ALT CAMP: PISTES I MES PISTES...

mas de Ràfols

Cel blau amb alguna pinzellada blanca, temperatura primaveral i ganes de pedalar. Destí: el què les cames triïn. 

Amb el cap un pèl adormit encara, em ve de gust passar una bona estona damunt la bicicleta, lluny de cotxes i gent. Així que les cames agafen direcció a Serradalt per la pista asfaltada. Baixo a la carretera de Picamoixons i arribo al poble. Feia temps que no passava per la zona del "pessebre vivent", així que agafo direcció Fontscaldes per la pista asfaltada on passem pel costat del mas de Ràfols, amb parada obligatòria. Bona vista de la torre del Petrol.

roselles a Fontscaldes

repassant les faldes de Miramar

En aquest tram hi ha un parell de pujades que ja em fan entrar en calor. Mica en mica, amb els músculs ja calents de la pujada, les cames em van dibuixant la volta que els hi ve de gust fer avui. De Fontscaldes vaig a buscar la pista que recórrer els peus de Miramar, i que, al meu parer, és un dels llocs més bonics de l'Alt Camp pel què fa a les vistes. Passo pel costat de la font de Cervelló que baixa seca i continuo cap a Foguerola del Camp. Abans d'arribar-hi, però, faig unes quantes parades per contemplar el paisatge: les roselles, les margarites i flors vàries estan invaïnt els camps de conreu, i la barreja de colors és senzilla però espectacular. Com sempre la natura ens ofereix uns regals impagables, anem o no en bicicleta. L'important de tot plegat és adonar-nos-en i gaudir-ne. No crec que tota aquesta orgia natural surti perquè sí...!

Figuerola del Camp

cabana al barranc de les Bruixes,
arribant al Pont d'Armentera

Animadíssim ja pel temps, la temperatura (fresca però agradable) i el terreny, les cames decideixen anar a probar pistes que no han tastat mai. Així que continuo el traçat cap a la carretera de Cabra i viro a la dreta per la pista asfaltada de Miralcamp i Castelltallat. Arribo a una cruïlla i decideixo continuar amb la direcció que portava. Arribo a l'urbanització de Miralcamp. Les vistes són molt guapes des d'allí dalt, també, llàstima que la línia elèctrica de gran voltatge enssopeig força l'estampa primaveral. A partir d'aquí em trobo amb pista de terra. Vaig calçat amb els pneumàtics de 25 mm i a la Carpe Diem no li fan por les pedres, així que les cames continuen bombejant en aquesta direcció.

Santes Creus

arribant a Vilardida

Passo per sota el poble abandonat de Fontscaldetes, als peus de la serra de Cabarrà - Voltorera, i trobo marques de GR que porten al Pont. Continuo encara per camí de carro, sortejant pedres. Els pneumàtics de 25 mm aguanten, i molt bé, així que ja agafo confiança i vaig fent. Deixo al costat l'urbanització Mas del Plata (la propera m'hi arribaré a veure el Mazinguer Z) i recorro el barranc de les Bruixes fins al Pont d'Armentera.

D'aquí, ja per carretera, fins a Santes Creus, Aiguamúrcia i Vilarodona. Mentalment estic traçant la volta a l'Alt Camp, i continuo pensant en les pistes asfaltades o semi-asfaltades que hi ha per poder completar-la, així que continuo cap Vilardida i Montferri.

vall del Gaià a Montferri

No sé com estarà el pas del Gaià en aquest punt i decideixo anar-ho a provar. El riu baixa força aufanós però han rehabilitat la passarel.la de fusta que el riu havia tombat. Aquí arriba la segona part de rampes fortes del dia. Bona i curta pujada per la pista asfaltada a Bràfim, gairebé mai sense trànsit, no sé perquè... De Bràfim continuo per pista cap a Vilabella i Nulles. 

castell del Rourell

Vorejo el cementiri de Nulles i vaig a buscar la pista que porta a Vallmoll pel mas del Cap de Ferro. La sorpresa és que el paviment s'acaba de sobte abans d'arribar a la Frida, entre Vallmoll i la Secuita. Vaig a buscar el camí de la Creu de les Cabres asfaltat fins a Vallmoll. D'aquí ja per carretera fins a la Masó, on vaig a trobar la pista que mena al Rourell. Aquí faig una visita al castell i enfilo camí dels Quints amunt. M'encanta aquest trocet, va pujant molt suau i les vistes cap a la conca de l'Alt Camp és cada cop més bonica.

Arribo a casa després de 4 hores i mitja de pedalar per llocs que mai havia trepitjat, però sobretot després de 4 hores i mitja de gaudir d'un paisatge que no deixa de fascinar-me, d'una orografia senzilla, suau i dura alhora, camps de roselles, vermells, grocs, verds i marrons que es confonen amb l'horitzó, que ja em crida per a la propera sortida. Així doncs, espero poder-vos encomanar aquest esperit primaverenc amb un temps impropi per al mes en el què estem. A disfrutar...!!!

camp de colza a Vilabella

 

Powered by Wikiloc

salut
pep