat.
Seguim les marques vermelles i blanques fins a Sant Martí d'Empúries, carregat de turistes... Passem a tocar del conjunt arqueològic d'Empúries pel passeig que mena a l'Escala. Recorrem el passeig de la costa, laberíntic i infinit fins a la platja de Riells. D'aquí anem direcció a cala Montgó, però abans d'arribar-hi agafarem cap a la dreta cap al càmping Punta Milà, on surt la carretereta fins a l'Estartit. Haurem d'agafar paciència perquè aquí hi tenim la pujada del dia, uns 100 m de desnivell. Arribem a l'Estartit amb un cel amenaçador però sense pluja aparent. Busquem l'allotjament i anem a fer un volt pel passeig marítim i el mirador de les illes Medes.
El dia següent comença amb un lleuger plugim que desapareix en 15 minuts. Agafem el camí vell en direcció a Torroella de Montgrí, on arribem en 30 minuts. El sol torna a lluïr esmorteït però calent i ens obliga a treure'ns la jaqueta ben d'hora. Torroella ens ha colpit, ens ha agradat i enamorat. Fem una volta pels seus carrers medievals i la seva plaça porxada. Una bona descoberta... Continuem cap a Gualta seguint encara les indicacions de GR-92 i Pirinexus. A l'entrada del poble ens espera pacient el pont medieval, on encara es poden apreciar les roderes fetes pels carruatges. Continuem ara ja per un paisatge més rural, ple de camps de moresc i sembrat a punt de collir. Arribem a Pals, una de les poblacions medievals més ben conservada i restaurada d'aquesta zona, alhora que força turística, també.
Torna a fer calor i decidim aprofitar la tramuntana per anar fent via. Arribem a Palau-Sator, on després de fer la volta al poble i veure el castell i muralles parem a fer una cervesa artesana de Fonteta. Volem aprofitar el migdia. És diumenge i els restaurants es comencen a omplir de gent per dinar. Preguntem per un entrepà a Ullastret i ens diuen que hem d'arribar a Parlavà, després de passar per Matajudaica, un nom ben curiós... El paisatge continua sent de camps de moresc i sembrat, amb força masies disseminades pel territori. Parem al forn de Parlavà, i després de recuperar el tipus i deixar la gana enrera, agafem camí asfaltat cap a Foixà, on ens esperen algunes "rampes" dures per arribar al puig d'en Brugada, des d'on arribarem a Sant Llorenç de les Arenes i Flaçà per una carretera ben bonica i ombrívola.
Salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada